dcsimg
Image of white wormwood
Creatures » » Plants » » Dicotyledons » » Composite Family »

White Wormwood

Seriphidium herba-alba (Asso) J. Soják

Botja pudent ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src=
Vista de la planta

La botja pudent (Artemisia herba alba) és un arbust perenne que creix, i de vegades és l'espècie dominant, en estepes i en les estepes desèrtiques del nord d'Àfrica, Àsia occidental, sud-oest d'Europa, Aràbia i estepes desèrtiques saharianes.[1] Als Països Catalans es troba a Catalunya i País Valencià, però no a les Balears.[2] Es fa servir en medicina tradicional. Als Països Catalans habita en timonedes més o menys nitròfiles, contrades mediterrànies de tendència poc plujosa, des del nivell del mar als 600 metres d'altitud.

Morfologia

Artemisia herba alba és una planta camèfita amb diverses tiges, que fa fins a 40 cm d'alt. Les fulles són molt aromàtiques i cobertes de fins tricomes que li donen un aspecte grisenc, tenen segments estretament linears. Les flors són groguenques de 2 a 5 per capítol;[3] floreix de setembre a desembre.[4]

Usos

Artemisia herba alba és una bona planta farratgera, principalment per a les ovelles.[5][6]

Aquesta espècie en medicina tradicional es fa servir com a antisèptica, vermífuga i antiespasmòdica, entre altres propietats.[5] Artemisia herba alba s'ha fet servir com a remei tradicional per a l'enteritisi i diversos problemes intestinals pels beduïns del Nègueb.[7]

L'oli essencial de l'espècie A. herba alba del desert de la península del Sinaí conté principalment eucaliptol i quantitats apreciables de tuiones i altres monoterpens.[5] Davanona, crisantenona i ciscrisantenol s'han descrit en algunes poblacions de l'espècie A. herba alba del Marroc[8] i la península Ibèrica.[9]

Referències

  1. GRIN Taxonomy for Plants. «Artemisia herba-alba Asso».
  2. Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
  3. Pottier-Alapetite, G. «Flore de la Tunisie: part 2. Dicotyledones, Gamopetales» (en francès). Tunis, Ministry of Higher Education and Scientific Research, 2, 1979, pàg. 1012–3.
  4. Feinbrun Dothan, N. «Flora Palaestina: part 3. Ericaceae to Compositae». Jerusalem, Israel Academy of Sciences and Humanities, 2, 1978, pàg. 351–3.
  5. 5,0 5,1 5,2 Yashphe, J.; Feuerstein, I.; Barel, S.; Segal, R. «The Antibacterial and Antispasmodic Activity of Artemisia herba alba Asso. II. Examination of Essential Oils from Various Chemotypes». Pharmaceutical Biology, 25, 2, 1987, pàg. 89–96. DOI: 10.3109/13880208709088133.
  6. Houmani, Mohamed; Houmani, Zahia; Skoula, Melpomeni «Interest of Artemisia herba alba asso for the food of cattle in Algerian steppes». Acta botanica gallica, 151, 2, 2004, pàg. 165–172. ISSN: 1253-8078.
  7. Friedman J, Yaniv Z, Dafni A, Palewitch D «A preliminary classification of the healing potential of medicinal plants, based on a rational analysis of an ethnopharmacological field survey among Bedouins in the Negev desert, Israel». Journal of Ethnopharmacology, 16, 2–3, June 1986, pàg. 275–87. DOI: 10.1016/0378-8741(86)90094-2. PMID: 3747566.
  8. Benjilali, B.; Sarris, J.; Richard, H. «Nouveaux chémotypes d' Artemisia herba-alba» (en francès). Sci. Aliment., 2, 1982, pàg. 515–527.
  9. Salido, S.; Valenzuela, L. R.; Altarejos, J. et al. «Composition and infraspecific variability of Artemisia herba-alba from southern Spain» (en francès). Biochemical Systematics and Ecology, 32, 2004, pàg. 265–77. DOI: 10.1016/j.bse.2003.09.002.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viccionari
Viccionari


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Botja pudent: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src= Vista de la planta

La botja pudent (Artemisia herba alba) és un arbust perenne que creix, i de vegades és l'espècie dominant, en estepes i en les estepes desèrtiques del nord d'Àfrica, Àsia occidental, sud-oest d'Europa, Aràbia i estepes desèrtiques saharianes. Als Països Catalans es troba a Catalunya i País Valencià, però no a les Balears. Es fa servir en medicina tradicional. Als Països Catalans habita en timonedes més o menys nitròfiles, contrades mediterrànies de tendència poc plujosa, des del nivell del mar als 600 metres d'altitud.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA