La saragatona[1] (Plantago afra) és una planta amb flor del gènere Plantago nativa de l'Iran i de l'Índia, com també ho és l'espècie relacionada, la saragatona de l'Índia (Plantago ovata), i actualment es cultiva en aquests països. També és natural de la zona occidental del Mediterrani, sobretot d'Espanya i el Marroc. Es cria en llocs arenosos, cultivada o silvestre, al costat de les carreteres, en llocs trepitjats, en camps rics en adobs orgànics o granges arreu de la península Ibèrica, sobretot a la zona mediterrània i a les Illes Balears. Es troba en terres de cultiu.
És una planta herbàcia caducifòlia amb la tija erecta i ramificada, glandulosa almenys a la part superior. Són enteres o denticulades ambs dents agudes i distants. Té fulles de fins a 15 cm en forma de roseta basal o no, linears, ovals o el·líptiques, glabres, en verticils de tres en tres. Té una llarga arrel subterrània fusiforme.
Pel que fa a la inflorescència, es produeixen denses espigues aïllades en la part superior dels peduncles que neixen de les axil·les de les fulles. Les flors tenen un to blanc, amb el calze amb 4 sèpals i la corol·la és tubular amb 4 pètals, actinomorfa, són hermafrodites, ja que tenen androceu i gineceu alhora.
El gineceu és súper, bicarpel·lar, sincàrpic i bilocular amb els primordis seminals de placentació axial. Hi ha un sol estil filiforme i l'androceu consta de 4 estams inserits a la corol·la, les anteres són grogues i de dehiscència longitudinal. Cada petit fruit conté dos llavors negres amb uns enfonsaments en un dels seus costats, el fruit és una càpsula dehiscent.
S'utilitzen medicinalment les llavors d'aquesta planta. Les llavors contenen mucílags (12%-15%), formats fonamentalment per xilosa, àcid galacturònic, arabinosa i ramnosa, que donen la propietat laxant, però a diferències d'altres espècies de Plantago, aquestes no contenen midó; també té traces d'alcaloides com són la plantagonina, la indicaina i la indicamina; hi trobem fitosterols com el beta-sitosterol, campestrol, estigmasterol; també oligoelements, sals de potassi, oli insaturat (5 a 10%), proteïnes (15-18%) i un glicòsid iridoide Aucubin, al qual se li atribueixen unes propietats protectores per al fetge.
S'usa per al tractament de l'aterosclerosi, restrenyiment, diabetis, hemorroides, colesterol alt, triacilglicerols alts, i la síndrome de l'intestí irritable; també té uns usos secundaris com són el tractament de la diarrea i de la pèrdua de pes i l'obesitat.
Es fa servir per combatre el restrenyiment, en provocar un augment del peristaltisme o moviments intestinals causats per l'augment de mida d'aquesta substància quan absorbeix l'aigua, la qual cosa porta a la necessitat d'evacuació.
No s'ha descrit una toxicitat de la planta però si uns efectes secundaris en el seu ús com reaccions al·lèrgiques amb la inhalació de la pols, obstrucció esofàgica o intestinal quan no s'ingereixen líquids en abundància i diarrea, còlics, meteorisme o irritació rectal.
Normalment les llavors de saragatona s'administren en forma de pols, en sobres o en qualsevol altra forma sòlida, la presa habitual és de 5 a 15 grams al dia, es recomana beure molt de líquid.
Floreix durant la primavera-estiu, es recomana sembrar-la a finals d'hivern, la llavor sembrada s'ha de tapar amb poca sorra. Per la zona centre de la Península es recol·lecta a meitats d'agost, així es poden obtenir grans quantitats de llavor.
En altres projectes de Wikimedia:
La saragatona (Plantago afra) és una planta amb flor del gènere Plantago nativa de l'Iran i de l'Índia, com també ho és l'espècie relacionada, la saragatona de l'Índia (Plantago ovata), i actualment es cultiva en aquests països. També és natural de la zona occidental del Mediterrani, sobretot d'Espanya i el Marroc. Es cria en llocs arenosos, cultivada o silvestre, al costat de les carreteres, en llocs trepitjats, en camps rics en adobs orgànics o granges arreu de la península Ibèrica, sobretot a la zona mediterrània i a les Illes Balears. Es troba en terres de cultiu.
