La Salvia divinorum va ser comentada a Occident per primer cop el 1939, quan un antropòleg va esmentar l'existència d'una infusió d'aquesta herba, de característiques visionàries usada pels xamans per a l'endevinació en un poble d'Oaxaca (Mèxic). En 1962 van ser dutes mostres a Europa, identificant-se així la nova espècie, membre molt rar de la família de les sàlvies o les mentes conreada pel poble dels mazateques. Posteriors investigacions van donar a conèixer la seva utilitat ritual i terapèutica.
El principi actiu de la Salvia divinorum és l'anomenada salvinorina-A, amb estructura de molècula diterpènica. A diferència dels al·lucinògens, no és un alcaloide, és a dir, la seva molècula no conté nitrogen i de fet es diu que és el primer agonista opioide no nitrogenat d'origen natural. Posteriorment s'ha descobert que conté també altres compostos que han estat anomenats salvinorina-B (no psicoactiva), divinorina-C (que potencia els efectes de la salvinorina-A).
La Salvia divinorum està classificada com a entògen que etimològicament vol dir: "per connectar amb la divinitat". Molts experts discrepen sobre que aquests tipus de substàncies siguin drogues. La Salvia es pot consumir mastegant-ne les fulles o fumant-les. Fumada es pot adquirir l'efecte desitjat segons la intensitat de l'extracte que adquireixi o elabori el consumidor. Els efectes de la Salviolina A l'organisme són varis. Es parla d'una escala de cinc nivells d'intensitat, on es passa d'un lleuger efecte estimulant i opiàcit a una desconnexió total de la realitat i al·lucinacions extremes que no estan inspirades en l'entorn, sinó totalment inspirada en les experiències i records del consumidor, com en un somni. Com en un somni doncs, l'experiència no té una densitat temporal clara i pot tenir-se la percepció d'haver viscut una experiència de dies o fins i tot anys. Els records d'un viatge amb salvia divinorum en la majoria dels casos va diluint-se fins a poder arribar a oblidar-se.
En altres projectes de Wikimedia:
