La falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum) és una planta de la família de les aspleniàcies. És una falguera de fins a 30 centímetres d'alt. La tija és un petit rizoma bru fosc i pilós, d'on surten els pecíols de les frondes. Les frondes (fulles) poden fer fins a 40 centímetres i tenen el pecíol negre i tant o més llarg que el limbe. Les frondes són coriàcies, lluents i fosques, en forma triangular i pinnades 2 o 3 cops. És una de les falgueres més abundants de la terra baixa i creix en enclavaments rocosos, pedregosos, silícics i humits o ombrejats. Normalment se la troba en alzinars. La seva constitució genètica és la d'un tetraploide i hom pensa que evolucionà a partir d'Asplenium onopteris i Asplenium cuneifolium[1]
La falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum) és una planta de la família de les aspleniàcies. És una falguera de fins a 30 centímetres d'alt. La tija és un petit rizoma bru fosc i pilós, d'on surten els pecíols de les frondes. Les frondes (fulles) poden fer fins a 40 centímetres i tenen el pecíol negre i tant o més llarg que el limbe. Les frondes són coriàcies, lluents i fosques, en forma triangular i pinnades 2 o 3 cops. És una de les falgueres més abundants de la terra baixa i creix en enclavaments rocosos, pedregosos, silícics i humits o ombrejats. Normalment se la troba en alzinars. La seva constitució genètica és la d'un tetraploide i hom pensa que evolucionà a partir d'Asplenium onopteris i Asplenium cuneifolium