L'abellerol comú [1] o abellerola[2] (Merops apiaster) és un ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids. Molt acolorit, d'alimentació apivora (és a dir, menja abelles, vespes i borinots, entre altres insectes).
En un sentit restrictiu, s'aplica el nom d'abellerol a aquesta espècie, però per extensió també reben el nom d'abellerol, qualsevol de la resta de les espècies de la família dels meròpids.
És un ocell migratori, que marxa a l'hivern a l'Àfrica tropical i a l'Índia.
Nia a les zones més càlides de l'Europa del sud i en parts de l'Àfrica del Nord. Fa els nius fent forats en costers arenosos com, per exemple, en una terrassa fluvial. És nidificant a la península Ibèrica i als Països Catalans, on és una espècie legalment protegida. A la primavera, és ocasional al nord d'Europa.
Com gran part dels ocells tropicals, destaca per ser molt acolorit: la part superior del cos és de color groga i marronosa, les ales verdes i el bec negre. Pot arribar a una mida de 30 cm, les plomes de la cua incloses.
Es nodreix a base d'insectes, amb predilecció pels de la família dels apoïdeus, incloent-hi també la vespa o el borinot; els caça a l'aire i evita consumir-ne el fibló. Ingereix uns 32 grams d'insectes diaris.[3]
La problemàtica dels abellerols en l'apicultura no és el fet d'alimentar-se d'un nombre relativament reduït d'abelles obreres, sinó del fet que elimina també l'abella reina quan va o torna del viatge d'aparellament, i deixen així la colònia d'abelles òrfena i aquesta acaba desapareixent.
Fa el niu, solitari o en colònies, en talussos terrosos i sorrencs tous de la vora dels rius i rieres. Consisteix el niu en un túnel llarg (de fins a 2 m) que desemboca en una cambra, que no entapissen de cap manera, sinó que hi ponen els ous directament.[4]
L'abellerol comú o abellerola (Merops apiaster) és un ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids. Molt acolorit, d'alimentació apivora (és a dir, menja abelles, vespes i borinots, entre altres insectes).
En un sentit restrictiu, s'aplica el nom d'abellerol a aquesta espècie, però per extensió també reben el nom d'abellerol, qualsevol de la resta de les espècies de la família dels meròpids.
És un ocell migratori, que marxa a l'hivern a l'Àfrica tropical i a l'Índia.
Nia a les zones més càlides de l'Europa del sud i en parts de l'Àfrica del Nord. Fa els nius fent forats en costers arenosos com, per exemple, en una terrassa fluvial. És nidificant a la península Ibèrica i als Països Catalans, on és una espècie legalment protegida. A la primavera, és ocasional al nord d'Europa.
