Els hexactinèl·lids (Hexactinellida) són esponges amb un esquelet compost de quatre o sis espícules silíciques, sovint anomenades "esponges de vidre".
Els hexactinèl·lids són sovint classificats dins la classe Hexactinellida, una de les que formen l'embrancament dels porífers. Tanmateix, alguns investigadors les consideren prou diferents com per merèixer el seu propi embrancament, Symplasma.
Els hexactinèl·lids són relativament rars i viuen principalment a profunditats importants, tot i que l'espècie Oopsacas minuta ha estat descoberta en aigües somes. Hi ha grans diferències entre els hexactinèl·lids i la resta d'esponges. Sovint són animals en forma de tassa, amb resistents esquelets interns formats d'espícules fusionades. La majoria dels seus teixits corporals són sincicis, o regions extenses de citoplasma multinucleat. Els seus fòssils són bastant comuns en comparació amb els dels demospongis, però es creu que això es deu, almenys en part, al fet que les seves espícules són més resistents que l'espongina i es fossilitzen millor. A diferència d'altres esponges, no són capaços de contraure's.
Una capacitat que sí que tenen és un sistema únic per a conduir ràpidament impulsos elèctrics al llarg del cos, fent que sigui possible per ells respondre ràpidament a estímuls externs. Els hexactinèl·lids com ara la regadora de Filipines tenen una mata de fibres, que s'estén cap enfora com una corona invertida, a la base del seu esquelet. Aquestes fibres mesuren entre 50 i 175 mil·límetres de llarg i tenen aproximadament el gruix d'un cabell humà. Funcionen com fibres òptiques que són sorprenentment similars a les que s'utilitzen en les xarxes de telecomunicacions actuals i que fins i tot podrien ser més útils que les versions artificials. Les fibres biològiques de l'esponga condueixen la llum d'una manera preciosa quan estan il·luminades, i utilitzen els mateixos principis òptics que utilitzen els dissenyadors moderns per a dissenyar fibres òptiques industrials.
Tot i que no tenen la transparència ultra-alta que cal per a les xarxes de comunicació, tenen altres avantatges; a diferència de les fibres comercials, és possible lligar-les en nusos forts sense que s'esquerdin ni es trenquin. Un altre avantatge és el fet que aquestes fibres biològiques són produïdes per deposició química a la temperatura de l'aigua marina. Actualment, les fibres òptiques humanes només poden ser produïdes amb un fort d'altes temperatures i un equipament car. Els hexactinèl·lids més primitius coneguts daten del Cambrià molt primerenc o el Neoproterozoic tardà.
Aquestes criatures també són els organismes més longeus de tots, vivint fins a 15.000 anys segons l'AnAge Database.[1]
Aquestes esponges formen coralls davant la costa de la Colúmbia Britànica i l'estat de Washington,[2] que són estudiats dins del marc del Sponge Reef Project.
Els hexactinèl·lids (Hexactinellida) són esponges amb un esquelet compost de quatre o sis espícules silíciques, sovint anomenades "esponges de vidre".
