Tangare is die voëls van die familie Thraupidae, sangvoëls wat in die Amerikas voorkom. Hulle is die tweede grootste voëlfamilie en bevat sowat 4% van alle voëlspesies en 12% van die Neotropiese voëls.[1] Sowat 240 spesies is tradisioneel beskryf, maar die taksonomiese hantering is op die oomblik veranderlik. Namate meer tangare met behulp van moderne molekulêre tegnieke bestudeer word, word verwag dat sommige genera na ander plekke geskuif sal word. Spesies in die genera Euphonia en Chlorophonia, wat eers in Thraupidae geval het, word nou beskou as lede van Fringillidae en het hul eie subfamilie (Euphoniinae). Net so lyk dit of die genera Piranga, Chlorothraupis en Habia lede van die familie Cardinalidae is,[2] en die Amerikaanse Ornitologiese Vereniging het hulle reeds daarheen geskuif.
Tangare is klein tot middelslag. Dié met die kortste lyf, die witoorspitssnawel, is 9 cm lank en weeg sowat 6 g, net kleiner as die kortsnawelsuikervoël. Die langste, die ekstertangaar, is 28 cm lank en weeg sowat 76 g. Die swaarste een is die witkaptangaar, wat 24 cm lank is en sowat 114 g weeg. Die mannetjies en wyfies se grootte en gewig stem meestal ooreen. Die voëls is dikwels helder van kleur, maar sommige spesies is swart-en-wit. In hul eerste jaar is hulle gewoonlik dowwer of ’n heel ander kleur. Mannetjies se kleure is gewoonlik helderder as dié van wyfies. Die meeste spesies het kort, geronde vlerke. Dit lyk of die vorm van die snawel afhang van die spesie se kosbronne.
Tangare kom net in die Nuwe Wêreld voor, en hoofsaaklik in die trope. Sowat 60% word in Suid-Amerika aangetref, en 30% van dié spesies kom in die Andes voor. Die meeste spesies is inheems in ’n relatief klein gebied.
Die meeste spesies kom in pare voor, of in klein groepe van drie tot vyf. Dié groepe kan eenvoudig uit die ouers en kinders bestaan. Voëls word soms in gemengde swerms aangetref. Die meeste se sang word as redelik vervelig beskou, maar sommige s’n is interessanter.
Tangare is omnivore en hul dieet verskil van genus tot genus. Hulle eet vrugte, sade, nektar, blomdele en insekte. Baie pik insekte van boomtakke af. Ander soek insekte onder blare of vang hulle in die lug. Baie van die spesies kom in dieselfde gebiede voor, maar verskille in dieet verminder mededinging.
Die broeiseisoen is van Maart tot einde Junie in gematigde streke en van September tot einde Oktober in Suid-Amerika. Sommige spesies is territoriaal, terwyl ander hul neste nader aan mekaar bou. Min is bekend oor hul paringsgedrag. Mannetjies vertoon hul helderste kleure aan potensiële maats en teenstanders. Van hul rituele behels buigings en die lig van die stert.
Die meeste voëls bou ronde neste met die ingang aan die kant. Dit kan vlak of diep wees. Die soort boom waarin hulle hul neste bou en die posisie verskil. Die meeste neste is in ’n gebied wat agter digte plante weggesteek is. Hulle lê drie tot vyf eiers op ’n slag. Die wyfie broei die eiers uit en bou die nes, maar die mannetjie kan haar voer terwyl sy broei. Albei geslagte voer die kleintjies. Vyf spesies het helpers vir dié taak, vermoedelik jong voëls van die vorige broeisel.
Filogenetiese studies dui daarop dat ware tangare drie hoofgroepe vorm, waarvan twee uit verskeie kleiner klades bestaan.[3][4] Die lys hier onder is ’n poging om die voëls volgens inligting uit die nuutste studies in verwante groepe te rangskik. Dit kan dus groepe bevat wat nog nie deur die taksonomiese owerhede goedgekeur is nie.[5] Waar die hoeveelheid spesies in ’n genus nie aangedui word nie, bevat die genus net een spesie.
Hoofsaaklik dowwe voëls
a) Spitssnawels en heuningkruipers (bevat ook Haplospiza, Catamenia, Acanthidops, Diglossa, Diglossopis, Phrygilus en Sicalis,[6][4] wat tradisioneel in Emberizidae geplaas word).[7] Hoewel die snawels in die groep grootliks verskil, stem hul vere ooreen. Die meeste is hoofsaaklik grys, blou of swart, en verskeie spesies het rooibruin dele onder:
b) Ware saadeters. Is tradisioneel in Emberizidae geplaas; vorm moontlik ’n monofiletiese groep:[8]
c) Klade met geel rompe:[6]
d) Klade met kuiwe (bevat ook Coryphospingus en Volatinia, wat tradisioneel in Emberizidae geplaas is):
e) "Blouvink"-klade; verhouding met Thraupidae onseker, maar kan verwant wees aan klade Poospiza:
f) Klade Poospiza – ’n uiteenlopende maar hegte groep:
g) Gras- en pampavinke; verhouding met Thraupidae onseker:[4]
h) ’n Gemengde en moontlik polifiletiese groep, waarvan spesies waarskynlik geskuif sal word:
i) Basale vorme in groep 1:
"Tipiese" kleurryke voëls
a) Tropiese kaptangare:
b) Die "Tholospiza" - darwinvinke, atipiese heuningkruipers en sommige saadeters:[12] Die vinkagtige vorme in hierdie klade is voorheen in Emberizidae geklassifiseer:
c) Bergtangare:
d) Tipiese tangare:
e) Tipiese veelkleurige voëls (sluit Paroaria in wat voorheen in óf Emberizidae óf Cardinalidae geplaas is):
f) Heuningkruipers met groen en goue krae:[6]
g) Tipiese heuningkruipers en verwante:[6][4]
h) Basale lyne in groep 2:
Passerellidae
Cardinalidae[5]
Fringillidae, subfamilie Euphoniinae
Phaenicophilidae
Mitrospingidae
Nesospingidae
Spindalidae
Calyptophilidae
Rhodinocichlidae
Wikispecies het meer inligting verwant aan: Tangare
Wikimedia Commons het meer media in die kategorie Tangare.
Wikiwoordeboek het 'n inskrywing vir tangare.
Hierdie artikel is vertaal uit die Engelse Wikipedia
Tangare is die voëls van die familie Thraupidae, sangvoëls wat in die Amerikas voorkom. Hulle is die tweede grootste voëlfamilie en bevat sowat 4% van alle voëlspesies en 12% van die Neotropiese voëls. Sowat 240 spesies is tradisioneel beskryf, maar die taksonomiese hantering is op die oomblik veranderlik. Namate meer tangare met behulp van moderne molekulêre tegnieke bestudeer word, word verwag dat sommige genera na ander plekke geskuif sal word. Spesies in die genera Euphonia en Chlorophonia, wat eers in Thraupidae geval het, word nou beskou as lede van Fringillidae en het hul eie subfamilie (Euphoniinae). Net so lyk dit of die genera Piranga, Chlorothraupis en Habia lede van die familie Cardinalidae is, en die Amerikaanse Ornitologiese Vereniging het hulle reeds daarheen geskuif.
Thraupidae, ye una familia d'aves paseriformes del Nuevu Mundu que los sos miembros reconocer por tener plumaxe brillosu y picu gruesu, pero non cónicu, y por ser de vezos insectívoros o frugívoros. Considérase que la familia contién alredor de 400 especies, en 100 xéneros (variando dependiendo de la clasificación considerada). Les especies d'esta familia son toes habitantes de les zones intertropicales.
Les especies d'esta familia fueron bien estudiaes, buscando una clasificación natural. Dalgunes d'elles fueron movíes de xéneru o de familia. Anguaño la taxonomía d'esta familia estúdiase usando modernes téuniques moleculares. Numberosos xéneros antes asitiaos na familia Emberizidae fueron tresferíos pal presente acordies con la Propuesta Nᵘ512 al South American Classification Committee (SACC).[1]
Antes, les especies de los xéneros Euphonia y Chlorophonia considerábense parte d'esta familia; agora clasifíquense dientro de la familia Fringillidae, nuna subfamilia propia (Euphoniinae), acordies con la Propuesta Nᵘ29 al SACC[2] con base en datos xenéticos de Burns (1997),[3] Burns et al. (2002),[4] Klicka et al. (2000),[5] Sato et al. (2001),[6] y Yuri and Mindell (2002).[7]
D'alcuerdu a les clasificaciones del Congresu Ornitolóxicu Internacional (IOC) (Versión 5.1, 2015)[8] y Clements Checklist 6.9[9] la presente familia arrexunta a los siguientes xéneros, con delles diferencies que van ser comentaes en nota:
.
Thraupidae, ye una familia d'aves paseriformes del Nuevu Mundu que los sos miembros reconocer por tener plumaxe brillosu y picu gruesu, pero non cónicu, y por ser de vezos insectívoros o frugívoros. Considérase que la familia contién alredor de 400 especies, en 100 xéneros (variando dependiendo de la clasificación considerada). Les especies d'esta familia son toes habitantes de les zones intertropicales.
Les especies d'esta familia fueron bien estudiaes, buscando una clasificación natural. Dalgunes d'elles fueron movíes de xéneru o de familia. Anguaño la taxonomía d'esta familia estúdiase usando modernes téuniques moleculares. Numberosos xéneros antes asitiaos na familia Emberizidae fueron tresferíos pal presente acordies con la Propuesta Nᵘ512 al South American Classification Committee (SACC).
Antes, les especies de los xéneros Euphonia y Chlorophonia considerábense parte d'esta familia; agora clasifíquense dientro de la familia Fringillidae, nuna subfamilia propia (Euphoniinae), acordies con la Propuesta Nᵘ29 al SACC con base en datos xenéticos de Burns (1997), Burns et al. (2002), Klicka et al. (2000), Sato et al. (2001), y Yuri and Mindell (2002).
Thraupidae a zo ur c'herentiad e rummatadur an evned, termenet e 1847 gant an evnoniour alaman Jean Cabanis (1816-1906)[1].
Diouzh Doare 8.1 an IOC World Bird List[2] ez a pemzek genad golvaneged ha pevar-ugent d'ober ar c'herentiad :
a vo kavet e Wikimedia Commons.
Thraupidae a zo ur c'herentiad e rummatadur an evned, termenet e 1847 gant an evnoniour alaman Jean Cabanis (1816-1906).
Diouzh Doare 8.1 an IOC World Bird List ez a pemzek genad golvaneged ha pevar-ugent d'ober ar c'herentiad :
Les tàngares són un grup d'ocells de distribució americana, que formen la família dels tràupids (Thraupidae), dins l'ordre dels passeriformes. Tradicionalment, es reconeixien unes 240 espècies de tàngares, però la taxonomia d'aquest grup es troba en aquest moment en revisió. A mesura que aquestes aus van sent estudiades, es van produint reclassificacions dels tàxons. D'aquesta manera, els gèneres Euphonia i Chlorophonia, que abans es consideraven part de la família de les tàngares, ara són tractats com a membres dels fringíl·lids (Fringillidae), dins la seva pròpia subfamília (Euphoniinae). Així mateix, els gèneres Piranga, Chlorothraupis i Habia semblen ser membres de la família dels cardinàlids (Cardinalidae).
Les tàngares són aus entre petites i mitjanes. L'espècie amb menys llargària és Conirostrum leucogenys, que fa 9 cm, amb un pes de 7 g, quasi igual que Cyanerpes nitidus. La de més llargària és Cissopis leverianus, amb de 28 cm 76 g de pes. La major és Sericossypha albocristata, amb un pes de 114 g i una llargària de 23 cm. Ambdós sexes són en general de la mateixa grandària. Aquestes aus tenen sovint colors brillants, però algunes són de color negre i blanc. Típicament, els mascles tenen colors més brillants que les femelles. Durant el primer any, tenen sovint colors més modests i són força diferents. La major part de les espècies tenen ales curtes i arrodonides. La forma del bec de cada espècie està relacionada amb els hàbits alimentaris de cadascuna.
Les tàngares estan restringides al nou món, sobretot als tròpics. Al voltant d'un 60% habiten Amèrica del Sud, i el 30% viuen als Andes. La majoria de les espècies són endèmiques d'una àrea relativament petita.
La majoria de tàngares viuen en parelles o en petits grups de 3-5 individus. Aquests grups poden consistir simplement en la parella i els seus fills. També es poden observar en esbarts d'una única espècie o de més d'una. Solen tindre vocalitzacions monòtones, però en alguns casos són bastants elaborades.
Són ocells omnívors, i la dieta en varia en funció dels gèneres. Se'ls ha vist menjar fruites, llavors, nèctar, flors i insectes. En molts casos, pleguen els insectes de les branques; altres espècies les cerquen al revers de les fulles, encara d'altres esperen a les branques fins que veuen un insecte volant i l'agafen a l'aire. Moltes d'aquestes espècies habiten en les mateixes zones, i aquestes especialitzacions eviten la competència.
L'època de reproducció comença entre març i juny a les zones temperades, i entre setembre i octubre a Amèrica del Sud. Algunes espècies són territorials, mentre que d'altres construeixen els seus nius més a prop. N'hi ha poca informació sobre el comportament reproductiu. Els mascles mostren les seves plomes brillants als potencials companys i mascles rivals. Els rituals de festeig d'algunes espècies impliquen reverències i aixecament de la cua.
La majoria fan els nius en les branques dels arbres. Alguns nius són gairebé globulars. Les entrades solen estar situades per un costat del niu. Els nius poden ser superficials o profunds. Les característiques i ubicació dels nius canvia amb els gèneres. La majoria de les espècies el fan en una àrea oculta per la vegetació densa. Encara no hi ha informació sobre els nius d'algunes espècies.
Ponen 3-5 ous. La femella cova els ous i construeix el niu, però el mascle pot alimentar la femella mentre aquesta cova. Ambdós sexes alimenten els joves. Cinc espècies tenen ajudants que els assisteixen en el treball de la cura de la pollada. Es creu que es pot tractar dels pollets de l'any anterior.
D'acord amb la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 3.5, 2013) aquesta família està formada per 97 gèneres amb 373 espècies:
Les tàngares són un grup d'ocells de distribució americana, que formen la família dels tràupids (Thraupidae), dins l'ordre dels passeriformes. Tradicionalment, es reconeixien unes 240 espècies de tàngares, però la taxonomia d'aquest grup es troba en aquest moment en revisió. A mesura que aquestes aus van sent estudiades, es van produint reclassificacions dels tàxons. D'aquesta manera, els gèneres Euphonia i Chlorophonia, que abans es consideraven part de la família de les tàngares, ara són tractats com a membres dels fringíl·lids (Fringillidae), dins la seva pròpia subfamília (Euphoniinae). Així mateix, els gèneres Piranga, Chlorothraupis i Habia semblen ser membres de la família dels cardinàlids (Cardinalidae).
Tangarovití (Thraupidae) jsou čeleď amerických pěvců z podřádu zpěvní. Tato rozsáhlá čeleď nyní zahrnuje 372 druhů v 96 rodech; intenzívní taxonomický průzkum může v budoucnu vyústit do rozdělení v řadu menších čeledí.[1] Slovo tangara pochází z indiánského jazyka Tupí, kde ale označuje jinou skupinu pěvců, a to podobně pestré pipulky. Tangary rodu Thraupis mají v tupíjštině název tié. Odtud bylo v 16. století přejato do portugalštiny a posléze dalších evropských jazyků. Tangarovití jsou nejpočetnější čeledí a tvoří 4 % všech ptáků na planetě.
Druhy z čeledi tangarovitých jsou různorodé, ale obecně se jedná o malé až střední pěvce s výrazným a pestrým zbarvením u samců a "nudnějším" zbarvením u samic. Ptáčata se většinou podobají samicím. Pohlavní dimorfismus je výrazný. Nejmenším z podřazných druhů je pitpit bělouchý se svými 9 cm na délku, naopak největší je se svými 28 cm strakovec velký, monotypický pták. Avšak tento strakovec není nejtěžší, za nejtěžší druh tangarovitých se může považovat tangara bělokápá, opět monotypický druh.
Jedná se o ptáky obývající Střední a Jižní Ameriku, nejčastěji tropické vlhké oblasti. Sdružují se do hejn od pěti do pěti desítek. Hnízdění probíhá u většinu druhů po období dešťů a průměrná snůška samic je okolo 8 vajec, které klade do miskovitého hnízda. Nejedná se o agresivní druhy, naopak, dobře se snášejí i s jinými ptáky a samci nejsou agresivní ani v době hnízdění. Co se potravy týče, pak se liší u jednotlivých druhů, ale snad u všech z nich je na jídelníčku malý hmyz a bobule.
V posledních letech studie vztahů druhů uvnitř čeledi na základě analýzy DNA přinesly několik nových poznatků. Nejprve byly rody Chlorophonia a Euphonia přesunuty do čeledi pěnkavovitých (Fringillidae), k níž ve skutečnosti patří[2]. Na druhou stranu bylo zjištěno, že severoamerické rody Habia, Piranga a Chlorothraupis patří k čeledi kardinálovití (Cardinalidae)[2][3]. Naopak několik rodů, dříve řazených k různým skupinám strnadů bylo přesunuto mezi tangarovité. Výsledkem je velmi rozmanitá čeleď, což je zřejmě způsobeno zahrnutím více samostatných linií a v budoucnu zřejmě povede k další reorganizaci čeledi. Dříve byla čeleď obvykle řazena do tří podčeledí.[1]
Převážná většina druhů tangar dnes žije v Jižní Americe, kde se podle současných názorů tato skupina také vyvinula; mnoho druhů však žije také ve Střední Americe a jejich vztahy se sesterskou čeledí kardinálovití nejsou dosud plně objasněny. Studie nížinných tangar ukázala, že osídlily Střední Ameriku opakovaně v dobách vynoření Panamské šíje a Střední Amerika je do značné míry zdrojem jejich značné pestrosti, protože zde vždy po izolaci docházelo k samostatnému vývoji jednotlivých linií.[4]
Obrázky, zvuky či videa k tématu tangarovití ve Wikimedia Commons
Tangarovití (Thraupidae) jsou čeleď amerických pěvců z podřádu zpěvní. Tato rozsáhlá čeleď nyní zahrnuje 372 druhů v 96 rodech; intenzívní taxonomický průzkum může v budoucnu vyústit do rozdělení v řadu menších čeledí. Slovo tangara pochází z indiánského jazyka Tupí, kde ale označuje jinou skupinu pěvců, a to podobně pestré pipulky. Tangary rodu Thraupis mají v tupíjštině název tié. Odtud bylo v 16. století přejato do portugalštiny a posléze dalších evropských jazyků. Tangarovití jsou nejpočetnější čeledí a tvoří 4 % všech ptáků na planetě.
Die Tangaren (Thraupidae) sind eine arten- und formreiche Vogelfamilie in der Ordnung der Sperlingsvögel (Passeriformes). Sie kommen in Mexiko, Mittel- und Südamerika und auf den Westindischen Inseln vor.[1]
Tangaren sind kleine bis mittelgroße Vögel mit einem zylindrisch bis ovalen Körper, der oft in einer mehr oder weniger horizontalen Stellung gehalten wird. Der Kopf ist klein bis mittelgroß, der Hals kurz und dick. Je nach Ernährungsweise ist der Schnabel unterschiedlich geformt; konisch bei Körnerfressern, klein und spitz bei Insektenfressern und gebogen bei Arten die viel Nektar fressen. Beine und Füße sind in der Regel mittelgroß bis klein. Viele Samenfressenden Arten sind bräunlich gefärbt, während Nektar und Früchte fressende Arten oft auffallend bunt sind. Männchen sind oft bunter und auffälliger gefärbt, es gibt jedoch auch viele sehr farbige Arten, bei denen Männchen und Weibchen gleich farbig sind.[1]
Tangaren bewohnen sowohl Tieflandregenwälder, verbuschte Gebiete mit ausgeprägten Jahreszeiten und aride Grassländer als auch die baumlose Puna, felsige Berghänge und Schneefelder in den Anden. Je nach Schnabelform ernähren sich Tangaren von Insekten, Früchten, Sämereien, Nektar oder von verschiedenen Kombinationen dieser Nährstoffe. Einige Arten folgen den Zügen der Wanderameisen und schnappen sich die aufgeschreckten Insekten.[1]
Tangaren sind in der Regel monogam und beide Eltern kümmern sich um die Brut. Die Nester sind meist napfförmig und werden auf Bäume oder Büsche gebaut; einige Arten bauen auch geschlossene Nester, die einen seitlichen Eingang besitzen. Das Geleg besteht meist aus einem bis vier Eier oder einem bis zwei bei Arten, die nicht in den Bergen leben. Nur die Weibchen brüten. Die Brutdauer liegt bei 12 bis 14 Tagen, bei der höhlenbrütenden Schwalbentangare aber bei 17 Tagen. Dier Nestlinge werden von beiden Eltern gefüttert. Sie verlassen das Nest nach 11 bis 20 Tagen. Die Nestlingszeit ist bei Arten die ihre Nester nah des Erdbodens bauen in den meisten Fällen kürzer. Nach dem Flüggewerden müssen die Jungvögel einiger Arten gleich selbständig ihre Nahrung suchen und werden nicht mehr von den Eltern gefüttert, bei anderen Arten werden sie noch mehrere Monate gefüttert.[1]
Die Tangaren wurden 1847 durch den deutschen Ornithologen Jean Louis Cabanis als Unterfamilie der Ammern (Emberizidae) erstmals wissenschaftlich beschrieben,[2] gelten heute aber als eigenständige Familie. Die Schwestergruppe der Tangaren sind die Kardinäle (Cardinalidae) und beide zusammen sind die Schwestergruppe der Stärlingstangaren (Mitrospingidae). Einige Gattungen wurden aufgrund molekulargenetischer Untersuchungen[3] aus der Familie der Tangaren ausgegliedert und werden nun den Kardinälen zugeordnet. Andere Gattungen sind wiederum aus dieser Familie und von den Neuweltammern (Passerellidae) in die Tangaren aufgenommen worden.[1]
Zur Familie der Tangaren gehören ca. 100 Gattungen mit etwa 380 Arten:[1][4]
Die Tangaren (Thraupidae) sind eine arten- und formreiche Vogelfamilie in der Ordnung der Sperlingsvögel (Passeriformes). Sie kommen in Mexiko, Mittel- und Südamerika und auf den Westindischen Inseln vor.
The tanagers (singular /ˈtænədʒər/) comprise the bird family Thraupidae, in the order Passeriformes. The family has a Neotropical distribution and is the second-largest family of birds. It represents about 4% of all avian species and 12% of the Neotropical birds.[1]
Traditionally, the family contained around 240 species of mostly brightly colored fruit-eating birds.[2] As more of these birds were studied using modern molecular techniques, it became apparent that the traditional families were not monophyletic. Euphonia and Chlorophonia, which were once considered part of the tanager family, are now treated as members of the Fringillidae, in their own subfamily (Euphoniinae). Likewise, the genera Piranga (which includes the scarlet tanager, summer tanager, and western tanager), Chlorothraupis, and Habia appear to be members of the cardinal family,[3] and have been reassigned to that family by the American Ornithological Society.[4]
Tanagers are small to medium-sized birds. The shortest-bodied species, the white-eared conebill, is 9 cm (4 in) long and weighs 6 g (0.2 oz), barely smaller than the short-billed honeycreeper. The longest, the magpie tanager is 28 cm (11 in) and weighs 76 g (2.7 oz). The heaviest is the white-capped tanager, which weighs 114 g (4.02 oz) and measures about 24 cm (9.4 in). Both sexes are usually the same size and weight.
Tanagers are often brightly colored, but some species are black and white. Males are typically more brightly colored than females and juveniles. Most tanagers have short, rounded wings. The shape of the bill seems to be linked to the species' foraging habits.
Tanagers are restricted to the Western Hemisphere and mainly to the tropics. About 60% of tanagers live in South America, and 30% of these species live in the Andes. Most species are endemic to a relatively small area.
Most tanagers live in pairs or in small groups of three to five individuals. These groups may consist simply of parents and their offspring. These birds may also be seen in single-species or mixed flocks. Many tanagers are thought to have dull songs, though some are elaborate.
Tanagers are omnivorous, and their diets vary by genus. They have been seen eating fruits, seeds, nectar, flower parts, and insects. Many pick insects off branches or from holes in the wood. Other species look for insects on the undersides of leaves. Yet others wait on branches until they see a flying insect and catch it in the air. Many of these particular species inhabit the same areas, but these specializations alleviate competition.
The breeding season is March through June in temperate areas and in September through October in South America. Some species are territorial, while others build their nests closer together. Little information is available on tanager breeding behavior. Males show off their brightest feathers to potential mates and rival males. Some species' courtship rituals involve bowing and tail lifting.
Most tanagers build cup nests on branches in trees. Some nests are almost globular. Entrances are usually built on the side of the nest. The nests can be shallow or deep. The species of the tree in which they choose to build their nests and the nests' positions vary among genera. Most species nest in an area hidden by very dense vegetation. No information is yet known regarding the nests of some species.
The clutch size is three to five eggs. The female incubates the eggs and builds the nest, but the male may feed the female while she incubates. Both sexes feed the young. Five species have helpers assist in feeding the young. These helpers are thought to be the previous year's nestlings.
The family Thraupidae was introduced (as the subfamily Thraupinae) in 1847 by German ornithologist Jean Cabanis. The type genus is Thraupis.[5][6]
The family Thraupidae is a member of an assemblage of over 800 birds known as the New World, nine-primaried oscines. The traditional pre-molecular classification was largely based on the different feeding specializations. Nectar-feeders were placed in Coerebidae (honeycreepers), large-billed seed-eaters in Cardinalidae (cardinals and grosbeaks), smaller-billed seed-eaters in Emberizidae (New World finches and sparrows), ground-foraging insect-eaters in Icteridae (blackbirds) and fruit-eaters in Thraupidae.[1] This classification was known to be problematic as analyses using other morphological characteristics often produced conflicting phylogenies.[7] Beginning in the last decade of the 20th century, a series of molecular phylogenetic studies led to a complete reorganization of the tradition families. Thraupidae now includes large-billed seed eaters, thin-billed nectar feeders, foliage gleaners as well as fruit-eaters.[1]
One consequence of redefining the family boundaries is that for many species their common names are no longer congruent with the families in which they are placed. As of July 2020 there are 39 species with "tanager" in the common name that are not placed in Thraupidae. These include the widely distributed scarlet tanager and western tanager which are both now placed in Cardinalidae. There are also 106 species within Thraupidae that have "finch" in their common name.[8]
A molecular phylogenetic study published in 2014 revealed that many of the traditional genera were not monophyletic.[1] In the resulting reorganization six new genera were introduced, eleven genera were resurrected and seven genera were abandoned.[9][8]
As of July 2021 the family contains 386 species which are divided into 15 subfamilies and 106 genera.[1][8] For a complete list, see the article List of tanager species.
The plushcap has no close relatives and is now placed in its own subfamily. It was previously placed either in the subfamily Catamblyrhynchinae within the Emberizidae or in its own family Catamblyrhynchidae.[1]
The coal-crested finch is endemic to the grasslands of Brazil and has no close relatives. It is unusual in that both sexes have a crest. It was formerly placed in Emberizidae.
Two species with large thick bills. Parkerthraustes was formerly placed in Cardinalidae.
Brightly colored sexually dichromatic birds, most form single-species flocks
Grassland dwelling birds that were formerly placed in Emberizidae.
Yellow billed birds: The blue finch (Porphyrospiza caerulescens) was formerly placed in the Cardinalidae; the other species were formerly placed in Emberizidae.
These species are sexually dichromatic and many have yellow and black plumage. Except for Heterospingus they have slender bills.
Sexually dichromatic species—males have blue plumage and females are green.
Mainly arboreal with long tails and thick bills. Formerly placed in Cardinalidae.
This subfamily includes Darwin's finches that are endemic to the Galápagos Islands and Cocos Island. Most of these species were formerly placed in the Emberizidae; the exceptions are the bananaquit that was placed in the Parulidae and the orangequit that was placed in the Thraupidae. These species build domed or covered nests with side entrances. They have evolved a variety of foraging techniques, including nectar-feeding (Coereba, Euneornis), seed-eating (Geospiza, Loxigilla, Tiaris), and insect gleaning (Certhidea).[1]
Most of these are lowland species. Many have ornamental features such as crests, and many have sexually dichromatic plumage.[1]
These species were formerly placed in Emberizidae.
Some of these species were formerly placed in Emberizidae.
This is a morphologically diverse group that includes seed-eaters (Nesospiza, Sicalis, Catamenia, Haplospiza), arthropod feeders (Conirostrum), a bamboo specialist (Acanthidops), an aphid feeder (Xenodacnis), and boulder field specialists (Idiopsar). Many species live at high altitudes. Conirostrum was previously placed in Parulidae, Diglossa was placed in Thraupidae and the remaining genera were placed in Emberizidae.[1]
Typical tanagers
Passerellidae – New World sparrows[10]
Cardinalidae – cardinals[11][7]
Fringillidae – subfamily Euphoniinae
Phaenicophilidae – Hispaniolan tanagers[10][12]
Mitrospingidae – Mitrospingid tanagers[10]
The tanagers (singular /ˈtænədʒər/) comprise the bird family Thraupidae, in the order Passeriformes. The family has a Neotropical distribution and is the second-largest family of birds. It represents about 4% of all avian species and 12% of the Neotropical birds.
Traditionally, the family contained around 240 species of mostly brightly colored fruit-eating birds. As more of these birds were studied using modern molecular techniques, it became apparent that the traditional families were not monophyletic. Euphonia and Chlorophonia, which were once considered part of the tanager family, are now treated as members of the Fringillidae, in their own subfamily (Euphoniinae). Likewise, the genera Piranga (which includes the scarlet tanager, summer tanager, and western tanager), Chlorothraupis, and Habia appear to be members of the cardinal family, and have been reassigned to that family by the American Ornithological Society.
La Traŭpedoj (Traupidae) estas precipe neotropisa specioriĉa kaj formriĉa familio el la ordo de la Paseroformaj birdoj (Passeriformes). Antaŭe la fakuloj enordigis ilin kiel subfamilion Thraupinae al la Emberizedoj (Emberizidae)
Traŭpedoj troviĝas ekskluzive en Ameriko kaj sur la insuloj en la Kariba Maro kaj loĝas precipe en la arbokronoj en la arbaroj. La plej multaj specioj vivas en la tropikaj regionoj en Sudameriko kaj estas nemigrantaj birdoj. Nur kvar specioj ekloĝis en regionoj norde de Meksiko.
La plumaro estas bunta kaj atentofrape kolora, kaj la birdoj disponas pri bone evoluintaj kruroj, kiuj faciligas la vivon en la arboj. Ilia kantado estas ne tre impona, ne forte evoluis. Tamen ĉe la genro Rhodinocichla rosea la kantado estas bone evoluinta.
Ili nutras sin prefere per insektoj. Ofte ili sekvas la trakojn de la Migraj formikoj (Ecitoninae) kaj kaptas la ekfuĝantajn insektojn.
Ili konstruas plejparte pelvetoformajn nestojn sur arboj kaj arbustoj; sed ankaŭ estas specioj, kiuj konstruas fermitajn nestojn kun enirejo flanka. La ovaro konsistas el unu ĝis kvin ovoj.
La Traŭpedoj (Traupidae) estas precipe neotropisa specioriĉa kaj formriĉa familio el la ordo de la Paseroformaj birdoj (Passeriformes). Antaŭe la fakuloj enordigis ilin kiel subfamilion Thraupinae al la Emberizedoj (Emberizidae)
La familia de los tráupidos (Thraupidae) es un numeroso y diversificado grupo de aves paseriformes pertenecientes al suborden Passerida, que incluye alrededor de 381 a 408 especies —dependiendo de la clasificación considerada— en 107 géneros, muchos de los cuales monotípicos. Son nativas de la zona neotropical, donde se distribuyen desde México, a través de América Central, del Caribe, y América del Sur hasta el extremo sur del continente, incluyendo las islas Galápagos e islas del Atlántico sur.[2] Es uno de los dos mayores conjuntos de paseriformes encontrados en el Neotrópico (representando 4% de todas las especies de aves del mundo y 12% de las aves neotropicales)[3] y se diversificaron desde aquellos que colonizaron la región desde el norte millones de años atrás. Poseen algunas de las más espectaculares y sui generis combinaciones de colores y patrones encontradas en todas las aves; las variaciones morfológicas son tan significativas que van desde los picos ganchudos de los pinchaflores (Diglossa) hasta los robustos picos quebradores de semillas de los pinzones de Darwin. La dieta de la mayoría consiste de semillas, frutos e insectos. Los sistemas de apareamiento de este diversificado y brillantemente adornado grupo son sorprendentemente monógamos. Es realmente sorprendentemente que, como en los cardinálidos (Cardinalidae), la causa de la espectacular diversidad de plumajes no parece ser la simple selección sexual.[4]
El nombre de la familia deriva del género tipo: Thraupis F. Boie, 1826, que etimológicamente proviene de la palabra griega «θραυπίς thraupis»: pequeño pájaro desconocido mencionado por Aristóteles, tal vez algún tipo de pinzón; en ornitología thraupis significa «tangara».[5]
Los tráupidos habitan en prácticamente todos los ambientes terrestres neotropicales, desde selvas húmedas, manglares, matorrales sazonales o pastizales áridos, hasta altitudes puneñas y andinas, laderas rocosas, y campos nevados.[4] Pueden ser encontrados en 20 de las 22 regiones zoogeográficas y en 27 de los 29 hábitats terrestres del Neotrópico.[3]
Los tráupidos son aves de tamaño pequeño a medio, los menores son el conirrostro orejiblanco (Conirostrum leucogenys) que mide 9,5 cm de longitud y pesa 6 g, ligeramente menor que el mielerito reluciente (Cyanerpes lucidus) que mide 11 cm, mientras que que el mayor, la tangara urraca (Cissopis leverianus) mide 29 cm, en parte gracias a su larga cola y pesa 76 g, pero el de mayor cuerpo y peso es la tangara coroniblanca (Sericossypha albocristata), que mide en promedio 24 cm y pesa 114 g.
No hay características morfológicas comunes a todas las especies, pero algunas se pueden destacar: el plumaje terroso en muchos semilleros, muy colorido y de patrón sui generis en las especies frugívoras y nectarívoras; las alas de medias a largas y la cola de longitud media; el cuerpo de pequeño a medio, de formato cilíndrico ovoidal, de porte horizontal en la mayoría; el pico de corto a medio, fino, curvado y puntiagudo en las especies nectarívoras, cónico en los granívoros, inflado en mucho frugívoros; la cabeza de pequeña a media, con el pescuezo corto y grueso; las patas y pies generalmente de cortos a medios; los machos frecuentemente son más brillantemente coloridos y de patrón distinguido que las hembras, pero una cantidad significativa de especies no presenta dimorfismo sexual.[4]
Los tráupidos tienen una vasta variedad de perfiles del pico, adecuados a su dieta, lo que incluye insectívoros, frugívoros, nectarívoros, granívoros y prácticamente cualquier combinación intermediaria. Así como sus dietas variadas, las estrategias de forrajeo son igualmente diversificadas, incluyendo rebuscar el follaje, picotear, cazar en vuelo, y revirar el suelo. Algunos se especializan en fuentes de alimento de acuerdo a un determinado tipo de pico. Uno de esos grupos, es el de los pinchaflores Diglossa, que usan su pico ganchudo para agujerear la base de las flores para robar el néctar, evitando el estambre y el pistilo de la flor para obtener su alimento. Otras especies que se alimentan de néctar, como los mieleros (Cyanerpes y otros), usan sus largos picos curvados para explorar dentro de flores. Algunas pocas especies insectívoras siguen enjambres de hormigas legionarias para capturar las presas por ellas espantadas, aunque ninguno es totalmente dependiente de esta estrategia como algunos tamnofílidos.[4]
Los tráupidos son primariamente monógamos y ambos sexos cuidan de las crías. Hay algunas evidencias de que unas pocas especies, notoriamente los Ramphocelus, pueden ser polígamos. Algunas especies, como varios Tangara, son conocidas por tener «ayudantes» para alimentar los polluelos. Los nidos de la mayoría de las especies son tazas simples construidas con tallos, hierbas, hojas y otros materiales vegetales, que son colocados en una variedad de lugares. Algunas especie, como los pinzones Geospiza construyen nidos esféricos de hierbas; otro, el chirigüe azafranado Sicalis flaveola, regularmente se sirve de nidos de barro abandonados de horneros Furnarius, y la tangara golondrina (Tersina viridis) anida en cavidades o agujeros pre-existentes, o cava su propio agujero en suelo blando. Esta familia también contiene el único paseriforme conocido que anida directamente en hielo glaciar, la diuca aliblanca (Idiopsar speculifer). Las hembras de esta familia típicamente ponen de uno a cuatro huevos, siendo uno a dos más común en las especies de tierras bajas. Solamente las hembras incuban los huevos, lo que lleva entre doce a catorce días. Generalmente ambos sexos colaboran en la alimentación de los polluelos, que abandonan el nido después de once a veinte días, siendo que aquellos con nidos expuestos cerca del suelo son los que antes lo abandonan. Los cuidados posteriores al abandono del nido varían desde ninguno hasta cuidados ocasionales por los padres que duran meses.
Los tráupidos en general no son particularmente canoros, sin embargo algunas especies, por ejemplo las Sporophila tienen agradables cantos musicales elaborados y complejos, lo que las hace especialmente atractivas para el comercio de aves de jaula.[6]
La destrucción y degradación de su hábitat por el hombre es la principal amenaza a los tráupidos. La deforestación, las quemadas, el pastoreo y el incremento de la agricultura reducen y fragmentan sus hábitats. La introducción de depredadores exóticos al ambiente es también una amenaza grave en el caso de especies insulares y la captura ilegal para aves de jaula ha reducido significativamente la población de otras.
De acuerdo con la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (IUCN), la situación de conservación en el mes de septiembre de 2021, de las 408 especies listadas por Birdlife International y Aves del Mundo, es la siguiente:[7]
Tradicionalmente, desde los años 1970, la familia contenía alrededor de 240 especies, la mayoría frugívoros brillantemente coloridos.[9] A medida que los estudios de estas aves utilizando modernas técnicas de genética molecular avanzaron, se volvió evidente que la clasificación tradicional con base principalmente en la morfología no reflejaba las verdaderas relaciones y se demostró que muchas de las familias no eran monofiléticas. Actualmente, dentro de la superfamilia Passeroidea, Thraupidae es la mayor familia dentro de la radiación del Nuevo Mundo denominada como «óscinos de nueve primarias». Probablemente es hermana de la familia Cardinalidae, un parentesco que recibe fuerte suporte de diversos estudios usando modernas técnicas moleculares (Yuri & Mindell (2002), Ericson et al. (2003b), Ericson & Johansson (2003), Klicka et al. (2007), Alström et al. (2008), Barker et al. (2013)). Thraupidae y Cardinalidae forman un par probablemente hermano de una familia recientemente reconocida, Mitrospingidae, cuyos géneros miembros hacían parte de la presente.
La diversidad morfológica de la familia se ha incrementado enormemente con la reciente transferencia de géneros tradicionalmente colocados en Emberizidae con base en los estudios de Burns et al. (2002), (2003);[10][11] Klicka et al. (2007)[12] y Campagna et al. (2011).[13] La Propuesta No 512 al Comité de Clasificación de Sudamérica (SACC) de noviembre de 2011, aprobó la transferencia de una gran cantidad de géneros de Emberizidae para Thraupidae.[14]
Otro caso ejemplar es el platanero Coereba flaveola, una especie cuyas relaciones fueron inciertas por mucho tiempo y que ya fue colocado en una familia propia. Ahora se confirma que está embutido dentro de Thraupidae como parte de un clado que incluye diversos semilleros, un testimonio de la rápida evolución de la morfología del pico de esta familia. (Klicka et al.(2007), Alström et al. (2008), Barker et al. (2013), Burns et al. (2014).[12][15][3]
Los géneros Mitrospingus, Orthogonys y Lamprospiza fueron separados en una nueva familia Mitrospingidae; los géneros Phaenicophilus, el grupo de tangaras caribeñas de los géneros Nesospingus, Spindalis y Calyptophilus y el género Rhodinocichla fueron separadas en familias nuevas o resucitadas Phaenicophilidae, Nesospingidae, Spindalidae, Calyptophilidae y Rhodinocichlidae respectivamente, siguiendo los estudio de genética molecular de Barker et al. (2013) (2015).[15][16]
Más anteriormente, las especies de los géneros Euphonia y Chlorophonia se consideraban parte de esta familia; ahora se clasifican dentro de la familia Fringillidae, en una subfamilia propia (Euphoniinae), de acuerdo con la Propuesta No 29 al SACC[17] con base en datos genéticos de Burns (1997),[18] Burns et al. (2002),[10] Klicka et al. (2000),[19] Sato et al. (2001),[20] y Yuri & Mindell (2002).[21]
De la misma forma, se demostró que los géneros Piranga, Chlorothraupis y Habia también anteriormente incluidos en la presente, son miembros de la familia Cardinalidae, para donde fueron transferidos.[21]
Los géneros Oreothraupis y Chlorospingus eran antes incluido en Thraupidae, en Emberizidae o en Cardinalidae, sin embargo, los datos genéticos lo sitúan en Passerellidae.[15][16]
En los años 2010, publicaciones de filogenias completas de grandes conjuntos de especies de la familia Thraupidae basadas en muestreos genéticos,[3][16] permitieron comprobar que muchos de los géneros tradicionales de la presente familia no eran monofiléticos. Como resultado de los estudios, y los complementos de Burns et al (2016)[22] fueron introducidos seis nuevos géneros, once géneros fueron resucitados y siete géneros fueron sinonimizados. Los profundos cambios fueron reconocidos en la Propuesta No 730 al SACC.[23]
Un ejemplo de la amplitud y profundidad de los cambios taxonómicos, es el tradicional género Hemispingus, que consistía en una colección de tráupidos andinos, de plumaje bastante apagado y picos insectívoros, pero que realmente se diferenciaban en las vocalizaciones y en el comportamiento, por lo que desde antes ya se sostenía que el género era altamente polifilético. Como resultado de los análisis genéticos las doce especies que lo integraban fueron distribuidas en seis géneros diferentes, inclusive la especie tipo, transformándose en un sinónimo de Thlypopsis.
En los estudios de Burns et al. (2014) se propuso la reorganización de la secuencia filogenética de la presente familia y la división en quince clados o subfamilias, secuencia que todavía no ha sido formalizada por las principales clasificaciones.
Según las clasificaciones del Congreso Ornitológico Internacional (IOC)[24] y Clements Checklist/eBird v.2021,[2] la familia agrupa a los siguientes géneros y especies, con las diferencias taxonómicas entre dichas clasificaciones comentadas en Notas taxonómicas, así como también de las clasificaciones Aves del Mundo (HBW) y Birdlife International (BLI).[25] Los taxones para los cuales no hay completo acuerdo sobre su categoría de especie plena o de subespecie, exhiben el nombre de la nominal entre paréntesis. La secuencia filogénica precisa ser revisada de acuerdo con el Comité de Clasificación de Sudamérica (SACC) de la Sociedad Americana de Ornitología. Los nombres en español son los adoptados por la Sociedad Española de Ornitología (SEO),[26] o los atribuidos por Aves del Mundo.[25]
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
;_Cod%C3%B3;_Maranh%C3%A3o,_Brazil.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
;_Iber%C3%A1_marshes,_Corrientes,_Argentina.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(15341916183).jpg)
.jpg)
_(15774105148).jpg)
.jpg)
_-_Saffron_Finch(Sicalis_flaveola)_-_(24546473730).jpg)
_(2).jpg)
.jpg)
.JPG)
_(8079767610).jpg)
.JPG)
;_Iber%C3%A1_marshes,_Corrientes,_Argentina.jpg)
|formato= requiere |url= (ayuda)) (en inglés). |formato= requiere |url= (ayuda)) (37): 325-343. ISSN 0305-0270. doi:10.1111/j.1365-2699.2009.02200.x. La familia de los tráupidos (Thraupidae) es un numeroso y diversificado grupo de aves paseriformes pertenecientes al suborden Passerida, que incluye alrededor de 381 a 408 especies —dependiendo de la clasificación considerada— en 107 géneros, muchos de los cuales monotípicos. Son nativas de la zona neotropical, donde se distribuyen desde México, a través de América Central, del Caribe, y América del Sur hasta el extremo sur del continente, incluyendo las islas Galápagos e islas del Atlántico sur. Es uno de los dos mayores conjuntos de paseriformes encontrados en el Neotrópico (representando 4% de todas las especies de aves del mundo y 12% de las aves neotropicales) y se diversificaron desde aquellos que colonizaron la región desde el norte millones de años atrás. Poseen algunas de las más espectaculares y sui generis combinaciones de colores y patrones encontradas en todas las aves; las variaciones morfológicas son tan significativas que van desde los picos ganchudos de los pinchaflores (Diglossa) hasta los robustos picos quebradores de semillas de los pinzones de Darwin. La dieta de la mayoría consiste de semillas, frutos e insectos. Los sistemas de apareamiento de este diversificado y brillantemente adornado grupo son sorprendentemente monógamos. Es realmente sorprendentemente que, como en los cardinálidos (Cardinalidae), la causa de la espectacular diversidad de plumajes no parece ser la simple selección sexual.
Tangaralased (Thraupidae) on Ameerikas levinud värvuliste sugukond.
Thraupidae Passeriformes taldeko hegazti familia bat da. 400 bat espezie ezagutzen dira.
Thraupidae Passeriformes taldeko hegazti familia bat da. 400 bat espezie ezagutzen dira.
Tangarat (Thraupidae) on heimo pienenkokoisissa varpuslinnuissa. Niitä on luonnonvaraisina Etelä-Amerikassa ja Pohjois-Amerikassa, ja suuri osa tangaroista viihtyy trooppisilla alueilla. Useat lajit elävät kotoperäisinä ainoastaan hyvin pienellä alueella. Tangarat ovat pieniä tai keskikokoisia lintuja, joiden koko vaihtelee 9 senttimetristä 28 senttimetriin. Tangaroiden väritys on yleensä värikäs, mutta heimossa on myös mustia ja valkoisia lajeja. Tangarat elävät pareittain tai 3–5 yksilön ryhminä. Ne rakentavat kuperanmuotoisen pesänsä oksanhaaraan, tyypillisessä pesässä on 3–5 munaa. Tangaroiden ruokavalio vaihtelee suuresti hedelmistä ja siemenistä hyönteisiin.
Tangaroihin kuuluu 99 sukua ja 360 lajia.[1] Ne luokiteltiin aiemmin sirkkujen heimon (Emberizidae) alaheimoihin kruunusirkut (Catamblyrhynchinae), tangarat (Thraupinae) ja pääskytangarat (Tersininae).[2]
Tangarat (Thraupidae) on heimo pienenkokoisissa varpuslinnuissa. Niitä on luonnonvaraisina Etelä-Amerikassa ja Pohjois-Amerikassa, ja suuri osa tangaroista viihtyy trooppisilla alueilla. Useat lajit elävät kotoperäisinä ainoastaan hyvin pienellä alueella. Tangarat ovat pieniä tai keskikokoisia lintuja, joiden koko vaihtelee 9 senttimetristä 28 senttimetriin. Tangaroiden väritys on yleensä värikäs, mutta heimossa on myös mustia ja valkoisia lajeja. Tangarat elävät pareittain tai 3–5 yksilön ryhminä. Ne rakentavat kuperanmuotoisen pesänsä oksanhaaraan, tyypillisessä pesässä on 3–5 munaa. Tangaroiden ruokavalio vaihtelee suuresti hedelmistä ja siemenistä hyönteisiin.
Tangaroihin kuuluu 99 sukua ja 360 lajia. Ne luokiteltiin aiemmin sirkkujen heimon (Emberizidae) alaheimoihin kruunusirkut (Catamblyrhynchinae), tangarat (Thraupinae) ja pääskytangarat (Tersininae).
Les Thraupidae (ou thraupidés en français) sont une famille de passereaux répartis à travers le continent américain et constituée d'une centaine de genres et de près de 400 espèces telles que les tangaras, les callistes ou encore les organistes. Elle comprend aussi les conirostres, les dacnis, les guit-guits, les percefleurs, les phrygiles, les mélanodères, les araguiras, les haplospizes, les lophospingues, les nésospizes, les Diuca gris, les chipius, les sicales, les tardivoles, les embernagres, les sporophiles, les cataménies, les géospizes et les zénas. Certaines dénominations ne concernent qu'une seule espèce : tersine, iridophane, xénodacnis, urotangara, oréotangara, charitospize, saltatricule, coryphaspize, rhodospingue, bec-en-cheville, donacospize, rowettie, idiopsar, piézorhin, xénospingue, jacarini, pique-orange, moisson, spizin et tête-de-peluche.
À la suite des travaux de Charles Gald Sibley et Burt Monroe, les Thraupidae ont été temporairement considérés comme une sous-famille des Fringillidés avant de retrouver leur statut.
Les études phylogéniques de Burns et al. (2003)[1] et de Klika et al. (2007)[2], montrent que les espèces des genres Chlorothraupis, Amaurospiza, Piranga, Habia sont des Cardinalidae et non des Thraupidae, et que les espèces des genres Parkerthraustes et Saltator sont plus vraisemblablement des Thraupidae que des Cardinalidae.
Les travaux phylogénétiques de Yuri et Mindell (2002)[3], puis Burns et Naoki (2004)[4], ont démontré que le genre Paroaria est parent des genres Neothraupis, Cissopis et Schistochlamys, tous de la famille des Thraupidae. L'étude de Burns et Naoki a aussi montré que le genre est très proche génétiquement du genre Thraupis, le genre type des Thraupidae.
D'après la classification de référence (version 7,1, 2017) du Congrès ornithologique international :
D'après la classification de référence (version 5.2, 2015) du Congrès ornithologique international (ordre phylogénique) :
Les Thraupidae (ou thraupidés en français) sont une famille de passereaux répartis à travers le continent américain et constituée d'une centaine de genres et de près de 400 espèces telles que les tangaras, les callistes ou encore les organistes. Elle comprend aussi les conirostres, les dacnis, les guit-guits, les percefleurs, les phrygiles, les mélanodères, les araguiras, les haplospizes, les lophospingues, les nésospizes, les Diuca gris, les chipius, les sicales, les tardivoles, les embernagres, les sporophiles, les cataménies, les géospizes et les zénas. Certaines dénominations ne concernent qu'une seule espèce : tersine, iridophane, xénodacnis, urotangara, oréotangara, charitospize, saltatricule, coryphaspize, rhodospingue, bec-en-cheville, donacospize, rowettie, idiopsar, piézorhin, xénospingue, jacarini, pique-orange, moisson, spizin et tête-de-peluche.
I Traupidi (Thraupidae Cabanis, 1847) sono una famiglia di uccelli dell'ordine Passeriformes.[1]
Di questa famiglia fanno parte i cosiddetti "fringuelli di Darwin", che il famoso scienziato descrisse durante il suo viaggio alle isole Galápagos a bordo del HMS Beagle.[2]
Gli uccelli sono oggi noti come un classico esempio di speciazione: la differente forma del becco delle specie presenti sulle diverse isole suggerì a Darwin un meccanismo di differenziazione a partire da un progenitore comune, legato alla necessità di adattarsi a differenti fonti di cibo.[3]
La famiglia è diffusa nel Nuovo mondo, prevalentemente nella ecozona neotropicale. Oltre il 60% delle specie vive in Sud America e di queste circa il 30% sulle Ande. Gran parte delle specie è endemica di aree molto ristrette.
Sino al recente passato i traupidi erano considerati una tribù (Thraupini) appartenente alla sottofamiglia Emberizinae della famiglia Fringillidae.[4]
Una rivalutazione filogenetica del 2008[5] ha evidenziato il carattere largamente polifiletico delle Emberizinae; in seguito a ciò i Thraupini sono stati elevati al rango di famiglia a sé stante. Più recentemente i confini della famiglia sono stati ridisegnati sulla base delle risultanze di studi filogenetici[6][7] e i seguenti generi sono stati segregati in famiglie a sé stanti: Calyptophilus (Calyptophilidae); Phaenicophilus, Microligea e Xenoligea (Phaenicophilidae); Nesospingus (Nesospingidae); Mitrospingus, Orthogonys e Lamprospiza (Mitrospingidae); Rhodinocichla (Rhodinocichlidae).[8] Sono di contro stati inclusi nella famiglia i generi Parkerthraustes e Saltator, in precedenza inquadrati tra i Cardinalidi, e i generi Porphyrospiza e Gubernatrix, precedentemente inclusi tra gli Emberizidi.[9][10][11]
Secondo il Congresso Ornitologico Internazionale la famiglia Thraupidae comprende attualmente (2018) 384 specie in 95 generi:[1]
I Traupidi (Thraupidae Cabanis, 1847) sono una famiglia di uccelli dell'ordine Passeriformes.
Di questa famiglia fanno parte i cosiddetti "fringuelli di Darwin", che il famoso scienziato descrisse durante il suo viaggio alle isole Galápagos a bordo del HMS Beagle.
Gli uccelli sono oggi noti come un classico esempio di speciazione: la differente forma del becco delle specie presenti sulle diverse isole suggerì a Darwin un meccanismo di differenziazione a partire da un progenitore comune, legato alla necessità di adattarsi a differenti fonti di cibo.
Tanagriniai (lot. Thraupidae) – žvirblinių (Passeriformes) paukščių šeima, kuriai priklauso vieni spalvingiausių Amerikos paukščių. Duguma rūšių suka atvirus puoduko formos lizdus. Minta vaisiais, vabzdžiais, čiulpia nektarą. Kelios tanagrų rūšys seka skruzdėlių kareivių kolonas ir gaudo jų pabaidytus vabzdžius.
Pasaulyje virš 260 rūšių:
Tanagriniai gyvena Naujajame pasaulyje ir daugiausiai tropikuose. Apie 60 proc. tanagrinių gyvena Pietų Amerikoje, o 30 proc. iš jų – Anduose.
Tanagriniai (lot. Thraupidae) – žvirblinių (Passeriformes) paukščių šeima, kuriai priklauso vieni spalvingiausių Amerikos paukščių. Duguma rūšių suka atvirus puoduko formos lizdus. Minta vaisiais, vabzdžiais, čiulpia nektarą. Kelios tanagrų rūšys seka skruzdėlių kareivių kolonas ir gaudo jų pabaidytus vabzdžius.
Pasaulyje virš 260 rūšių:
Tanagru dzimta (Thraupidae) ir zvirbuļveidīgo kārtas (Passeriformes) dzimta, kas apvieno 383 dziedātājputnu sugas, kuras tiek iedalītas 95 ģintīs.[1] Tā ir otra lielākā putnu dzimta, kas apvieno 4% no visām putnu sugām pasaulē un 12% Neotropikas putnu.[2]
Tanagru dzimta izplatīta Ziemeļamerikā un Dienvidamerikā.[1] Lielākā sugu dažādība sastopama Dienvidamerikā, apmēram 60% no visām tanagru sugām, turklāt 30% sastopami Andos. Daudzas sugas izplatītas relatīvi nelielos areālos.
Tie ir mazi vai vidēji lieli putni.[3] Mazākais dzimtā ir baltausu asknābis (Conirostrum leucogenys), kura ķermeņa garums ir apmēram 9 cm, svars 7 g.[4] Par to tikai pavisam nedaudz smagāka ir īsknābja medusložņa (Cyanerpes nitidus).[5] Garākā dzimtā ir žagattanagra (Cissopis leverianus), kuras ķermeņa garums ir 29 cm, svars 76 g.[6] Toties smagākā ir baltgalvas tanagra (Sericossypha albocristata), kuras ķermeņa garums ir 24 cm, bet svars 125 g.[7]
Abi dzimumi parasti ir apmēram vienā lielumā. Lielākajai daļai sugu spārni ir īsi un noapaļoti. Knābja forma atkarībā no sugas var būt dažāda, tā atbilst putna barošanās ieradumiem. Daudzas sugas ir spilgtās, košās krāsās, bet dažas sugas ir melnbaltas. Tēviņi parasti ir košāki un krāsaināki nekā mātītes. Jaunie putni nav tik koši kā pieaugušie. Ir sugas, kuru jaunie putni ir pat atšķirīgā krāsā.[8]
Lielākā daļa tanagru dzīvo pa pāriem vai uzturas nelielās grupās, kurās ir apmēram 3—5 īpatņi. Visbiežāk tie ir vecāki ar saviem pēcnācējiem. Tanagras var novērot gan bariņos, kuros ir tikai vienas sugas pārstāvji, gan jauktos bariņos. Tanagras ir visēdājas un to barošanās specifika atšķiras atkarībā no ģints. Kopumā barojas ar augļiem, sēklām, nektāru, ziediem un arī ar kukaiņiem. Kukaiņus, atkarībā no sugas, uzlasa gan no koku zariem, gan no lapu apakšām, gan no mizu rievu spraugām. Dažas sugas sēž koku zaros un gaida garām lidojošus kukaiņus.[8]
Tanagras ligzdo gan pa atsevišķiem pāriem un nodibina ligzdošanas teritoriju, gan veido kolonijas. Ligzdas galvenokārt ir kausveida un atrodas koku zaros, tās var būt gan seklas, gan dziļas. Dažām sugām ligzda ir gandrīz apaļa kā bumba ar ieeju sānos. Lielākā daļa tanagru ligzdo biezos mežos. Dējumā vidēji 3—5 olas. Ligzdu būvē un olas perē tikai mātīte, bet tēviņš to baro inkubācijas perioda laikā. Par mazuļiem rūpējas abi vecāki. Dažām sugām iepriekšējā gada jaunie putni palīdz izbarot mazuļus.
Tanagru dzimta (Thraupidae) ir zvirbuļveidīgo kārtas (Passeriformes) dzimta, kas apvieno 383 dziedātājputnu sugas, kuras tiek iedalītas 95 ģintīs. Tā ir otra lielākā putnu dzimta, kas apvieno 4% no visām putnu sugām pasaulē un 12% Neotropikas putnu.
De tangaren (Thraupidae) zijn een familie van vogels uit de orde van de zangvogels. De familie telt honderden soorten die exclusief in Noord-, Midden- en Zuid-Amerika voorkomen. De meeste Thraupidae leven in paren of in een kleine groep van 3-5 vogels. Deze groepen bestaan meestal uit de ouders en hun nakomelingen.
Soorten uit de familie Thraupidae zijn kleine tot middelgrote vogels. In het Engels worden ze meestal tanagers genoemd en (hier) in het Nederlands tangare. Daarnaast zijn diverse andere namen voor bepaalde groepen in gebruik, zoals onder andere suikervogel, dikbekje, berghoningvogel of saffraan- of teugelgors. De kleinste soort is de kortsnavelsuikervogel (Cyanerpes nitidus), die slechts 9 cm lang is en 7 gram weegt. De zwaarste is de witkaptangare (Sericossypha albocristata), die 114 gram weegt en ruim 23 cm lang is. Beide seksen hebben normaal hetzelfde gewicht en dezelfde lengte. Er is wel een verschil in de kleur van het volwassenen mannetje, dat meestal kleurrijker is.
De meeste soorten hebben korte, ronde vleugels.
De Thraupidae zijn over grote delen van Noord- en Zuid-Amerika verspreid en leven in de tropen. Ruim 60% van de Thraupidae leeft in Zuid-Amerika en 30% van die soorten leeft in de Andes. Relatief weinig soorten leven in de dichtste delen van tropische bossen.
Thraupidae zijn alleseters en hun voedsel varieert per geslacht. Ze eten fruit, zaden, nectar, stukjes van bloemen en insecten. Enkele soorten volgen trekmieren en doen zich tegoed aan de insecten, die door de mieren worden opgejaagd.
De paartijd begint buiten Zuid-Amerika van maart tot juni en binnen Zuid-Amerika van september tot oktober. Sommige soorten bouwen hun open, komvormige nesten in bomen of struiken in een eigen territorium terwijl anderen hun nesten in kolonies, dicht bij soortgenoten bouwen. De Thraupidae kunnen zowel monogaam als polygaam zijn. Mannetjes imponeren de vrouwtjes en hun rivalen met hun veren. Vele soorten camoufleren hun nest zodat roofdieren het nest niet kunnen vinden.
Meestal worden er drie tot vijf eieren gelegd. Het vrouwtje maakt het nest, past op de eieren en het mannetje zorgt voor eten.
Rode tangare (Ramphocelus bresilius)
Geelteugelgors (Melanodera xanthogramma)
Groen-gouden tangare (Tangara schrankii)
Papagaaitangare (Chlorornis riefferii)
De familie Thraupidae telt 101 geslachten en 389 soorten. De familie is verwant aan andere families met zaadetende vogelsoorten zoals de gorzen en de Cardinalidae. De taxonomische indeling van deze familie is aan voortdurende veranderingen onderhevig, er worden diverse clades en subclades onderscheiden. Dit komt doordat steeds meer moleculair genetisch werk wordt verricht aan de fylogenie.
In de geslachten Geospiza, Camarhynchus, Platyspiza, Certhidea en Pinaroloxias zijn de zogenaamde Darwinvinken ondergebracht. Zij vormen een groepje van vijf verwante geslachten en 16 soorten die endemisch zijn op de Galapagoseilanden en Cocoseiland.
De volgende geslachten zijn ingedeeld bij de familie:[1]
De tangaren (Thraupidae) zijn een familie van vogels uit de orde van de zangvogels. De familie telt honderden soorten die exclusief in Noord-, Midden- en Zuid-Amerika voorkomen. De meeste Thraupidae leven in paren of in een kleine groep van 3-5 vogels. Deze groepen bestaan meestal uit de ouders en hun nakomelingen.
Tanagarar er ein familie Thraupidae i ordenen Passeriformes med distribusjon avgrensa til Amerika.
Dette er ei stor gruppe av 377 artar i 99 biologiske slekter. Med omsyn på fjørdrakt og morfologi, er artane mangslugne, med få felles trekk. Vitskapen følger fylogenetiske relasjoner når han avgrenser familien med si samling av slekter. Slekta Tangara illustrerer mangfaldet, 44 artar med varierte fargekombinasjonar, og med med ulike krav til leveområdet. Dei mest intense fargene finst i slekta Ramphocelus. Føda til artane i familien er frukt, insekt og nektar.
Tanagarar er små til mellomstore fuglar. Den minste arten er kvitøyrekjeglenebb, Conirostrum leucogenys, med lengd på 9 cm og ei vekt på 7 gram. Den største arten i lengd, er skjortanagar, Cissopis leverianus, som måler 28 cm og har ei vekt på 76 gram. Men den tyngste er kvitkronetanagar, Sericossypha albocristata med ei normalvekt på 114 gram, men som berre måler 23 cm. Kjønna har vanlegvis same vekt og storleik. Tanagarane har ofte kraftfulle farger i fjørdrakta, men visse artar er berre svartkvite. Første året har ungfuglane oftast ei mindre fargesterk variant av den vaksne fjørdrakta eller ei annleis teikning. Hannane er ofte meir kraftfullt teikna enn hoene.
Storparten av tanagarane har korte, runde venger. Forma på nebbet verkar å stå i sterkt samband med dietten til den spesifikke arten.
Tanagarar finn vi berre i «den nye verda» og då først og fremst i tropane. Kring 60 % av artane lever i Sør-Amerika, og 30 % av desse i Andes. Dei fleste av artane er til og med endemiske for eit relativt avgrensa område. 18 artar er standfuglar i Nord-Amerika og Sentral-Amerika.
Fleirtalet av artane i familien lever parvis eller i mindre grupper på 3-5 individ, der slike familiegrupper heilt enkelt kan bestå av eit foreldrepar og etterfylgjarane deira. Individ kan opptre einslege eller i større flokkar. Tanagarar er ikkje kjente som gode songarar, men somme artar har utvikla varierte songar.
Tanagarar er altetarar, og dietten varierer frå slekt til slekt. Føda er sett saman av frukt, frø, nektar, delar av blomar og insekt. Artane kan vere mykje spesialiserte på å søke føde på sitt spesifikke vis. Visse artar plukkar insekt frå greiner, andre frå undersida av blad medan andre fangar insekt i flukt. Ofte lever desse spesialiserte artane i overlappande område, slik at spesialiseringa minimerer konkurransen om maten.
Hekksesongen startar i mars og går føre seg til juni i de tempererte områda og i september til oktober i Sør-Amerika. Visse artar hevdar revir medan andre bygger reir i koloniar. Det finst lite informasjon om hekkevanane og om dei er monogame eller polygame. Hannane viser fram dei mest fargerike fjøra både for hoer og for rivaliserande hannar og somme artar har kurtisering med å vise bøygning og løfting av stjerten.
Fleirtalet av artar er trehekkarar som byggjer sylindriske reir, men nokre reir kan vere nær sfæriske og opninga er nesten alltid på sida av reiret. Byggjemåtar og plassering av reira varierer etter slekt. Dei fleste artane hekkar i tett vegetasjon, men hekkeforhold for somme artar er framleis ukjente.
Blant artane vi har informasjon om varierer kulla på frå tre til fem egg. Hoer rugar og bygger bustaden, men hannen kan mate hoa i rugetida. Begge foreldre tar hand om ungane, men ein kjenner til fem artar som òg har hjelp med å gje ungane føde. Desse medhjelparane trur ein er årsungar.
Akkurat som med mange andre familiar av sporvefuglar er taksonomien kring familien tanagarar i endring. I og med at fleire og fleire artar vert DNA-undersøkte, så finn ein slektsforhold mellom slekter og familiar innan ordenen sporvefuglar som ikkje har vore kjente. Slektene Euphonia og Chlorophonia, som tradisjonelt var medlemmer i familien, er allereie omkategorisert og tatt inn som medlemmer i finkefamilien (Fringillidae). På same vis er slektene Piranga, Chlorothraupis og Habia tatt inn i kardinalfamilien.[1]
Tanagarfamilien i rekkjefølgje etter EBird/Clements Checklist v2017[2] med norske namn etter Norske navn på verdens fugler:[3]
Artikkelen kjem frå engelsk wikipediaartikkel Tanager, gjennom tilsvarande wikipediaartikkel på svensk lest 10. august 2008, der føljande kjelder er gjevne:
Fuglenamn på norsk er frå:
Wikimedia Commons har multimedia som gjeld: Tanagarar Tanagarar er ein familie Thraupidae i ordenen Passeriformes med distribusjon avgrensa til Amerika.
Dette er ei stor gruppe av 377 artar i 99 biologiske slekter. Med omsyn på fjørdrakt og morfologi, er artane mangslugne, med få felles trekk. Vitskapen følger fylogenetiske relasjoner når han avgrenser familien med si samling av slekter. Slekta Tangara illustrerer mangfaldet, 44 artar med varierte fargekombinasjonar, og med med ulike krav til leveområdet. Dei mest intense fargene finst i slekta Ramphocelus. Føda til artane i familien er frukt, insekt og nektar.
Tanagarfamilien eller tanagarer (Thraupidae) er en stor familie av sangfugler (Passeri) i gruppen av spurvefugler (Passeriformes). Gruppen er endemisk for den nye verden, noe som inkluderer Amerika og øyene i havet utenfor. Familien teller cirka 408 arter med tilsammen 943 taxa som er fordelt i 105 slekter. Slektene er videre fordelt i 15 underfamilier.[1]
Ifølge BirdLife International er 4 arter kritisk truet, 16 arter, sterkt truet, og 33 arter sårbare blant tanagarene. I tillegg er 28 arter nær truet, mens de resterende 327 artene betraktes som livskraftige. De fire mest truede artene er rubinstrupetanagar (Nemosia rourei), som er endemisk for delstatene Minas Gerais, Espirito Santo og Rio de Janeiro i det østre Brasil, floreanatrespurv (Geospiza pauper) og mangrovespurv (G. heliobates), som begge er endemiske for Galápagosøyene i Stillehavet, og goughspurv (Rowettia goughensis), som er endemisk for Gough Island og de bevokste småøyene rundt i Sør-Atlanteren.[1]
Tanagarfamilien består av små til mellomstore fugler som normalt måler omkring 9–29 cm. Mange har fargerike fjærdrakter og er flokkfugler som gjennom deler av året ofte opptrer i blanda flokker og i hovedsak ernærer seg av en blanding av frukt og insekter, selv om nektar kan være viktig for flere arter til visse tider av året. Noen eter også skudd og blomsterknopper.[1]
Mange autoriteter har bemerket, at noen tanagarer er blant verdens vakreste fugler, men til tross for at familien tilhører sangfuglene hevder mange av de samme autoritetene, at tanagarene er blant de dårligste sangerne. Hos mange av artene består vokaliseringen stort sett av umusikalsk piping og kvekking. Sann sang er nærmest ikke-eksisterende.[1]
Familien er mest tallrik i tropisk klima, men gruppen er utbredt fra Canada i nord til det nordlige Chile og sentrale Argentina i sør, inkludert på de karibiske øyer med flere i Atlanterhavet og Galápagosøyene med flere i Stillehavet. Artsrikdommen er spesielt stor i Andesfjellene og i den atlantiske regnskogen i Brasil.[2][3]
Hekkeatferden blant tanagarer er lite kjent, men i de tilfeller den har blitt observert ligner den andre spurvefugler. Blant tanagarer som har blitt studert har nesten alle dannet monogame parforhold og et løselig forsvart revir rundt reirplassen.[1] Reiret er som regel skålformet og plassert i et tre eller en busk.[2][3] Kooperativ hekking har blitt observert blant noen arter, typisk med hjelpere fra tidligere kull.[1]
Flertallet av arter er standfugler, som i noen tilfeller kan gjøre korte trekk på opp mot noen titalls kilometer, som regel i tilknytning til tilgangen på mat. Kun noen ytterst få arter er trekkfugler, som for eksempel blågultanagar (Pipraeidea bonariensis) som hekker i Argentina og drar nordover til Bolivia og Paraguay når australvinteren setter inn.[1]
I 1969 publiserte R. W. Storer en artikkel i journalen The Living Bird under tittelen What is a Tanager?, der han siterte en uttalelse av P. L. Sclater fra 1886, som Sclater skrev i forbindelse med at han skulle publisere en katalog om tanagarer. En uttalelse Storer fullt ut støttet i sin artikkel.[4]
I sin essensielle struktur er tanagarer nært allierte med finkene, og det er i alle tilfeller svært vanskelig, om ikke umulig, å trekke ei klar linje mellom de to gruppene... På den andre siden, noen tanagarer har et nesten like nært til Mniotiltidae og Coerebidae; og jeg tror ikke at det i øyeblikket er praktisk mulig å gi noen absolutte karakteristikker som kan tjene til å differensiere mellom fuglene i disse tre familiene, i alle tilfeller.
– P. L. Sclater, 1886 Tanagarfamilien inngår i overfamilien Passeroidea, som består av 25 familiegrupper med tilsammen omkring 1 600 arter i infraordenen Passerida. Passerida inngår videre i gruppen av sangfugler (Passeri) og er spurvefugler (Passeriformes). Tidligere inngikk familien i en bredere sammensatt familiegruppe under buskspurver (Emberizidae), men den gruppen viste seg å være parafyletisk.[1] Familien har derfor blitt fullstendig revidert i senere år,[5][6][7][8][9][10] noe som har ledet til en rekke endringer, blant annet til en helt ny inndeling i 15 underfamilier. Arter har byttet slekt, nye slekter har blitt opprettet, og både arter og slekter har blitt flyttet både til og fra tanagarfamilien. Dessuten har mange vitenskapelige navn byttet navneending, typisk fra den maskuline endingen -us til den feminine endingen -a eller omvendt.[1]
Inndelingen i vestre felt under følger The Clements Checklist of Birds of the World (Clementslista) og reflekterer bare delvis den nye inndelingen og er i henhold til Clements et al. (2013).[11]. Inndelingen i høyre felt følger HBW Alive og er fullstendig revidert i henhold til Hilty & Bonan (2018).[1]
Norske navn på artene følger Norsk navnekomité for fugl og er i henhold til Syvertsen et al. (2008, 2017).[12][13] Alle navn og beskrivelser i parentes er uoffisielle og midlertidige, i påvente av offisielle norske navn på arter eller grupper.
Clementslista 2013[11] HBW Alive 2018[1]
Tanagarfamilien eller tanagarer (Thraupidae) er en stor familie av sangfugler (Passeri) i gruppen av spurvefugler (Passeriformes). Gruppen er endemisk for den nye verden, noe som inkluderer Amerika og øyene i havet utenfor. Familien teller cirka 408 arter med tilsammen 943 taxa som er fordelt i 105 slekter. Slektene er videre fordelt i 15 underfamilier.
Ifølge BirdLife International er 4 arter kritisk truet, 16 arter, sterkt truet, og 33 arter sårbare blant tanagarene. I tillegg er 28 arter nær truet, mens de resterende 327 artene betraktes som livskraftige. De fire mest truede artene er rubinstrupetanagar (Nemosia rourei), som er endemisk for delstatene Minas Gerais, Espirito Santo og Rio de Janeiro i det østre Brasil, floreanatrespurv (Geospiza pauper) og mangrovespurv (G. heliobates), som begge er endemiske for Galápagosøyene i Stillehavet, og goughspurv (Rowettia goughensis), som er endemisk for Gough Island og de bevokste småøyene rundt i Sør-Atlanteren.
Multimedia w Wikimedia Commons Tanagrowate[2] (Thraupidae) – rodzina ptaków z rzędu wróblowych (Passeriformes), wcześniej klasyfikowana jako podrodzina trznadlowatych (Emberizidae). Do tanagr zaliczanych jest około 250 gatunków ptaków występujących w strefie tropikalnej obu Ameryk[3].
Są to małe lub średnie ptaki, często bardzo kolorowo ubarwione. Młode jednoroczne ptaki oraz samice są zwykle mniej barwne niż samce.
Wiele gatunków ma bardzo ograniczony zasięg występowania (są endemitami). Tanagry są wszystkożerne, ale rodzaj preferowanego pokarmu zależy od gatunku.
Lęg składa się z 3–5 jaj. Budową gniazda i wysiadywaniem zajmuje się samica. Samiec może karmić samicę w trakcie wysiadywania. Oboje rodzice biorą udział w karmieniu młodych. U kilku gatunków w karmieniu młodych pomaga zeszłoroczne potomstwo.
Do rodziny zaliczane są następujące podrodziny[2]:
Tanagrowate (Thraupidae) – rodzina ptaków z rzędu wróblowych (Passeriformes), wcześniej klasyfikowana jako podrodzina trznadlowatych (Emberizidae). Do tanagr zaliczanych jest około 250 gatunków ptaków występujących w strefie tropikalnej obu Ameryk.
Są to małe lub średnie ptaki, często bardzo kolorowo ubarwione. Młode jednoroczne ptaki oraz samice są zwykle mniej barwne niż samce.
Wiele gatunków ma bardzo ograniczony zasięg występowania (są endemitami). Tanagry są wszystkożerne, ale rodzaj preferowanego pokarmu zależy od gatunku.
Lęg składa się z 3–5 jaj. Budową gniazda i wysiadywaniem zajmuje się samica. Samiec może karmić samicę w trakcie wysiadywania. Oboje rodzice biorą udział w karmieniu młodych. U kilku gatunków w karmieniu młodych pomaga zeszłoroczne potomstwo.
Traupídeos[1] (Thraupidae) é uma família que compreende espécies de pássaros dos mais variados tipos, conhecidos genericamente como tiês, sendo que a maioria das espécies são endêmicas das Américas.
Havia tradicionalmente cerca de 240 espécies reconhecidas dentro desta família, mas o tratamento taxonômico de membros desta família está atualmente em um estado de fluxo, pois essas aves estão sendo estudadas através de modernas técnicas moleculares, esperando assim que alguns gêneros sejam reorganizados.
Espécies que pertencem ao gênero Euphonia e Chlorophonia, que antes eram parte da família dos traupídeos, agora são tratados como membros da Fringillidae, em sua própria subfamília (Euphoniinae).
Da mesma forma, os gêneros Piranga, Chlorothraupis, e Habia parecem ser membros da família Cardinal.
O termo "tiê" é oriundo do tupi tié.
Os pássaros desta espécie são de pequeno a médio porte. O menor é o Conirostrum leucogenys, medindo nove centímetros de comprimento e pesando sete gramas. O maior é o Cissopis leveriana, medindo cerca de 27 centímetros e pesando 75 gramas. O mais pesado é o Sericossypha albocristala, com 114 gramas e 24 centímetros de comprimento.
Ambos os sexos são semelhantes, apresentam geralmente o mesmo peso, tamanho e aspecto, podendo, às vezes, ser diferenciados pela coloração mais viva do macho em comparação à da fêmea. A maioria dos filhotes jovens podem ser reconhecidos devido a sua coloração mais maçante.
A maioria dos tiês são coloridos. Entretanto, há espécies que apresentam apenas a coloração preta e branca. Geralmente, possuem asas curtas e arredondadas.
Os pássaros desta família são restritos à América. Sessenta por cento deles vivem na América do Sul e, destes, trinta por cento vivem nos Andes.
Estes pássaros vivem geralmente em pequenos grupos de três a cinco indivíduos, sendo que alguns podem viver em grandes bandos de uma única espécie ou de espécies diferentes. Estes grupos podem ser constituídos simplesmente de pais e seus descendentes.
Os tiês são onívoros, sendo que sua dieta varia de gênero para gênero. No geral comem frutos, sementes, néctar, parte de flores, insetos e aracnídeos de pequeno porte. Alguns são caçadores peculiares, que, muitas vezes, capturam sua presa em pleno voo, ou procuram-nas na parte inferior das folhas.
Muitas destas espécies convivem na mesma área. No entanto, devido às especializações alimentares, a disputa por alimento entre as diferentes espécies é reduzida.
A época de reprodução começa em março e vai até junho em áreas temperadas; na América do Sul, é entre setembro e outubro.
Algumas espécies são territoriais, enquanto que outras constroem seus ninhos próximos. Há pouca informação sobre os hábitos reprodutivos destas aves traupídeas. Os machos mostram suas mais brilhantes penas para as parceiras em potencial, a fim de cortejá-las; exibem também a machos rivais, com o intuito de intimidá-los.
Constroem seus ninhos em galhos na copa das árvores, podendo ser superficiais, na forma de um cesto aberto, ou profundos com a entrada no lado do ninho. A maioria das espécies nidifica em uma área escondida pela vegetação muito densa. Ainda não há informação sobre o ninho de algumas espécies.
A postura varia de três a cinco ovos, que são incubados pela fêmea, sendo que, em alguns casos, o macho alimenta a parceira enquanto ela incuba. A alimentação dos filhotes é feita pelo casal, sendo que há espécies que contam com auxílio de filhotes do ano anterior na alimentação da nova ninhada.
Estudos filogenéticos sugerem a divisão das espécies desta família em três grupos principais, ou seja, clados, dos quais consistem de várias subdivisões.
A lista abaixo é uma tentativa de agrupamento, que usa informações recolhidas a partir dos mais recentes estudos, podendo conter agrupamentos ainda não aceitos pelas autoridades de taxonomia ornitológica, ou que estão sob revisão por estes.
Pássaros de coloração maçante.
a) As espécies desse grupo apresentam uma morfologia bastante variada. Entretanto em sua grande maioria são cinzas, azuis ou pretas, podendo vir a ter uma coloração castanha nas suas partes inferiores.
b) Pássaros popularmente conhecidos como "papa-capim". Fazem parte da família Emberizidae. Estes gêneros compartilham uma padrão particular de tipo de pé, o que sugere que eles podem formar um grupo monofilético.
c) Grupo de pássaros de anca-amarela.
d) Grupo de espécies de "crista" (Também inclui os gêneros Coryphospingus e Volatinia, tradicionalmente pertencentes a família Emberizidae).
Traupídeos (Thraupidae) é uma família que compreende espécies de pássaros dos mais variados tipos, conhecidos genericamente como tiês, sendo que a maioria das espécies são endêmicas das Américas.
Havia tradicionalmente cerca de 240 espécies reconhecidas dentro desta família, mas o tratamento taxonômico de membros desta família está atualmente em um estado de fluxo, pois essas aves estão sendo estudadas através de modernas técnicas moleculares, esperando assim que alguns gêneros sejam reorganizados.
Espécies que pertencem ao gênero Euphonia e Chlorophonia, que antes eram parte da família dos traupídeos, agora são tratados como membros da Fringillidae, em sua própria subfamília (Euphoniinae).
Da mesma forma, os gêneros Piranga, Chlorothraupis, e Habia parecem ser membros da família Cardinal.
Tangaror (Thraupidae) är mycket stor familj med tättingar som endast återfinns i Nya världen. Precis som med många andra familjer av tättingar är taxonomin kring familjen tangaror i förändring. Flera DNA-studier har visat på tidigare okända släktförhållanden mellan släkten och familjer inom gruppen tättingar. På så sätt har ett antal arter flyttats från tangarorna till finkarna, kardinalerna och flera andra traditionella och nyskapade familjer. Å andra sidan har ett stort antal sparvliknande arter tidigare i Emberizidae istället visat sig vara tangaror.
Tangaror är små till mellanstora fåglar. Den minsta arten är vitörad kägelnäbb med en längd på 9 centimeter och en vikt på 7 gram. Den största arten, vad gäller längd, är skattangara som mäter 28 centimeter och har en vikt på 76 gram, men den tyngsta är vitkronad tangara med en normalvikt på 114 gram, men som bara mäter 23 centimeter. Könen har vanligtvis samma vikt och storlek. Tangarorna har ofta kraftfullt färgade fjäderdräkter men vissa arter är bara svartvita. Under sitt första år har de oftast en mindre färgstark variant av den adulta fjäderdräkten eller en annorlunda teckning. Hanarna är ofta mer kraftfullt tecknade än honorna. Merparten av tangarorna har korta, rundade vingar. Formen på näbben verkar vara sammankopplad med artens specifika matvanor.
Tangaror återfinns bara i Nya världen och då mestadels i tropikerna. Ungefär 60% av arterna lever i Sydamerika, och 30% av dessa i Anderna.[källa behövs] Merparten av arterna är även endemiska för ett relativt litet område. Efter att familjens omfattning förändrats är den enda i Nordamerika förekommande tangaran vithalsad fröfink.
De flesta arterna inom familjen lever parvis eller i mindre släktgrupper på tre till fem individer, som då består av föräldrar och deras avkomma. De observeras även enskilt eller i större flockar. De är inte kända för att ha vacker sång men en del arter har mycket komplicerade läten.
Tangaror är allätare, och deras diet varierar från släkte till släkte. Deras föda består av frukt, frön, nektar, delar av blomställningar och insekter. Arterna kan vara mycket specialiserade på att födosöka på ett specifikt vis. Vissa plockar insekter från grenar, andra från undersidan av blad medan andra fångar insekter i flykten. Ofta lever dessa specialiserade arter i samma områden, men deras specialiseringar minimerar konkurrens om föda.
Häckningssäsongen börjar i mars och pågår till juni i de tempererade områdena och i september till oktober i Sydamerika. Viss arter hävdar revir medan andra bygger sina bon i närheten av varandra. Studier av tangarornas häckningsbeteende är få och det finns lite information huruvida de lever monogamt eller polygamt. Hanarna visar upp sina färgrikaste fjädrar både för honor och för rivaliserande hanar och vissa arters uppvaktning omfattar bugningar och uppvisning av den utbredda stjärten.
Merparten av arterna är trädhäckare som bygger cylindriska bon men vissa bon är i det närmaste sfäriska och öppningen är nästan alltid på sidan av boet. Beroende på släkte varierar vilka arter av träd som de bygger sina bon i, och var i träden de placerar sitt bo. De flesta arterna häckar i områden med mycket tät vegetation och vissa arters häckningsförhållanden är fortfarande okända.
Bland de kända arterna varierar kullen med 3–5 ägg. Honan ruvar och bygger boet men hanen kan mata honan under tiden hon ruvar. Båda föräldrar tar han om ungarna men man känner även till fem arter som också får hjälp av andra individer med att ge ungarna föda. Dessa medhjälpare tror man är årsungar.
Precis som med många andra familjer av tättingar är taxonomin kring familjen tangaror just nu i förändring. Omfattande DNA-studier har förfinat och till viss del kullkastat den tidigare kunskapen om familjens systematik. Förut ansågs en familjeskiljande karaktär vara näbbformen, där arter med kraftig tjock näbb ansågs vara kardinaler, de med mer kort och knubbigt sparvliknande näbb fältsparvar och de med tunnare näbbar tangaror. Denna karaktär har visat sig vara mycket plastisk, en anpassning efter fågelns föda, och säger därför lite om arternas inbördes släktskap.
Detta har resulterat i stora omflyttningar. Ett stort antal arter har därför flyttats ur familjen, bland annat flera av de arter som har utgjort något av sinnebilden för tangaror. Det handlar dels om släkten som visat sig ha sin tillhörighet i andra familjer, dels utvecklingslinjer som bedömts utgöra helt egna familjer. Konsekvensen har blivit att alla de tidigare tangarorna i Nordamerika och Västindien istället har sin hemvist annorstädes. Följande släkten har flyttats ut ur familjen:
Å andra sidan har många syd- och centralamerikanska släkten som tidigare kategoriserats som fältsparvar visat sig tillhöra olika klader inom familjen tangaror.[1][2][3][4] Även flera tidigare kardinaler (släktena Parkerthraustes, Porphyrospiza, Paroaria, Gubernatrix, Saltatricula och Saltator) bedöms numera vara en del av familjen. Avslutningsvis är banansmygen som tidigare ansågs utgöra en egen familj egentligen en tangara.
Inte bara har näbbformen visat sig vara en dålig karaktär för att bedöma släktskap mellan familjer, utan också inom familjen tangaror. De nya DNA-studierna avslöjar att arter med helt olika näbbar återfinns i olika delar av familjens släktträd. Flera släkten har också visats sig vara gravt parafyletiska, framför allt Phrygilus, men även Poospiza, Hemispingus, Tiaris och Tachyphonus.
Än så länge har inte alla större internationella taxonomiska auktoriteter implementerat dessa resultat fullt ut, varför taxonomin blir något haltande och i förändring. De tolkar även studiernas resultat olika. Det gör att det i dagsläget råder lite konsensus mellan auktoriteterna. Listan nedan följer Burns et al 2014[5] som urskiljer 15 klader som alla kategoriseras som underfamiljer. Deras inbördes släktskap är oklar, men det verkar som att familjen kan delas in i två delar, vilket redovisas nedan. Indelningen i släkten följer rekommendationerna i Burns et al 2016[6], med kommentarer om avvikelser.
Wikimedia Commons har media som rör Tangaror.
Tangaror (Thraupidae) är mycket stor familj med tättingar som endast återfinns i Nya världen. Precis som med många andra familjer av tättingar är taxonomin kring familjen tangaror i förändring. Flera DNA-studier har visat på tidigare okända släktförhållanden mellan släkten och familjer inom gruppen tättingar. På så sätt har ett antal arter flyttats från tangarorna till finkarna, kardinalerna och flera andra traditionella och nyskapade familjer. Å andra sidan har ett stort antal sparvliknande arter tidigare i Emberizidae istället visat sig vara tangaror.
Tanager'ler ötücü kuşlar sınıfındaki "Thraupidae" ailesini kapsarlar. Aile Amerikan dağılımıdır. Thraupidae, ikinci en büyük kuş ailesidir ve neotropik kuşların %12'si ile bütün kuş türlerinin %4'ünü temsil eder. İspinoza benzer parlak tüylü ve Amerika'ya mahsus bir çeşit kuş.
Kuşlar ile ilgili bu madde bir taslaktır. Madde içeriğini geliştirerek Vikipedi'ye katkıda bulunabilirsiniz. Thraupidae là một họ chim trong bộ Passeriformes.[1]
Họ này phân bố tại châu Mỹ. Thraupidae là họ chim lớn thứ nhì và chiếm khoảng 4% tổng số loài chim và 12% của các loài chim Tân nhiệt đới.[2] Theo truyền thống, khoảng 240 loài trong họ này được mô tả, nhưng việc xử lý phân loại các thành viên của họ này hiện đang trong trạng thái thay đổi. Khi có thêm những loài chim trong họ này đang nghiên cứu sử dụng kỹ thuật phân tử hiện đại, một số chi dự kiến sẽ được di dời nơi khác. Các loài trong chi Euphonia và Chlorophonia từng có thời được coi là một phần của họ này, hiện đang được xem như các thành viên của họ Fringillidae, trong phân họ riêng (Euphoniinae). Tương tự như vậy, chi Piranga, Chlorothraupis và Habia dường như là thành viên của họ hồng tước,[3] và đã được Hiệp hội Điểu học Hoa Kỳ (AOU) xếp lại vào họ đó.
Bài viết liên quan đến họ chim Thraupidae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Thraupidae là một họ chim trong bộ Passeriformes.
Họ này phân bố tại châu Mỹ. Thraupidae là họ chim lớn thứ nhì và chiếm khoảng 4% tổng số loài chim và 12% của các loài chim Tân nhiệt đới. Theo truyền thống, khoảng 240 loài trong họ này được mô tả, nhưng việc xử lý phân loại các thành viên của họ này hiện đang trong trạng thái thay đổi. Khi có thêm những loài chim trong họ này đang nghiên cứu sử dụng kỹ thuật phân tử hiện đại, một số chi dự kiến sẽ được di dời nơi khác. Các loài trong chi Euphonia và Chlorophonia từng có thời được coi là một phần của họ này, hiện đang được xem như các thành viên của họ Fringillidae, trong phân họ riêng (Euphoniinae). Tương tự như vậy, chi Piranga, Chlorothraupis và Habia dường như là thành viên của họ hồng tước, và đã được Hiệp hội Điểu học Hoa Kỳ (AOU) xếp lại vào họ đó.
Thraupidae Cabanis, 1847
Танагровые (лат. Thraupidae) — семейство птиц из отряда воробьинообразных (Passeriformes). Содержит около 240 видов. Это небольшие птички: самая маленькая (белоухий остроклювый певун) имеет размер 9 см и массу 7 г, а самая большая (сорочья танагра) — длину 28 см и массу 76 г. Самая тяжёлая из танагровых — белошапочная танагра весом в 110 г и длиной около 23 см. Некоторые виды территориальные, и некоторые строят гнёзда вблизи друг от друга. У большинства танагровых короткие округлённые крылья. Некоторые роды, которые ранее относили к танагровым, сейчас относят к другим семействам — например, Piranga, Chlorothraupis и Habia оказались представителями кардиналовых[1], что признано, в частности, Американским обществом орнитологов.
Танагровые распространены в Новом Свете, главным образом в тропических лесах. Примерно 60 % всех видов танагровых обитают в Южной Америке (30 % из них — в Андах). Большинство видов являются эндемиками. Последние молекулярные исследования показали, что пять мигрирующих видов (красно-чёрная (Piranga olivacea), красноголовая (Piranga ludoviciana), красная (Piranga flava), алая (Piranga rubra) и огненная (Piranga bidentata) пиранги) являются представителями кардиналовых (Cardinalidae).
Большинство видов танагровых живут парами или небольшими группами из 3—5 особей. Группы состоят только из родителей и их потомства.
Танагровые являются всеядными птицами. Они питаются семенами, ягодами, нектаром, насекомыми. Разные виды ловят насекомых по-разному: некоторые охотятся за ними на земле, некоторые ищут их на нижней стороне листьев и некоторые ловят насекомых на лету.
Размножение в умеренных зонах происходит с марта по июнь, а в тропической зоне Южной Америки — с сентября по октябрь. Сведений о брачном поведении танагровых мало (в частности, о том, полигамны они или моногамны). У танагровых имеется половой диморфизм. Самцы показывают своё яркое оперение потенциальному партнёру и конкурирующим самцам.
Большинство танагровых строят гнёзда на ветвях деревьев. Некоторые гнёзда почти сферической формы. Гнёзда могут быть мелкими или глубокими. Обычно они находятся в очень густой растительности.
Откладывают от 3 до 5 яиц. Высиживает яйца и строит гнездо самка; самец в это время ищет корм для себя и для неё. После вылупления молодняка пищу им ищут оба родителя. У некоторых видов родителям помогают вскармливать молодняк другие особи — вероятно, прошлый выводок.
Филогенетические исследования распределяют танагровых на три основные группы, которые в свою очередь делятся на несколько меньших групп[2][3]:
Роды:
Танагровые (лат. Thraupidae) — семейство птиц из отряда воробьинообразных (Passeriformes). Содержит около 240 видов. Это небольшие птички: самая маленькая (белоухий остроклювый певун) имеет размер 9 см и массу 7 г, а самая большая (сорочья танагра) — длину 28 см и массу 76 г. Самая тяжёлая из танагровых — белошапочная танагра весом в 110 г и длиной около 23 см. Некоторые виды территориальные, и некоторые строят гнёзда вблизи друг от друга. У большинства танагровых короткие округлённые крылья. Некоторые роды, которые ранее относили к танагровым, сейчас относят к другим семействам — например, Piranga, Chlorothraupis и Habia оказались представителями кардиналовых, что признано, в частности, Американским обществом орнитологов.
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata 綱 : 鳥綱 Aves 目 : スズメ目 Passeriformes 亜目 : スズメ亜目 Passeri 小目 : スズメ小目 Passerida 上科 : スズメ上科 Passeroidea 階級なし : nine-primaried oscines 科 : フウキンチョウ科 Thraupidae 和名 フウキンチョウ（風琴鳥） 英名 Tanagers 属 96属 ?
フウキンチョウ科（フウキンチョウか、Thraupidae）は、鳥類スズメ目の科である。
分類によってはフウキンチョウ亜科 Thraupinae、フウキンチョウ族 CThraupini とも。
フウキンチョウ（風琴鳥）と総称される。ミツドリ類なども含む。
9枚の初列風切をもつ nine-primaried oscines の1科である。ホオジロ科フウキンチョウ亜科、あるいはアトリ科ホオジロ亜科フウキンチョウ族とも。
Klicka et al. (2007)[1]; Weir et al. (2009)[2]による。ただし Weir et al. がこの系統内に置いたスズメ科とセキレイ科は省略した。伝統的にフウキンチョウ科だった群には ★ を、一部がそうだった群には ☆ をつけた。
nine-primariedフウキンチョウ科 Thraupidae ★
分子系統から、nine-primaried oscines 内でいくつかの属が移動させられた。Weir et al. (2009)[2]による移動は次のとおり（スミレフウキンチョウ属 Euphonia・ミドリフウキンチョウ属 Chlorophonia、キガタイカル属 Parkerthraustes[1]、ジフウキンチョウ属 Calyptophilus[3]を追加）。国際鳥類学会議 (IOC)[4]・アメリカ鳥学会 (AOU)[5]・AOU南アメリカ分類委員会 (SACC)[6]の対応を示す（×: 伝統的な科に留める; ○: 系統的な科に移す; Emb: ホオジロ科; Coe; マミジロミツドリ科; ?: 未定 incertae sedis; -: 地域にいないなどの理由で扱っていない）。
フウキンチョウ科へ 属 学名 伝統的な科 IOC AOU SACC キガタイカル属 Parkerthraustes ショウジョウコウカンチョウ科 × - ○ コウカンチョウ属 Paroaria ○ Emb ○ マミジロミツドリ属 Coereba アメリカムシクイ科 Coe ? ○ クビワスズメ属 Tiaris ホオジロ科 ○ × ○ クロアカウソ属 Loxigilla ○ × - ノドアカミツドリ属 Euneornis ○ × - キューバクロウソ属 Melopyrrha ○ × - キゴロモコメワリ属 Loxipasser ○ × - セントルシアクロシトド属 Melanospiza ○ × - ムシクイフィンチ属 Certhidea ○ - ○ ガラパゴスフィンチ属 Geospiza ○ - ○ ダーウィンフィンチ属 Camarhynchus ○ - ○ ココスフィンチ属 Pinaroloxias ○ × - マミジロイカル属 Saltator ショウジョウコウカンチョウ科 × ? ○ ヒメウソ属 Sporophila ホオジロ科 ○ × ○ コメワリ属 Oryzoborus ○ × ○ シコンヒワ属 Volatinia ○ × ○ キンノジコ属 Sicalis ○ × ○ ハシナガシトド属 Acanthidops ○ × - ウスズミシトド属 Haplospiza ○ × ○ タネワリ属 Catamenia ○ - ○ ベニイタダキ属 Coryphospingus ○ - ○ クサビオノジコ属 Emberizoides ○ × ○ パルドスコ属 Nephelornis アメリカムシクイ科 ○ - ○ マルハシミツドリ属 Conirostrum ○ ○ ○ ツバメフウキンチョウ属 Tersina ツバメフウキンチョウ科 ○ ○ ○ マユシトド属 Poospiza ホオジロ科 ○ - ○ホオジロ科から、フィンチ類、シトド類の一部など、約20属がフウキンチョウ科に移された。これらはフウキンチョウ科の系統の中でまとまっておらず、あちこちに分散している。ホオジロ科には未サンプリングの属もあるので、このリストは増える可能性がある。
コウカンチョウ属 Paroaria はショウジョウコウカンチョウ科（旧称コウカンチョウ科）から、Tordoff (1954) によりホオジロ科に移されており[7]、そのあとフウキンチョウ科に移された。AOUではホオジロ科にとどまっている。
ショウジョウコウカンチョウ科だったマミジロイカル属 Saltator は多系統だが、大部分はフウキンチョウ科に含まれる。ノドグロイカル Saltator atricollis は別系統でオナガシトド Saltatricula（伝統的にはホオジロ科だがDNAハイブリダイゼーションではフウキンチョウ科とされた[2]）と姉妹群であり、ノドグロイカル+オナガシトドからなる単系統はショウジョウコウカンチョウ科のおそらく基底に位置する。ただしこの群も他のマミジロイカル属と近縁でフウキンチョウ科とする説もある[1]。またアカハライカル Saltator rufiventris はフウキンチョウ科内だが他の種とは異なる位置にある[1]。Weier et al. (2009)[2]は暫定的にマミジロイカル属全体をフウキンチョウ科とした。IOUは科を変更せず、AOUは独立した科を形成する可能性があるとし科未定 incertae sedis にしている[8]。
伝統的にアメリカムシクイ科だったマミジロミツドリ属 Coereba は、フウキンチョウ科内に位置する[2]。 ただしIOUは単型のマミジロミツドリ科 Coerebidae、AOUは科未定 incertae sedis としている。
ツバメフウキンチョウ Tersina のみからなる単型のツバメフウキンチョウ科 Tersinidae はフウキンチョウ科に統合された。
フウキンチョウ科から 属 学名 分子系統による科 IOC AOU SACC スミレフウキンチョウ属 Euphonia アトリ科 ○ ○ ○ ミドリフウキンチョウ属 Chlorophonia ○ ○ ○ アリフウキンチョウ属 Habia ショウジョウコウカンチョウ科 ○ ○ - オリーブフウキンチョウ属 Chlorothraupis ○ ○ ○ ヨゴレフウキンチョウ属 Mitrospingus × × ? フウキンチョウ属 Piranga ○ ○ ○ アカハシフウキンチョウ属 Lamprospiza incertae sedis × - × プエルトリコフウキンチョウ属 Nesospingus 広義アメリカムシクイ科 × × - シトドフウキンチョウ属 Spindalis × × - ズグロヤシフウキンチョウ属 Phaenicophilus × × - ジフウキンチョウ属 Calyptophilus × × - ヤブフウキンチョウ属 Chlorospingus ホオジロ科 ○ ○ ○詳細は移動先の科を参照。
スミレフウキンチョウ属 Euphonia・ミドリフウキンチョウ属 Chlorophonia はアトリ科にスミレフウキンチョウ亜科 Euphoniinae として分離された[9]。
プエルトリコフウキンチョウ Nesospingus・シトドフウキンチョウ属 Spindalis・ズグロヤシフウキンチョウ属 Phaenicophilus は、フウキンチョウ族には含まれないが、アメリカムシクイ科に含まれるかどうかはやや不確実であり、伝統的なアメリカムシクイ科の近くに分布しており、これらをアメリカムシクイ科に含めない説もある[1]。
アカハシフウキンチョウ属 Lamprospiza は、低い確度でだがいずれの科にも属さない系統位置にある。ショウジョウコウカンチョウ科に移されたヨゴレフウキンチョウ属 Mitrospingus が、これと姉妹群だとする説もある[1]。
伝統的には、フウキンチョウ科、あるいは、他の科と統合しその中のフウキンチョウ亜科 Thraupinae とされてきた。フウキンチョウ亜科が属する科には、フウキンチョウ科[10]、アトリ科[10]、ホオジロ科[11]などがあった。Sibley & Ahlquist (1970) や Sibley et al. (1988) では、アトリ科ホオジロ亜科フウキンチョウ族 Thraupini となった。
ミツドリ類は伝統的にはフウキンチョウ類には含まれず、フウキンチョウ科とは別のミツドリ科（あるいはフウキンチョウ亜科とは別のミツドリ亜科）とされてきた。しかし Tordoff & Arbor (1954)[10]や Paynter (1968, 1970) ではミツドリ類の大半がフウキンチョウ亜科（フウキンチョウ科に当たる）に移され、Sibley and Monroe (1990) ではさらに多くがフウキンチョウ族（フウキンチョウ科に当たる）に移された。
フウキンチョウ科（フウキンチョウか、Thraupidae）は、鳥類スズメ目の科である。
分類によってはフウキンチョウ亜科 Thraupinae、フウキンチョウ族 CThraupini とも。
フウキンチョウ（風琴鳥）と総称される。ミツドリ類なども含む。
풍금조류(風琴鳥類. tanagers)는 참새목 풍금조과(Thraupidae)에 속하는 조류의 총칭이다. 아메리카에 분포한다. 풍금조과는 모든 조류 과 중에서 두번째로 큰 과로 전체 조류의 약 4%, 신열대구 조류의 약 12%를 차지하고 있다.[1] 전통적으로 약 240여 종을 풍금조과로 기술해 왔지만, 현재 이 과에 속하는 종들의 분류학적 위치는 아직 유동적이다.
다음은 2019년 올리버로스(Oliveros) 등의 연구에 의한 멧새상과의 계통 분류이다.[2]
멧새상과Calyptophilidae
.jpg)
_(3).jpg)
_(2).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_27.jpg)
.jpg)
.jpg)
_male.JPG)
.jpg)
