dcsimg

Din ( Walloon )

provided by wikipedia emerging languages
 src=
on måye di din

Li din, c' est on ptit ciervidî, avou on poyaedje tot mayté, ki provént des Payis del Mîtrinne Mer.

No d' l' indje e sincieus latén : Dama dama

On ndè trouve dins les parks et les djårdéns zolodjikes, minme dins les tchesteas. S' i s' såvèt, i polnut sorviker dins les bwès. End a insi dipus d' 6000 e l' Almagne. [1] End aveut tenawete ossu el Walonreye. [2], kécfeye schapés do dominne di Ciergnon.

Role essegnrece

Li din a stî adoré pa mo des peupes di l' Antikité.

Hårdêye difoûtrinne Videyo avou temonaedje d' apiçaedje d' on din ridivnou såvadje el Walonreye

Sourdants & pî-notes

  1. Dieter Burckhardt & Paul Barruel Mammifères d' Europe, Ed. Artis, Brusele, 1971.
  2. Temonaedje da Albert Mahin & Nicolas Bouillon, k' end ont apicî onk al bricole diviè 1950.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Din: Brief Summary ( Walloon )

provided by wikipedia emerging languages
 src= on måye di din

Li din, c' est on ptit ciervidî, avou on poyaedje tot mayté, ki provént des Payis del Mîtrinne Mer.

No d' l' indje e sincieus latén : Dama dama

On ndè trouve dins les parks et les djårdéns zolodjikes, minme dins les tchesteas. S' i s' såvèt, i polnut sorviker dins les bwès. End a insi dipus d' 6000 e l' Almagne. End aveut tenawete ossu el Walonreye. , kécfeye schapés do dominne di Ciergnon.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors