Els equisets o cues de cavall formen el gènere Equisetum, el qual és l'únic gènere de la família Equisetaceae. Aquesta també és l'única família dintre de l'ordre Equisetales i aquest és l'únic ordre de la classe Equisetopsida, dintre dels pteridòfits.
Són plantes sense veritables flors ni fruits, igual que les falgueres. Els esporangis se situen en els esporangiòfors, disposats en agrupacions en forma de pinya (anomenades estròbils) al capdamunt de les tiges, ja siguin a les mateixes tiges on hi ha les fulles o bé en tiges especials sense fulles, segons l'espècie.
En la flora del Carbonífer i part del Permià la família Equisetaceae va ser molt important i tenien individus amb alçades de fins a 30 metres, però actualment només n'hi al món 32 espècies[1] (vuit d'aquestes autòctones dels Països Catalans:[2] E. telmateia, E. arvense, E. sylvaticum, E. palustre, E. fluviatile, E. hyemale, E. ramosissimum i E. variegatum).
Els equisets o cues de cavall formen el gènere Equisetum, el qual és l'únic gènere de la família Equisetaceae. Aquesta també és l'única família dintre de l'ordre Equisetales i aquest és l'únic ordre de la classe Equisetopsida, dintre dels pteridòfits.
Són plantes sense veritables flors ni fruits, igual que les falgueres. Els esporangis se situen en els esporangiòfors, disposats en agrupacions en forma de pinya (anomenades estròbils) al capdamunt de les tiges, ja siguin a les mateixes tiges on hi ha les fulles o bé en tiges especials sense fulles, segons l'espècie.
En la flora del Carbonífer i part del Permià la família Equisetaceae va ser molt important i tenien individus amb alçades de fins a 30 metres, però actualment només n'hi al món 32 espècies (vuit d'aquestes autòctones dels Països Catalans: E. telmateia, E. arvense, E. sylvaticum, E. palustre, E. fluviatile, E. hyemale, E. ramosissimum i E. variegatum).
