Theaceae, les Teacees, son una familia de plantes con flores perteneciente al orde Ericales. Ye orixinaria de países subtropicales ya intertropicales d'América y Asia.
Son parrotales o árboles, xeneralmente siempreverdes; plantes hermafrodites, dioiques o ginodioicas. Fueyes simples, coriacees, alternes y perennes (fueya lauroide). Flores solitaries, actinomorfes, con dos envolubraes (dacuando helicoidales); mota con 5 - 7 sépalos llibres; corola con siquier 5 pétalos carnosos (con enclín a la soldadura); androcéu con numberosos estames helicoidalmente dispuestos (en Camellia, androcéu espirulado), dacuando soldaos a la corola; ginx con 2 - 5 carpelos zarraos; frutu xeneral en cápsula (dacuando drupáceo).
Estremense nes siguientes tribus:
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Theaceae, les Teacees, son una familia de plantes con flores perteneciente al orde Ericales. Ye orixinaria de países subtropicales ya intertropicales d'América y Asia.
Çaykimilər (lat. Theaceae) - erikaçiçəklilər sırasına aid bitki fəsiləsi.[1]
Çaykimilər (lat. Theaceae) - erikaçiçəklilər sırasına aid bitki fəsiləsi.
Teàcia (Theaceae) és una família de plantes amb flors. El te dóna nom a aquesta família. A part del te tenen molta importància com a plantes ornamentals (Camèlia, per exemple)
La componen arbusts i arbres. La família és part de l'ordre Ericales, en la branca de les dicotiledònies coneguda com a Astèrids. Alguns botànics inclouen la família Ternstroemiaceae dins la família Teàcia[1] mentre d'altres no ho fan.[2] La família Theaceae pot ser descrita com tenint de 7 a 40 gèneres, segons la font i el mètode de circumscripció que es faci servir.
Les plantes tenen fulles simples que són disposades alternadament en espiral o dísitca, les fulles són serrades i normalment brillants. La majoria dels gèneres tenen fulles persistents però els gèners Stewartia i Franklinia són caducifolis. Els marges dentats estan associats al tipus de dentat de la planta del te que està coronat per una punta glandular decídua.[3] Les flors són normalment rosades o blanques sovint aromàtiques.[4] El calze consisteix en cinc o més sèpals que sovint persisteixen en el fruit, la corol·la és normalment pentàmera. Les plantes teàcies tenen molts estams, de 20 a més de 100, lliures o soldats a la base de la corol·la tenen també pseudopol·len. Els fruits són càpsules indehiscents (que no s'obren) amb poques llavors que de vegades són alades.
Teàcia (Theaceae) és una família de plantes amb flors. El te dóna nom a aquesta família. A part del te tenen molta importància com a plantes ornamentals (Camèlia, per exemple)
La componen arbusts i arbres. La família és part de l'ordre Ericales, en la branca de les dicotiledònies coneguda com a Astèrids. Alguns botànics inclouen la família Ternstroemiaceae dins la família Teàcia mentre d'altres no ho fan. La família Theaceae pot ser descrita com tenint de 7 a 40 gèneres, segons la font i el mètode de circumscripció que es faci servir.
Čajovníkovité (Theaceae, též Camelliaceae) je čeleď vyšších dvouděložných rostlin z řádu vřesovcotvaré (Ericales). Jsou to dřeviny s jednoduchými listy a pravidelnými květy, rozšířené v počtu asi 200 druhů v Asii a Americe. Nejvýznamnější rostlinou této čeledi je čajovník. Jako okrasné dřeviny se pěstují kamélie, stevarcie a vzácně i franklinie americká.
Čajovníkovité jsou stálezelené nebo výjimečně (některé druhy stevarcie) opadavé stromy a keře se střídavými jednoduchými listy bez palistů. Listy jsou obvykle zubaté, řidčeji celokrajné, se zpeřenou žilnatinou. Květy jsou pravidelné, oboupohlavné, nejčastěji pětičetné, jednotlivé nebo v chudých květenstvích. Okvětí je rozlišené na kalich a korunu nebo graduje postupně od kalichu ke koruně. Tyčinek je mnoho. Semeník je svrchní, srostlý nejčastěji z 5 plodolistů. V každém plodolistu jsou 2 až několik vajíček. Plodem je tobolka, výjimečně peckovice (Pyrenaria).
Stevarcie kaméliovitá (Stewartia pseudocamellia) v zimě
Plod kamélie Camellia crapnelliana
Květ Gordonia lasianthus
Plnokvětý kultivar kamélie 'Roger Hall'
Čeleď v současném pojetí zahrnuje 7 rodů a okolo 200 druhů. Je rozšířena ve východní a jihovýchodní Asii, v tropické Americe a jv. USA. Převážná většina zástupců roste v tropech.[1] V Evropě není tato čeleď zastoupena.[2]
Čeleď v původním smyslu měla 15 až 20 rodů a pantropické rozšíření, byla však shledána parafyletickou a množství rodů (Adinandra, Anneslea, Balthasaria, Cleyera, Eurya, Freziera, Symplococarpon, Ternstroemia, Visnea) bylo přesunuto do čeledi Pentaphylacaceae a rod Ficalhoa do Sladeniaceae[1]
Dnes je dělena na 3 podčeledi:
Největší hospodářský význam má bezesporu čajovník čínský (Camellia chinensis). Některé kamélie jsou pěstovány jako olejniny, např. kamélie olejná (Camellia oleifera) v Číně a kamélie sazanka (Camellia sasanqua) v Japonsku. Semena obsahují až 40 % nevysýchavého stolního oleje.[4]
Franklinie americká (Franklinia alatamaha) a některé druhy stevarcie (Stewartia) jsou vzácně pěstovány v ČR jako okrasné dřeviny.[5]
Kamélie japonská (Camellia japonica) je pěstována po celém světě již stovky let v množství barevných kultivarů.
Apterosperma, Camellia, Dankia, Franklinia, Gordonia, Laplacea, Pyrenaria, Schima, Stewartia, Tutcheria
Obrázky, zvuky či videa k tématu čajovníkovité ve Wikimedia Commons
Čajovníkovité (Theaceae, též Camelliaceae) je čeleď vyšších dvouděložných rostlin z řádu vřesovcotvaré (Ericales). Jsou to dřeviny s jednoduchými listy a pravidelnými květy, rozšířené v počtu asi 200 druhů v Asii a Americe. Nejvýznamnější rostlinou této čeledi je čajovník. Jako okrasné dřeviny se pěstují kamélie, stevarcie a vzácně i franklinie americká.
Te-familien (Theaceae). Alle planter i familien er træer eller buske. De ophober aluminium, og de indeholder myricetin og ellaginsyre. Bladene er toradede med indrullede, hele eller tandede bladrande. Blomsterne enkle og placeret i bladhjørnerne. Her nævnes kun de slægter, der har arter, som er kendte i Danmark.
SlægterSlægterne i denne familie blev i det tidligere, Cronquists system, anbragt i Lyng-familien (Ericaceae)
Die Teestrauchgewächse (Theaceae) sind eine Pflanzenfamilie in der Ordnung der Heidekrautartigen (Ericales). Ökonomisch wichtige Arten sind der Teestrauch (Camellia sinensis), Camellia oleifera als Speiseöllieferant und die Kameliensorten (Camellia japonica) als Zierpflanze. Besonders in der Gattung Camellia wurden Inhaltsstoffe auf ihre medizinischen Wirkungen untersucht.
Es handelt sich um verholzende Pflanzen: meist immergrüne kleine (maximale Wuchshöhen von 20 Meter) Bäume oder Sträucher. Es sind einzellige Trichome vorhanden oder sie sind unbehaart. Die wechselständig und spiralig oder zweizeilig an den Zweigen angeordneten, gestielten oder ungestielten Laubblätter besitzen eine immer glänzende, ledrige und einfache Blattspreite, die oft asymmetrisch ist. Der Blattrand ist oft gesägt. Die Blätter verfärben sich oft rot, bevor sie abfallen. Nebenblätter fehlen.
In vielen Geweben der Teestrauchgewächse sind sogenannte Sklereiden vorhanden, d. h. Zellen unterschiedlicher Form mit stark verdickten Zellwänden; sie sind oft als winzige Punkte beispielsweise auf den Blattspreiten erkennbar.
Die Blüten stehen meist einzeln in den Blattachseln über zwei oder bis zu sieben Hochblättern oder in wenigblütigen Blütenständen. Die meist zwittrigen, bei Laplacea eingeschlechtigen, Blüten sind oft sehr auffällig und radiärsymmetrisch. Die meist fünf, seltener sechs oder selten mehr, Kelchblätter und fünf bis sechs, selten bis zu zehn, Kronblätter können frei bis manchmal etwas an ihrer Basis verwachsen und sowohl wirtelig wie (meist) spiralig angeordnet sein. Oft gehen Kelchblätter und Kronblätter auch schrittweise ineinander über. Es sind zahlreiche (mehr als 40), nur fertile, zentrifugal angeordnete Staubblätter vorhanden. Die meist langen Staubfäden sind meist frei oder seltener an ihrer Basis bis vollkommen verwachsen und die Staubbeutel sind kurz. Meist fünf (drei bis zehn) Fruchtblätter sind zu einem oberständigen Fruchtknoten verwachsen. Je Fruchtblatt sind zwei bis wenige Samenanlagen vorhanden. Es sind drei bis fünf freie bis nur an ihrer Basis verwachsene Griffel vorhanden mit kopfigen Narben oder sie vollständig zu einem Griffel verwachsen, der in Narbenlappen endet. Bei den weiblichen Blüten der Laplacea sind Staminodien vorhanden.
Es werden kugelige, holzige, lokulizidal, etwa 2 cm lange Kapselfrüchte gebildet auf denen die Kelchblätter noch vorhanden sind und einige Samen enthalten. Die häufig abgeflachten Samen sind über 4 bis 20 mm lang und besitzen einen geraden Embryo. Die Samen von Laplacea sind geflügelt.
Die Blätter können Aluminiumionen akkumulieren.[1] Beispiele für organische Inhaltsstoffe sind Myricetin und Ellagsäure.
Viele Fossilien ab der späten Kreide und des gesamten Tertiär werden den Theaceae zugeordnet. Früher hatte diese Familie als wichtige Bestandteile der Wälder eine weite Verbreitung in den Gemäßigten Breiten auf der Nordhalbkugel.
Die Teestrauchgewächse kommen in den Tropen und Subtropen vor. Die Familie besitzt heute ein disjunktes Areal. Verbreitungsschwerpunkte sind heute der Osten bis Südosten Asiens und Malesien. Der Osten und Südosten Nordamerikas beherbergt etwa vier Arten.
Ein guter Teil der Arten wächst als Unterholz in Gebirgswäldern.
Der Familienname Theaceae wurde 1816 von Charles François Brisseau de Mirbel in Botanical Register; consisting of coloured . . ., Tafel 112 veröffentlicht. Typusgattung ist Thea L., heute ein Synonym von Camellia L. Synonyme für Theaceae Ker Gawl. sind: Camelliaceae DC., Gordoniaceae Sprengel und Malachodendraceae J.Agardh.
Die Familie Theaceae s. l., die früher aus etwa 30 bis 40 Gattungen mit mehr als 600 Arten bestand, wird heute in die Familien Theaceae s. str., Sladeniaceae, Pentaphylacaceae (inklusive Ternstroemiaceae) und Tetrameristaceae (inklusive Pellicieraceae) aufgeteilt (siehe auch APG III).
Heute enthalten die Theaceae nur noch die Taxa, die früher in die Unterfamilie der Theoideae eingeordnet waren. Die Familie der Theaceae s. str. enthält heute in drei Tribus gegliedert etwa sieben bis zwölf Gattungen mit etwa 195 bis 460 Arten. Die Unterteilung in Gattungen und Arten ist aber schwierig und wird je nach Autor sehr unterschiedlich gehandhabt, da die Verwandtschaftsverhältnisse und Abgrenzungen der einzelnen Gattungen untereinander noch weiterer molekularbiologischer Untersuchungen bedarf.
Früher wurde die Familie zu der Ordnung Theales gestellt.[2] Aktuell wird sie unter den Ericales geführt.
Die Familie umfasst drei Tribus mit den Gattungen[3]:
Die Teestrauchgewächse (Theaceae) sind eine Pflanzenfamilie in der Ordnung der Heidekrautartigen (Ericales). Ökonomisch wichtige Arten sind der Teestrauch (Camellia sinensis), Camellia oleifera als Speiseöllieferant und die Kameliensorten (Camellia japonica) als Zierpflanze. Besonders in der Gattung Camellia wurden Inhaltsstoffe auf ihre medizinischen Wirkungen untersucht.
Choydoshlar (Theaceae) — ikki urugʻpallali usimliklar oilasi. Doim yashil daraxt yoki butalardan iborat. Barglari oddiy, chetlari tekis yoki tishli, birinketin joylashgan. Yonbargli, baʼzan yonbargsiz. Gullari toʻgʻri, ikki jinsli yoki ayrim jinsli. Kosachabarglari 5—7 ta, tojbarglari 5 ta, baʼzan 4 ta. Mevasi koʻsakcha yoki kamdankam rezavor. Hasharotlar, baʼzan shamol yordamida changlanadi. Ch.ning 30 turkumi, 400 turi maʼlum, tropik va subtropik mamlakatlarda usadi. Choy va kameliya turkumi katta ahamiyatga ega.
Tekst üüb Öömrang Teeplaanten (Theaceae) san en plaantenfamile uun det kategorii Ericales. Faan grat bedüüdang san a slacher Camellia sinensis (tee), Camellia oleifera (tee-ööle) an Camellia japonica (bluum, kameelie).
Teeplaanten (Theaceae) san en plaantenfamile uun det kategorii Ericales. Faan grat bedüüdang san a slacher Camellia sinensis (tee), Camellia oleifera (tee-ööle) an Camellia japonica (bluum, kameelie).
Theaceae /θiːˈeɪsiː/ is a faimily o flouering plants, componed o shrubs an trees, includin the camellias. Some botanists include the faimily Ternstroemiaceae within Theaceae.[2][3] It can be describit as havin onywhaur frae 7-40 genera, dependin on the soorce an the method o circumscription uised.
Theaceae /θiːˈeɪsiː/ is a faimily o flouering plants, componed o shrubs an trees, includin the camellias. Some botanists include the faimily Ternstroemiaceae within Theaceae. It can be describit as havin onywhaur frae 7-40 genera, dependin on the soorce an the method o circumscription uised.
Чай котыр (лат. Theaceae) — Ericales чукöрись корья пу быдмас котыр. Чайез 30-40 увтыр да 600 вид.
Чай котыр (латин Theaceae) — Ericales чукӧрса корья пу быдмӧг котыр. Баланопсъяс 30-40 увтыр да 600 сикас.
Чай котыр (лат. Theaceae) — Ericales чукöрись корья пу быдмас котыр. Чайез 30-40 увтыр да 600 вид.
Чай котыр (латин Theaceae) — Ericales чукӧрса корья пу быдмӧг котыр. Баланопсъяс 30-40 увтыр да 600 сикас.
Theaceae (/θiˈeɪsii/), the tea family, is a family of flowering plants comprising shrubs and trees, including the economically important tea plant, and the ornamental camellias. It can be described as having from seven to 40 genera, depending on the source and the method of circumscription used. The family Ternstroemiaceae has been included within Theaceae;[2][3] however, the APG III system of 2009 places it instead in Pentaphylacaceae.[4] Most but not all species are native to China and East Asia.
Plants in this family are characterized by simple leaves that are alternate spiral to distich, serrated, and usually glossy. Most of the genera have evergreen foliage, but Stewartia and Franklinia are deciduous. The toothed margins are generally associated with a characteristic Theoid leaf tooth, which is crowned by a glandular, deciduous tip.[5] The flowers in this family are usually pink or white and large and showy, often with a strong scent.[6] The calyx consists of five or more sepals, which are often persistent in the fruiting stage, and the corolla is five-merous, rarely numerous. Plants in Theaceae are multistaminate, usually with 20-100+ stamen either free or adnate to the base of the corolla, and are also distinctive because of the presence of pseudopollen. The pseudopollen is produced from connective cells, and has either rib-like or circular thickenings. The ovary is often hairy and narrows gradually into the style, which may be branched or cleft. The carpels are typically opposite from the petals, or the sepals in the case of Camellia. The fruits are loculicidal capsules, indehiscent baccate fruits or sometimes pome-like. The seeds are few and sometimes winged, or in some genera covered by fleshy tissue or unwinged and nude.[3][5]
As of March 2017, the Angiosperm Phylogeny Website accepts the following genera:[7]
The fossil Pentapetalum trifasciculandricus, about 91 million years old, may belong to the Theaceae or the Pentaphylacaceae.[7]
Members of the family are found in Southeast Asia and Malesia, tropical South America and the Southeast United States. Three genera (Franklinia, Gordonia and Stewartia) have species native to the Southeast United States, with Franklinia being endemic there, and under some interpretations, also Gordonia with the Asian species formerly included in that genus being transferred to Polyspora.[8]
There is distinctive chemistry within the family Theaceae. Sometimes, single crystals of calcium oxalate are present in Theaceous plants. Ellagic acid and common polyphenols including flavonols, flavones and proanthocyanins are widely distributed throughout the family. Gallic acid and catechins only occur in Camellia sect. Thea (C. sinensis, C. taliensis and C. irrawadiensis.) Caffeine and its precursors theobromine and theophylline are only found in sect. Thea and are not found in other species of Camellia or other Theaceae. Caffeine content in the tea bush makes up 2.5-4% of the leaf's dry weight, and this high content of catechins and caffeine in the tea bush is the result of artificial selection by humans for these characters. Triterpenes and their glycosides (saponins) are found widely throughout the family in the seeds, leaves, wood and bark. Plants in this family are also known to accumulate aluminum and fluoride.[3]
The best known genus is Camellia, which includes the plant whose leaves are used to produce tea (Camellia sinensis). In parts of Asia, other species are used as a beverage, including C. taliensis, C. grandibractiata, C. kwangsiensis, C. gymnogyna, C. crassicolumna, C. tachangensis, C. ptilophylla, and C. irrawadiensis.[9] Several species are grown widely as ornamentals for their flowers and handsome foliage.
Theaceae (/θiˈeɪsii/), the tea family, is a family of flowering plants comprising shrubs and trees, including the economically important tea plant, and the ornamental camellias. It can be described as having from seven to 40 genera, depending on the source and the method of circumscription used. The family Ternstroemiaceae has been included within Theaceae; however, the APG III system of 2009 places it instead in Pentaphylacaceae. Most but not all species are native to China and East Asia.
Teacoj (Theaceae) estas lignecaj, ĉiamverdaj plantoj kun disaj folioj. La familio enhavas ĉirkaŭ 600 tropikajn kaj subtropikajn speciojn en ĉirkaŭ 35 genroj. Ili kreskas en la montaraj arbaroj, en la suba folizono. Ili havas ledecan, brilan, segilrandajn foliojn. La floroj estas blankaj, flavaj aŭ rozaj kaj staras ĝenerale unuope en la akselo de la folioj. La floroj estas ĉiam radisimetriaj sed tre diversaj en la familio. Gravas ekonomie la genro de kamelio (inkluzivante la tearbedojn).
Theaceae, las teáceas, son una familia de plantas con flores perteneciente al orden Ericales. Es originaria de países subtropicales e intertropicales de América y Asia.
Son arbustos o árboles, generalmente siempreverdes; plantas hermafroditas, dioicas o ginodioicas. Hojas simples, coriáceas, alternas y perennes (hoja lauroide). Flores solitarias, actinomorfas, con dos envueltas (a veces helicoidales); cáliz ]).
Las plantas de esta familia se caracterizan por tener hojas simples que alternan entre espirales y distichiales, dentadas y generalmente brillantes. La mayoría de los géneros tienen follaje de hoja perenne, pero Stewartia y Franklinia son de hoja caduca. Los márgenes dentados se asocian generalmente con un diente de hoja de teoide característico, que está coronado por una punta glandular decidua. [1] Las flores de esta familia suelen ser rosadas o blancas y grandes y llamativas, a menudo con un olor fuerte.[2] El cáliz consta de cinco o más sépalos, que a menudo persisten en la etapa de fructificación, y la corola es de cinco o más sépalos, rara vez numerosos. Las plantas en Theaceae son multiestaminadas, generalmente con 20-100 + estambres libres o adnados a la base de la corola, y también son distintivas debido a la presencia de pseudopollen. El pseudopolen se produce a partir de células conectivas y tiene engrosamientos circulares o en forma de nervadura. El ovario a menudo es velloso y se estrecha gradualmente en el estilo, que puede estar ramificado o hendido. Los carpelos son típicamente opuestos a los pétalos, o los sépalos en el caso de Camellia. Los frutos son cápsulas loculicidas, frutos como bayas indehiscentes o algunas veces igual a pepitas. Las semillas son pocas y, a veces, aladas, o en algunos géneros cubiertas por tejido carnoso o desnudas y sin alas. [3][1]
La familia de las teáceas tiene una química distintiva. A veces, las plantas teáceas presentan cristales individuales de oxalato de calcio. El ácido elágico y los polifenoles comunes, incluidos los flavonoles, las flavonas y las proantocianinas, están ampliamente distribuidos en toda la familia. El ácido gálico y la catequina sólo están presentes en la secta Camellia. Thea (C. sinensis, C. taliensis y C. irrawadiensis). La cafeína y sus precursores, la teobromina y la teofilina, sólo se encuentran en la sect. Thea y no se encuentran en otras especies de Camellia u otras Teáceas. El contenido de cafeína en el arbusto del té representa entre el 2,5 y el 4% del peso seco de la hoja, y este alto contenido de catequinas y cafeína en el arbusto del té es el resultado de la selección artificial realizada por el ser humano para estos caracteres. Los triterpenos y sus glucósidos (saponinas) se encuentran ampliamente en toda la familia en las semillas, hojas, madera y corteza. También se sabe que las plantas de esta familia acumulan aluminio y fluoruro.[3]
Se divide en las siguientes tribus:
Theaceae, las teáceas, son una familia de plantas con flores perteneciente al orden Ericales. Es originaria de países subtropicales e intertropicales de América y Asia.
Teepõõsalised (Theaceae) on õistaimede sugukond kanarbikulaadsete seltsist.
Teepõõsalised (Theaceae) on õistaimede sugukond kanarbikulaadsete seltsist.
Theaceae landare loredunen familia bat da. Barnean 7-40 arteko genero ditu.
Tea (Camelia sinensis) eta kameliak (Camellia) Theacea familiako landareak dira.
Apterosperma
Camellia
Dankia
Eurya
Franklinia
Gordonia
Laplacea
Polyspora
Pyrenaria
Schima
Stewartia
Tutcheria
Theaceae landare loredunen familia bat da. Barnean 7-40 arteko genero ditu.
Tea (Camelia sinensis) eta kameliak (Camellia) Theacea familiako landareak dira.
Teekasvit (Theaceae)[2] on kasviheimo johon kuuluu määritelmästä riippuen 9–19 sukua.[1][3][4] Heimon kasvit ovat lähinnä subtrooppisten ja trooppisten alueiden pensaita ja puita. Monia lajeja käytetään koristekasveina, ja teepensasta (Camellia sinensis) viljellään hyötykasvina.
Teekasvit ovat puuvartisia kasveja. Ne ovat yleensä ainavihantia, mutta jotkin lajit ovat kesävihantia. Useimmat teekasvit ovat yksikotisia.[3]
Lehdet ovat korvakkeettomia ja yksinkertaisia. Lehdet ovat sulkasuonisia ja laidoiltaan yleensä hammaslaitaisia, joskus ehyitä. Kukat ovat joko yksittäin tai tertuissa. Sekä verholehtiä että terälehtiä on yleensä viisi. Kukissa heteitä on lukuisia, ja ne muodostavat 1–6 kiehkuraa. Emejä on kolmesta viiteen, kussakin on 3–5 sikiäimen onteloa ja niissä 2–100 siemenaihetta. Hedelmä on kota, marja tai luumarja. Siemenet ovat siivettömiä.[3]
Teekasveja kasvaa Afrikan, Aasian, Pohjois-Amerikan ja Polynesian subtrooppisilla ja trooppisilla alueilla. Heimon suurin lajirunsaus kasvaa Kaakkois-Aasiassa ja Etelä-Kiinassa.[3]
Teekasvit jaetaan kolmeen tribukseen:[5]
Kasvit ovat tavallisesti ainavihantia. Heteet sijaitsevat kimppuina. Kodassa ei ole keskipylvästä. Siemenet toisinaan kapeasiipisiä. Tribuksessa on vain kesäkamelioiden suku Stewartia ja siinä yhdeksän lajia, jotka kasvavat Itä-Aasiassa ja Pohjois-Amerikan itäosassa.
Kasvit ovat tavallisesti ainavihantia. Heteet sijaitsevat kolmesta viiteen kiehkurana. Siemenet kärjestä tavallisesti siivellisiä. Tribuksessa on kolme sukua, joiden lajimääräarviot vaihtelevat 4-30. Tribus kasvaa Kaakkois-Aasiassa saaristoineen ja Yhdysvaltojen kaakkoisosassa. Suvut ovat:
Tribuksessa on viisi sukua ja eri arvioiden mukaan 230-420 lajia, jotka kasvavat Kaakkois-Aasiassa, Malaijien saaristossa ja trooppisessa Amerikassa. Kukissa on paljon esilehtiä, ja verhiö muuttuu vähitellen terälehdiksi. Hetiö on kaksikiehkurainen, ja palhojen juurella sijaitsee mesiäinen. Siemenet ovat siivellisiä tai siivettömiä. Runsaslajisimmat suvut ovat kameliat (Camellia, 120-180 lajia), Pyrenaria (42-60 lajia), Laplacea ja Polyspora (kummassakin 32 lajia).
Japaninkesäkamelia (Stewartia pseudocamellia)
Teekasvit (Theaceae) on kasviheimo johon kuuluu määritelmästä riippuen 9–19 sukua. Heimon kasvit ovat lähinnä subtrooppisten ja trooppisten alueiden pensaita ja puita. Monia lajeja käytetään koristekasveina, ja teepensasta (Camellia sinensis) viljellään hyötykasvina.
La famille des Théacées (Theaceae) regroupe des plantes dicotylédones ; elle comprend 500 espèces réparties en 10 à 20 genres.
Ce sont des arbres et des arbustes des régions tropicales et subtropicales. C'est la famille du théier et du camélia.
La classification phylogénétique a fait éclater cette famille qui n'avait rien d'un groupe monophylétique et la situe dans l'ordre des Ericales. Aujourd'hui, les Théacées proprement dites ne comptent plus que 195 espèces réparties en 9 genres.
Le nom de cette famille est dérivé du nom de genre Thea L., qui était le genre type de la famille, lui-même issu du chinois minnan 荼, tú thé, en Chine ; vers la fin de la dynastie Zhou environ 700 ou 650 avant. J.-C., le terme correspond à l’idéogramme 茶 chá, simple réduction, une barre en moins, du caractère 荼 tú , malais tēh thé, néerlandais thee thé[1].
Cependant le genre Thea L. qui a été intégré au genre Camellia L. n'est plus reconnu.
En toute logique, la famille devrait donc s'appeler Camelliaceae, nom qui existe, mais qui, lui non plus, n'est pas reconnu[2]. Aussi, le nom Theaceae est le nom valide du fait d'une proposition de conservation.
Au niveau générique, le choix de Camellia au profit de Thea est déjà en soi contestable, mais est un cas connu et faisant le sujet d'une explication par le Code international de nomenclature lui-même. On sait que le nom de genre Thea fut publié le 24 mai 1753 alors que le nom Camellia ne le fut que le 16 août 1753. La règle d'antériorité dicte donc la priorité de Thea sur Camellia. Cependant, Thea et Camellia sont officiellement considérés comme ayant été publiés le même jour, le premier mai 1753, ce qui rend caduque la règle d'antériorité. Le premier à faire le rapprochement entre Thea et Camellia est Robert Sweet en 1818. Celui-ci privilégie Camellia à Thea pour une raison inconnue, mais pour le code de nomenclature il devient référence pour préférer Camellia à Thea[3].
Ainsi, si la règle d'antériorité avait été appliquée, le genre Camellia aurait dû s'appeler Thea, la famille des Theaceae aurait alors été Camellideae.
Selon Catalogue of Life (23 février 2018)[4] :
Selon Angiosperm Phylogeny Website (23 février 2018)[5] :
Selon NCBI (12 nov. 2015)[6] :
Selon DELTA Angio (12 nov. 2015)[7] :
Selon ITIS (12 nov. 2015)[8] :
La famille des Théacées (Theaceae) regroupe des plantes dicotylédones ; elle comprend 500 espèces réparties en 10 à 20 genres.
Ce sont des arbres et des arbustes des régions tropicales et subtropicales. C'est la famille du théier et du camélia.
La classification phylogénétique a fait éclater cette famille qui n'avait rien d'un groupe monophylétique et la situe dans l'ordre des Ericales. Aujourd'hui, les Théacées proprement dites ne comptent plus que 195 espèces réparties en 9 genres.
Theaceae, as Teáceas, son unha familia de plantas con flores pertencente á orde Ericales. É orixinaria de países subtropicais e intertropicais de América e Asia. A esta familia pertencen plantas tan coñecidas coma as camelias ou as plantas do té.
Son arbustos ou árbores, xeralmente sempreverdes; plantas hermafroditas, dioicas ou xinodioicas. Follas simples, coriáceas, alternas e perennes (folla lauroide). Flores solitarias, actinomorfas, con dúas envoltas (ás veces helicoidais); Cáliz con 5 - 7 sépalos ceibos; corola con polo menos 5 pétalos carnosos (con tendencia á soldadura); androceo con numerosos estames helicoidalmente dispostos (en Camellia, androceo espirulado), ás veces soldados á corola; xineceo con 2 - 5 carpelos fechados; froito xeral en cápsula (ás veces drupáceo).
Divídese nas tribos a seguir:
Theaceae, as Teáceas, son unha familia de plantas con flores pertencente á orde Ericales. É orixinaria de países subtropicais e intertropicais de América e Asia. A esta familia pertencen plantas tan coñecidas coma as camelias ou as plantas do té.
Čajevke (Theaceae), biljna porodica drveća i grmlja iz reda vrjesolikih koja je ime dobila ime po rodu Thea kojemu danas ne pripada nijedna priznata vrsta.
U petnaest rodova postoji 370 priznatih vrsta[1], koje su rasprostranjene pretežno po jugoistočnoj Aziji i Maleziji. Tri roda oveporodice raširene su po jugoistoku Sjedinjenih država, Franklinia (tamošnji endem), Gordonia i Stewartia.
Poznati kineski čaj priređuje se iz zimzelenih listova grma vrste Camellia sinensis, dok se također poznati indijski čaj priprema od njegove podvrste Camellia sinensis var. assamica, i tamo ga poznaju pod imenom cha ili chai.
Camellia sinensis var. sinensis sinonim je za C. sinensis od kojega se kineski čaj proizvodi.
Fosilni rodovi
Neidentificirana vrsta iz eocena, prethodno pripisana rodu Gordonia,
Franklinia alatamaha
Čajevke (Theaceae), biljna porodica drveća i grmlja iz reda vrjesolikih koja je ime dobila ime po rodu Thea kojemu danas ne pripada nijedna priznata vrsta.
U petnaest rodova postoji 370 priznatih vrsta, koje su rasprostranjene pretežno po jugoistočnoj Aziji i Maleziji. Tri roda oveporodice raširene su po jugoistoku Sjedinjenih država, Franklinia (tamošnji endem), Gordonia i Stewartia.
Poznati kineski čaj priređuje se iz zimzelenih listova grma vrste Camellia sinensis, dok se također poznati indijski čaj priprema od njegove podvrste Camellia sinensis var. assamica, i tamo ga poznaju pod imenom cha ili chai.
Camellia sinensis var. sinensis sinonim je za C. sinensis od kojega se kineski čaj proizvodi.
Čajowcowe rostliny (Theaceae) su swójba symjencowych rostlinow (Spermatophytina).
Wobsahuje sćěhowace rody:
Čajowcowe rostliny (Theaceae) su swójba symjencowych rostlinow (Spermatophytina).
Wobsahuje sćěhowace rody:
čajowc (Thea) chinski čajowc (Thea sinensis) kamelija (Camellia) japanska kamelija (Camellia japonica)Le Theaceae sono una famiglia di piante angiosperme dicotiledoni legnose (alberi o arbiusti) a prevalente distribuzione nelle regioni tropicali e subtropicali. La maggior parte dei generi comprende piante sempreverdi; i generi Stewartia e Franklinia (native degli Stati Uniti) sono invece decidui.
Il genere più noto è Camellia che include molte specie con valenza ornamentale e una specie (Camellia sinensis) coltivata per la produzione del tè.
Nella classificazione filogenetica APG la famiglia è inserita nell'ordine Ericales, nel clade delle Asteridi.
La classificazione di Cronquist assegna invece la famiglia all'ordine Theales nella sottoclasse delle Dillenidae. Questa posizione è ripresa da alcuni autori recenti, p.es. [1].
Le foglie sono semplici a fillotassi alterna.
I fiori sono attinomorfi per lo più ermafroditi. Sono pentameri formati da 5 sepali e 5 petali. Gli stami sono numerosi, il gineceo è formato da 3-5 carpelli saldati in un ovario supero.
Il frutto è in genere una capsula loculicida.
I principali generi sono:
Le Theaceae sono una famiglia di piante angiosperme dicotiledoni legnose (alberi o arbiusti) a prevalente distribuzione nelle regioni tropicali e subtropicali. La maggior parte dei generi comprende piante sempreverdi; i generi Stewartia e Franklinia (native degli Stati Uniti) sono invece decidui.
Il genere più noto è Camellia che include molte specie con valenza ornamentale e una specie (Camellia sinensis) coltivata per la produzione del tè.
Theaceae sunt familia plantarum florentium lignearum ordinis Ericalium, in tropicis, et subtropicis endemicarum.
Inter Theaceas maximi momenti sunt Camellia sinensis et Camellia japonica.
Haec stipula ad biologiam spectat. Amplifica, si potes!
Arbatmediniai (Theaceae) – magnolijūnų (Magnoliophyta) augalų šeima, kuriai priklauso daugiausia visažaliai krūmai, augantys Azijoje. Keletas rūšių savaime auga ir Pietų bei Centrinėje Amerikoje.
Gentys:
ir kt.
Theaceae is de botanische naam voor een familie van bloemplanten. Deze naam wordt algemeen erkend door systemen van plantentaxonomie, en zo ook door het APG-systeem (1998) en het APG II-systeem (2003).
Er is geen hechte overeenstemming over hoe de familie omschreven wordt: in de moderne omschrijving is ze veel kleiner dan traditioneel het geval was.
Het bekendste lid is de theeplant (Camellia sinensis) waarvan de bladeren worden gebruikt om de commerciële thee te maken. Tot hetzelfde geslacht, Camellia, horen verschillende soorten die wereldwijd worden gekweekt voor hun bloemen.
De meeste genera komen voor in Maleisië and Zuidoost-Azië, met er zijn ook veel genera die voorkomen in Zuid-Amerika en Centraal-Amerika. In het zuidoosten van de Verenigde Staten komen soorten voor die behoren tot het genus Gordonia. Een plaatselijke curiositeit is Franklinia.
De meeste genera hebben altijdgroene bladeren, maar Stewartia en Franklinia laten hun bladeren 's winters vallen.
Zie ook de families Pellicieraceae, Sladeniaceae, Ternstroemiaceae en Tetrameristaceae voor meer of minder geaccepteerde afsplitsingen.
In het Cronquist systeem (1981) werd de familie ingedeeld in de orde Theales.
Theaceae is de botanische naam voor een familie van bloemplanten. Deze naam wordt algemeen erkend door systemen van plantentaxonomie, en zo ook door het APG-systeem (1998) en het APG II-systeem (2003).
Er is geen hechte overeenstemming over hoe de familie omschreven wordt: in de moderne omschrijving is ze veel kleiner dan traditioneel het geval was.
Het bekendste lid is de theeplant (Camellia sinensis) waarvan de bladeren worden gebruikt om de commerciële thee te maken. Tot hetzelfde geslacht, Camellia, horen verschillende soorten die wereldwijd worden gekweekt voor hun bloemen.
De meeste genera komen voor in Maleisië and Zuidoost-Azië, met er zijn ook veel genera die voorkomen in Zuid-Amerika en Centraal-Amerika. In het zuidoosten van de Verenigde Staten komen soorten voor die behoren tot het genus Gordonia. Een plaatselijke curiositeit is Franklinia.
De meeste genera hebben altijdgroene bladeren, maar Stewartia en Franklinia laten hun bladeren 's winters vallen.
Zie ook de families Pellicieraceae, Sladeniaceae, Ternstroemiaceae en Tetrameristaceae voor meer of minder geaccepteerde afsplitsingen.
In het Cronquist systeem (1981) werd de familie ingedeeld in de orde Theales.
Tebuskfamilien (Theaceae) er en plantefamilie i ordenen Ericales. Den omfatter ca. 500 arter fordelt på 18 planteslekter. All te fremstilles utelukkende fra blader og knopper av tebusken Camellia sinensis.
Antakelig tilhører også Ternstroemiaceae og Pentaphylacaceae tebuskfamilien. Spesielt sistnevnte synes etter nøyere DNA-studier å gjøre det.[trenger referanse]
Denne botanikkrelaterte artikkelen er foreløpig kort eller mangelfull, og du kan hjelpe Wikipedia ved å utvide den. Tebuskfamilien (Theaceae) er en plantefamilie i ordenen Ericales. Den omfatter ca. 500 arter fordelt på 18 planteslekter. All te fremstilles utelukkende fra blader og knopper av tebusken Camellia sinensis.
Antakelig tilhører også Ternstroemiaceae og Pentaphylacaceae tebuskfamilien. Spesielt sistnevnte synes etter nøyere DNA-studier å gjøre det.[trenger referanse]
Herbatowate, kameliowate (Theaceae D. Don) – rodzina roślin należąca do rzędu wrzosowców. Zalicza się do niej ok. 240[2] gatunków łączonych w 8[1]–9[2] rodzajów. Rośliny te są najbardziej zróżnicowane w Azji Wschodniej i Południowo-Wschodniej, ale występują też w tropikalnej części Ameryki Południowej i Północnej, sięgając na północ do południowo-wschodniej części Stanów Zjednoczonych. Największe znaczenie użytkowe ma w tej rodzinie herbata (kamelia) chińska Camellia sinensis, wykorzystywana do celów leczniczych oraz zaparzania popularnego na całym świecie napoju – herbaty. Z nasion kamelii olejodajnej Camellia oleifera wyciska się olej używany w kosmetyce i jako jadalny. Olejodajne są też inne gatunki tego rodzaju (kamelia mała C. sasanqua i kamelia japońska C. japonica). Uprawiane jako rośliny ozdobne są liczne gatunki kamelii, a zwłaszcza kamelia japońska, poza tym rośliny z rodzajów: stewarcja Stewartia, Franklinia, Gordonia[2].
Herbatowate stanowią jedną z wielu rodzin zaliczanych do rzędu wrzosowców wchodzącego w skład grupy astrowych (asterids) w obrębie dwuliściennych właściwych (eudicots)[1].
wrzosowceBalsaminaceae – niecierpkowate
Polemoniaceae – wielosiłowate
Fouquieriaceae – okotijowate
Lecythidaceae – czaszniowate
Sapotaceae – sączyńcowate
Ebenaceae – hebankowate
Primulaceae – pierwiosnkowate
Theaceae – herbatowate
Symplocaceae – symplokowate
Styracaceae – styrakowate
Diapensiaceae – zimnicowate
Sarraceniaceae – kapturnicowate
Actinidiaceae – aktinidiowate
Roridulaceae – tuliłezkowate
Clethraceae – orszelinowate
Cyrillaceae – zwichrotowate
Ericaceae – wrzosowate
Wyróżnia się trzy grupy rodzajów łączone w plemiona, z których pozycję bazalną zajmuje Stewartieae[1]
Plemię Stewartieae Choisy
Zalicza się tu jeden rodzaj występujący w południowo-wschodniej części USA oraz w Azji wschodniej
Plemię Theeae Szyszylowicz
Zalicza się tu cztery rodzajów występujących w południowo-wschodniej Azji oraz w Ameryce Środkowej i Południowej
Plemię Gordonieae de Candolle
Zalicza się tu trzy rodzaje spotykane w Meksyku i południowo-wschodniej części USA oraz Azji południowo-wschodniej
Gromada okrytonasienne (Magnoliophyta Cronquist), podgromada Magnoliophytina Frohne & U. Jensen ex Reveal, klasa Rosopsida Batsch, podklasa ukęślowe (Dilleniidae Takht. ex Reveal & Tahkt.), nadrząd Theanae R. Dahlgren ex Reveal, rząd herbatowce (Theales Lindl.), podrząd Theineae Engl., rodzina herbatowate (Theaceae D. Don)[3].
Herbatowate, kameliowate (Theaceae D. Don) – rodzina roślin należąca do rzędu wrzosowców. Zalicza się do niej ok. 240 gatunków łączonych w 8–9 rodzajów. Rośliny te są najbardziej zróżnicowane w Azji Wschodniej i Południowo-Wschodniej, ale występują też w tropikalnej części Ameryki Południowej i Północnej, sięgając na północ do południowo-wschodniej części Stanów Zjednoczonych. Największe znaczenie użytkowe ma w tej rodzinie herbata (kamelia) chińska Camellia sinensis, wykorzystywana do celów leczniczych oraz zaparzania popularnego na całym świecie napoju – herbaty. Z nasion kamelii olejodajnej Camellia oleifera wyciska się olej używany w kosmetyce i jako jadalny. Olejodajne są też inne gatunki tego rodzaju (kamelia mała C. sasanqua i kamelia japońska C. japonica). Uprawiane jako rośliny ozdobne są liczne gatunki kamelii, a zwłaszcza kamelia japońska, poza tym rośliny z rodzajów: stewarcja Stewartia, Franklinia, Gordonia.
Theaceae é uma família botânica pertencente à ordem Ericales. Ela inclui atualmente 9 gêneros e 254 espécies[1][2], distribuídas especialmente nas regiões temperadas quente, tropicais e subtropicais do Velho Mundo (China, Japão, Sudeste Asiático), e também na América. Existem ainda algumas espécies na África e Oceania, e na Europa se encontram ausentes.[3][4]
O termo "Theaceae" deriva de Thea que, por sua vez, tem sua origem no termo mandarim chá (tsay, conforme pronúncia em alguns locais da China), sendo que através dos comerciantes holandeses na Europa o nome teve sua pronúncia conservada e foi popularizado como “tea”. Thea é o nome genérico dado por Carl von Linné a certas espécies desta família.
O gênero Camellia abriga espécies de grande interesse econômico, como é o caso de C. sinensis do qual se extrai suas folhas para a obtenção de chá,[5] sendo extensivamente cultivada pelos países asiáticos da qual é nativa, e também em plantações em outras regiões como na faixa equatorial da África. C. japonica, popularmente conhecida como camélia, também é cobiçada economicamente devido às suas características ornamentais, uma vez que apresenta flores grandes e bastante coloridas, cuja beleza é comparável à das rosas.[3]
Outros gêneros também importantes são Stewartia e Gordonia, gêneros asiáticos com grandes flores ornamentais; Franklinia alatamaha, nativa dos Estados Unidos porém atualmente se encontra extinta na natureza.[3]
Costumam ser encontradas em florestas temperadas, subtropicais e tropicais. A maior diversidade em relação ao número de gêneros e espécies se concentra no Velho Mundo. Apesar da família, em geral, ser amplamente distribuída ao redor do mundo, os gêneros costumam se apresentar restritos a uma única e grande área geográfica, demonstrando relativo endemismo, salvo exceções como em Stewartia, em que apenas 2 espécies se encontram no leste da América do Norte, enquanto o restante das espécies desse gênero se encontram na Ásia.[3][4]
Poucos trabalhos citam a distribuição do táxon no Brasil. Um deles avalia essa diversidade no estado da Bahia, indicando a ocorrência exclusiva de Laplacea fruticosa.[6] Outro trabalho indica a ocorrência de dois gêneros no estado de São Paulo, sendo eles Laplacea e Ternstroemia.[7] Entretanto, Ternstroemia não é mais um gênero pertencente a Theaceae, e sim a Pentaphylacaceae, o que deixaria Laplacea como o único gênero atual presente no estado de São Paulo, representado também unicamente por L. fruticosa. No momento da publicação, a espécie era a única representante do gênero presente na América do Sul, exibindo ampla distribuição no Brasil, da Amazônia até o Paraná.[8] Entretanto, a espécie foi realocada e atualmente pertence ao gênero Gordonia.[9] Assim, de forma geral, com a mudança de diversos gêneros de Theaceae latu sensu para Pentaphylacaceae, apenas Gordonia fruticosa (antiga L. fruticosa) é encontrada com distribuição natural no Brasil, embora gêneros de Camellia, sobretudo Camellia japonica, seja muito cultivada em jardins brasileiros.
São caracterizadas como árvores ou arbustos mesofíticos, glabrosos ou não. Suas folhas são simples, persistentes, alternas, espiraladas, coriáceas e frequentemente de pecíolo curto, de margem serreada, sem estípulas, prefoliação convoluta ou conduplicado-involuta. Encontram-se conforme o padrão de filotaxia como opostas dísticas.
A lâmina é imbuída com uma venação peninérvea e cruzada, e é disposta dorso-ventralmente com 2 a 3 camadas de parênquima paliçádico. É comum observar o mesófilo com idioblastos esclerenquimáticos, com variações entre cada gênero.[3][4][10]
As flores são frequentemente vistosas, apresentando 5 ou mais sépalas e pétalas livres entre si. Em Camellia, as sépalas e pétalas costumam ser bastante semelhantes e com número variado, e por isso considera-se que possuam tépalas. O androceu conta com numerosos estames, e o gineceu com ovário súpero, com um a cinco estiletes, estigmas lobados ou capitados. Pseudopólen é produzido do tecido conectivo. A função do pseudopólen é desconhecida, sem indícios de que seja nutritivo.[3][4][10]
Os frutos podem ser carnosos ou não, assim como também podem ser deiscentes ou não. É comum serem capsulares, porém também são observados frutos capsulares-indeiscentes, bagas e drupas. A cápsula geralmente é loculicida e com uma columela persistente. Apresentam 3 ou mais sementes de constituições diversas. A abertura pode ser apical, valvar, ou irregular.[3][4][10]
As sementes são comumente não-endospérmicas. Podem ser conspicuamente pilosas ou não. A germinação das sementes varia entre o padrão fanerocotiledonar e criptocotiledonar.[3][4][10]
A cortiça é pericíclica. As perfurações entre vasos são escalariformes opostas. Podem possuir fibras pericíclicas. Possuem esclereídes e células mucilaginosas. Estômatos podem ser paracíticos, anisocíticos ou ciclocíticos. Tricomas unicelulares. A testa é maciça, e enquanto a endotesta e exotesta podem ou não ser lignificadas, a mesotesta é lignificada, sendo fibrosa e com esclereídes. O endosperma é nuclear/cenocítico.[3][4][10]
Não cianogênico. Não produzem látex. Alcaloides podem estar presentes ou ausentes. Iridoides não detectados. Proantocianidinas geralmente presentes. Flavonoides podem estar presentes ou ausentes. Ácido elágico pode estar presente ou ausente. Geralmente são acumuladoras de alumínio. O chá feito com folhas de Camellia sinensis é associado com diversos benefícios à saúde humana, benefícios esses atribuídos a polifenóis passados da folha ao chá, como a catequina, epicatequina, epigalocatequina e ácido gálico.[3][4][10]
O grupo coroa de Theaceae é datado entre cerca de 63 Ma a 49 Ma. Junto a Magnoliaceae, Lauraceae e Fagaceae, o grupo é um componente proeminente de florestas perenes subtropicais de folhas largas do Leste Asiático, sendo cerca de 148 espécies, isto é, 55% da família crescendo lá. Outros 33% crescem na Ásia Tropical.
Camellia japonica participa de uma interação com o gorgulho da camélia (Curculio camelliae), predador das sementes. Para acontecer, a cápsula da planta deve ser do tamanho de uma maçã, o pericarpo de espessura de 2 cm, acompanhado do rostro do gorgulho de mais de 2 cm, o qual utiliza para perfurar a fruta, buraco por onde depositará o ovo nas sementes.[10]
Conforme resultados de análises moleculares filogenéticas, Theaceae se encontra como uma família pertencente à ordem Ericales, abrigando apenas 1 única subfamília, Theoidae. Ainda é desconhecido o táxon com parentesco mais próximo dessa família, mas sugere-se que haja uma certa aproximação com Pentaphylacaceae.[1][11][12]
A lista para os 9 gêneros atuais é fornecida pelo World Flora Online. [9]
Apterosperma oblata H.T.Chang
Camellia achrysantha Hung T.Chang & S.Ye Liang, C. acutiserrata H.T.Chang, C. acutissima H.T.Chang, C. albogigas Hu, C. amplexicaulis (Pit.) Cohen-Stuart, C. amplexifolia Merr. & Chun, C. angustifolia H.T.Chang, C. anlungensis H.T.Chang, C. arborescens H.T.Chang, F.L.Yu & P.S.Wang, C. assimilis Champ. ex Benth., C. assimiloides Sealy, C. atrothea H.T.Chang, H.S.Wang & B.H.Chen, C. aurea H.T.Chang, C. azalea C.F.Wei, C. bolovenensis (Gagnep.) H.T.Chang & S.X.Ren, C. brachyandra H.T.Chang, C. brachygyna Hung T. Chang, C. brevissima H.T.Chang & S.Y.Liang, C. brevistyla (Hayata) Cohen-Stuart, C. buxifolia H.T.Chang, C. callidonta H.T.Chang, C. campanisepala H.T.Chang, C. candida H.T.Chang, C. caudata Wall., C. changningensis F.C.Zhang, W.R.Ding & Y.Huang, C. chekiangoleosa Hu, C. chrysantha (Hu) Tuyama, C. chrysanthoides H.T.Chang, C. chungkingensis H.T.Chang, C. compressa X.K. Wen, C. confusa W. G. Craib, C. connata (Craib) Craib, C. corallina (Gagnep.) Sealy, C. cordifolia (Metcalf) Nakai, C. costata S.Y.Hu & S.Y.Liang, C. costei H.Lév., C. crapnelliana Tutcher, C. crassicolumna H.T.Chang, C. crassipes Sealy, C. crassipetala H.T.Chang, C. crassiphylla Ninh & Hakoda, C. cratera H.T.Chang, C. crispula H.T.Chang, C. cucphuongensis Ninh & Rosmann, C. cupiformis T.L.Ming, C. cuspidata (Kochs) Bean, C. cylindracea T.L.Ming, C. danzaiensis H.T.Chang & K.M.Lan, C. dongnaicensis Orel, C. dormoyana (Pierre) Sealy, C. dubia Sealy, C. edentata H.T.Chang, C. edithae Hance, C. elongata (Rehder & E.H.Wilson) Rehder, C. euonymifolia (Hu) Tuyama, C. euphlebia Merr. ex Sealy, C. euryoides Lindl., C. fangchengensis S.Ye Liang & Y.C. Zhong, C. fangchensis S.Yun Liang & Y.C.Zhong, C. fascicularis H.T.Chang, C. fengchengensis Liang & Zhong, C. flava (Pit.) Sealy, C. flavida H.T.Chang, C. fleuryi (A.Chev.) Sealy, C. fluviatilis Hand.-Mazz., C. formosensis (Masam. & Suzuki) M.H.Su, C.F.Hsieh & C.H.Tsou, C. forrestii (Diels) Cohen-Stuart, C. fraterna Hance, C. furfuracea (Merr.) Cohen-Stuart, C. gauchowensis H.T.Chang, C. gaudichaudii (Gagnep.) Sealy, C. gigantocarpa S.Y.Hu & T.C.Huang, C. gilbertii (A.Chev.) Sealy, C. glaberrima H.T.Chang, C. glabricostata T.L.Ming, C. gracilipes Merr. ex Sealy, C. grandibracteata H.T.Chang & al., C. grandis (C.F.Liang & S.L.Mo) H.T.Chang & S.Y.Liang, C. granthamiana Sealy, C. grijsii Hance, C. gymnogyna H.T.Chang, C. handelii Sealy, C. hekouensis C.J.Wang & G.S.Fan, C. hiemalis Nakai, C. hongkongensis Seem., C. huana T.L.Ming & W.J.Zhang, C. hupehensis H.T.Chang, C. ilicifolia Y.K.Li, C. impressinervis H.T.Chang & S.Y.Liang, C. indochinensis Merr., C. integerrima H.T.Chang, C. irrawadiensis (Hu) P.K.Barua, C. japonica L., C. jinyunshanica H.T.Chang & J.H.Xiong, C. jiuyishanica H.T.Chang & L.L.Qi, C. kissii Wall., C. krempfii (Gagnep.) Sealy, C. kucha (H.T.Chang, H.S.Wang & B.H.Chen) Hung T.Chang, C. kwangsiensis H.T.Chang, C. kwangtungensis H.T.Chang, C. lanceisepala L.K.Ling, C. lanceolata (Blume) Seem., C. lancicalyx H.T.Chang, C. lancilimba H.T.Chang, C. langbianensis (Gagnep.) P.H.Hô, C. laotica (Gagnep.) T.L.Ming, C. lawii Sealy, C. leptophylla S.Yun Liang ex H.T.Chang, C. leyensis H.T.Chang & Y.Z.Zhang, C. liberistyla H.T.Chang & B.M.Barthol., C. liberistyloides H.T.Chang, C. liberofilamenta Hung T.Chang & C.H.Yang, C. limonia C.F.Liang & S.L.Mo, C. lipingensis H.T.Chang, C. litchi H.T.Chang, C. longicalyx H.T.Chang, C. longicarpa H.T.Chang & B.M.Barthol., C. longicuspis S.Yun Liang, C. longipedicellata (Hu) H.T.Chang & D.Fang, C. longissima H.T.Chang & S.Y.Liang, C. longlingensis F.C.Zhang, G.B.Chen & M.D.Tang, C. longzhouensis J.Y.Luo, C. lungyaiensis (Hu) Tuyama, C. lutchuensis T.Itô, C. luteocerata Orel, C. luteoflora Y.K.Li ex H.T.Chang & F.A.Zeng, C. lutescens Dyer, C. macrosepala H.T.Chang, C. maiana Orel, C. mairei (H.Lév.) Melch., C. makuanica H.T.Chang, Y.J.Tan & P.S.Wang, C. maoniushanensis J.L.Liu & Q.Luo, C. megasepala Hung T.Chang & Trin Ninh, C. melliana Hand.-Mazz., C. membranacea H.T.Chang, C. micrantha S.Yun Liang & Y.C.Zhong, C. microcarpa S.L.Mo, C. mileensis T.L.Ming, C. mollis H.T.Chang & S.X.Ren, C. montana (Blanco) H.T.Chang & S.X.Ren, C. multibracteata H.T.Chang & Z.Q.Mo, C. multisepala H.T.Chang, Y.J.Tan & P.S.Wang, C. murauchii Ninh & Hakoda, C. nanchuanica H.T.Chang & J.H.Xiong, C. nematodea (Gagnep.) Sealy, C. nervosa (Gagnep.) H.T.Chang, C. nitidissima C.W.Chi, C. oblata H.T.Chang & B.M.Barthol., C. obovatifolia H.T.Chang, C. obtusifolia H.T.Chang, C. oleifera Abel, C. pachyandra Hu, C. parafurfuracea S.Yun Liang ex H.T.Chang, C. parvicaudata H.T.Chang, C. parvicuspidata H.T.Chang, C. parviflora Merr. & Chun ex Sealy, C. parvilapidea H.T.Chang, C. parvilimba Merr. & F.P.Metcalf, C. parvimuricata H.T.Chang, C. parvipetala J.Y.Liang & Z.M.Su, C. parvisepala H.T.Chang, C. parvisepaloides H.T.Chang, H.S.Wang & B.H.Chen, C. paucipunctata (Merr. & Chun) Chun, C. pentastyla H.T.Chang, C. percuspidata H.T.Chang, C. petelotii (Merr.) Sealy, C. phaeoclada H.T.Chang, C. philippinensis H.T.Chang & S.X.Ren, C. pilosperma S.Yun Liang, C. pingguoensis D.Fang, C. piquetiana (Pierre) Sealy, C. pitardii Cohen-Stuart, C. pleurocarpa (Gagnep.) Sealy, C. polyneura H.T.Chang, Y.J.Tan & P.S.Wang, C. polyodonta F.C.How ex Hu, C. polypetala H.T.Chang, C. ptilophylla H.T.Chang, C. pubescens C.C.Chang & C.X.Ye, C. pubicosta Merr., C. pubifurfuracea Y.C.Zhong, C. pubipetala Y.Wan & S.Z.Huang, C. punctata (Kochs) Cohen-Stuart, C. puniceiflora H.T.Chang, C. purpurea H.T.Chang, H.S.Wang & B.H.Chen, C. quinquebracteata H.T.Chang & C.X.Ye, C. quinquelocularis H.T.Chang & S.Y.Liang, C. quinqueloculosa S.L.Mo & Y.C.Zhong, C. renshanxiangiae C.X.Ye & X.Q.Zheng, C. reticulata Lindl., C. rhytidocarpa H.T.Chang & S.Y.Liang, C. rhytidophylla Y.K.Li & M.Z.Yang, C. rosiflora Hook., C. rosmannii Ninh, C. rosthorniana Hand.-Mazz., C. rotundata H.T.Chang, Y.J.Tan & P.S.Wang, C. rubituberculata H.T.Chang, C. rubriflora Ninh & Hakoda, C. rusticana Honda, C. salicifolia Champ. ex Benth., C. saluenensis Stapf ex Bean, C. sasanqua Thunb., C. scariosisepala H.T.Chang, C. sealyana T.L.Ming, C. semiserrata C.W.Chi, C. septempetala H.T.Chang & L.L.Qi, C. shensiensis H.T.Chang & B.M.Barthol., C. siangensis T.K.Paul & M.P.Nayar, C. sinensis (L.) Kuntze, C. skogiana C.X.Ye, C. speciosa (Pit. ex Diels) Melch., C. stuartiana Sealy, C. suaveolens C.X.Ye, X.J.Wang & X.G.Shi, C. subacutissima H.T.Chang, C. subglabra H.T.Chang, C. subintegra P.C.Huang, C. synaptica Sealy, C. szechuanensis C.W.Chi, C. szemaoensis H.T.Chang, C. tachangensis F.S.Zhang, C. taheishanensis F.S.Zhang, C. taliensis (W.W.Sm.) Melch., C. tenii Sealy, C. terminalis J.Y.Liang & Z.M.Su, C. thailandica H.T.Chang & S.X.Ren, C. tonkinensis (Pit.) Cohen-Stuart, C. transarisanensis (Hayata) Cohen-Stuart, C. transnokoensis Hayata, C. triantha H.T.Chang, C. trichoclada (Rehder) S.S.Chien, C. trigonocarpa H.T.Chang, C. truncata H.T.Chang & C.S.Ye, C. tsaii Hu, C. tsingpienensis Hu, C. tsofui S.S.Chien, C. tuberculata S.S.Chien, C. tubiformis H.T.Chang & S.X.Ren, C. uraku Kitam., C. vidalii Rosmann, C. vietnamensis T.C.Huang, C. villicarpa S.S.Chien, C. viridicalyx H.T.Chang & S.Y.Liang, C. wardii Kobuski, C. wenshanensis Hu, C. xanthochroma K.M.Feng & L.S.Xie, C. xylocarpa (Hu) Hung T. Chang, C. yungkiangensis H.T.Chang, C. yunkiangica H.T.Chang, H.S.Wang & B.H.Chen, C. yunnanensis (Pit. ex Diels) Cohen-Stuart, C. × intermedia (Tuyama) Nagam., C. × maliflora Lindl.
Dankia langbianensis Gagnep.
Franklinia alatamaha Marshall
Gordonia acutifolia (Wawra) H.Keng, G. alpestris (Krug & Urb.) H.Keng, G. amboinensis (Miq.) Merr., G. angustifolia (Britton & P.Wilson) H.Keng, G. balansae Pit., G. barbinervis (Moric.) Walp., G. benitoensis (Britton & P.Wilson) H.Keng, G. bidoupensis Gagnep., G. borneensis H.Keng, G. brandegeei H.Keng, G. concentricicatrix Burkill, G. curtyana (A.Rich.) H.Keng, G. dalglieshiana Craib, G. dassanayakei Wadhwa & Weeras., G. dipterosperma Kurz, G. ekmanii (Schmidt) H.Keng, G. elliptica Gardner, G. excelsa (Blume) Blume, G. fruticosa (Schrad.) H.Keng, G. gigantiflora Gagnep., G. grandiflora Merr., G. haematoxylon Sw., G. havilandii Burkill, G. hirtella Ridl., G. humboldtii H.Keng, G. imbricata King, G. integerrima (Miq.) Teijsm. & Binn. ex B.D.Jacks., G. intricata Gagnep., G. lanceifolia Burkill, G. lasianthus (L.) Ellis, G. luzonica S.Vidal, G. maingayi Dyer, G. marginata (Korth.) Endl. ex Walp., G. moaensis (Vict.) H.Keng, G. multinervis King, G. oblongifolia (Miq.) Steenis, G. obovata (Wawra) H.Keng, G. obtusa Wall. ex Wight, G. ovalis (Korth.) Walp., G. penangensis Ridl., G. polisana Burkill, G. portoricensis (Krug & Urb.) H.Keng, G. pubescens Cav., G. robusta (Kobuski) H.Keng, G. sablayana Melch., G. samuelssonii (O.C.Schmidt) H.Keng, G. sarawakensis H.Keng, G. scortechinii King, G. singaporeana (Dyer) Wall. ex Ridl., G. spathulata (Kobuski) H.Keng, G. speciosa (Gardner) Choisy, G. spectabilis Hunter ex Ridl., G. taipingensis Burkill, G. tiantangensis L.L.Deng & G.S.Fan, G. tomentosa (Mart. & Zucc.) Spreng., G. urbanii (O.C.Schmidt) H.Keng, G. villosa Macfad., G. vulcanica (Korth.) H.Keng, G. wrightii (Griseb.) H.Keng, G. yunnanensis (Hu) H.L.Li, G. zeylanica Wight
Polyspora axillaris (Roxb. ex Ker Gawl.), P. chrysandra (Cowan) Hu ex B.M. Barthol. & T.L. Ming, P. hainanensis (Hung T. Chang) C.X. Ye ex B.M. Barthol. & T.L. Ming, P. longicarpa (Hung T. Chang) C.X. Ye ex B.M. Barthol. & T.L. Ming, P. speciosa (Kochs) B.M. Barthol. & T.L. Ming
Pyrenaria diospyricarpa Kurz, P. hirta (Hand.-Mazz.) H. Keng, P. jonquieriana Pierre ex Laness., P. khasiana R.N. Paul, P. kwangsiensis Hung T. Chang, P. maculatoclada (Y.K. Li) S.X. Yang, P. menglaensis G.D. Tao, P. microcarpa (Dunn) H. Keng, P. oblongicarpa Hung T. Chang, P. pingpienensis (Hung T. Chang) S.X.Yang & T.L. Ming, P. sophiae (Hu) S.X.Yang & T.L. Ming, P. spectabilis (Champ. ex Benth.) C.Y. Wu & S.X. Yang, P. wuana (Hung T. Chang) S.X. Yang
Schima brevipedicellata Hung T. Chang, S. crenata Korth., S. khasiana Dyer, S. multibracteata Hung T. Chang, S. noronhae Reinw., S. parviflora W.C. Cheng & Hung T. Chang, S. remotiserrata Hung T. Chang, S. sericans (Hand.-Mazz.) T.L. Ming, S. sinensis (Hemsl. & E.H. Wilson) Airy Shaw, S. superba Gardner & Champ., S. villosa Hu, S. wallichii Choisy
Stewartia calcicola T.L. Ming & J. Li, S. cordifolia (H.L. Li) J. Li & T.L. Ming, S. crassifolia (S.Z. Yan) J. Li & T.L. Ming, S. densivillosa (Hu ex Hung T. Chang & C.X. Ye) J. Li & T.L. Ming, S. laotica (Gagnep.) J. Li & T.L. Ming, S. malacodendron L., S. medogensis J. Li & T.L. Ming, S. micrantha (Chun) Sealy, S. monadelpha Siebold & Zucc., S. obovata (Chun & Hung T. Chang) J. Li & T.L. Ming, S. ovata (Cav.) Weath., S. pteropetiolata W.C. Cheng, S. rostrata Spongberg, S. rubiginosa Hung T. Chang, S. sichuanensis (S.Z. Yan) J. Li & T.L. Ming, S. sinensis Rehder & E.H. Wilson, S. sinii (Y.C. Wu) Sealy, S. tonkinensis (Merr.) C.Y. Wu, S. villosa Merr.
O gênero Camellia, em especial a espécie C. sinensis, recebe grande importância econômica humana, pois é dela que se extrai o chá a partir das folhas, bem como o óleo a partir de suas sementes. Existem também outras espécies desse gênero com interesse econômico, como a espécie C. japonica, voltada para o mercado ornamental, espaço esse conquistado pelas suas grandes flores de cores vivas, além de outras com potenciais atributos medicinais.[3][4]
Outro tipo de atividade que envolve a sua exploração econômica está na produção de lenha e madeira, sendo Polyspora spp. e Schima spp. cobiçadas nesse setor.[3]
As maiores ameaças às espécies de Theaceae são a expansão agrícola, responsável por eliminar espaços do habitat nativo dessas plantas; a expansão urbana, nos quais o deflorestamento de áreas para ocupação e exploração humana geram distúrbios no habitat, que tem seu espaço frequentemente reduzido e aumentando a mortalidade da população adulta. Este último tem sido uma ameaça mais comum no Sudeste Asiático.[2]
Além disso, a exploração comercial direta das populações naturais também afeta as populações de Theaceae. Por meio do corte das árvores para obtenção de madeira e/ou lenha, sejam das próprias espécies da família ou de árvores ao entorno, aumenta-se a mortalidade dos indivíduos adultos pela extração direta da natureza ou por meio de perturbações no ambiente. [2]
A coleta para o fornecimento de espécimes ao mercado gastronômico e ornamental, potencializa a diminuição da capacidade reprodutiva da população dessas espécies, uma vez que nesses casos é comum a procura por mudas e espécimes jovens na própria natureza.[2]
Segundo a Lista Vermelha de Theaceae (2017), das 254 espécies da família, têm-se conhecimento que pelo menos 85 espécies (33%) se encontram no status de ameaçadas. A família apresenta muitas espécies endêmicas e de baixa distribuição, bem como espécies de baixo número populacional, fatores esses que contribuem para serem consideradas ameaçadas. Ainda, cerca de 64 espécies (25%) estão experienciando um declínio populacional. Atualmente apenas 2 espécies (1%) se encontram consideradas extintas na natureza, sendo elas Camellia amplexicaullis e Franklinia alatamaha. [2]
.jpg)
.JPG)
|acessodata= requer |url= (ajuda) !CS1 manut: Nomes múltiplos: lista de autores (link) Theaceae é uma família botânica pertencente à ordem Ericales. Ela inclui atualmente 9 gêneros e 254 espécies, distribuídas especialmente nas regiões temperadas quente, tropicais e subtropicais do Velho Mundo (China, Japão, Sudeste Asiático), e também na América. Existem ainda algumas espécies na África e Oceania, e na Europa se encontram ausentes.
O termo "Theaceae" deriva de Thea que, por sua vez, tem sua origem no termo mandarim chá (tsay, conforme pronúncia em alguns locais da China), sendo que através dos comerciantes holandeses na Europa o nome teve sua pronúncia conservada e foi popularizado como “tea”. Thea é o nome genérico dado por Carl von Linné a certas espécies desta família.
O gênero Camellia abriga espécies de grande interesse econômico, como é o caso de C. sinensis do qual se extrai suas folhas para a obtenção de chá, sendo extensivamente cultivada pelos países asiáticos da qual é nativa, e também em plantações em outras regiões como na faixa equatorial da África. C. japonica, popularmente conhecida como camélia, também é cobiçada economicamente devido às suas características ornamentais, uma vez que apresenta flores grandes e bastante coloridas, cuja beleza é comparável à das rosas.
Outros gêneros também importantes são Stewartia e Gordonia, gêneros asiáticos com grandes flores ornamentais; Franklinia alatamaha, nativa dos Estados Unidos porém atualmente se encontra extinta na natureza.
Theaceae este o familie de plante cu flori din ordinul Ericales, ce cuprinde arbori și arbuști. Un exemplu de specie este camelia.
Familia cuprinde următoarele genuri: La momentul septembrie 2014[update], Angiosperm Phylogeny Website acceptă următoarele genuri:[2]
Fosila Pentapetalum trifasciculandricus, datând de acum 91 milioane de ani, poate aparține familiei Theaceae sau Pentaphylacaceae.[2]
Theaceae este o familie de plante cu flori din ordinul Ericales, ce cuprinde arbori și arbuști. Un exemplu de specie este camelia.
Čajovníkovité (Theaceae) je čeľaď dvojklíčnolistových rastlín. Stromy a kry so striedavými jednoduchými vždyzelenými listami. Jednotlivé, často nápadné kvety sú päťpočetné, pravidelné a obojpohlavné. Plodom je tobolka, zriedkavejšie bobuľa alebo nažka. Rastú v trópoch a subtrópoch (150 rodov, 1600 druhov).
Commons ponúka multimediálne súbory na tému Čajovníkovité
Wikidruhy ponúkajú informácie na tému Čajovníkovité
Čajovníkovité (Theaceae) je čeľaď dvojklíčnolistových rastlín. Stromy a kry so striedavými jednoduchými vždyzelenými listami. Jednotlivé, často nápadné kvety sú päťpočetné, pravidelné a obojpohlavné. Plodom je tobolka, zriedkavejšie bobuľa alebo nažka. Rastú v trópoch a subtrópoch (150 rodov, 1600 druhov).
Teväxter (Theaceae) är växtfamilj av trikolpater med ungefär 195 arter i nio släkten. Teväxterna är buskar och träd med sågtandade, vanligen glänsande blad. De är hemmahörande i tropiska och subtropiska områden i östra Asien samt Syd- och Centralamerika. Släktet Franklinia är endemiskt i sydöstra USA.
Det mest välkända släktet är kamelior; där ingår arten te (Camellia sinensis) men även flera prydnadsväxter såsom kamelia (Camellia japonica).
I äldre klassificeringssystem var teväxtfamiljen större och omfattade omkring 650 arter i 26 släkten, men i nyare fylogenetiska system ingår endast nio släkten.
Wikimedia Commons har media som rör Teväxter.
Teväxter (Theaceae) är växtfamilj av trikolpater med ungefär 195 arter i nio släkten. Teväxterna är buskar och träd med sågtandade, vanligen glänsande blad. De är hemmahörande i tropiska och subtropiska områden i östra Asien samt Syd- och Centralamerika. Släktet Franklinia är endemiskt i sydöstra USA.
Det mest välkända släktet är kamelior; där ingår arten te (Camellia sinensis) men även flera prydnadsväxter såsom kamelia (Camellia japonica).
Çaygiller, (Theaceae) Theales takımına ait bir familyadır.
Tropik ve subtropiklerde yayılmış 30 cins ve 1100 tür ihtiva eder.
Daima yeşil ağaç veya çalılardır. Yapraklar basit, derimsi ya da zarsı, alternat, stipulsuz. Çiçekler hermafrodit, bazen tek eşeyli, aktinomorf, tek tek veya gruplar halinde çıkar. Sepal 5, serbest veya tabanda bileşik, petal 5, nadiren daha fazla, serbest veya kaidede bileşiktir.
Stamen çok sayıda, bazen petallerin kaidesinden çıkar.
Ginekeum 3-5 karpelli, ovaryum üst durumludur.
Meyve lokulusit veya septisit kapsül.
Camellia sinensis (çay ağacı)
Camellia japonica (kamelya)
Çaygiller, (Theaceae) Theales takımına ait bir familyadır.
Tropik ve subtropiklerde yayılmış 30 cins ve 1100 tür ihtiva eder.
Чайні — багаторічні дерева та чагарники.
Для рослин родини характерні прості або чергові шкірясті листки.
Квітки поодинокі, досить великі, мають біле, рожеве або темно-червоне забарвлення.
Плід — коробочка, суха кістянка, рідше ягода. Рослини родини запилюються бджолами, осами, мухами, мурахами й жуками.
Представники родини поширені у Східній Азії, Африці, Центральній та Південній Америці.
Є роди, що мають обмежене поширення: Apterosperma та Euryodendron ростуть тільки у Південному Китаї, Archboldiodendron — у Новій Гвінеї, Dankia — у В'єтнамі, Visnea — на Канарських островах.
За даними сайту The Plant List, родина Чайні налічує 13[2] родів та 365 видів.
Найвідомішим родом є Камелія. Листки Camellia sinensis використовуються для виготовлення чаю. Для цієї ж мети в різних частинах Азії використовуються інші види роду: Camellia taliensis, Camellia gradnibractiata, Camellia kwangsiensis, Camellia gymnogyna, Camellia crassicolumna, Camellia tachangensis, Camellia ptilophyllaand і Camellia irrawadiensis[3].
Велика частина садових форм камелії походять від виду Camellia japonica, привезеного до Європи з Китаю у XVIII ст. Рослини з роду Гордонія та деяких інших родів цієї родини також культивуються як декоративні рослини.
Họ Chè (danh pháp khoa học: Theaceae, đồng nghĩa: Camelliaceae, Gordoniaceae) là một họ thực vật có hoa, bao gồm các loại cây bụi và cây gỗ. Họ Chè là một phần của bộ Thạch nam (Ericales), trong nhánh thực vật hai lá mầm mà APG II gọi là asterids (nhánh Cúc). Một số nhà thực vật học đưa họ Chè vào trong họ Ternstroemiaceae nhưng các nhà thực vật học khác thì không. Danh pháp khoa học của họ này bắt nguồn từ phân chi Thea của chi Camellia.
Phần lớn các chi có nguồn gốc từ miền đông châu Á, từ Malesia về phía bắc tới Nhật Bản, với một vài chi có ở Nam và Trung Mỹ. Hai chi Franklinia và Gordonia cũng có các loài có nguồn gốc đông nam Hoa Kỳ, với Franklinia là đặc hữu ở đây.
Họ này có thể nhận biết được nhờ các lá có khía răng cưa, thường là dày và bóng mặt, thiếu lá kèm. Các lá này thường chuyển sang màu đỏ trước khi rụng. Các loài trong họ thường hay có các cương bào (thạch bào) có thể nhìn thấy như là các điểm nhỏ, chẳng hạn trong phiến lá. Hoa kích thước từ trung bình tới lớn và các lá bắc con, đài và tràng hoa thông thường trong một vòng xoắn, không tách biệt rõ ràng khỏi nhau. Các nhị hoa có nhiều chỉ nhị dài còn các bao phấn thì ngắn và đính lưng. Quả thường là dạng quả nang với trụ lõi còn hạt thường bẹt và có các phôi mầm thẳng. Các lá mầm có 3 hoặc nhiều hơn dấu vết từ một lỗ hổng.
Phần lớn các loài là cây thường xanh, nhưng hai chi Stewartia và Franklinia là cây sớm rụng lá.
Chi được biết đến nhiều nhất là chi Trà (Camellia), nó bao gồm loài cây mà lá của nó được dùng để sản xuất chè (trà) là cây chè (Camellia sinensis) cũng như một vài loài khác được trồng làm cây cảnh nhờ có hoa/lá đẹp.
Các tài liệu viết về họ Chè không thống nhất với nhau về số lượng chi/loài. Chẳng hạn L. Watson và M.J. Dallwitz liệt kê 18 chi với khoảng 500 loài nhưng APG II chỉ liệt kê 7-11 chi với 195-460 loài. Các chi liệt kê trong hộp thông tin bên phải là theo APG II, trong đó hai chi Laplacea và Polyspora được tách ra từ chi Gordonia. Các chi khác mà L. Watson và M.J. Dallwitz liệt kê được APG II chuyển sang họ Pentaphylacaceae bao gồm Adinandra, Anneslea, Archboldiodendron, Balthasaria, Cleyera, Eurya, Freziera, Symplocarpon, Ternstroemia, Visnea còn chi Ficalhoa vào trong họ Sladeniaceae.
Họ Chè nghĩa hẹp (sensu stricto) có thể là nhóm chị em với họ Symplocacaeae, nhánh này vì thế lại là chị em với Styracaceae và Diapensiaceae, và cả nhóm ba họ trên lại có quan hệ chị em với nhánh chứa các họ Actinidiaceae, Roridulaceae, Sarraceniaceae và nhánh chứa họ Clethraceae (Geuten và ctv. 2004).
Họ Chè nghĩa rộng (sensu lato) trong quá khứ gắn liền với họ Asteropeiaceae (chẳng hạn Takhtajan, 1997). Xem bài Lecythidaceae. Các họ Pentaphylacaceae, Sladeniaceae và Pellicieraceae trước đây thuộc họ Chè, nhưng APG II tách chúng ra thành các họ riêng. Họ Pentaphylacaceae, thường hay được công nhận là họ đơn loài (như APG 1998) thì APG II mở rộng để chứa cả họ Ternstroemiaceae, cũng là một phần của họ Chè cũ.
Các giới hạn bộ gen trong họ Chè là khó khăn, và các quan hệ trong và ngoài họ vẫn chưa được tìm hiểu kỹ càng. Phân tích gần đây với hai gen lạp lục do Parks và Prince (2001) tiến hành cho thấy họ này có thể chia thành ba nhánh chính và Polyspora cùng Laplacea nên được tách ra từ Gordonia[1]. Dưới đây là khuyến nghị của APG II trong việc chia nhỏ họ này.
Phương tiện liên quan tới Theaceae tại Wikimedia Commons
Họ Chè (danh pháp khoa học: Theaceae, đồng nghĩa: Camelliaceae, Gordoniaceae) là một họ thực vật có hoa, bao gồm các loại cây bụi và cây gỗ. Họ Chè là một phần của bộ Thạch nam (Ericales), trong nhánh thực vật hai lá mầm mà APG II gọi là asterids (nhánh Cúc). Một số nhà thực vật học đưa họ Chè vào trong họ Ternstroemiaceae nhưng các nhà thực vật học khác thì không. Danh pháp khoa học của họ này bắt nguồn từ phân chi Thea của chi Camellia.
Phần lớn các chi có nguồn gốc từ miền đông châu Á, từ Malesia về phía bắc tới Nhật Bản, với một vài chi có ở Nam và Trung Mỹ. Hai chi Franklinia và Gordonia cũng có các loài có nguồn gốc đông nam Hoa Kỳ, với Franklinia là đặc hữu ở đây.
Theaceae
Mirb. ex Ker Gawl. (1816), nom. cons.
Чайные (лат. Theaceae) — семейство двудольных растений, входящее в порядок Верескоцветные; число родов, по разным данным, от 7 до 40. Представители семейства — деревья и кустарники, распространённые в Восточной Азии, Африке, Центральной и Южной Америке.
Имеются роды, имеющие ограниченное распространение: Apterosperma и Euryodendron произрастают только в Южном Китае, Archboldiodendron — в Новой Гвинее, Dankia — во Вьетнаме, Visnea — на Канарских островах.
Для растений семейства характерны простые или очередные кожистые листья. Цветки одиночные, довольно крупные, имеют белую, розовую или тёмно-красную окраску. Плод — коробочка, сухая костянка, реже ягода. Растения семейства опыляются пчёлами, осами, мухами, муравьями и жуками.
Листья Camellia sinensis используются для изготовления чая. Для этой же цели в различных частях Азии используются другие виды рода Camellia (Camellia taliensis, Camellia gradnibractiata, Camellia kwangsiensis, Camellia gymnogyna, Camellia crassicolumna, Camellia tachangensis, Camellia ptilophyllaand и Camellia irrawadiensis).
Большая часть садовых форм камелии происходят от вида Camellia japonica, привезённого в Европу из Китая в XVIII веке. Растения из рода Гордония и некоторых других родов этого семейства также культивируются в декоративных целях.
По данным сайта The Plant List семейство Чайные включает 15[3] родов и 370 видов.
Список общепризнанных родов:
Чайные (лат. Theaceae) — семейство двудольных растений, входящее в порядок Верескоцветные; число родов, по разным данным, от 7 до 40. Представители семейства — деревья и кустарники, распространённые в Восточной Азии, Африке, Центральной и Южной Америке.
Имеются роды, имеющие ограниченное распространение: Apterosperma и Euryodendron произрастают только в Южном Китае, Archboldiodendron — в Новой Гвинее, Dankia — во Вьетнаме, Visnea — на Канарских островах.
Для растений семейства характерны простые или очередные кожистые листья. Цветки одиночные, довольно крупные, имеют белую, розовую или тёмно-красную окраску. Плод — коробочка, сухая костянка, реже ягода. Растения семейства опыляются пчёлами, осами, мухами, муравьями и жуками.
Листья Camellia sinensis используются для изготовления чая. Для этой же цели в различных частях Азии используются другие виды рода Camellia (Camellia taliensis, Camellia gradnibractiata, Camellia kwangsiensis, Camellia gymnogyna, Camellia crassicolumna, Camellia tachangensis, Camellia ptilophyllaand и Camellia irrawadiensis).
Большая часть садовых форм камелии происходят от вида Camellia japonica, привезённого в Европу из Китая в XVIII веке. Растения из рода Гордония и некоторых других родов этого семейства также культивируются в декоративных целях.
山茶科（Theaceae）大部分属原产于亚洲东部，多分布热带及亚热带地区，南至马来西亚，北至日本，也有几个属是生长在美洲的。
绝大部分山茶科植物是常绿的灌木或乔木，但紫茎属和北美大头茶属是落叶植物。山茶科植物叶为单叶，互生，一般为革质，没有托叶，花常两性，辐射对称，单生，有时簇生，萼片和花瓣常各5枚，雄蕊常甚多，分离或基部结合，或集成5束，子房上位，大多数3-5室，每室有二至数胚珠；果实为裂开的蒴果，近木质，有时肉质不裂。
山茶科最著名的品种是茶树，叶含咖啡碱是世界著名饮料之一；还有许多品种可以作为花卉观赏植物，如金花茶和各种山茶花；木荷属尚有些品种为木材来源，油茶及山茶的种子可榨油，供食用及工业用途。
约有30属700余种，中国约有15属400余种，主要产于长江以南各地。有的分类学家将山茶科分入厚皮香科，也有的将厚皮香科植物分入山茶科的。
克朗奎斯特分类法单独列出一个山茶目，2003年的APG II 分类法将山茶科和厚皮香科共同列入杜鹃花目，厚皮香科和五列木科亲缘更近。
截至2017年 (2017-表达式错误：无法识别的标点“月”。)[update]，Angiosperm Phylogeny Website（英语：Angiosperm Phylogeny Website）承認下列屬級分類元[2]：
產於9100萬年前的化石物種 Pentapetalum trifasciculandricus，可能屬於山茶科，也可能屬於五列木科[2]。
ツバキ科(Theaceae)は、ツツジ目に属する植物の科。 ツバキ、サザンカ、チャ（茶の木）、ナツツバキなどを含む。
木本で、葉は互生する。花は放射相称で子房上位。がくと花弁の数は5または4のものが多いが、さらに多いものもあり、特にツバキなどはがくから花弁に連続的に移行する。花弁は離生するものと、基部が合生するものがある。おしべは多数。果実はさく果か核果。大部分が東・東南アジアに、一部は南北アメリカ大陸などに分布する。
ツバキ科の学名:Theaceaeはかつてこの科にあったチャ属(Thea L.)に由来する。チャ属は1970年代にツバキ属に統合された。 被子植物の学名で、使用されなくなった属名が科名に使われているのは、モチノキ科:Aquifoliaceae/Aquifolium Mill.、スイカズラ科:Caprifoliaceae/Caprifolium Mill.、カキノキ科:Ebenaceae/Ebenus Kuntze、マメ科:Fabaceae/Faba Mill. などがある。
3連に9属460種が属する[1]。
従来は花の形態の類似を重視してオトギリソウ科などのグループ（古くは離弁花類、クロンキスト体系ではツバキ目）とされ、モッコク科・スラデニア科も本科に含められていた。
ツバキ科(Theaceae)は、ツツジ目に属する植物の科。 ツバキ、サザンカ、チャ（茶の木）、ナツツバキなどを含む。
木本で、葉は互生する。花は放射相称で子房上位。がくと花弁の数は5または4のものが多いが、さらに多いものもあり、特にツバキなどはがくから花弁に連続的に移行する。花弁は離生するものと、基部が合生するものがある。おしべは多数。果実はさく果か核果。大部分が東・東南アジアに、一部は南北アメリカ大陸などに分布する。
차나무과(茶--科, 학명: Theaceae 테아케아이[*])는 진달래목의 과이다.[1]
열대 및 아열대에 많이 분포되어 있으며, 세계적으로 30속의 약 500종 가량이 알려져 있는데, 한국에는 차나무·동백나무·사스레피나무·섬쥐똥나무 등의 5속 5종이 분포하고 있다.
잎은 어긋나며, 모양이 단순하고 질이 두껍다. 꽃은 잎겨드랑이 또는 가지 끝에 1개가 달리거나 총상꽃차례를 이루면서 피는데, 원칙적으로 5수성이며 5개씩의 꽃받침조각과 꽃잎 그리고 수많은 수술을 가지고 있다. 동백나무속 등에서는 수술 아랫부분이 통 모양으로 합쳐져 단체 수술을 이루고 있다. 씨방은 상위로 2-10개의 방으로 나뉘어 있는데, 각 방에는 씨가 들어 있다. 열매는 건조된 핵과 또는 삭과로 벌어지는 것과 그렇지 않는 것이 있다.
.jpg)
