dcsimg
Image of white wormwood
Creatures » » Plants » » Dicotyledons » » Composite Family »

White Wormwood

Seriphidium herba-alba (Asso) J. Soják

Artemisia herba-alba ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Artemisia herba-alba, ye una especie de parrotal del xéneru Artemisia, distribuyir pol Mediterraneu occidental.

Descripción

Ye un parrotal de poco altor, con fuerte golor, con cañes frecuentemente arquiaes escontra baxo. Les fueyes adultes son pequeñes y bien curties (2-8 mm), 1-2 pinnatisectas. Les bráctees del arreyo tán asitiaes a distintos niveles. Capítulos en panícula, argutos, allargaos, estrechos (1-3 mm) y con flores pocu numberoses (3-6) de color amarellentáu. Arreyo de 1,5-2,5 mm de diámetru. Receptáculu glabro. Brácteas bien escariosas, pocu pilosas.[1]

Distribución y hábitat

Alcuéntrase na rexón mediterránea occidental onde apaez en carbaes secos, tomillares más o menos nitrófilos, terrenales baldíos.

 src=
Nel so hábitat
 src=
Detalle

Propiedaes

Artemisia herba-alba ye una bona planta forrajera principalmente poles oveyes.[2][3] Esta especie na medicina tradicional úsase como antiséptica, vermífuga y antiespasmódica ente otres propiedaes.[2] Artemisia herba-alba utilizóse como remediu tradicional pa la enteritis y dellos problemes intestinales polos beduíns del Neguev.[4]

L'aceite esencial de A. herba-alba, del Desiertu de la península del Sinaí, contién principalmente eucaliptol y cantidaes apreciables de tujones y otros monoterpenos.[2] Davanona, crisantenona y cis- crisantenol atopáronse en delles poblaciones de A. herba-alba de Marruecos[5] y España.[6]

Taxonomía

Artemisia herba-alba describióse por Xordán de Asso y espublizóse en Synopsis Stirpium indigenarum Aragoniae 117. 1779.[7]

Etimoloxía

Hai dos teoríes na etimoloxía de Artemisia: según la primera, debe'l so nome a Artumisa, hermana ximielga de Apolo y diosa griega de la caza y de les virtúes curatibles, especialmente de los embaranzos y los partos . según la segunda teoría, el xéneru foi dau n'honor a Artemisia II, hermana y muyer de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 e.C., que reinó dempués de la muerte del soberanu. N'el so homenaxe alzóse'l Mausoléu de Halicarnaso, una de les siete maravíes del mundu. Yera esperta en botánica y en medicina.[8]

herba-alba: epítetu llatín que significa yerba blanco.

Sinonimia
  • Artemisia aethiopica L.
  • Artemisia aragonensis Lam.
  • Artemisia lippii Jan ex Besser
  • Artemisia ontina Dufour
  • Artemisia valentina Lam.
  • Seriphidium herba-alba (Asso) Soják[9]

Ver tamién

Referencies

  1. Artemisia herba-alba en Herbario Virtual
  2. 2,0 2,1 2,2 «The Antibacterial and Antispasmodic Activity of Artemisia herba alba Asso. II. Examination of Essential Oils from Various Chemotypes». Pharmaceutical Biology 25 (2). doi:10.3109/13880208709088133.
  3. «Interest of Artemisia herba alba asso for the food of cattle in Algerian steppes». Acta botanica gallica 151 (2). ISSN 1253-8078.
  4. Friedman J, Yaniv Z, Dafni A, Palewitch D (June). «A preliminary classification of the healing potential of melecinal plants, based on a rational analysis of an ethnopharmacological field survey among Bedouins in the Negev desert, Israel». Journal of Ethnopharmacology 16 (2–3). doi:10.1016/0378-8741(86)90094-2. PMID 3747566.
  5. «Nouveaux chémotypes d' Artemisia herba-alba» (en francès). Sci. Aliment. 2. http://www.uco.es/rea/publicaciones/andalucia/jaen/BSE-Artemisia_04.pdf.
  6. «Composition and infraspecific variability of Artemisia herba-alba from southern Spain» (en francès). Biochemical Systematics and Ecology 32. doi:10.1016/j.bse.2003.09.002.
  7. «Artemisia herba-alba». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 16 d'ochobre de 2012.
  8. en Flora de Canaries
  9. Artemisia herba-alba en PlantList

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Artemisia herba-alba: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
Artemisia herba-alba

Artemisia herba-alba, ye una especie de parrotal del xéneru Artemisia, distribuyir pol Mediterraneu occidental.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Artemisia herba-alba ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Artemisia herba-alba (lat. Artemisia herba-alba) - mürəkkəbçiçəklilər fəsiləsinin yovşan cinsinə aid bitki növü.

Mənbə


Inula britannica.jpeg İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Artemisia herba-alba: Brief Summary ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Artemisia herba-alba (lat. Artemisia herba-alba) - mürəkkəbçiçəklilər fəsiləsinin yovşan cinsinə aid bitki növü.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Botja pudent ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src=
Vista de la planta

La botja pudent (Artemisia herba alba) és un arbust perenne que creix, i de vegades és l'espècie dominant, en estepes i en les estepes desèrtiques del nord d'Àfrica, Àsia occidental, sud-oest d'Europa, Aràbia i estepes desèrtiques saharianes.[1] Als Països Catalans es troba a Catalunya i País Valencià, però no a les Balears.[2] Es fa servir en medicina tradicional. Als Països Catalans habita en timonedes més o menys nitròfiles, contrades mediterrànies de tendència poc plujosa, des del nivell del mar als 600 metres d'altitud.

Morfologia

Artemisia herba alba és una planta camèfita amb diverses tiges, que fa fins a 40 cm d'alt. Les fulles són molt aromàtiques i cobertes de fins tricomes que li donen un aspecte grisenc, tenen segments estretament linears. Les flors són groguenques de 2 a 5 per capítol;[3] floreix de setembre a desembre.[4]

Usos

Artemisia herba alba és una bona planta farratgera, principalment per a les ovelles.[5][6]

Aquesta espècie en medicina tradicional es fa servir com a antisèptica, vermífuga i antiespasmòdica, entre altres propietats.[5] Artemisia herba alba s'ha fet servir com a remei tradicional per a l'enteritisi i diversos problemes intestinals pels beduïns del Nègueb.[7]

L'oli essencial de l'espècie A. herba alba del desert de la península del Sinaí conté principalment eucaliptol i quantitats apreciables de tuiones i altres monoterpens.[5] Davanona, crisantenona i ciscrisantenol s'han descrit en algunes poblacions de l'espècie A. herba alba del Marroc[8] i la península Ibèrica.[9]

Referències

  1. GRIN Taxonomy for Plants. «Artemisia herba-alba Asso».
  2. Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
  3. Pottier-Alapetite, G. «Flore de la Tunisie: part 2. Dicotyledones, Gamopetales» (en francès). Tunis, Ministry of Higher Education and Scientific Research, 2, 1979, pàg. 1012–3.
  4. Feinbrun Dothan, N. «Flora Palaestina: part 3. Ericaceae to Compositae». Jerusalem, Israel Academy of Sciences and Humanities, 2, 1978, pàg. 351–3.
  5. 5,0 5,1 5,2 Yashphe, J.; Feuerstein, I.; Barel, S.; Segal, R. «The Antibacterial and Antispasmodic Activity of Artemisia herba alba Asso. II. Examination of Essential Oils from Various Chemotypes». Pharmaceutical Biology, 25, 2, 1987, pàg. 89–96. DOI: 10.3109/13880208709088133.
  6. Houmani, Mohamed; Houmani, Zahia; Skoula, Melpomeni «Interest of Artemisia herba alba asso for the food of cattle in Algerian steppes». Acta botanica gallica, 151, 2, 2004, pàg. 165–172. ISSN: 1253-8078.
  7. Friedman J, Yaniv Z, Dafni A, Palewitch D «A preliminary classification of the healing potential of medicinal plants, based on a rational analysis of an ethnopharmacological field survey among Bedouins in the Negev desert, Israel». Journal of Ethnopharmacology, 16, 2–3, June 1986, pàg. 275–87. DOI: 10.1016/0378-8741(86)90094-2. PMID: 3747566.
  8. Benjilali, B.; Sarris, J.; Richard, H. «Nouveaux chémotypes d' Artemisia herba-alba» (en francès). Sci. Aliment., 2, 1982, pàg. 515–527.
  9. Salido, S.; Valenzuela, L. R.; Altarejos, J. et al. «Composition and infraspecific variability of Artemisia herba-alba from southern Spain» (en francès). Biochemical Systematics and Ecology, 32, 2004, pàg. 265–77. DOI: 10.1016/j.bse.2003.09.002.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viccionari
Viccionari


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Botja pudent: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src= Vista de la planta

La botja pudent (Artemisia herba alba) és un arbust perenne que creix, i de vegades és l'espècie dominant, en estepes i en les estepes desèrtiques del nord d'Àfrica, Àsia occidental, sud-oest d'Europa, Aràbia i estepes desèrtiques saharianes. Als Països Catalans es troba a Catalunya i País Valencià, però no a les Balears. Es fa servir en medicina tradicional. Als Països Catalans habita en timonedes més o menys nitròfiles, contrades mediterrànies de tendència poc plujosa, des del nivell del mar als 600 metres d'altitud.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Artemisia herba-alba ( German )

provided by wikipedia DE

Artemisia herba-alba ist eine Pflanzenart aus der Gattung Artemisia in der Familie der Korbblütler (Asteraceae).[1]

Merkmale

Artemisia herba-alba ist ein Strauch, der Wuchshöhen von 30 bis 60 Zentimeter erreicht. Die Blätter sind 2 bis 5 Millimeter lang, meist ein-, selten zweifach fiederschnittig, silberig-flaumig und aromatisch. Meist sind sie an den blühenden Stängeln in achselständigen Büscheln angeordnet. Abgesehen von den untersten sitzen alle Blätter. Die Köpfchen sind klein und zwei- bis fünfblütig. Alle Blüten sind zwittrig. Der Fruchtboden ist kahl.[1]

Die Blütezeit reicht von Juli bis September.[1]

Die Chromosomenzahl ist 2n = 18 oder 36.[2]

Vorkommen

Artemisia herba-alba kommt im südlichen Mittelmeerraum in Marokko, Spanien und Frankreich vor.[3], außerdem in der Türkei, in Syrien, im Libanon, in Israel und in Saudi-Arabien.[4] Die Art wächst in verlichteten Kiefernwäldern.[1]

Taxonomie

Artemisia herba-alba Asso hat die Synonyme Artemisia aragonensis Lam. nom. illeg., Seriphidium herba-alba (Asso) Soják, Artemisia valentina Lam.[3]

Belege

  1. a b c d Ralf Jahn, Peter Schönfelder: Exkursionsflora für Kreta. Mit Beiträgen von Alfred Mayer und Martin Scheuerer. Eugen Ulmer, Stuttgart (Hohenheim) 1995, ISBN 3-8001-3478-0, S. 317.
  2. Artemisia herba-alba bei Tropicos.org. In: IPCN Chromosome Reports. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  3. a b Werner Greuter (2006+): Compositae (pro parte majore). – In: W. Greuter & E. von Raab-Straube (ed.): Compositae. Euro+Med Plantbase - the information resource for Euro-Mediterranean plant diversity. Datenblatt Artemisia herba-alba In: Euro+Med Plantbase - the information resource for Euro-Mediterranean plant diversity.
  4. Artemisia im Germplasm Resources Information Network (GRIN), USDA, ARS, National Genetic Resources Program. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. Abgerufen am 13. Januar 2019.

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Artemisia herba-alba: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Artemisia herba-alba ist eine Pflanzenart aus der Gattung Artemisia in der Familie der Korbblütler (Asteraceae).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Izri amellal ( Kabyle )

provided by wikipedia emerging languages

Izri amellal (yettwasnen s Cciḥ), (isem usnan: Artemisa herba alba)

 src=
Cciḥ[1] - Artemisia herba-alba

Tilmas

Ismawen

  • Isem-is s latinit: Artemisia herba-alba
  • Isem-is s tefransist: Armoise de l'Atlas
  • Ismawen-is nniḍen s teqbaylit: Ifsi, Izri[2]
  • Ismawen-is nniḍen s tmaziɣt:

Isseqdac

Tiwelhiwin

  1. ‘Petite botanique kabyle’ - Jean Marie Dallet - Fichier de documentation berbère - Fort National, réédition 1963.
  2. 'Amawal n Yemɣan - Lexique de plantes ' - Chabane Mohand u Remdane - Mémoire d'études en Agronomie - Université de Tizi ouzou (non daté ~années 80)
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Izri amellal: Brief Summary ( Kabyle )

provided by wikipedia emerging languages

Izri amellal (yettwasnen s Cciḥ), (isem usnan: Artemisa herba alba)

 src= Cciḥ - Artemisia herba-alba
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Artemisia herba-alba

provided by wikipedia EN

Artemisia herba-alba, the white wormwood, is a perennial shrub in the genus Artemisia that grows commonly on the dry steppes of the Mediterranean regions in Northern Africa (Saharan Maghreb), Western Asia (Arabian Peninsula) and Southwestern Europe.[2] It is used as an antiseptic and antispasmodic in herbal medicine.

Names

Its specific epithet herba-alba means "white herb" in Latin, as its stems and leaves are white and woolly.[3] Similarly, it is armoise herbe-blanche or armoise blanche in French.

In Arabic, it is shīeḥ (الشيح).[4] And it is la'anah (לענה) in Old Testament Hebrew.[5][6] "Wormwood" (in the Bible, Rev. 8:10–11).

Botanical description

Artemisia herba-alba is a chamaeophyte that grows to 20–40 cm (8–16 in). Leaves are strongly aromatic and covered with fine glandular hairs that reflect sunlight giving a grayish aspect to the shrub. The leaves of sterile shoots are grey, petiolate, ovate to orbicular in outline; whereas, the leaves of flowering stems, more abundant in winter, are much smaller.[7]

The flowering heads are sessile, oblong and tapering at base. The plant flowers from September to December.[8] The receptacle is naked with 2–5 yellowish hermaphrodite flowers per head.[7]

Artemisia herba-alba, the 'white wormwood', in a garden

Phytochemistry

Essential oil of A. herba-alba, from the Sinai Desert, contains mainly 1,8-cineole and appreciable amounts of α- / β-thujone as well as other oxygenated monoterpenes including terpinen-4-ol, camphor and borneol.[9] Davanone, chrysanthenone and cis-chrysanthenol have been described as major constituents in some populations of A. herba-alba from Morocco[10] and Spain.[11] Less common non-head-to-tail monoterpene alcohols have been identified in some populations from Negev desert, such as santolina alcohol and yomogi alcohol.[12]

Several sesquiterpene lactones were found in the aerial parts of A. herba-alba. Mainly, eudesmanolides and germacranolides types were reported in most cases.[13] A variety of flavonoids were also described mainly with methylated (i.e. patuletin) and O-methylated (i.e. hispidulin, cirsilineol) aglycones.[14][15] The presence of C-glycosides (i.e. isovitexin, schaftoside, isoschaftoside) is also noticeable.[14][16]

Uses

Artemisia herba-alba is good fodder for grazing animals, mainly sheep, and in the Algerian steppes cattle.[9][17]

Herbal medicine

This species of sagebrush is widely used in herbal medicine for its antiseptic, vermifuge and antispasmodic properties.[9] Artemisia herba-alba was reported as a traditional remedy of enteritis, and various intestinal disturbances, among the Bedouins in the Negev desert.[18] Based on laboratory assays, essential oil showed antibacterial activity,[19] as well as, antispasmodic activity on rabbits[9] and cytotoxic effect on cancer cells.[20]

Artemisia herba-alba based teas were used in Iraqi folk medicine for the treatment of diabetes mellitus.[21] An aqueous extract of aerial parts of the plant has shown a hypoglycemic effect in alloxan-induced diabetic rabbits and mice.[22][23][24]

Culture

Artemisia herba-alba is thought to be the plant translated as "wormwood" in English-language versions of the Bible (apsinthos in the Greek text). Wormwood is mentioned seven times in the Jewish Bible, always with the implication of bitterness. Wormwood is mentioned once in the New Testament, as the name of a star, also with implications of bitterness.[25]

References

  1. ^ The Plant List Artemisia herba-alba Asso
  2. ^ "Artemisia herba-alba". Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service (ARS), United States Department of Agriculture (USDA). Retrieved 16 February 2010.
  3. ^ Zalat, Samy; Gilbert, Francis (1999). "A Walk in Sinai" (PDF). Egyptian Journal of Natural History. 1. ISSN 1110-6867.
  4. ^ Gallisai, F. Guiso (2002). "Artemisia herba-alba Asso". Archived from the original on 13 February 2010. Retrieved 17 February 2010.
  5. ^ Brown; Driver; Briggs; Gesenius (1998). "Hebrew Lexicon entry for La'anah". The Old Testament Hebrew Lexicon. Lockman Foundation. Retrieved 17 February 2010.
  6. ^ Herbermann, Charles, ed. (1913). "Plants in the Bible: Wormwood" . Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company.
  7. ^ a b Pottier-Alapetite, G. (1979). "Flore de la Tunisie: part 2. Dicotyledones, Gamopetales". Tunis, Ministry of Higher Education and Scientific Research (in French). 2: 1012–3.
  8. ^ Feinbrun Dothan, N. (1978). "Flora Palaestina: part 3. Ericaceae to Compositae". Jerusalem, Israel Academy of Sciences and Humanities. 2: 351–3.
  9. ^ a b c d Yashphe, J.; Feuerstein, I.; Barel, S.; Segal, R. (1987). "The Antibacterial and Antispasmodic Activity of Artemisia herba-alba Asso. II. Examination of Essential Oils from Various Chemotypes". Pharmaceutical Biology. 25 (2): 89–96. doi:10.3109/13880208709088133.
  10. ^ Benjilali, B.; Sarris, J.; Richard, H. (1982). "Nouveaux chémotypes d' Artemisia herba-alba" (PDF). Sci. Aliment. (in French). 2: 515–527.
  11. ^ Salido, S.; Valenzuela, L. R.; Altarejos, J.; et al. (2004). "Composition and infraspecific variability of Artemisia herba-alba from southern Spain". Biochemical Systematics and Ecology (in French). 32 (3): 265–77. CiteSeerX 10.1.1.483.5937. doi:10.1016/j.bse.2003.09.002.
  12. ^ Segal, Ruth; Breuer, Aviva; Feuerstein, Ilan (1980). "Irregular monoterpene alcohols from Artemisia herba-alba". Phytochemistry. 19 (12): 2761–2. doi:10.1016/S0031-9422(00)83962-X.
  13. ^ Proksch, Peter. (2001). "Chapter 5: Artemisia herba-alba". In Wright, Colin W. (ed.). Artemisia. CRC Press. pp. 96–101. ISBN 0203303067.
  14. ^ a b Saleh, Nabiel A. M.; El-Negoumy, Sabry I.; Abd-Alla, Mohamed F.; Abou-Zaid, Mamdouh M.; Dellamonica, G.; Chopin, J. (1 January 1985). "Flavonoid glycosides of Artemisia monosperma and A. herba-alba". Phytochemistry. 24 (1): 201–203. doi:10.1016/S0031-9422(00)80845-6. ISSN 0031-9422.
  15. ^ Salah, Sam Medhat; Jäger, Anna Katharina (2005). "Two flavonoids from Artemisia herba-alba Asso with in vitro GABAA-benzodiazepine receptor activity". Journal of Ethnopharmacology. 99 (1): 145–6. doi:10.1016/j.jep.2005.01.031. PMID 15848034.
  16. ^ Bourgou, Soumaya; Bettaieb Rebey, Iness; Mkadmini, Khawla; Isoda, Hiroko; Ksouri, Riadh; Ksouri, Wided Megdiche (1 September 2017). "LC-ESI-TOF-MS and GC-MS profiling of Artemisia herba-alba and evaluation of its bioactive properties". Food Research International. 99 (Pt 1): 702–712. doi:10.1016/j.foodres.2017.06.009. ISSN 0963-9969. PMID 28784534.
  17. ^ Houmani, Mohamed; Houmani, Zahia; Skoula, Melpomeni (2004). "Interest of Artemisia herba-alba Asso for the food of cattle in Algerian steppes". Acta Botanica Gallica. 151 (2): 165–172. doi:10.1080/12538078.2004.10516031. ISSN 1253-8078. S2CID 83978459.
  18. ^ Friedman, J.; Yaniv, Z.; Dafni, A.; Palewitch, D. (June 1986). "A preliminary classification of the healing potential of medicinal plants, based on a rational analysis of an ethnopharmacological field survey among Bedouins in the Negev desert, Israel". Journal of Ethnopharmacology. 16 (2–3): 275–87. doi:10.1016/0378-8741(86)90094-2. PMID 3747566.
  19. ^ Yashphe, J.; Segal, R.; Breuer, A.; Erdreich-Naftali, G. (July 1979). "Antibacterial activity of Artemisia herba-alba". Journal of Pharmaceutical Sciences. 68 (7): 924–5. doi:10.1002/jps.2600680742. PMID 458619.
  20. ^ Tilaoui, M.; Ait Mouse, H.; Jaafari, A.; Zyad, A. (July 2015). "Comparative Phytochemical Analysis of Essential Oils from Different Biological Parts of Artemisia herba-alba and Their Cytotoxic Effect on Cancer Cells". PLOS ONE. 10 (7): e0131799. Bibcode:2015PLoSO..1031799T. doi:10.1371/journal.pone.0131799. PMC 4510584. PMID 26196123.
  21. ^ Al-Waili, N.S. (July 1986). "Treatment of diabetes mellitus by Artemisia herba-alba extract: preliminary study". Clinical and Experimental Pharmacology & Physiology. 13 (7): 569–574. doi:10.1111/j.1440-1681.1986.tb00940.x. PMID 3791709. S2CID 30856215.
  22. ^ Al-Khazraji, S.M.; Al-Shamaony, L.A.; Twaij, H.A.A. (November 1993). "Hypoglycaemic effect of Artemisia herba-alba. I: Effect of different parts and influence of the solvent on hypoglycaemia activity". Journal of Ethnopharmacology. 40 (3): 163–166. doi:10.1016/0378-8741(93)90064-C. PMID 8145571.
  23. ^ Al-Khazraji, S.M.; Al-Shamaony, L.A.; Twaij, H.A.A. (July 1994). "Hypoglycaemic effect of Artemisia herba-alba. II: Effect of a valuable extract on some blood parameters in diabetic animals". Journal of Ethnopharmacology. 43 (3): 167–171. doi:10.1016/0378-8741(94)90038-8. PMID 7990489.
  24. ^ M, Marrifa H I, Alib B H and Hassan K (November 1995). "Some pharmacological studies on Artemisia herba-alba (Asso.) in rabbits and mice". Journal of Ethnopharmacology. 49 (1): 51–55. doi:10.1016/0378-8741(95)01302-4. PMID 8786657.
  25. ^ Musselman, Lytton John (12 April 2007). "Wormwood". Plant Site: Bible Plants. Old Dominion University. Retrieved 2 June 2013.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Artemisia herba-alba: Brief Summary

provided by wikipedia EN

Artemisia herba-alba, the white wormwood, is a perennial shrub in the genus Artemisia that grows commonly on the dry steppes of the Mediterranean regions in Northern Africa (Saharan Maghreb), Western Asia (Arabian Peninsula) and Southwestern Europe. It is used as an antiseptic and antispasmodic in herbal medicine.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Artemisia herba-alba ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

La ontina[1]​ o incienso de Canarias[1]​ (Artemisia herba-alba) es una especie de arbusto del género Artemisia, se distribuye por el Mediterráneo occidental.

Descripción

Es un arbusto de poca altura, con fuerte olor, con ramas frecuentemente arqueadas hacia abajo. Las hojas adultas son pequeñas y muy cortas (2-8 mm), 1-2 pinnatisectas. Las brácteas del involucro están situadas a distintos niveles. Capítulos en panícula, erguidos, alargados, estrechos (1-3 mm) y con flores poco numerosas (3-6) de color amarillento. Involucro de 1,5-2,5 mm de diámetro. Receptáculo glabro. Brácteas muy escariosas, poco pilosas.[2]

Distribución y hábitat

Se encuentra en la región mediterránea occidental donde aparece en matorrales secos, tomillares más o menos nitrófilos, terrenos baldíos.

 src=
En su hábitat
 src=
Detalle

Propiedades

Artemisia herba-alba es una buena planta forrajera principalmente por las ovejas.[3][4]​ Esta especie en la medicina tradicional se usa como antiséptica, vermífuga y antiespasmódica entre otras propiedades.[3]Artemisia herba-alba se ha utilizado como remedio tradicional para la enteritis y varios problemas intestinales por los beduinos del Neguev.[5]

El aceite esencial de A. herba-alba, del Desierto de la península del Sinaí, contiene principalmente eucaliptol y cantidades apreciables de tujonas y otros monoterpenos.[3]Davanona, crisantenona y cis- crisantenol se han encontrado en algunas poblaciones de A. herba-alba de Marruecos[6]​ y España.[7]

Taxonomía

Artemisia herba-alba fue descrita por Jordán de Asso y publicado en Synopsis Stirpium indigenarum Aragoniae 117. 1779.[8]

Etimología

Hay dos teorías en la etimología de Artemisia: según la primera, debe su nombre a Artemisa, hermana gemela de Apolo y diosa griega de la caza y de las virtudes curativas, especialmente de los embarazos y los partos . según la segunda teoría, el género fue otorgado en honor a Artemisia II, hermana y mujer de Mausolo, rey de la Caria, 353-352 a. C., que reinó después de la muerte del soberano. En su homenaje se erigió el Mausoleo de Halicarnaso, una de las siete maravillas del mundo. Era experta en botánica y en medicina.[9]

herba-alba: epíteto latino que significa hierba blanca.

Sinonimia
  • Artemisia aethiopica L.
  • Artemisia aragonensis Lam.
  • Artemisia lippii Jan ex Besser
  • Artemisia ontina Dufour
  • Artemisia valentina Lam.
  • Seriphidium herba-alba (Asso) Soják[10]

Referencias

  1. a b Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.
  2. Artemisia herba-alba en Herbario Virtual
  3. a b c Yashphe, J.; Feuerstein, I.; Barel, S.; Segal, R. (1987). «The Antibacterial and Antispasmodic Activity of Artemisia herba alba Asso. II. Examination of Essential Oils from Various Chemotypes». Pharmaceutical Biology 25 (2): 89-96. doi:10.3109/13880208709088133.
  4. Houmani, Mohamed; Houmani, Zahia; Skoula, Melpomeni (2004). «Interest of Artemisia herba alba asso for the food of cattle in Algerian steppes». Acta botanica gallica 151 (2): 165-172. ISSN 1253-8078.
  5. Friedman J, Yaniv Z, Dafni A, Palewitch D (junio de 1986). «A preliminary classification of the healing potential of medicinal plants, based on a rational analysis of an ethnopharmacological field survey among Bedouins in the Negev desert, Israel». Journal of Ethnopharmacology 16 (2–3): 275-87. PMID 3747566. doi:10.1016/0378-8741(86)90094-2.
  6. Benjilali, B.; Sarris, J.; Richard, H. (1982). «Nouveaux chémotypes d' Artemisia herba-alba». Sci. Aliment. (en francés) 2: 515-527.
  7. Salido, S.; Valenzuela, L. R.; Altarejos, J. et al. (2004). «Composition and infraspecific variability of Artemisia herba-alba from southern Spain». Biochemical Systematics and Ecology (en francés) 32: 265-77. doi:10.1016/j.bse.2003.09.002.
  8. «Artemisia herba-alba». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 16 de octubre de 2012.
  9. en Flora de Canarias
  10. Artemisia herba-alba en PlantList

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Artemisia herba-alba: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

La ontina​ o incienso de Canarias​ (Artemisia herba-alba) es una especie de arbusto del género Artemisia, se distribuye por el Mediterráneo occidental.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Artemisia herba-alba ( Finnish )

provided by wikipedia FI

Artemisia herba-alba on koiruohon sukuinen kasvi, jota tavataan kuivilla alueilla Välimeren seudulla ja Pohjois-Afrikan rannikolla. Se kasvaa 20-40 cm korkeaksi. Sillä on harmahtavat lehdet. Se kukkii syyskuun ja joulukuun välisenä aikana. Kasvi on aromaattinen, ja sitä on käytetty rohdoksena monenlaisiin vaivoihin.[1]

Lähteet

Aiheesta muualla

Tämä kasveihin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Artemisia herba-alba: Brief Summary ( Finnish )

provided by wikipedia FI

Artemisia herba-alba on koiruohon sukuinen kasvi, jota tavataan kuivilla alueilla Välimeren seudulla ja Pohjois-Afrikan rannikolla. Se kasvaa 20-40 cm korkeaksi. Sillä on harmahtavat lehdet. Se kukkii syyskuun ja joulukuun välisenä aikana. Kasvi on aromaattinen, ja sitä on käytetty rohdoksena monenlaisiin vaivoihin.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Armoise herbe blanche ( French )

provided by wikipedia FR

Artemisia herba-alba

L’armoise herbe blanche (Artemisia herba-alba Asso ou Seriphidium herba-alba (Asso.) Soják), à ne pas confondre avec l'armoise blanche qui peut aussi désigner Artemisia alba, est une espèce de plantes steppiques du genre Artemisia (Armoises) de la famille des Astéracées (ou Composées).

Présentation

Connue depuis des millénaires, l’armoise herbe blanche a été décrite par l'historien grec Xénophon, dès le début du IVe siècle av. J.-C., dans les steppes de la Mésopotamie[1]. Elle a été répertoriée en 1779 par le botaniste espagnol Ignacio Jordán Claudio de Asso y del Rio[2]. C’est une plante essentiellement fourragère, très appréciée par le bétail comme pâturage d’hiver. Elle présente une odeur caractéristique d’huile de thymol et un goût amer d’où son caractère astringent [3].

Noms vernaculaires

Plusieurs noms sont attribués à l'armoise herbe blanche; thym des steppes, absinthe du désert. En Afrique du Nord et au Moyen-Orient, on l'appelle communément chiḥ (الشيح) ou chiḥ khorasāni (الشيح الخرساني) selon les régions. Au Maroc occidental, elle porte aussi le nom de ḳaysoūm (القيسوم). En Tamazight (berbère), l'armoise se dénomme izri ou izerg. L'armoise herbe blanche est connue depuis l'Antiquité, Elle est citée dans la Bible à plusieurs reprises avec le nom hébreu la'anah (voir Note 1). Le nom anglais wormwood (attribué à toutes les armoises) fait allusion à son pouvoir vermifuge bénéfique pour l'homme et le bétail.

Nomenclature et étymologie

Artemisia herba-alba Asso est le basionyme de Seriphidium herba-alba (Asso.) Soják. Il existe aussi des synonymes homotypiques : Artemisia aragonensis(Lam.) et Artemisia inculta[4]. (voir Note 2)
Artemisia est le nom de genre des armoises, il provient de celui de la déesse grecque de la chasse Artémis; herba-alba signifie herbe blanche; Seriphidium du grec Seriphos, une des îles Cyclades; aragonensis, du nom Aragon, est relatif à celui d'une rivières du bassin de l'Èbre (Espagne); inculta désigne en général une espèce qui pousse dans les lieux incultes.

  • Référence de nomenclature : Syn. Stirp. Aragon.: 117. 1779
  • Code taxonomique : nt449 - BDNFF - v 3.02 (Tela botanica)

Description botanique

L'armoise herbe blanche est une plante herbacée à tiges ligneuses et ramifiées, de 30 à 50 cm, très feuillées avec une souche épaisse. Les feuilles sont petites, sessiles, pubescentes et à aspect argenté. Les fleurs sont groupées en grappes, à capitules très petites (3/1,5 mm) et ovoïdes. L’involucre est à bractées imbriquées, les externes orbiculaires et pubescentes. Le réceptacle floral est nu avec 2 à 5 fleurs jaunâtres par capitule toutes hermaphrodites [5].

Habitat

L’armoise herbe blanche est largement répandue depuis les îles Canaries et le sud-Est de l'Espagne jusqu'aux steppes d'Asie centrale (Iran, Turkménistan, Ouzbékistan) et à travers l’Afrique du Nord, l’Arabie et le Proche-Orient. En Afrique du nord, cette espèce couvre d'immenses territoires évalués à plus de dix millions d'hectares. En Tunisie, l'armoise herbe blanche est absente des zones littorales nord, de la vallée de la Medjerda ainsi que des monts de la Kroumirie. Elle devient par contre très commune dans le centre et le sud : d'Enfida à Tataouine ainsi qu'aux îles Kerkennah et Djerba. Cependant, l'espèce se raréfie dans l'extrême sud[3]. En Algérie on trouve l'armoise blanche dans les zones steppiques (hauts plateaux) elle se répand sur une bande longue de 1 200 km allant de la frontière tunisienne jusqu'à la frontière marocaine. Elle est présente aussi dans les zones présahariennes.

Biologie

L'armoise herbe blanche est une plante ligneuse basse et toujours verte. Ses caractéristiques morphologiques et physiologiques font d’elle une espèce bien adaptée aux conditions climatiques arides. Le dimorphisme saisonnier de son feuillage lui permet de réduire la surface transpirante et d’éviter ainsi les pertes d’eau [6]. Grâce à son système racinaire très dense à la surface, l’armoise herbe blanche est capable de valoriser toute humidité superficielle occasionnée par des petites pluies[7]. Cette espèce est également capable d’exploiter l’humidité du sol jusqu’à 50 cm de profondeur[8] et peut profiter des fractures de la croûte, pour atteindre les poches d’humidité, notamment dans les sols à encroûtement calcaire [6]. EVENARI et coll. (1976), ont rapporté que chez les plantes âgées d’Artemisia herba-alba, la tige principale se divise en « branches » physiologiquement indépendantes les unes des autres et susceptibles de mourir sans entraîner la mort de la plante entière[9].

La floraison de cette espèce débute le plus souvent en juin mais les fleurs se développent essentiellement à la fin de l'été. Lors des années pluvieuses et dans les sols qui lui conviennent, l'armoise herbe blanche présente une forte production de graines et un pouvoir de régénération élevé[3].

Écologie

L'armoise herbe blanche existe dans des bio-climats allant du semi-aride jusqu'au saharien (entre les isohyètes de 150 à 500 mm). Elle semble indifférente aux altitudes et peut vivre dans des régions d'hiver chaud à frais. Par ailleurs, cette espèce est abondante dans le centre sur des sols, à texture fine, assez bien drainées (marnes, marno-calcaires en pente). Dans le sud, elle pousse sur des sols bruns steppiques de texture moyenne et en extrême sud sur des sols sableux. L'armoise résiste à la sécheresse, supporte le gypse et des niveaux de salinité modérément élevés. Dans un biome steppique type, les groupements d'Artemisia herba-alba sont marqués par deux strates : une strate de ligneux bas (environ 40 cm du sol) et une autre constituée d'herbacées annuelles (hauteur moyenne de 20 cm) [3].

Composition chimique

Au Maghreb, l'armoise herbe blanche constitue un fourrage particulièrement intéressant. En effet, la plante présente un taux de cellulose beaucoup moins élevé que ne laisse préjuger son aspect (17 à 33 %). La matière sèche (MS) apporte entre 6 et 11 % de matière protéique brute dont 72 % est constituée d'acides aminés. Le taux de β-carotène varie entre 1,3 et 7 mg/kg selon les saisons[10]. La valeur énergétique de l’armoise herbe blanche, très faible en hiver (0,2 à 0,4 UF/kg MS), augmente rapidement au printemps (0,92 UF/kg MS) pour diminuer de nouveau en été (0,6 UF/kg MS). En automne, les pluies de septembre provoquent une nouvelle période de croissance et la valeur énergétique augmente de nouveau (0,8 UF/kg MS) [11]. Les plantes de la famille des Astéracées, à laquelle appartient l'armoise herbe blanche, ont fait l'objet de plusieurs études phytochimiques par intérêt économique surtout pour leurs huiles essentielles. Les molécules identifiées sont les sesquiterpènes lactones, les coumarines et les hydrocarbures acétyléniques[12].

Terpènes de l'armoise herbe blanche

Les terpènes sont des polymères constitués d’unités en C5 (isopentylpyrophosphate). Les monoterpènes (en C10) sont des substances légèrement volatiles qui forment les huiles essentielles. Ils protègent les végétaux contre les parasites, inhibent la croissance bactérienne et attirent les animaux pollinisateurs [13]. Les principaux monoterpènes identifiés dans l’Armoise herbe blanche sont le thujone (monoterpène lactone), le 1,8-cinéol et le thymol[14]. Des monoterpènes alcooliques (yomogi alcool, santoline alcool) ont été mis en évidence[15]. On a aussi identifié des sesquiterpènes (3 unités en C5) et des sesquiterpènes lactones dans plusieurs chémotypes du Moyen-Orient[16].

La thuyone est probablement l’un des constituants terpéniques les plus bioactifs de l’Armoise. Son nom provient de Thuya (Thuja occidentalis) plante de laquelle il a été extrait pour la première fois. On l’a identifié également dans d’autres espèces, comme l’Absinthe (Artemisia absinthium) et l’Armoise romaine (Artemisia pontica). Structurellement lié au menthol, il est constitué d’un cycle en C6 (cyclohexane) avec en plus un groupement exocyclique isopropyl et un groupement lactone. La thuyone est un composé chiral présent à l’état naturel sous forme de deux stéréoisomères : l’alpha-thuyone et le bêta-thuyone [17]. La thuyone peut poser problème au dessus d'une certaine quantité : c'est l'un des composants avec l'éthanol ayant conduit à l'interdiction de l'absinthe comme boisson.

Flavonoïdes de l'armoise herbe blanche

Ce sont des composés phénoliques qui contribuent à la pigmentation de la plante. Très ubiquitaires, certains d’entre eux jouent le rôle de phytoalexines, métabolites synthétisés par la plante pour lutter contre divers parasitoses. Les flavonoïdes sont rencontrés à l’état libre (solubles) ou liés à un sucre (glycosides) dans le liquide vacuolaire. La coloration des dérivés dépend des différentes substitutions de l’atome d’hydrogène sur divers cycles, de la formation de complexes avec les ions métalliques (Fe3+, Al3+) et du pH [13]. Les principaux flavonoïdes isolée à partir de l'Armoise herbe blanche sont l’hispiduline, la cirsimaritine[18]. Des flavones glycosides comme la 3-rutinoside-quercétine et l’isovitexine ont été mis en évidence chez des chémotypes du Sinaï [19].

Pharmacopée traditionnelle

Depuis longtemps, l’armoise herbe blanche a été reconnue par les populations pastorales et nomades pour ses vertus purgatives, en particulier du Maghreb au Moyen Orient. On l’utilise notamment comme vermifuge chez les ovins [3]. FRIEDMAN et coll. (1986), ont rapporté que l’infusion de l'armoise est assez employée par les bédouins du Néguev (Israël) pour soulager les maux gastro-intestinaux [20]. En Irak également, l’armoise préparée avec le thé constitue l’une des formes d’automédication contre le DNID[21]. En Tunisie, une enquête menée dans le milieu urbain a montré que l’armoise est, entre autres, essentiellement utilisée pour les maladies du tractus digestif et comme un traitement antidiabétique. D’après les cas interrogés elle donne un pourcentage d’amélioration élevé[22]. Elle est aussi hypotensive, astringente, fébrifuge et carminative (sommité fleuries)[23].

Galerie

Notes

L'Absinthe (Artemisia absinthium L.) autre plante du genre Artemisia
  • L'armoise herbe blanche est mentionnée dans plusieurs versets de l'Ancien Testament sous la dénomination la'anah לענה [24]. Ce nom a été traduit dans le texte grec par celui d'une autre herbe amère, mieux connue en Europe, l'absinthe (Artemisia absinthium L.) et transmis dans la Bible de Louis Segond. En grec, apsinthion (ἀψίνθιον : ἀ- privatif de ψίνθιον, le plaisir) veut dire : imbuvable ou repoussant, une allusion directe au goût amer et à la toxicité d'une plante. Dans le texte biblique l'absinthe est associée à l'amertume, l'empoisonnement, la souffrance, le châtiment ou encore comme métaphore de l'injustice [25]. Cette vision est clairement exposée dans une note de la bible annotée de Neuchâtel (1900) sur l'Absinthe : « Plante très amère, non mangeable. Cet aliment et ce breuvage repoussants sont l'image des maux du siège, de la prise de la ville et enfin de l'exil qu'ils seront contraints de subir ».
  • En Tunisie, on a mis en évidence l’existence de deux sous-espèces sur la base de comptages chromosomiques : la var. communis et la var. desertii [26].

Références

  1. Francis Joannès, Dictionnaire de la civilisation mésopotamienne, Robert Laffont, 2001, (ISBN 2-221-09207-4).
  2. IPNI The International Plant Name Index
  3. a b c d et e NABLI M A, 1989. Essai de synthèse sur la végétation et la phyto-écologie tunisiennes, tome I. Ed. MAB (Faculté des sciences de Tunis) ; 186-188 p.
  4. EuroPlusMed
  5. POTTIER G, 1981. Artemisia herba-alba. Flore de la Tunisie: angiospermes–dicotylédones– gamopétales, 1012 p.
  6. a et b OURCIVAL J M, 1992. Réponse de deux chamaephytes de la Tunisie présaharienne à différentes contraintes et perturbations. Thèse Doc. USTL, Montpellier, 167 p.
  7. LE FLOC’H E. 1989. Biologie et écologie des principaux taxons dans “ Essai de synthèse sur la végétation et la phyto-écologie tunisienne: I. Eléments de botanique et de phyto-écologie”. 193 p
  8. FLORET CH, ET PONTANNIER R, 1982. L’aridité en Tunisie présaharienne, climat, sol, végétation et aménagement. Trav. Docum. ORSTOM n° 155, 544 p.
  9. EVENARI M, SCHULZE ED, LANGE OL, KAPPEN L, BUSCHBOM U, 1980. Long-term effects of drought on wild land cultivated plants in the Negev desert I Maximal rates of net photosynthesis. Oecologia (Berl.) 45 (1): 11-18.
  10. FENARDJI F, KLUR M, FOURLON C, FERRANDO R, 1974. White Artemisia (Artemisia herba-alba L.). Rev Elev Med Vet Pays Trop.; 27(2):203-6.
  11. AIDOUD A, 1989. Les écosystèmes Armoise blanche (Artemisia herba-alba Asso). II: Phytomasse et productivité primaire. Biocénoses, 1-2 : 70-90.
  12. DA SILVA J A, 2004. Mining the essential oils of the Anthemideae. African Journal of Biotechnology December Vol. 3 (12), 706-720 p.
  13. a et b LÜTTGE U, KLUGE M, BAUER G, 1992. Botanique: traité fondamental (traduction française). Ed. Tec. & doc. LAVOISIER, Paris; 205-218 p.
  14. DUKE J, 1992. Handbook of phytochemical constituents of GRAS herbs and other economic plants. Boca Raton, FL. CRC Press.
  15. SEGAL R, BREUER A, FEUERSTEIN I, 1980. Irregular monoterpene alccols from Artemisia herba alba. Phytochemistry 19(12): 2761 2762.
  16. SEGAL, R., EDEN, L., DANIN, A., KAISER, M. AND DUDDECK, H. 1985. Sesquiterpene lactones from Artemisia herba alba. Phytochemistry 24: 1381 1382.
  17. PATOČKA J, PLUCAR B, 2003. Pharmacology and toxicology of absinthe. Journal of Applied Biomedicine1: 199–205, ISSN 1214-0287.
  18. SHEN XL, NIELSEN M, WITT MR, STERNER O, BERGENDORFF O, KHAYYAL M, 1994. Inhibition of [methyl-3H] diazepam binding to rat brain membranes in vitro by dinatin and skrofulein. Zhongguo Yao Li Xue Bao. Sep; 15(5):385-8.
  19. SALEH N, EL-NOUGOUMY S, ABD-ALLAH M, ABOU-ZAID M, DELLAMONICA G, CHOPIN J, 1985. Flavonoid glycosides of Artemisia monosperma and A. herba alba. Phytochemistry 24(01): 201 203.
  20. FRIEDMAN J, YANIV Z, DAFNI A, PALEWITCH D, 1986. A preliminary classification of the healing potential of medicinal plants, based on a rational analysis of an ethnopharmacological field survey among Bedouins in the Negev desert, Israel. J Ethnopharmacol. Jun; 16(2-3):275-87.
  21. AL-WAILI NS, 1986. Treatment of diabetes mellitus by Artemisia herba-alba extract: preliminary study. Clin Exp Pharmacol Physiol. 1986 Jul; 13(7):569-73
  22. BOURAOUI N, LAFI B, 2003. Plantes médicinales dans les traitements traditionnels (fréquence d’utilisation, formes de préparation et pathologies traitées). Mémoire de fin d’études supérieures section nutrition humaine, École supérieure des sciences et techniques de la santé, Tunis.
  23. Mustapha Laouedj, « les-vertus-de-larmoise-blanchechih-en-arabe »
  24. Note biblique la'anah
  25. Encyclopédie biblique en ligne, wormwood ChristianAnswers.Net
  26. FERCHICHI A, 1997. Artemisia herba-alba Asso var. communis and var. desertii (Compositae). Acta Bot. Gallica, 144(1): 153.

Voir aussi

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Armoise herbe blanche: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Artemisia herba-alba

L’armoise herbe blanche (Artemisia herba-alba Asso ou Seriphidium herba-alba (Asso.) Soják), à ne pas confondre avec l'armoise blanche qui peut aussi désigner Artemisia alba, est une espèce de plantes steppiques du genre Artemisia (Armoises) de la famille des Astéracées (ou Composées).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Bijeli pelin ( Croatian )

provided by wikipedia hr Croatian

Bijeli pelin (Sivkasti pelin; lat.: Artemisia alba), biljka iz roda pelina, porodica Compositae, intenzivnog je mirisa i gorkog okusa.

U Hrvatskoj za nju postoji više narodnih naziva sivkasti pelin, broda, brodanj i vršikasti pelin.

Podvrste

  1. Artemisia alba subsp. chitachensis Maire
  2. Artemisia alba subsp. kabylica (Chabert) Greuter
Logotip Zajedničkog poslužitelja
Na Zajedničkom poslužitelju postoje datoteke vezane uz: Bijeli pelin
Logotip Wikivrsta
Wikivrste imaju podatke o: Artemisia alba

Izvori

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori i urednici Wikipedije
original
visit source
partner site
wikipedia hr Croatian

Bijeli pelin: Brief Summary ( Croatian )

provided by wikipedia hr Croatian

Bijeli pelin (Sivkasti pelin; lat.: Artemisia alba), biljka iz roda pelina, porodica Compositae, intenzivnog je mirisa i gorkog okusa.

U Hrvatskoj za nju postoji više narodnih naziva sivkasti pelin, broda, brodanj i vršikasti pelin.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori i urednici Wikipedije
original
visit source
partner site
wikipedia hr Croatian

Artemisia herba-alba ( Polish )

provided by wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons

Artemisia herba-alba Asso – gatunek roślin z rodziny astrowatych (Asteraceae). Rośnie dziko w basenie Morza Śródziemnego: w Maroku w Afryce Północnej, na Bliskim Wschodzie (Arabia Saudyjska, Izrael, Liban, Syria) i w Europie Południowej (Francja, Hiszpania)[4].

Morfologia

Osiąga wysokość 20-40 cm. Liście odziomkowe mają kształt od jajowatego do eliptycznego, liście łodygowe są o wiele mniejsze. Wszystkie są silnie aromatyczne i pokryte drobnymi włoskami gruczołowymi, które odbijają światło słoneczne, co nadaje roślinie szarą barwę. Kwiaty zebrane w siedzące koszyczki o nagim dnie kwiatowym. W każdym koszyczku jest 2-5 żółtawych kwiatów obupłciowych[5].

Biologia i ekologia

Chamefit. Roślina wiatropylna. Na obszarze swojego naturalnego zasięgu kwitnie od września do grudnia[5]. Jest przystosowana do życia na półpustyniach. Podczas upalnej pogody zrzuca dolne liście, górne pokryte kutnerem odbijają światło słoneczne chroniąc roślinę przed nadmierną transpiracją[6].

Zastosowanie

  • Cała roślina ma gorzki smak, który spowodowany jest przez laktony sekwiterpenowe. Jej korzenny aromat wykorzystuje się do aromatyzowania niektórych rodzajów alkoholi i win typu wermut[6].
  • Jest rośliną leczniczą, w odpowiedniej dawce pobudza i poprawia nastrój, używana jest także jako lek na robaki i dolegliwości żołądkowe. W zbyt dużej dawce jest trująca[6].

Obecność w kulturze

Według badaczy roślin biblijnych dwa gatunki bylicy: Artemisia herba-alba oraz Artemisia judaica są rodzime dla Ziemi Świętej i są wielokrotnie wymieniane w Biblii (Lm 3,15-19; Jr 9,14; 23,15; Ap 8,11). Ich gorzki smak symbolizuje przykrości, niedolę, odrzucenie przez Boga, cierpienia i sąd. Np. w Lamentacjach (Lm 3,19) jest zdanie: "Wspomnienie udręki i nędzy – to piołun i trucizna". W Biblii cytowane są także jako wyraz zgorzknienia z powodu niesprawiedliwości (Am 5,7; 6,12; Prz 5,4)[6].

Przypisy

  1. Stevens P.F.: Angiosperm Phylogeny Website (ang.). 2001–. [dostęp 2010-04-15].
  2. The International Plant Names Index. [dostęp 2014-11-20].
  3. The Plant List. [dostęp 2014-11-20].
  4. Germplasm Resources Information Network (GRIN). [dostęp 2014-11-20].
  5. a b Feinbrun Dothan, N. (1978). "Flora Palaestina: part 3. Ericaceae to Compositae". Jerusalem, Israel Academy of Sciences and Humanities 2: 351–3
  6. a b c d Zofia Włodarczyk: Rośliny biblijne. Leksykon. Kraków: Instytut Botaniki im. W. Szafera PAN, 2011. ISBN 978-83-89648-98-3.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Artemisia herba-alba: Brief Summary ( Polish )

provided by wikipedia POL

Artemisia herba-alba Asso – gatunek roślin z rodziny astrowatych (Asteraceae). Rośnie dziko w basenie Morza Śródziemnego: w Maroku w Afryce Północnej, na Bliskim Wschodzie (Arabia Saudyjska, Izrael, Liban, Syria) i w Europie Południowej (Francja, Hiszpania).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Artemisia herba-alba ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Artemisia herba-alba là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được Asso mô tả khoa học đầu tiên năm 1779.[1]

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Artemisia herba-alba. Truy cập ngày 4 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài

 src= Wikimedia Commons có thư viện hình ảnh và phương tiện truyền tải về Artemisia herba-alba  src= Wikispecies có thông tin sinh học về Artemisia herba-alba


Bài viết tông cúc Anthemideae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Artemisia herba-alba: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Artemisia herba-alba là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được Asso mô tả khoa học đầu tiên năm 1779.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI