dcsimg
Image of stopper
Creatures » » Plants » » Dicotyledons » » Myrtles »

Surinam Cherry

Eugenia uniflora L.

Description

provided by eFloras
Shrubs or trees, to 5 m tall, generally glabrous. Petiole ca. 1.5 mm; leaf blade ovate to elliptic, 3.2-4.2 × 2.3-3 cm, papery, both surfaces dark green, glabrous, and with numerous pellucid glands, secondary veins ca. 5 on each side of midvein, slightly conspicuous, and at an angle of ca. 45° from midvein, intramarginal veins ca. 2 mm from margin, base rounded, slightly cordate, or cuneate, apex acuminate, mucronate, or obtuse. Flowers white, slightly fragrant. Calyx lobes 4, long elliptic, reflexed. Petals white. Berries dark red when ripe, globose, 1-2 cm in diam., 8-ridged, 1- or 2-seeded. Fl. spring.
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliographic citation
Flora of China Vol. 13: 331 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
project
eFloras.org
original
visit source
partner site
eFloras

Habitat & Distribution

provided by eFloras
Cultivated in Fujian, Sichuan, Taiwan, and Yunnan [native to South America (Brazil)].
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliographic citation
Flora of China Vol. 13: 331 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
project
eFloras.org
original
visit source
partner site
eFloras

Synonym

provided by eFloras
Eugenia brasiliana (Linnaeus) Aublet; E. michelii Lamarck, nom. illeg. superfl.; Myrtus brasiliana Linnaeus; Stenocalyx michelii O. Berg, nom. illeg. superfl.; S. uniflorus (Linnaeus) Kausel.
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliographic citation
Flora of China Vol. 13: 331 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
project
eFloras.org
original
visit source
partner site
eFloras

Derivation of specific name

provided by Flora of Zimbabwe
uniflora: one-flowered
license
cc-by-nc
copyright
Mark Hyde, Bart Wursten and Petra Ballings
bibliographic citation
Hyde, M.A., Wursten, B.T. and Ballings, P. (2002-2014). Eugenia uniflora L. Flora of Zimbabwe website. Accessed 28 August 2014 at http://www.zimbabweflora.co.zw/speciesdata/species.php?species_id=142300
author
Mark Hyde
author
Bart Wursten
author
Petra Ballings
original
visit source
partner site
Flora of Zimbabwe

Description

provided by Flora of Zimbabwe
Evergreen shrub or small tree.
license
cc-by-nc
copyright
Mark Hyde, Bart Wursten and Petra Ballings
bibliographic citation
Hyde, M.A., Wursten, B.T. and Ballings, P. (2002-2014). Eugenia uniflora L. Flora of Zimbabwe website. Accessed 28 August 2014 at http://www.zimbabweflora.co.zw/speciesdata/species.php?species_id=142300
author
Mark Hyde
author
Bart Wursten
author
Petra Ballings
original
visit source
partner site
Flora of Zimbabwe

Frequency

provided by Flora of Zimbabwe
Local
license
cc-by-nc
copyright
Mark Hyde, Bart Wursten and Petra Ballings
bibliographic citation
Hyde, M.A., Wursten, B.T. and Ballings, P. (2002-2014). Eugenia uniflora L. Flora of Zimbabwe website. Accessed 28 August 2014 at http://www.zimbabweflora.co.zw/speciesdata/species.php?species_id=142300
author
Mark Hyde
author
Bart Wursten
author
Petra Ballings
original
visit source
partner site
Flora of Zimbabwe

Worldwide distribution

provided by Flora of Zimbabwe
Native to tropical America (Brazil)
license
cc-by-nc
copyright
Mark Hyde, Bart Wursten and Petra Ballings
bibliographic citation
Hyde, M.A., Wursten, B.T. and Ballings, P. (2002-2014). Eugenia uniflora L. Flora of Zimbabwe website. Accessed 28 August 2014 at http://www.zimbabweflora.co.zw/speciesdata/species.php?species_id=142300
author
Mark Hyde
author
Bart Wursten
author
Petra Ballings
original
visit source
partner site
Flora of Zimbabwe

Behavior ( Portuguese )

provided by IABIN
AMÉRICA DO SUL, AMÉRICA DO NORTE
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Universidade Estadual de CAMPINAS
author
CPQBA/UNICAMP
partner site
IABIN

Distribution ( Portuguese )

provided by IABIN
Chile Central
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Universidade Estadual de CAMPINAS
author
Pablo Gutierrez
partner site
IABIN

Eugenia uniflora ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Eugenia uniflora, conocida como ñangapiry, capulí, pitanga, brusel o cereza de Cayena ye un árbol pequeñu o parrotal neotropical de la familia de les mirtacees, atopar de forma montesa nes selves de galería tropicales dende les Guyanes pasando por: Arxentina, Brasil, Paraguái, Bolivia y Uruguái. De la mesma, tamién puede atopase, como cultivu, en delles rexones tropicales d'Asia, aprovechándose la so fruta. Nel Paraguái y l'este de Bolivia y nordés arxentín conocer como ñangapiry, y el nome ye d'orixe tupi-guaraní. Na Provincia de Misiones (Arxentina), n'Uruguái y en Brasil conocer como pitanga En Perú conózse-y como guinda.

 src=
Vista de la planta
 src=
Detalle de la flor
 src=
Fueyes

Descripción

 src=
Flor de la Pitanga (Eugenia uniflora)

Ye un parrotal o árbol de pequeñu porte, hasta 7,5 m d'altor, con ramasca delgada y tropezosu. La corteza ye escura, de relieve llisu, persistente. La xamasca ye perenne nel so hábitat natural, anque se porta como caducifoliu en zones más templaes. Les fueyes son peciolaes, simples, opuestes, ovoides a elíptiques, col marxe íntegru, glabres, col ápiz mucronáu, les estípules efímeres y glándules oleoses arumoses bien visibles, ente 4 y 6,5 cm de llargu. Son de color verde intensu brillosu cuando madures, amosando reflexos cobrizos o broncíneos al brotar y una tonalidá acoloratada pel hibiernu.


Floria en primavera, y en rexones tropicales nuevamente a mediaos de branu. Les flores son típiques de les mirtacees; de color blancu, apaecen solitaries o en grupos d'hasta cuatro nes axiles foliares. Presenten cuatro sépalos llibres, y cuatro pétalos inxeríos; los estames lleguen a la cincuentena, de color blancu, llibres na base, con anteres marielles, pequeñes, versátiles, con dehiscencia llonxitudinal, y ensertar opuestos a los pétalos en fascículos. L'ovariu ye ínfero, octolocular, col estilu simple, allargáu, l'estigma capitáu o peltáu.

El frutu apaez y maurez rápido, hasta tres selmanes dempués del floriamientu. Ye una baga oblada, cola mota persistente, d'hasta 4 cm de diámetru, con ocho costilles bien visibles, que vira del verde al naranxa y el púrpura profonduo a midida que madura. El pulgu ye delgada y llixeramente aceda, protexendo una magaya colorada, bien jugosa, dulce a subácida según el grau de maduración, con una grana esférica o dos o trés apandaes.

Hábitat

El ñangapiry ye una planta tropical y subtropical. Orixinaria probablemente del centro-sur brasileñu y esti bolivianu, güei estiéndese dende les Guyanes , creciendo tamién en Bolivia, Arxentina, Paraguái y Uruguái. Presumir que mercaderes portugueses introducir nel Alloñáu Oriente, xuntu cola castaña de Cajú, onde s'afixo na India, les Filipines, Samoa, Sri Lanka y la China, anque'l so usu nesta rexón ye más usualmente ornamental. N'América introducióse tamién na mariña del Pacíficu, en Colombia, y na mariña Caribe d'América Central, según en delles islles del Mar Caribe y na islla de La Palma (Islles Canaries) ónde ye frecuente atopalo en montes dedicaos al cultivu del plátanu.

Cultivo

El ñangapiry o pitanga rique enforma sol, y aguanta mal les xelaes; temperatures per debaxo de los -3 °C causen daños que pueden ser fatales pa plantes nueves. Crez ente'l nivel del mar y los 1750 m d'altitú, en suelos de cualquier tipu salvu salinos; aguanta bien les seques y los hinchentes de curtia duración. Llántase xeneralmente de grana, que grana nel plazu d'un mes, anque la viabilidá de les mesmes mengua espectacularmente a partir de les 4 selmanes de recueya. Les fraes y los ensiertos son tamién vidables, anque tiende a presentar chupones na zona del ensiertu.

Anque'l requerimientu n'agua y nutrientes ye baxu, la fruta aumenta en tamañu, calidá y cantidá con bonu mugor y fertilización con fósforu. La cantidá de fruta ye mayor nos exemplares ensin podar. La recueya tien de faese namái cuando'l frutu cai na mano col simple tactu, pa evitar l'intensu sabor resinoso del frutu a mediu maurecer.

Reportóse primera-pitanga-colorada/ sabor resinoso en frutes coloraes o anaranxaes, ente que les que maurecen en color escuru (marrón, púrpura o primera-nangapiri-o-pitanga-eugenia-uniflora/ negru) nun presenten esi sabor.

Usu

Ñangapiry Pitangas reunidas..JPG Tamañu de porción Enerxía 49 kcal 204 kJCarbohidratos 7.93-12.5 gGrases 0.4-0.88 gProteínes 0.84-1.01 gAgua 85.4-90.7 gRetinol (vit. A) 12-20 μg (10%)Tiamina (vit. B1) 0.03 mg (2%)Riboflavina (vit. B2) 0.04 mg (3%)Niacina (vit. B3) 0.03 mg (0%)Vitamina C 3 mg (5%)Calciu 9 mg (1%)Fierro 0.2 mg (2%)Fósforu 11 mg (2%) % de la cantidá diaria encamentada p'adultos. Fonte: Ñangapiry na base de datos de nutrientes del USDA.[editar datos en Wikidata]

La fruta cómese fresca, direutamente entera o partida y alborada con daqué d'azucre pa morigerar el so arume a resina. Pueden preparar conserves, auries, mermelaes o zusmios con ella. Ye ricu en vitamina A, fósforu, calciu y fierro. Na provincia de Corrientes produz caña de ñangapirí, infusionando los frutos n'aguardiente; del zusmiu tamién puede producise vinu o vinagre.

Tamién-y la cultiva como planta ornamental en parques y xardinos, podándose como parrotal baxu pa cercos vistosos. Les fueyes pueden usase espardíes nel suelu de zones onde abonden les mosques, yá que al machucase lliberen una resina que les estorna.

Coles fueyes puede preparar una fervinchu de propiedaes diurétiques, dixestives y antidiarreicas; el decocto de la corteza en gárgares emplegar pa les anxines y otres afecciones del gargüelu.

Taxonomía

Eugenia uniflora describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 470–471. 1753.[2]

Etimoloxía

Eugenia : nome xenéricu que foi nomáu n'honor del príncipe Eugenio de Saboya.[3]

uniflora: epítetu llatín que significa "con una flor".[4]

Sinonimia
 src=
Frutu anaranxáu.
 src=
Frutu maduru de eugenia uniflora variedá negra, origen Arxentina.
 src=
Semeya de dos frutos maduros de eugenia uniflora variedá colorada, procedentes d'Arxentina.
 src=
Ilustración
  • Plinia petiolata L. (1785), nom. illeg.
  • Stenocalyx uniflorus (L.) Kausel (1967)
  • Myrtus brasiliana L. (1753)
  • Plinia rubra L. (1771)
  • Plinia tetrapetala L. (1771)
  • Plinia pedunculata L.f. (1782)
  • Eugenia michelii Lam. (1789)
  • Eugenia myrtifolia Salisb. (1796)
  • Eugenia zeylanica Willd. (1799)
  • Myrtus willdenowii Spreng. (1825)
  • Eugenia willdenowii (Spreng.) DC. (1828)
  • Eugenia costata Cambess. in A.F.C.de Saint-Hilaire (1833)
  • Stenocalyx affinis O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx brunneus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx costatus (Cambess.) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx dasyblastus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx glaber O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx impunctatus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx lucidus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx michelii (Lam.) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx michelii var. membranacea O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx michelii var. rigida O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx oblongifolius O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx strigosus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Syzygium michelii (Lam.) Duthie in J.D.Hooker (1879)
  • Eugenia dasyblasta (O.Berg) Nied. in H.G.A.Engler & K.A.Y.Prantl (1893)
  • Eugenia oblongifolia (O.Berg) Nied. in H.G.A.Engler & K.A.Y.Prantl (1893), nom. illeg.
  • Myrtus brasiliana var. diversifolia Kuntze (1898)
  • Myrtus brasiliana var. lanceolata Kuntze (1898)
  • Myrtus brasiliana var. llucida (O.Berg) Kuntze (1898)
  • Myrtus brasiliana var. normalis Kuntze (1898) nom. inval.
  • Stenocalyx rhampiri Barb.Rodr. (1903)
  • Eugenia oblongifolia (O.Berg) Arechav. (1905)
  • Eugenia strigosa (O.Berg) Arechav. (1905)
  • Eugenia decidua Merr. (1914)
  • Eugenia arechavaletae Herter (1931)
  • Luma arechavaletae (Herter) Herter (1943)
  • Luma costata (Cambess.) Herter (1943)
  • Luma dasyblasta (O.Berg) Herter (1943)
  • Luma strigosa (O.Berg) Herter (1943)
  • Stenocalyx ruber (L.) Kausel (1956)[5]

Ver tamién

Referencies

  1. Sp. Pl. 1: 470 [1 de mayu 1753] (IK)
  2. «Eugenia uniflora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 10 de marzu de 2014.
  3. Stearn, W. T. (2004). Botanical Latin. Portland, Oregon: Timber Press.
  4. N'Epítetos Botánicos
  5. Sinónimos en Kew

Bibliografía

  • Morton, Julia F. (1987). Fruits of warm climates. Miami: Creative Resource Systems. ISBN 0-9610184-1-0 [1].

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Eugenia uniflora: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
Eugenia uniflora

Eugenia uniflora, conocida como ñangapiry, capulí, pitanga, brusel o cereza de Cayena ye un árbol pequeñu o parrotal neotropical de la familia de les mirtacees, atopar de forma montesa nes selves de galería tropicales dende les Guyanes pasando por: Arxentina, Brasil, Paraguái, Bolivia y Uruguái. De la mesma, tamién puede atopase, como cultivu, en delles rexones tropicales d'Asia, aprovechándose la so fruta. Nel Paraguái y l'este de Bolivia y nordés arxentín conocer como ñangapiry, y el nome ye d'orixe tupi-guaraní. Na Provincia de Misiones (Arxentina), n'Uruguái y en Brasil conocer como pitanga En Perú conózse-y como guinda.

 src= Vista de la planta  src= Detalle de la flor  src= Fueyes
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Eugenia oblongifolia ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Eugenia oblongifolia (lat. Eugenia oblongifolia) - mərsinkimilər fəsiləsinin evgeniya cinsinə aid bitki növü.

İstinadlar

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Eugenia oblongifolia: Brief Summary ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Eugenia oblongifolia (lat. Eugenia oblongifolia) - mərsinkimilər fəsiləsinin evgeniya cinsinə aid bitki növü.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Eugenia uniflora ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Eugenia uniflora (lat. Eugenia uniflora) - mərsinkimilər fəsiləsinin evgeniya cinsinə aid bitki növü.

İstinadlar

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Eugenia uniflora: Brief Summary ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Eugenia uniflora (lat. Eugenia uniflora) - mərsinkimilər fəsiləsinin evgeniya cinsinə aid bitki növü.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Eugenie jednokvětá ( Czech )

provided by wikipedia CZ
 src=
Zrající plody
 src=
Velikost plodů

Eugenie jednokvětá (Eugenia uniflora) je jihoamerická, subtropická či tropická dřevina s nevelkými, jedlými plody, jeden z mnoha druhů rostlin z rozsáhlého rodu eugenie. V současnosti se pěstuje pod názvy pitanga, brazilská nebo surinamská třešeň, atd. Ve své domovině je stálezelenou rostlinou, v nepříznivých podmínkách (chlad, sucho) se chová jako opadavá.[1][2]

Rozšíření

Druh je za původní považován v oblastech Jižní Ameriky. Tradičně roste v Surinamu, Guyaně, Francouzské Guyaně, Brazílii a k ní na přilehajících územích Bolívie, Paraguaye, Uruguaye a také na severu Argentiny. Postupně byl odtud rozšířen téměř po celé subtropické a tropické Americe včetně Karibiku, dostal se na jih Afriky, na indický subkontinent, do Číny, jihovýchodní Asie, Austrálie i na ostrovy Indického a Tichého oceánu. Byl také vysázen na Blízkém východě, v Makaronézii a na středomořském pobřeží.

Rostlina byla dovezena a zkoušena v Evropě již v době, kdy se portugalští mořeplavci domnívali, že ji přivezli z Indie.[2][3][4]

Ekologie

Je to teplomilná dřevina preferující vlhčí klima. Původně tyto stromy nebo keře vyrůstaly na březích řek, v řídkých lesích nebo v křovinách. Nejlépe roste a plodí v hluboké, výživné, vlhké, ale dobře odvodněné půdě, na plném slunci i v polostínu. Dobře zakořeněná úspěšně přečká i období sucha. Rostlina je přizpůsobivá, může vyrůstat i na mírně zasolené půdě či v dosahu slané mlhy. Je nížinným druhem, obvykle se ji nedaří ve vyšších nadmořských výškách nad 1000 m. Nesnese pokles teploty pod 0 °C.[2][3]

Popis

Eugenie jednokvětá může vyrůstat jako štíhlý, často nerovně rostoucí strom vysoký až 8 m nebo hustý keř nepřerůstající výšku 5 m. Kmen stromu mívá průměr nejvíce 50 cm a je pokryt hladkou, nahnědlou kůrou. Vstřícně vyrůstající listy jsou jednoduché, mají krátké řapíky, jsou vejčité, eliptické až kopinaté, 4 až 7 cm dlouhé a 2 až 4 cm široké. Na bázi jsou zaoblené, po obvodě celokrajné a na vrcholu tupě zašpičatěné, někdy bývají zvlněné. Jejich čepele jsou na svrchní straně lesklejší, tmavší a mají hlubokou střední žilku, na spodní straně mají asi pět až sedm párů vyniklých, po okraji obloukovitých, postranních žilek. V mládí jsou listy zbarvené světle růžově až bronzově, při kvetení a zrání plodů jsou tmavě zelené a lesklé (výše položené bývají sytější) a v suchém nebo chladném období zčervenají. Listy jsou aromatické, jejich vůně odpuzuje mnohý hmyz, např. mouchy.

Slabě vonící, krémově bílé květy o velikosti 2 až 3 cm vyrůstají na krátkých stopkách z dřevnatých větví jednotlivě, nebo po dvou až čtyřech v hroznovitých květenstvích. Oboupohlavné květy s malými listeny mají krátkou češuli nepřesahující dvoupouzdrý semeník, čtyřčetný, vytrvalý, trubkovitý kalich s lístky 3 mm velkými a čtyři, asi 8 mm velké, bílé, obvejčité lístky korunní. V květu bývá shluk asi 50 až 60 tyčinek s bílými nitkami a žlutými prašníky, semeník obsahuje asi 40 vajíček. Květy se opylují převážně cizím pylem za pomoci hmyzu, nejčastěji včely medonosné.

Po opylení se plody vyvíjejí velmi rychle a jsou obvykle již do měsíce zralé. Jsou to převisle rostoucí, tmavě červené, zploštělé bobule asi 2 až 3 cm velké, které mají obvykle osm vystouplých žeber a stopu po vytrvalém kalichu. Při zrání mění svou barvu ze zelené na oranžovou a ve zralosti bývají zářivě červené až purpurově hnědé, někdy téměř černé. Jejich slupka je tenká a kryje šťavnatou, až 90 % vody obsahující oranžově červenou dužinu, která je sladkokyselé chuti a voní po pryskyřici. Uvnitř je jedno větší kulaté, nebo dvě až tři menší zploštělá semena.[1][2][3][5][6]

Rozmnožování

V přírodě se rostliny rozšiřují semeny, která jsou i s plody sežrána ptáky nebo savci a roznesena v trusu po okolí. Semena zůstávají životaschopná jen po dobu ne delší než měsíc. Pokud se dostane do vhodných podmínek, vyklíčí obvykle během tři až čtyř týdnů. Při zakládání sadů s eugenií jednokvětou se v současnosti vysazují obvykle roubované semenáče, které skýtají záruku větší úrody kvalitního ovoce.

Mladé rostlinky rostou velmi rychle a za dobrých podmínek kvetou již za dva až tři roky a poprvé plodí ve věku pěti až šesti roků, na nevyhovujícím stanovišti až v deseti létech. V prostředí pro růst příznivém a při dostatku živin kvetou a plodí dvakrát ročně, v ideálních podmínkách i častěji. Při častém kvetení jsou jednotlivé výnosy nižší, ročně dospělý strom průměrně vyprodukuje 2,5 až 3,6 kg ovoce. Hnojením a zavlažováním stromů v suchém období se výtěžnost zvyšuje.[2][3][6]

Význam

Eugenie jednokvětá se sází hlavně pro plody, které se spotřebovávají čerstvé nebo se z nich dělají džemy a kompoty, bývají také nakládány do octu. Plody obsahují okolo 10 % sacharidů a proto se z nich také vyrábí ovocné víno i pálenka. Obsahují také množství vitamínu C, vitamínu A, železa, vápníku a fosforu.

V listech jsou silice, které mají po destilaci analgetické, antiparazitální, antifungální a repelentní vlastnosti, v lidovém léčitelství jsou jejich extrakty používány k léčbě vnějších i vnitřních zánětů. Semena jsou nepoživatelná, obsahují hodně pryskyřice a způsobují průjmy.

Pro snadné a těžko kontrolovatelné rozšiřování byla eugenie jednokvětá na Floridě, Bahamách i Bermudách, na Mauriciu i Réunionu, mnoha ostrovech v Pacifiku včetně Havajských ostrovů a ve spolkovém státu Queensland v Austrálie označená za invazní druh. Je ji vyčítáno, že nekontrolovatelně vytváří husté křoviny a vytlačuje původní rostlinstvo. Stává se nežádoucím plevelem tamních lesů, jejich okrajů, městských zahrad, okolí silnic i břehových porostů.[2][3][7]

Galerie

Reference

  1. a b Dendrologie.cz: Eugenia uniflora [online]. Petr Horáček a J. Mencl, rev. 28.12.2009 [cit. 2016-07-21]. Dostupné online. (česky)
  2. a b c d e f MORTON, Julia F. Fruits of Warm Climates: Eugenia uniflora [online]. Purdue University, West Lafayette, IN, USA, rev. 1987 [cit. 2016-07-21]. Dostupné online. (anglicky)
  3. a b c d e PASIECZNIK, Nick. Invasive Species Compendium:Eugenia uniflora [online]. CABI (Centre for Agriculture and Biosciences International), Wallingford, UK, rev. 28.10.2014 [cit. 2016-07-21]. Dostupné online. (anglicky)
  4. US National Plant Germplasm System: Eugenia uniflora [online]. United States Department of Agriculture, Beltsville, MD, USA [cit. 2016-07-21]. Dostupné online. (anglicky)
  5. CHEN, Jie; CRAVEN, Lyn A. Flora of China: Eugenia uniflora [online]. Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO & Harvard University Herbaria, Cambridge, MA, USA [cit. 2016-07-21]. Dostupné online. (anglicky)
  6. a b GOMES DA SILVA, André Luiz; BEZERRA PINHEIRO, Maria Célia. Reproductive success of four species of Eugenia. Acta Botanica Brasilica [online]. Brazilian Society of Plant Physiology, BR, 2009 [cit. 21.07.2016]. Roč. 23, čís. 2. Dostupné online. ISSN 1677-941X. (anglicky)
  7. DEL VALLE, María Elena. Aislamiento y determinación de estructura química de principios activos presentes en Eugenia uniflora ..... [online]. Facultad de ciencias exactas, Universidad Nacional de La Plata, ARG, rev. 2001 [cit. 2016-07-21]. Dostupné online. (španělsky)

Externí odkazy

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Eugenie jednokvětá: Brief Summary ( Czech )

provided by wikipedia CZ
 src= Zrající plody  src= Velikost plodů

Eugenie jednokvětá (Eugenia uniflora) je jihoamerická, subtropická či tropická dřevina s nevelkými, jedlými plody, jeden z mnoha druhů rostlin z rozsáhlého rodu eugenie. V současnosti se pěstuje pod názvy pitanga, brazilská nebo surinamská třešeň, atd. Ve své domovině je stálezelenou rostlinou, v nepříznivých podmínkách (chlad, sucho) se chová jako opadavá.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Surinamkirsche ( German )

provided by wikipedia DE

Die Surinamkirsche (Eugenia uniflora), auch Pitanga oder Kirschmyrte, ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Kirschmyrten (Eugenia) in der Familie der Myrtengewächse (Myrtaceae). Das Artepitheton uniflora bedeutet einblütig, weil die Blüten oft einzeln in den Blattachseln stehen.

Beschreibung

Die Surinamkirsche wächst als immergrüner Strauch oder kleiner Baum und erreicht Wuchshöhen von etwa 5 bis 7 m. Die bräunliche, relative glatt bis feinrissige Borke ist abblätternd. Die Rinde der jungen Zweige ist rötlich und behaart. Die Rinde von älteren Zweigen und Ästen ist grau-braun.

Die gegenständig angeordneten Laubblätter sind einfach und gestielt. Der kurze Blattstiel weist eine Länge von etwa 1,5 mm auf. Die glänzend dunkelgrüne, leicht ledrige, wachsige und eiförmige bis elliptische, ganzrandige und kahle Blattspreite endet spitz bis zugespitzt und rundspitzig. Sie weist eine Länge von 4 bis 7 cm und eine Breite 2 bis 4 cm auf und hat viele durchsichtige Drüsen. Es sind etwa fünf Sekundärnerven auf jeder Seite des Hauptnerves vorhanden die jeweils von dort in einem 45°-Winkel abzweigen. Die Blätter des Neuaustriebs sind rötlich. Das Laub enthält ätherische Öle, welche beim Brechen der Blätter frei werden.

 src=
Blühende Surinamkirsche
 src=
Fruchtende Surinamkirsche
 src=
Laub mit Neuaustrieb

Die im Sommer erscheinenden Blüten stehen einzeln oder zu bis zu vier in den Blattachseln. Die vierzähligen, zwittrigen und gestielten Blüten duften leicht. Es sind zwei kleine, mehr oder weniger haltbare Tragblätter unten am langen, kahlen Blütenstiel vorhanden, oben unter den Blüten sind zwei kleine, abfallende Vorblätter ausgebildet.[1] Der Blütenbecher (Hypanthium) ist kurz. Die vier länglichen, grünen Kelchblätter sind zurückgebogen und teils bewimpert. Die vier Kronblätter sind weiß und ausladend bis zurückgelegt. Die 50 bis 60 freien Staubblätter besitzen lange weiße Staubfäden und hellgelbe Staubbeutel. Der eckige Fruchtknoten ist unterständig mit einem langen, konischen Griffel mit kleiner, kopfiger Narbe. Es ist ein Diskus vorhanden.[2]

Von der Bestäubung bis zur Frucht dauert es 5 bis 7 Wochen. Die dünnschaligen, fleischigen und rippigen Früchte, Beeren (Scheinfrüchte) sind, glatt, glänzend und orangerot bis dunkelpurpur gefärbt, bis 2,5–4 cm groß und sieben- bis achtfach gerippt. Sie tragen an der Spitze meist noch die grünen Kelchzipfel. Sie enthalten meistens einen, relativ glatten, hellbräunlichen Samen der sich leicht vom Fruchtfleisch löst, er ist etwa kugelig und 7 bis 13 mm groß; es können auch bis zu drei Samen gebildet werden, die dann kleiner und an den Grenzflächen abgeplattet sind. Die für Myrtengewächse relativ großen, harzhaltigen Samen sind nicht lange nach Entnahme aus der Frucht keimfähig, insbesondere Austrocknung führt zum Verlust der Keimfähigkeit. Die Keimung erfolgt hypogäisch.

Vorkommen

Das natürliche Verbreitungsgebiet der Surinamkirsche ist das östliche Südamerika von Surinam bis Uruguay. Sie wird heute jedoch in weiten Teilen der Tropen bzw. Subtropen angepflanzt. In einigen Regionen wird sie allerdings auch als invasiver Neophyt eingestuft[3][4]

Die Surinamkirsche stellt keine hohen Ansprüche an den Boden, wenn er nicht zu salzhaltig ist. Selbst zeitweise Vernässung übersteht sie. Sie ist mäßig frosttolerant; Jungpflanzen bis etwa −2 °C, etablierte Pflanzen bis etwa −5,5 °C. Selbst wenn sie bis auf den „Wurzelstock“ zurückfriert, kann sie wieder austreiben. Dadurch ist es ihr möglich, auch subtropische oder hochgelegene Habitate mit gelegentlichem Frost zu besiedeln. In Guatemala z. B. kann sie als Neophyt in Höhenlagen bis zu 1800 m vordringen.

Auch Buschbrände übersteht die Surinamkirsche durch ihre Fähigkeit, aus dem „Wurzelstock“ wieder auszutreiben, relativ gut.

Verwendung

Die Surinamkirsche wird wegen ihrer Robustheit und ihres ansprechenden Laubes gern als Hecke angepflanzt. Die Früchte können direkt vom Baum gegessen oder zu Säften, Gelees und Fruchtwein verarbeitet werden. Wegen ihrer geringen Haltbarkeit spielt die Surinamkirsche keine Rolle als Exportfrucht. Die Früchte weisen einen Vitamin-C-Gehalt von 25 mg je 100 g auf.[5]

Literatur

Einzelnachweise

  1. M. da Costa Souza, Marcelo, M. Morim: Subtribes Eugeniinae O. Berg and Myrtinae O. Berg (Myrtaceae) at Marambaia Restinga, Rio de Janeiro State, Brazil. In: Acta Botanica Brasilica. 22(3), 2008, S. 652–683; auf S. 654, 666, 671, doi:10.1590/S0102-33062008000300006.
  2. K. A. Wilson: A Taxonomic Study of the Genus Eugenia (Myrtaceae) in Hawaii. 1956, (PDF) bei CORE, abgerufen am 1. September 2019.
  3. Eugenia uniflora bei Pacific Island Ecosystems at Risk (PIER) (engl.)
  4. Global Invasive Species Database (engl.)
  5. Nährwerte Surinamkirsche auf lexolino.de.
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Surinamkirsche: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Die Surinamkirsche (Eugenia uniflora), auch Pitanga oder Kirschmyrte, ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Kirschmyrten (Eugenia) in der Familie der Myrtengewächse (Myrtaceae). Das Artepitheton uniflora bedeutet einblütig, weil die Blüten oft einzeln in den Blattachseln stehen.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Dewandaru ( Javanese )

provided by wikipedia emerging languages

Dewandaru (Eugenia uniflora) utawa kang biyasa karan cereme Walanda ya iku tuwuhan anggota saka familia Myrtaceae kang asalé saka nagara Brasil.

Dheskripsi

dewandaru ya iku tuwuhan taunan kang wujudé wit kanthi ukuran sedheng dhuwure watara 2–5 m. Godhonge tunggal, pucuke lancip, pinggirane rata, balung godhonge nyirip, duwé lapisan wujud lilin, lan ukurane dawa. Godhong kang enom wernane abang. Kembange cilik-cilik kanthi warna kuning susu. Wohe kang wis tuwa wernane abang semu ireng, bunder lan mlengkuk mlengkuk. Wijine bunder cilik, atos, lan wernane soklat. Oyote tunggang lan wernane uga soklat.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Penulis lan editor Wikipedia

Dewandaru: Brief Summary ( Javanese )

provided by wikipedia emerging languages

Dewandaru (Eugenia uniflora) utawa kang biyasa karan cereme Walanda ya iku tuwuhan anggota saka familia Myrtaceae kang asalé saka nagara Brasil.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Penulis lan editor Wikipedia

Polokanite ( Tongan )

provided by wikipedia emerging languages

Ko e polokanite ko e fuʻu ʻakau lahi ia mo e ngaahi foʻi fua kulokula, ʻoku meimei tatau mo e polo. Kae ʻoku ʻikai ʻiloa mei fē hono hingoa.

Ngaahi faʻahinga kehekehe

  • polokanite; koʻeni
  • polokanite, Phyllanthus acidus (L.) Skeels, (EUPHORBIACEAE), [Otaheite gooseberry]; foʻi fua hinehina neongo ko e fuo tatau
  • polokanite, Grossularia redinata (GROSSULARIACEAE), [gooseberry]

Hingoa ʻi he ngaahi lea kehe

Tataku

Ko e kupu ʻeni ko e potuʻi ia (stub). ʻIo, ko koe, kātaki tokoni mai ʻi hono .
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Polokanite: Brief Summary ( Tongan )

provided by wikipedia emerging languages

Ko e polokanite ko e fuʻu ʻakau lahi ia mo e ngaahi foʻi fua kulokula, ʻoku meimei tatau mo e polo. Kae ʻoku ʻikai ʻiloa mei fē hono hingoa.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Ñangapiry ( Guarani )

provided by wikipedia emerging languages
 src=
Ñangapiry

Ñangapiry (karaiñe'ẽ: ñangapirí, capulí, pitanga, lasioñe'ẽ: Eugenia uniflora) yvyramata’i hogue sa’i mimíve oĩva ñúre ha óga jerére, hi’a ijapu’a pekõi, pytã mimi, he’e haivy. Hogue iporãiterei tuguy asuka ñamboguevi hag̃ua.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Eugenia uniflora

provided by wikipedia EN

Eugenia uniflora, the pitanga,[3] Suriname cherry,[4] Brazilian cherry,[3] Cayenne cherry,[5] cerisier carré,[6] monkimonki kersie or ñangapirí,[7] is a flowering plant in the family Myrtaceae, native to tropical South America’s east coast, ranging from Suriname, French Guiana to southern Brazil, as well as Uruguay and parts of Paraguay and Argentina.[6][8][9] It is often used in gardens as a hedge or screen. The tree was introduced to Bermuda for ornamental purposes but is now out of control and listed as an invasive species.[10] The tree has also been introduced to Florida.[11]

Description

Eugenia uniflora is a large shrub or small tree with a conical form, growing slowly to 8 metres (26 ft) high. When bruised, crushed, or cut, the leaves and branches have a spicy resinous fragrance, which can cause respiratory discomfort in susceptible individuals. The leaves are without stipules, ovate, glossy, and held in opposite pairs.[5] New leaves are bronze, copper, or coppery-pinkish in color, maturing to deep glossy green, up to 4 centimetres (1.6 in) long. During winter, the leaves turn red.

Flowers have four white petals and are borne on long slender stalks, with a conspicuous central cluster of white stamens ending in yellow anthers. Flowers develop into ribbed fruits 2 to 4 centimetres (0.79 to 1.57 in) long, starting as green, then ranging through orange, scarlet, and maroon as they ripen. Because fruit-eating birds distribute the seeds, they can become a weed in suitable tropical and sub-tropical habitats, displacing native flora.[5]

Uses

Culinary uses

The edible fruit is a botanical berry. The taste ranges from sweet to sour, depending on the cultivar and level of ripeness (the darker red to black range is quite sweet, while the green to orange range is strikingly tart). Its predominant food use is as a flavoring and base for jams and jellies.[12] The fruit is high in vitamin C and a source of provitamin A.

The leaves are also used for tea in certain parts of Uruguay.

Use as an insect repellent

The leaves are spread on some house floors in Brazil so that they exude a smell that repels flies when crushed underfoot.

Medical uses

Eugenia uniflora has several significant pharmacological properties.[13] Its essential oil is antihypertensive,[13][14] antidiabetic,[15] antitumor[16] and analgesic,[17] and it has shown antiviral and antifungal activity.[18] It has performed against microorganisms such as Trichomonas gallinae (in vitro),[19] Trypanosoma cruzi[20] and Leishmania amazonensis.[13][21]

It also shows significant anti-inflammatory properties,[13][22] and is used extensively as a folk remedy in South America against stomach diseases.[13][23] https://thehomecures.com/pitanga-unlocking-benefits-optimal-wellness/

Gallery

References

  1. ^ Macdonald, F.; Canteiro, C. (2021). "Eugenia uniflora". The IUCN Red List of Threatened Species. 2021: e.T60330325A60330335. doi:10.2305/IUCN.UK.2021-1.RLTS.T60330325A60330335.en. S2CID 243497699.
  2. ^ "The Plant List: A Working List of All Plant Species". Retrieved January 28, 2019.
  3. ^ a b Nascimento e Santos, Débora; Lima de Souza, Larissa; Nilson José Ferreira; Lopes de Oliveira, Alessandra (2015). "Study of supercritical extraction from Brazilian cherry seeds (Eugenia uniflora L.) with bioactive compounds". Food and Bioproducts Processing. Elsevier. 94: 365–374. doi:10.1016/j.fbp.2014.04.005.
  4. ^ Setzer, Kenneth (May 12, 2018). "Yes, the Surinam cherry is edible, but that doesn't mean you're going to like it". Miami Herald. Retrieved January 28, 2019.
  5. ^ a b c "Weeds of Australia: Eugenia uniflora". Queensland Government. Retrieved January 28, 2019.
  6. ^ a b Duke, James A. (2009). Duke's Handbook of Medicinal Plants of Latin America. p. 309. ISBN 9781420043174.
  7. ^ "A curious crop". The Honolulu Advertiser. February 28, 2007. Retrieved January 28, 2019.
  8. ^ Karp, David (February 7, 2007). "Berry Helped to Put Reality Show Chef on Top". The New York Times. Retrieved January 28, 2019.
  9. ^ Morton, Julia (1987). "Surinam cherry". Fruits of warm climates. pp. 386–8. ISBN 9780961018412.
  10. ^ "Bermuda Conservation - Surinam Cherry". Archived from the original on 2012-02-05. Retrieved 2012-05-14.
  11. ^ "Surinam Cherry: Only Ripe Need Apply". 24 September 2011. Retrieved January 28, 2019.
  12. ^ Hargreaves, Dorothy; Hargreaves, Bob (1964). Tropical Trees of Hawaii. Kailua, Hawaii: Hargreaves. p. 61. ISBN 9780910690027.
  13. ^ a b c d e Lim, TK (2012). "Eugenia Uniflora". Fruits. Edible Medicinal And Non Medicinal Plants. Vol. 3. Springer. pp. 620–9. ISBN 978-9400725348.
  14. ^ Consolini AE, Baldini OA, Amat AG (1999). "Pharmacological basis for the empirical use of Eugenia uniflora L. (Myrtaceae) as antihypertensive". Journal of Ethnopharmacology. 66 (1): 33–9. doi:10.1016/s0378-8741(98)00194-9. PMID 10432205.
  15. ^ Matsumura, T; Kasai, M; Hayashi, T; Arisawa, M; Momose, Y; Arai, I; Amagaya, S; Komatsu, Y (2000). "a-glucosidase Inhibitors From Paraguayan Natural Medicine, Nangapiry, The Leaves Of Eugenia Uniflora". Pharmaceutical Biology. 38 (4): 302–7. doi:10.1076/1388-0209(200009)3841-AFT302. PMID 21214481. S2CID 21363070.
  16. ^ Ogunwande IA, Olawore NO, Ekundayo O, Walker TM, Schmidt JM, Setzer WN (2005). "Studies on the essential oils composition, antibacterial and cytotoxicity of Eugenia uniflora L.". International Journal of Aromatherapy. 15 (3): 147–152. doi:10.1016/j.ijat.2005.07.004.
  17. ^ Amorim AC, Lima CK, Hovell AM, Miranda AL, Rezende CM (2009). "Antinociceptive and hypothermic evaluation of the leaf essential oil and isolated terpenoids from Eugenia uniflora L. (Brazilian Pitanga)". Phytomedicine. 16 (10): 923–8. doi:10.1016/j.phymed.2009.03.009. PMID 19423309.
  18. ^ Costa DP, Filho EG, Silva LM, et al. (2010). "Influence of fruit biotypes on the chemical composition and antifungal activity of the essential oils of Eugenia uniflora leaves" (PDF). Journal of the Brazilian Chemical Society. 21 (5): 851–8. doi:10.1590/s0103-50532010000500012.
  19. ^ Ibikunle GF, Adebajo AC, Famuyiwa FG, Aladesanmi AJ, Adewunmi CO (2011). "In-vitro evaluation of anti-trichomonal activities of Eugenia uniflora leaf". Afr J Tradit Complement Altern Med. 8 (2): 170–6. PMC 3252693. PMID 22238499.
  20. ^ Santos KK, Matias EF, Tintino SR, Souza CE, Braga MF, Guedes GM, Rolón M, Vega C, de Arias AR, Costa JG, Menezes IR, Coutinho HD (2012). "Anti-Trypanosoma cruzi and cytotoxic activities of Eugenia uniflora L." Exp. Parasitol. 131 (1): 130–2. doi:10.1016/j.exppara.2012.02.019. PMID 22426246.
  21. ^ Rodrigues KA, Amorim LV, de Oliveira JM, Dias CN, Moraes DF, Andrade EH, Maia JG, Carneiro SM, Carvalho FA (2013). "Eugenia uniflora L. Essential Oil as a Potential Anti-Leishmania Agent: Effects on Leishmania amazonensis and Possible Mechanisms of Action". Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine. 2013: 279726. doi:10.1155/2013/279726. PMC 3590759. PMID 23533469.
  22. ^ Schapoval, E E; Silveira, S M; Miranda, M L; Alice, C B; Henriques, A T (Dec 1994). "Evaluation of some pharmacological activities of Eugenia uniflora L". J Ethnopharmacol. 44 (3): 137–42. doi:10.1016/0378-8741(94)01178-8. PMID 7898120.
  23. ^ Tábata. T. Garmus; L.C. Paviani; F. A. Cabral (2013). "Extracts From Pitanga Leaves (Eugenia Uniflora L.) With Sequential Extraction In Fixed Bed Using Supercritical Co2, Ethanol And Water As Solvents" (PDF). Department of Food Engineering, University of Campinas.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Eugenia uniflora: Brief Summary

provided by wikipedia EN

Eugenia uniflora, the pitanga, Suriname cherry, Brazilian cherry, Cayenne cherry, cerisier carré, monkimonki kersie or ñangapirí, is a flowering plant in the family Myrtaceae, native to tropical South America’s east coast, ranging from Suriname, French Guiana to southern Brazil, as well as Uruguay and parts of Paraguay and Argentina. It is often used in gardens as a hedge or screen. The tree was introduced to Bermuda for ornamental purposes but is now out of control and listed as an invasive species. The tree has also been introduced to Florida.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Pitango (arbo) ( Esperanto )

provided by wikipedia EO

Por la birdo samnoma serĉu Pitango (birdo)

Kiel legi la taksonomion
Pitango Eugenia uniflora fruit.JPG
Biologia klasado Regno: Plantae
Klaso: Magnoliopsida
Ordo: Myrtales
Familio: Myrtaceae
Genro: Eugenia
Specio: E. uniflora
Eugenia uniflora
(L, 1864) Konserva statuso
{{{220px}}}
Konserva statuso: Malplej zorgiga
Aliaj Vikimediaj projektoj
Information icon.svg
vdr

Pitango NPIV estas la frukto de la eta arbo pitangujo (Eugenia uniflora), endemia de la Atlantikaj arbaroj, kiu apartenas al la familio de la mirtacoj. La pitango estas serĉata de pluraj birdoj kiuj ŝatas ĝian dolĉan kaj acidan guston. La arbo estas kutime kultivata en ĝardenoj kaj kortoj en Brazilo. La pitangujo atingas alton je 12m.

 src=
Pitangujo
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visit source
partner site
wikipedia EO

Eugenia uniflora ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Eugenia uniflora, conocida como ñangapiry, capulí, pitanga o cereza de Cayena, es un árbol pequeño o arbusto neotropical de la familia de las mirtáceas. Se encuentra de forma silvestre en las selvas de galería tropicales desde las Guayanas, Venezuela, pasando por Argentina, Brasil, Paraguay, Bolivia y Uruguay. A su vez, también se puede encontrar, como cultivo, en algunas regiones tropicales de Asia, aprovechándose su fruta. En el Paraguay, este de Bolivia y noreste argentino se lo conoce como ñangapiry, y el nombre es de origen tupi-guaraní. En la provincia de Misiones (Argentina), en Uruguay y en Brasil se lo conoce como pitanga, del tupí-guaraní pytangý que significa rojizo. En Perú se lo conoce como guinda.

 src=
Vista de la planta
 src=
Detalle de la flor
 src=
Hojas

Descripción

 src=
Flor de la Pitanga (Eugenia uniflora)

Es un arbusto o árbol de pequeño porte, hasta 7,5 m de altura, con ramaje delgado y sinuoso. La corteza es oscura, de relieve liso, persistente. El follaje es perenne en su hábitat natural, aunque se comporta como caducifolio en zonas más templadas. Las hojas son pecioladas, simples, opuestas, ovoides a elípticas, con el margen íntegro, glabras, con el ápice mucronado, las estípulas efímeras y glándulas oleosas aromáticas bien visibles, entre 4 y 6,5 cm de largo. Son de color verde intenso brillante cuando maduras, mostrando reflejos cobrizos o broncíneos al brotar y una tonalidad rojiza en invierno.

Florece en primavera, y en regiones tropicales nuevamente a mediados de verano. Las flores son típicas de las mirtáceas; de color blanco, aparecen solitarias o en grupos de hasta cuatro en las axilas foliares. Presentan cuatro sépalos libres, y cuatro pétalos imbricados; los estambres llegan a la cincuentena, de color blanco, libres en la base, con anteras amarillas, pequeñas, versátiles, con dehiscencia longitudinal, y se insertan opuestos a los pétalos en fascículos. El ovario es ínfero, octolocular, con el estilo simple, alargado, el estigma capitado o peltado.

El fruto aparece y madura rápidamente, hasta tres semanas después de la floración. Es una baya oblada, con el cáliz persistente, de hasta 4 cm de diámetro, con ocho costillas bien visibles, que vira del verde al naranja y el púrpura profundo a medida que madura. La cáscara es delgada y ligeramente ácida, protegiendo una pulpa roja, muy jugosa, dulce a subácida según el grado de maduración, con una semilla esférica o dos o tres aplanadas.

Hábitat

El ñangapiry es una planta tropical y subtropical. Originaria probablemente del centro-sur brasileño y este boliviano, hoy se extiende desde las Guayanas, creciendo también en Bolivia, Argentina, Paraguay y Uruguay. Se presume que mercaderes portugueses la introdujeron en el Lejano Oriente, junto con la castaña de cajú, donde se adaptó en la India, las Filipinas, Samoa, Sri Lanka y la China, aunque su uso en esta región es más usualmente ornamental. En América se ha introducido también en la costa del Pacífico, en Colombia, y en la costa Caribe de América Central, así como en varias islas del mar Caribe y en la isla de La Palma (Islas Canarias), donde es frecuente encontrarlo en bosques dedicados al cultivo del plátano.

Cultivo

La pitanga requiere mucho sol, y resiste mal las heladas; temperaturas por debajo de los -3 °C causan daños que pueden ser fatales para plantas jóvenes. Crece entre el nivel del mar y los 1750 m de altitud, en suelos de cualquier tipo salvo salinos; resiste bien las sequías y las inundaciones de corta duración. Se planta generalmente de semilla, que germina en el plazo de un mes, aunque la viabilidad de las mismas disminuye espectacularmente a partir de las 4 semanas de recolección. Los esquejes y los injertos son también viables, aunque tiende a presentar chupones en la zona del injerto.

Aunque el requerimiento en agua y nutrientes es bajo, la fruta aumenta en tamaño, calidad y cantidad con buena humedad y fertilización con fósforo. La cantidad de fruta es mayor en los ejemplares sin podar. La recolección debe hacerse sólo cuando el fruto cae en la mano con el simple tacto, para evitar el intenso sabor resinoso del fruto a medio madurar.

Se ha reportado sabor resinoso en frutas rojas o anaranjadas, mientras que las que maduran en color oscuro (marrón, púrpura o negro]) no presentan ese sabor.

Uso

La fruta se come fresca, directamente entera o partida y rociada con algo de azúcar para morigerar su aroma a resina. Pueden prepararse conservas, jaleas, mermeladas o jugos con ella. Es rico en vitamina A, fósforo, calcio y hierro. En la provincia de Corrientes se produce caña de ñangapirí, infusionando los frutos en aguardiente; del jugo también se puede producir vino o vinagre.

También se la cultiva como planta ornamental en parques y jardines, podándose como arbusto bajo para cercos vistosos. Las hojas pueden usarse esparcidas en el suelo de zonas donde abundan las moscas, ya que al machacarse liberan una resina que las ahuyenta.

Con las hojas puede prepararse una infusión de propiedades diuréticas, digestivas y antidiarreicas; la decocción de la corteza en gárgaras se emplea para las anginas y otras afecciones de la garganta.

Taxonomía

Eugenia uniflora fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 470–471. 1753.[2]

Etimología

Eugenia: nombre genérico otorgado en honor al príncipe Eugenio de Saboya.[3]

uniflora: epíteto latíno que significa "con una flor".[4]

Sinonimia
 src=
Fruto anaranjado.
 src=
Fruto maduro de eugenia uniflora variedad negra, origen Argentina.
 src=
Foto de dos frutos maduros de eugenia uniflora variedad roja, procedentes de Argentina.
 src=
Ilustración
  • Plinia petiolata L. (1785), nom. illeg.
  • Stenocalyx uniflorus (L.) Kausel (1967)
  • Myrtus brasiliana L. (1753)
  • Plinia rubra L. (1771)
  • Plinia tetrapetala L. (1771)
  • Plinia pedunculata L.f. (1782)
  • Eugenia michelii Lam. (1789)
  • Eugenia myrtifolia Salisb. (1796)
  • Eugenia zeylanica Willd. (1799)
  • Myrtus willdenowii Spreng. (1825)
  • Eugenia willdenowii (Spreng.) DC. (1828)
  • Eugenia costata Cambess. in A.F.C.de Saint-Hilaire (1833)
  • Stenocalyx affinis O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx brunneus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx costatus (Cambess.) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx dasyblastus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx glaber O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx impunctatus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx lucidus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx michelii (Lam.) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx michelii var. membranacea O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx michelii var. rigida O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx oblongifolius O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Stenocalyx strigosus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.) (1857)
  • Syzygium michelii (Lam.) Duthie in J.D.Hooker (1879)
  • Eugenia dasyblasta (O.Berg) Nied. in H.G.A.Engler & K.A.E.Prantl (1893)
  • Eugenia oblongifolia (O.Berg) Nied. in H.G.A.Engler & K.A.E.Prantl (1893), nom. illeg.
  • Myrtus brasiliana var. diversifolia Kuntze (1898)
  • Myrtus brasiliana var. lanceolata Kuntze (1898)
  • Myrtus brasiliana var. lucida (O.Berg) Kuntze (1898)
  • Myrtus brasiliana var. normalis Kuntze (1898) nom. inval.
  • Stenocalyx rhampiri Barb.Rodr. (1903)
  • Eugenia oblongifolia (O.Berg) Arechav. (1905)
  • Eugenia strigosa (O.Berg) Arechav. (1905)
  • Eugenia decidua Merr. (1914)
  • Eugenia arechavaletae Herter (1931)
  • Luma arechavaletae (Herter) Herter (1943)
  • Luma costata (Cambess.) Herter (1943)
  • Luma dasyblasta (O.Berg) Herter (1943)
  • Luma strigosa (O.Berg) Herter (1943)
  • Stenocalyx ruber (L.) Kausel (1956)[5]

Referencias

  1. Sp. Pl. 1: 470 [1 de mayo 1753] (IK)
  2. «Eugenia uniflora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 10 de marzo de 2014.
  3. Stearn, W. T. (2004). Botanical Latin. Portland, Oregon: Timber Press.
  4. En Epítetos Botánicos
  5. Sinónimos en Kew

Bibliografía

  • Morton, Julia F. (1987). Fruits of warm climates. Miami: Creative Resource Systems. ISBN 0-9610184-1-0 [1].

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Eugenia uniflora: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Eugenia uniflora, conocida como ñangapiry, capulí, pitanga o cereza de Cayena, es un árbol pequeño o arbusto neotropical de la familia de las mirtáceas. Se encuentra de forma silvestre en las selvas de galería tropicales desde las Guayanas, Venezuela, pasando por Argentina, Brasil, Paraguay, Bolivia y Uruguay. A su vez, también se puede encontrar, como cultivo, en algunas regiones tropicales de Asia, aprovechándose su fruta. En el Paraguay, este de Bolivia y noreste argentino se lo conoce como ñangapiry, y el nombre es de origen tupi-guaraní. En la provincia de Misiones (Argentina), en Uruguay y en Brasil se lo conoce como pitanga, del tupí-guaraní pytangý que significa rojizo. En Perú se lo conoce como guinda.

 src= Vista de la planta  src= Detalle de la flor  src= Hojas
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Cerisier de Cayenne ( French )

provided by wikipedia FR

Eugenia uniflora

Eugenia uniflora est un arbuste fruitier de la famille des Myrtacées[3].

Il est connu sous les noms de cerisier de Cayenne, ou cerisier carré, ou Pitange du Brésil[4], ou cerisier créole, ou cerise à côtes ou roussaille ou Brazilian Cherry (anglais),

Distribution

Ce fruitier tropical est originaire d'Amérique du Sud (forêts-galeries d'Argentine et Paraguay, Uruguay, Brésil, Guyane, Suriname)[5]. Il a été introduit aux Antilles et à La Réunion. Il est donné avec une rusticité USDA 10a à 11, en cas de gel supérieur à -2° il perd ses feuilles et meurt à -4°

La fructification se fait d'octobre à décembre (hémisphère nord), elle est abondante si la plante a été bien arrosée pendant l'été.

On reproduit la plante fidèlement par bouture.

Cuisine

Il existe de nombreuses variétés de cerises de Cayenne, certaines sont douces, acides, rafraîchissantes. La variété à gros fruits noirs est épicée et aromatique.

On consomme les fruits crus, en jus ou en confiture.

Histoire naturelle

En 1775, le botaniste Aublet rapporte ceci, à propos de cette plante, dans son « HISTOIRE DES PLANTES DE LA GUIANE FRANÇOISE »[6] :

« EUGENIA (uniflora) foliis integerrimis, pedunculis unifloris, lateralibus. Lin. Zeyl. 180. Spec. 673.

Eugenia Indica, myrti folio deciduo, flore albo, fructu ſuaverubente, molli, leviter ſulcato & odoro. Mich. Gen. 226. t. 108.

Myrtus Indica, foliis rigeſcentibus, latis ac recurvis, parùm odoratis. Till. H. Piſ. 117. t. 44.

Ce Jambolier eſt cultivé dans les jardins, ſur-tout à Loyola, chez Mlle. Teiſſier, au canton dit la Pointe. »

Voir aussi

Références

  1. IPNI. International Plant Names Index. Published on the Internet http://www.ipni.org, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens., consulté le 13 juillet 2020
  2. (en-US) « Eugenia uniflora L. - synonyms », Tropicos, Saint Louis, Missouri, Missouri Botanical Garden (consulté le 21 novembre 2021)
  3. USD: Eugenia uniflora
  4. Édouard Heckel, Les plantes médicinales et toxiques de la Guyane française : catalogue raisonné et alphabétique, Mâcon, Protat frères, 1897, 160 p. (lire en ligne), p. 104
  5. Mon jardin tropical, Aline Ternisien, 2002, (ISBN 2 87763 181 8)
  6. Jean Baptiste Christian Fusée-Aublet, HISTOIRE DES PLANTES DE LA GUIANE FRANÇOISE, rangées suivant la méthode sexuelle, avec plusieurs mémoires sur les différents objets intéreſſants, relatifs à la culture & au commerce de la Guiane françoiſe, & une Notice des plantes de l'Iſle de France. volume I, Londres et Paris, P.-F. Didot jeune, Librairie de la Faculté de Médecine, quai des Augustins, 1775 (lire en ligne), p. 510
  • Fabrice et Valérie Le Bellec, Le verger tropical : Cultiver les arbres fruitiers, Saint-Denis (Réunion), Orphie, décembre 2007, 266 p. (ISBN 978-2-87763-384-0)

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Cerisier de Cayenne: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Eugenia uniflora

Eugenia uniflora est un arbuste fruitier de la famille des Myrtacées.

Il est connu sous les noms de cerisier de Cayenne, ou cerisier carré, ou Pitange du Brésil, ou cerisier créole, ou cerise à côtes ou roussaille ou Brazilian Cherry (anglais),

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Ceremai belanda ( Indonesian )

provided by wikipedia ID

Ceremai belanda (Eugenia uniflora) atau biasa disebut dewandaru, asam selong, atau cerme belanda adalah tumbuhan buah yang tergolong familiaa Myrtaceae yang berasal dari Brasil.

Deskripsi

Ceremai belanda adalah tumbuhan tahunan[1] yang berbentuk pohon dan berukuran sedang, tingginya antara 2-5 m. Daunnya tunggal, pangkalnya meruncing, tepinya rata, pertulangannya menyirip,[1] berlapiskan semacam lilin, dan berukuran panjang. Daun mudanya berwarna merah tua. Bunganya berwarna kuning susu, dan berukuran kecil-kecil. Buahnya yang sudah masak, berwarna merah tua-hitam, dan berbentuk bulat dan berlekuk-lekuk.[2] Bijinya kecil, keras, dan berwarna coklat. Sementara itu, akarnya tunggang dan berwarna coklat.[1]

Referensi

  1. ^ a b c "Eugenia uniflora L" (PDF). Departemen Kesehatan. 15 November 2001. Diakses tanggal 19 January 2013.
  2. ^ Sastrapradja dkk. 1981, hlm. 15.

Bibliografi

  • Sastrapradja, Setijati; Panggabean, Gillmour; Mogea, Johanis Palar; Sukardjo, Sukristijono; Sunarto, Aloysius Tri (1981). Proyek Penelitian Potensi Sumber Daya Ekonomi:Buah-Buahan. 8. Jakarta: LIPI bekerja sama dengan Balai Pustaka. OCLC 66228010.

Pranala luar

Red apple.svg Artikel bertopik Buah-buahan ini adalah sebuah rintisan. Anda dapat membantu Wikipedia dengan mengembangkannya.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Penulis dan editor Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ID

Ceremai belanda: Brief Summary ( Indonesian )

provided by wikipedia ID

Ceremai belanda (Eugenia uniflora) atau biasa disebut dewandaru, asam selong, atau cerme belanda adalah tumbuhan buah yang tergolong familiaa Myrtaceae yang berasal dari Brasil.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Penulis dan editor Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ID

Vienažiedė eugenija ( Lithuanian )

provided by wikipedia LT

Vienažiedė eugenija (lot. Eugenia uniflora, angl. Surinam Cherry, Brazilian Cherry) – mirtinių (Myrtaceae) šeimos augalų rūšis, paplitusi tropinėje Amerikoje.

Tai iki 8 m aukščio užaugantis krūmas ar nedidelis medis. Auga lėtai. Lapai žali, blizgūs, 4 cm ilgio. Žiedai balti, kvapnūs. Vaisius 2 cm skersmens, rausvas. Skonis priklausomai nuo veislės skiriasi: tamsių spalvų vaisiai saldesni, šviesesnių – rūgštesni. Vaisiuose gausu vitamino C, iš jų gaminama uogienė, želė. Vienažiedė eugenija dažnai auginama soduose, parkuose kaip dekoratyvinis augalas.

 src=
Vienažiedės eugenijos žiedai


Vikiteka

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
original
visit source
partner site
wikipedia LT

Pokok Cermai Belanda ( Malay )

provided by wikipedia MS

Pokok Cermai Belanda atau nama saintifiknya Eugenia michelii, ialah sejenis pokok yang memiliki buah seperti buah dari pokok Cermai tetapi bewarna merah.

Ia merupakan sejenis pokok hutan dan tidak ditanam secara komersil.

Pautan luar

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Pengarang dan editor Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia MS

Pokok Cermai Belanda: Brief Summary ( Malay )

provided by wikipedia MS

Pokok Cermai Belanda atau nama saintifiknya Eugenia michelii, ialah sejenis pokok yang memiliki buah seperti buah dari pokok Cermai tetapi bewarna merah.

Ia merupakan sejenis pokok hutan dan tidak ditanam secara komersil.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Pengarang dan editor Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia MS

Surinaamse kers ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

De Surinaamse kers (Eugenia uniflora) of pitanga is een plant uit de mirtefamilie (Myrtaceae). De groenblijvende boom wordt tot 7,5 m hoog en heeft uitgespreide, lange, gebogen, hangende takken. De tegenoverstaande bladeren zijn tot 7,5 × 3,3 cm groot, ovaal en gespitst. Ze zijn van boven donkergroen en van onderen lichtgroen. De bloemen staan solitair of met tot vier stuks bijeen in de bladoksels op circa 2 cm lange stelen.

Eugenia uniflora.jpg

De vitamine C-rijke vruchten zijn rijp circa 2 × 3 cm groot en hebben zeven tot tien dikke ribben. De vruchten rijpen via groen, geel en oranje naar rood en donkerpaars. Het rode, zachte vruchtvlees is zuur of zoetzuur, aromatisch van smaak met een licht harsige, bittere nasmaak. De vruchten bevatten één tot drie zaden. Ze kunnen als handfruit dienen of worden verwerkt tot jam en gelei. De planten worden ook vaak voor de sier aangeplant.

De Surinaamse kers komt van oorsprong uit Zuid-Amerika, van het noorden in Guyana, Suriname en Frans-Guyana tot in het zuiden in Brazilië en Uruguay. De soort wordt wereldwijd in de (sub)tropen gekweekt. Andere soorten uit hetzelfde geslacht met eetbare vruchten zijn de pitomba (Eugenia luschnathiana) en de arazá (Eugenia stipitata).

 src=
Surinaamse kers in de Botanische Tuin TU Delft
Bronnen, noten en/of referenties
  • Tropische Früchte; Bernd Nowak & Bettina Schulz; BLV (1998), ISBN 3-405-15168-6
  • Farbatlas Exotische Früchte: Obst und Gemüse der Tropen und Subtropen; Rolf Blancke; Verlag Eugen Ulmer (2000); ISBN 3-8001-3520-5
  • Morton, J. 1987. Surinam Cherry. p. 386–388. In: Fruits of warm climates. Julia F. Morton, Miami, FL.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Goździkowiec jednokwiatowy ( Polish )

provided by wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons
 src=
Owoce

Goździkowiec jednokwiatowy, piernia jednokwiatowa, eugenia jednokwiatowa, pitanga (Eugenia uniflora) – gatunek drzewa z rodziny mirtowatych. Pochodzi z Ameryki Południowej, ale został rozprzestrzeniony także w Afryce, Australii, Ameryce Północnej i na Karaibach[2]. Uprawiany jest na Antylach oraz w azjatyckich krajach o klimacie tropikalnym.

Morfologia

Drzewo dorastające do 7 m wysokości posiada liście jajowate lub jajowatolancetowata. Brzeg liścia lekko falisty, w początkowym okresie czerwonawy. Kwiaty białe, małe, pachnące i pojedynczo umiejscowione w kątach liści. Owocem jest jagoda dorastająca do 4 cm średnicy, okrągława i żebrowana o kolorze od wiśniowej, po ciemnoczerwoną, niekiedy do prawie czarnej barwy. Owoc zawiera 2-3 nasiona.

Zastosowanie

Owoce jadalne, smaczne i aromatyczne, jadane na surowo lub przeznaczone są na przetwory.

Przypisy

  1. Stevens P.F.: Angiosperm Phylogeny Website (ang.). 2001–. [dostęp 2010-01-21].
  2. a b Germplasm Resources Information Network (GRIN). [dostęp 2010-03-10].

Bibliografia

  1. Zbigniew Podbielkowski: Słownik roślin użytkowych. Warszawa: PWRiL, 1989. ISBN 83-09-00256-4.
  2. Gabriele i Peter Colditz: Owoce egzotyczne. Warszawa: Multico, 1995. ISBN 83-7073-066-3.
  3. Kirsten Albrecht LLamas: Tropical Flowering Plants. USA: Timber Press, 2003. ISBN 978-0-88192-585-2.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Goździkowiec jednokwiatowy: Brief Summary ( Polish )

provided by wikipedia POL
 src= Owoce

Goździkowiec jednokwiatowy, piernia jednokwiatowa, eugenia jednokwiatowa, pitanga (Eugenia uniflora) – gatunek drzewa z rodziny mirtowatych. Pochodzi z Ameryki Południowej, ale został rozprzestrzeniony także w Afryce, Australii, Ameryce Północnej i na Karaibach. Uprawiany jest na Antylach oraz w azjatyckich krajach o klimacie tropikalnym.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Pitanga ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

A pitanga é o fruto da pitangueira (Eugenia uniflora L.), dicotiledônea da família das mirtáceas. Tem a forma de bolinhas globosas e carnosas, de cor vermelha (a mais comum), laranja, amarela ou preta. Na mesma árvore, o fruto poderá ter desde as cores verde, amarelo e alaranjado até a cor vermelho-intenso, de acordo com o grau de maturação.

 src=
Pitanga Verde
 src=
Foto de pitanga madura retirada na cidade de Ribeirão Preto-SP

Existe outra espécie homônima, Eugenia uniflora O. Berg, descrita em 1857 e renomeada Eugenia lineatifolia (O. Berg) Mattos em 1993.[1]

Este fruto não é produzido comercialmente, pois, quando maduro, fica muito tenro e danifica-se facilmente com o transporte, apresentando grande fragilidade. Apesar disso, é apreciado no Brasil, por conta de seu sabor marcante, além de ser rico em cálcio.[2]

Em inglês britânico e norte-americano, o fruto é também conhecido como "pitanga" ou então como brazilian cherry, Suriname cherry ou Cayenne cherry.

Segundo o livro "frutas e ervas que curam" da autora Antonieta B. Cravo a fruta é indicada no tratamento da gota, rins, reumatismos, antifebril e antidiarréico[3]

Pitangueira

 src=
Pitangueiras no Parque da Aclimação, em São Paulo
 src=
Flores de pitangueira

A pitangueira é uma árvore nativa da Mata Atlântica brasileira, onde é encontrada na floresta semidecidual do planalto e nas restingas, desde Paraíba até o Rio Grande do Sul em regiões de clima subtropical. Apesar de ser tipicamente brasileira, esta espécie atualmente pode ser encontrada na ilha da Madeira (Portugal)[2], na América do Sul (Argentina, Bolívia, Colômbia, Guianas, Paraguai, Uruguai e Venezuela), América Central (incluindo Caribe), América do Norte (exceto Canadá) e África (Gabão, Angola e Madagascar)[1].

FLOR DE PITANGA .jpg

É uma árvore medianamente rústica, de porte pequeno a médio, com 2 a 4 metros de altura, mas alcançando, em ótimas condições de clima e de solo, quando adulta, alturas acima de 6 metros.[4] e até, no máximo, 12m[2]. A copa globosa é dotada de folhagem perene.[2] As folhas pequenas e verde-escuras, quando amassadas, exalam um forte aroma característico.[4] As flores são brancas e pequenas , tendo utilidade melífera (apreciada por abelhas na fabricação do mel).

A planta é cultivada tradicionalmente em quintais domésticos. O seu plantio é feito simplesmente pela colocação de um caroço de pitanga no solo ou pelo transplante de uma muda até o local adequado ou por meio do próprio fruto. Dá-se bem em quase todo tipo de solo, incluindo os terrenos arenosos junto às praias e terrenos secos. É também usada como árvore ornamental em áreas urbanas de cidades brasileiras, na recuperação de áreas degradadas de sistemas agroflorestais multiestrato e em reflorestamentos heterogêneos.[2] As pitangueiras com frutos são um ótimo atrativo para pássaros e animais silvestres em geral. Além de ser usada na medicina popular para tratar cefaleia.

A tradição popular atribui algumas qualidades terapêuticas às infusões feitas com as folhas verdes da pitangueira ("chá" de pitanga ou "chá" de pitangueira)[4].

A pitanga tem sabor agridoce, e as vezes é confundida com uma pimenta, cujo nome também é pitanga

Etimologia

A palavra "pitanga" vem do termo tupi antigo ybápytanga, que significa "fruto avermelhado" (ybá, "fruto" + pytang, "avermelhado" + a, sufixo).[5], numa referência à cor mais comum do fruto. "Pitangueira" é uma palavra híbrida formada pelo termo "pitanga" e pelo sufixo nominativo plural "eira", do latim ariu, que significa "coleção, quantidade, relação, posse"[6].

Ver também

Referências

  1. a b Tropicos.org. «Eugenia uniflora L.». Consultado em 8 de setembro de 2009
  2. a b c d e Harri Lorenzi Árvores brasileiras vol. 1, Instituto Plantarum
  3. Cravo, Antonieta (1980). plantas e ervas que curam. São Paulo: hemus. 164 páginas |acessodata= requer |url= (ajuda)
  4. a b c Chá & Cia. «Pitanga - Eugenia uniflora L.». Consultado em 9 de setembro de 2009. Arquivado do original em 4 de março de 2016
  5. NAVARRO, E. A. Dicionário de tupi antigo: a língua indígena clássica do Brasil. São Paulo. Global. 2013. p. 420.
  6. CityBrasil. «História da Cidade de Pitangueiras». Consultado em 8 de setembro de 2009. Arquivado do original em 14 de fevereiro de 2009

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Pitanga: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

A pitanga é o fruto da pitangueira (Eugenia uniflora L.), dicotiledônea da família das mirtáceas. Tem a forma de bolinhas globosas e carnosas, de cor vermelha (a mais comum), laranja, amarela ou preta. Na mesma árvore, o fruto poderá ter desde as cores verde, amarelo e alaranjado até a cor vermelho-intenso, de acordo com o grau de maturação.

 src= Pitanga Verde  src= Foto de pitanga madura retirada na cidade de Ribeirão Preto-SP

Existe outra espécie homônima, Eugenia uniflora O. Berg, descrita em 1857 e renomeada Eugenia lineatifolia (O. Berg) Mattos em 1993.

Este fruto não é produzido comercialmente, pois, quando maduro, fica muito tenro e danifica-se facilmente com o transporte, apresentando grande fragilidade. Apesar disso, é apreciado no Brasil, por conta de seu sabor marcante, além de ser rico em cálcio.

Em inglês britânico e norte-americano, o fruto é também conhecido como "pitanga" ou então como brazilian cherry, Suriname cherry ou Cayenne cherry.

Segundo o livro "frutas e ervas que curam" da autora Antonieta B. Cravo a fruta é indicada no tratamento da gota, rins, reumatismos, antifebril e antidiarréico

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Pitanga ( Swedish )

provided by wikipedia SV


Pitanga[1] (Eugenia uniflora)[2] är en myrtenväxtart som beskrevs av Carl von Linné. Eugenia uniflora ingår i släktet Eugenia och familjen myrtenväxter.[3][4] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[3]

Pitangaträdet härstammar från södra Brasilien och odlas bland annat i trakterna kring Rio de Janeiro, men även på andra håll, för sina välsmakande körsbärsliknande fyra- eller femkantiga röda bär.[1]

Bildgalleri

Källor

Noter

  1. ^ [a b] Carlquist, Gunnar, red (1937). Svensk uppslagsbok. Band 21. Malmö: Svensk Uppslagsbok AB. sid. 702
  2. ^ L., 1753 In: Sp. Pl. : 470
  3. ^ [a b] Roskov Y., Kunze T., Orrell T., Abucay L., Paglinawan L., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Decock W., De Wever A., Didžiulis V. (ed) (23 mars 2014). ”Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2014 Annual Checklist.”. Species 2000: Reading, UK. http://www.catalogueoflife.org/annual-checklist/2014/details/species/id/9809811. Läst 26 maj 2014.
  4. ^ WCSP: World Checklist of Selected Plant Families


Externa länkar

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Pitanga: Brief Summary ( Swedish )

provided by wikipedia SV


Pitanga (Eugenia uniflora) är en myrtenväxtart som beskrevs av Carl von Linné. Eugenia uniflora ingår i släktet Eugenia och familjen myrtenväxter. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.

Pitangaträdet härstammar från södra Brasilien och odlas bland annat i trakterna kring Rio de Janeiro, men även på andra håll, för sina välsmakande körsbärsliknande fyra- eller femkantiga röda bär.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Surinam kirazı ( Turkish )

provided by wikipedia TR
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia yazarları ve editörleri
original
visit source
partner site
wikipedia TR

Surinam kirazı: Brief Summary ( Turkish )

provided by wikipedia TR

Surinam kirazı (Eugenia uniflora), mersingiller (Myrtaceae) familyasından bitki türüdür.

Surinam kirazı adı, İngilizcede kullanılan Surinam cherry adından gelmedir.[kaynak belirtilmeli] Tropik Amerika meyvesidir. Brezilya'da "Pitanga" veya çevre ülkelerde "Nangapiri" adı ile de bilinir. Büyük bir çalı veya küçük bir ağaç olarak boy göstermekle boyu 8 metreye kadar ulaşabilmektedir. 4 cm uzunluğunda yeşil yapraklara sahip olmakla birlikte yeni çıkan yaprakları bakır rengine benzer bir renktedir. kokulu beyaz meyveleri sonrasında 2 cm çapında meyveler vermekle bu meyvelerin tadı tatlıdan, ekşiye değişir. Koyu kırmızı meyveleri tatlı iken portakala, hafif kırmızıya dönük meyveleri ekşidir. Kültür cinslerine göre de meyvelerinin tadı değişmektedir. Meyvenin etli kısımları yenmekle, çekirdekleri reçineli olduğundan yenilmemektedir.

Güneşli ortamları seven Surinam kirazı çok fazla sulama istemez ve kuraklığa dayanıklıdır. Her tür toprakta yetişebilir fakat tuzdan hoşlanmaz.

Ağacı en fazla -4 dereceye kadar olan soğuklara dayanabilir. Genel olarak saksıya, bahçe, ev ortamına, getirildiği yerlere kolay uyum sağlaması, budama ile şekil alabilmesi sebebiyle bahçeciler tarafından tercih edilen bir bitkidir. Bahçelerde çit, sınır çekmek içinde yararlanılabilmektedir. Meyveleri C vitamini yönünden son derece zengin olup reçel, marmelat, jöle vs. yapımında da kullanılır. Bitkiden kozmetik endüstrisinde de yararlanılır. Bununla birlikte yayılıcı bir bitki olmakla,sonradan getirildiği Bermuda gibi yerlerde kontrolden çıkması ve yerel bitki türlerini ve yapısını tehdit etmesi sebebiyle "işgalci tür" olarak kabul edilmektedir.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia yazarları ve editörleri
original
visit source
partner site
wikipedia TR

Eugenia uniflora ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Eugenia uniflora là một loài thực vật có hoa trong Họ Đào kim nương. Loài này được Carl von Linné mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.[2]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ “The Plant List: A Working List of All Plant Species”. Truy cập ngày 7 tháng 3 năm 2014.
  2. ^ The Plant List (2010). Eugenia uniflora. Truy cập ngày 7 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết tông thực vật Myrteae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Eugenia uniflora: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Eugenia uniflora là một loài thực vật có hoa trong Họ Đào kim nương. Loài này được Carl von Linné mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Суринамская вишня ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
У этого термина существуют и другие значения, см. Вишня (значения).
Царство: Растения
Подцарство: Зелёные растения
Отдел: Цветковые
Надпорядок: Rosanae
Порядок: Миртоцветные
Семейство: Миртовые
Подсемейство: Миртовые
Триба: Миртовые
Род: Евгения
Вид: Суринамская вишня
Международное научное название

Eugenia uniflora L.

Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 27224NCBI 119951EOL 2508562GRIN t:16210IPNI 596263-1TPL kew-77153

Сурина́мская ви́шня, или Пита́нга, или Евге́ния одноцветко́вая (лат. Eugēnia uniflōra) — плодовое дерево; вид рода Евгения семейства Миртовые.

Ботаническое описание

 src=
Ботаническая иллюстрация из Curtis's Botanical Magazine, vol. 141, 1915

Дерево высотой до 7,5 м с длинными, часто дугообразно свисающими ветвями.

Листья овально-ланцетовидные, остроконечные, длиной 4—6 см, ароматные. Расположены супротивно. Верхняя сторона листовой пластинки тёмно-зелёная, нижняя более светлая. Молодые листочки имеют красноватую окраску.

Цветки с четырьмя чашелистиками и четырьмя белыми лепестками расположены поодиночно или по нескольку штук в пазухах листьев.

Плод — ребристая ягода диаметром 2—4 см с семью — десятью продольными рёбрышками. Цвет плода изменяется по мере созревания от зелёного к жёлто-оранжевому, а затем ярко-красному или тёмно-бордовому. Кожура тонкая, мякоть красная, по консистенции похожая на вишню, кислая или кисло-сладкая на вкус, с горчинкой. Плод содержит одно — три твёрдых семени, очень горьких, несъедобных.

Распространение

Суринамская вишня встречается как в диком виде, так и в культуре в Суринаме, Гайане, Французской Гвиане, Бразилии, Парагвае и Уругвае. В настоящее время натурализована и выращивается также в Колумбии, Венесуэле, Центральной Америке, Индии, Южном Китае, на Антильских островах и на Филиппинах, в Израиле.

Question book-4.svg
В этом разделе не хватает ссылок на источники информации.
Информация должна быть проверяема, иначе она может быть поставлена под сомнение и удалена.
Вы можете отредактировать эту статью, добавив ссылки на авторитетные источники.
Эта отметка установлена 16 октября 2015 года.

Использование

 src=
Собранные плоды

Плоды суринамской вишни богаты витамином С. Их едят в сыром виде, используют в начинку для выпечки, консервируют. Для удаления горьковатого привкуса удаляют косточки, засыпают плоды сахаром и ставят на несколько часов в холодильник[2].

Благодаря красивым плодам суринамскую вишню часто сажают в качестве декоративного растения.

Примечания

  1. Об условности указания класса двудольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Двудольные».
  2. Новак Б., Шульц Б. Тропические плоды. Биология, применение, выращивание и сбор урожая / Пер. с нем. — М.: БММ АО, 2002. — С. 49—50. — 240 с. — ISBN 5-88353-133-4.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

Суринамская вишня: Brief Summary ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию

Сурина́мская ви́шня, или Пита́нга, или Евге́ния одноцветко́вая (лат. Eugēnia uniflōra) — плодовое дерево; вид рода Евгения семейства Миртовые.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

红果仔 ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科
 src=
本條目存在以下問題,請協助改善本條目或在討論頁針對議題發表看法。
Ambox spelling.svg
本条目需要編修,以確保文法、用詞、语气格式標點等使用恰当。(2012年8月23日)
請按照校對指引,幫助编辑這個條目。(幫助討論
Copyright-problem.svg
本条目可能过多或不当地使用了受版权保护的文字、图像及多媒体文件。(2012年8月23日)
请仔细阅读有关媒体文件合理使用的方针指引,并协助改正违反规定的使用,然后移除此消息框。在条目讨论页可能有更多的详细信息。
Arrows-orphan.svg
沒有或很少條目链入本條目(2012年8月23日)
請根据格式指引,在其他相關條目加入本條目的內部連結,來建構維基百科內部網絡
Tango-nosources.svg
本条目没有列出任何参考或来源(2012年8月23日)
維基百科所有的內容都應該可供查證。请协助添加来自可靠来源的引用以改善这篇条目无法查证的内容可能被提出异议而移除。

二名法 Eugenia uniflora
L.

红果仔学名Eugenia uniflora),又名睡眠树苦茄睡意树睡眠果,热带植物,常绿灌木或小乔木,桃金娘科,叶对生,长卵形,近无柄,长2.5-5厘米,先端渐尖,浓绿油亮。新生幼叶褐红色,具有观赏性。花白色,单生于花柄之顶;稍芳香;萼片4枚。果实扁圆形,熟时红色。味苦麻。

植物特性:

原产苏里南热带雨林地区;为常绿灌木或小乔木,枝叶繁茂,嫩梢紫红或红褐色。花小,白色,四瓣,单一或2-3朵簇生於叶腋,一年可多次开花,主花期2-3月,花后5-6周果实成熟,采收期直到9月。

浆果扁球形,果面具8条纵棱,形似南瓜。果皮朱红色至紫红色,枝梢萌发力强,花期长,全年多次花果重叠。其花、枝叶、树皮、果实均具有是人畜产生睡眠的作用,故又名睡眠树、睡眠果。

分布区域:

原产苏里南热带雨林地区,数量少,属保护性植物。

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑

红果仔: Brief Summary ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科

红果仔(学名:Eugenia uniflora),又名睡眠树、苦茄、睡意树、睡眠果,热带植物,常绿灌木或小乔木,桃金娘科,叶对生,长卵形,近无柄,长2.5-5厘米,先端渐尖,浓绿油亮。新生幼叶褐红色,具有观赏性。花白色,单生于花柄之顶;稍芳香;萼片4枚。果实扁圆形,熟时红色。味苦麻。

license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑

ピタンガ ( Japanese )

provided by wikipedia 日本語
ピタンガ Pitanga1.jpg
ピタンガの果実
分類 : 植物界 Plantae : 被子植物門 Magnoliophyta : 双子葉植物綱 Magnoliopsida : フトモモ目 Myrtales : フトモモ科 Myrtaceae : エウゲニア属 Eugenia : ピタンガ E.uniflora 学名 Eugenia uniflora Linnaeus 和名 タチバナアデク、カボチャアデク 英名 Surinam Cherry

ピタンガポルトガル語 : Pitanga 学名:Eugenia uniflora)はフトモモ科の常緑低木。ブラジル先住民族の言葉で赤い実を意味し、別名としてスリナム・チェリー、ブラジリアン・チェリー、カイエン・チェリーなどがある。果物として食用に利用される。南米熱帯地方原産。

同じブラジリアン・チェリーという別名を持つ熱帯果樹にJatobáがあるが、こちらはマメ科なので近縁種でもない。

また、和名の一つであるカボチャアデクとは、果実の形がカボチャに似ることによる。

特徴[編集]

成長は遅く、最大で8mほどの高さになる。葉は光沢のある緑でやや赤みを帯びる。この葉にはピタンギーナという成分が含まれ、キニーネの代用とされる。白色の花は芳香があり、直径2-3cmほどのカボチャのような形状の果実が年に数回つく。果実は成熟していないと松脂のような匂いが強いが、熟して赤くなるにつれ甘さが増す。ビタミンCリンカルシウムを含み、生食の他、ジュースジャムゼリーアイスクリーム果実酒などにも加工される。果皮が薄く保管に向いておらず、日本まで輸送されることはまずない。

繁殖力[編集]

熱帯では庭木や生垣用によく植えられる。実生で容易に増やすことが出来る為、バミューダ諸島では手に負えないほど繁殖し、日本でも沖縄などで着々と増えている。同じフトモモ科には世界の侵略的外来種ワースト100要注意外来生物に指定されているテリハバンジロウ(ストロベリーグアバ)があり、他にもユーカリレンブなどの繁殖が近年目立つようになってきた。ピタンガも熱帯原産とはいえ-3℃までの耐寒性があり、病害虫や乾燥にも強い為、本州でも温暖な地域での普及が予想される。

外部リンク[編集]

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
ウィキペディアの著者と編集者
original
visit source
partner site
wikipedia 日本語

ピタンガ: Brief Summary ( Japanese )

provided by wikipedia 日本語

ピタンガ(ポルトガル語 : Pitanga 学名:Eugenia uniflora)はフトモモ科の常緑低木。ブラジル先住民族の言葉で赤い実を意味し、別名としてスリナム・チェリー、ブラジリアン・チェリー、カイエン・チェリーなどがある。果物として食用に利用される。南米熱帯地方原産。

同じブラジリアン・チェリーという別名を持つ熱帯果樹にJatobáがあるが、こちらはマメ科なので近縁種でもない。

また、和名の一つであるカボチャアデクとは、果実の形がカボチャに似ることによる。

license
cc-by-sa-3.0
copyright
ウィキペディアの著者と編集者
original
visit source
partner site
wikipedia 日本語

수리남체리 ( Korean )

provided by wikipedia 한국어 위키백과

수리남체리(Eugenia uniflora, pitanga,[1] surinam cherry,[2] Brazilian cherry,[1] Cayenne cherry,[3] cerisier carré,[4] monkimonki kersie, ñangapirí[5])는 수리남, 프랑스령 기아나에서부터 브라질, 우루과이, 파라과이의 일부, 아르헨티나에 이르는 남아프리카의 열대 동부 해안에서 자생하는 도금양과에 속하는 속씨식물이다.[4][6][7] 울타리나 가림막으로서 정원에서 종종 사용된다. 나무는 장식용으로 버뮤다에 도입되었으나 지금은 통제가 되지 않아 침입종으로 분류된다.[8] 이 나무는 플로리다주에도 도입되었다.[9]

갤러리

각주

  1. Nascimento e Santos, Débora; Lima de Souza, Larissa; Nilson José Ferreira; Lopes de Oliveira, Alessandra (2015). “Study of supercritical extraction from Brazilian cherry seeds (Eugenia uniflora L.) with bioactive compounds”. 《Food and Bioproducts Processing》 (엘스비어) 94: 365–374. doi:10.1016/j.fbp.2014.04.005.
  2. Setzer, Kenneth (2018년 5월 12일). “Yes, the Surinam cherry is edible, but that doesn't mean you're going to like it”. 《마이애미 헤럴드. 2019년 1월 28일에 확인함.
  3. “Weeds of Australia: Eugenia uniflora. Queensland Government. 2019년 1월 28일에 확인함.
  4. Duke, James A. (2009). 《Duke's Handbook of Medicinal Plants of Latin America》. 309쪽. ISBN 9781420043174.
  5. “A curious crop”. 《en:The Honolulu Advertiser》. 2007년 2월 28일. 2019년 1월 28일에 확인함.
  6. Karp, David (2007년 2월 7일). “Berry Helped to Put Reality Show Chef on Top”. 《뉴욕 타임스. 2019년 1월 28일에 확인함.
  7. Morton, Julia (1987). 〈Surinam cherry〉. 《Fruits of warm climates》. Miami, FL. 386–388쪽.
  8. “Bermuda Conservation - Surinam Cherry”. 2012년 2월 5일에 원본 문서에서 보존된 문서. 2012년 5월 14일에 확인함.
  9. “Surinam Cherry: Only Ripe Need Apply”. 2019년 1월 28일에 확인함.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia 작가 및 편집자

수리남체리: Brief Summary ( Korean )

provided by wikipedia 한국어 위키백과

수리남체리(Eugenia uniflora, pitanga, surinam cherry, Brazilian cherry, Cayenne cherry, cerisier carré, monkimonki kersie, ñangapirí)는 수리남, 프랑스령 기아나에서부터 브라질, 우루과이, 파라과이의 일부, 아르헨티나에 이르는 남아프리카의 열대 동부 해안에서 자생하는 도금양과에 속하는 속씨식물이다. 울타리나 가림막으로서 정원에서 종종 사용된다. 나무는 장식용으로 버뮤다에 도입되었으나 지금은 통제가 되지 않아 침입종으로 분류된다. 이 나무는 플로리다주에도 도입되었다.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia 작가 및 편집자