dcsimg

Guaiaber ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els guaiabers (el seu fruit és la guaiaba) són plantes que formen el gènere Psidium (que significa "magrana" en llatí),[2] el qual consta d'unes 100 espècies d'arbusts i petits arbres tropicals. L'espècie Psidium guajaba és la que origina el nom vulgar del gènere.

Són plantes originàries de Mèxic, Amèrica Central, i nord d'Amèrica del Sud. Alguns de forma natural (surant en l'oceà) s'han estès al sud-est d'Asia, el Carib i algunes parts d'Àfrica. Actualment es cultiven a tota la zona tropical i fins i tot en la zona subtropical.

Tipus

La més freqüent és Psidium guajava.

Els guaiabers són de la família mirtàcia (la de la murtra i elseucaliptus) i tenen fulles fosques i de disposició oposada, simples, d'el·líptiques a ovades i de 5 a 15 cm de llarg. Les flors són blanques amb cinc pètals i nombrosos estams.

Els gèneres Accara i Feijoa estaven abans inclosos en el gènere Psidium.

Nom

Guaiaba deriva de la paraula en idioma arauac via el castellà, que s'ha adoptat amb algunes variacions per la majoria d'idiomes. Dins la zona originària d'aquests arbres, en quítxua s'anomena sawintu, en nàhuatl xālxocotl i en guaraní es denomina arasa.[3]

Ecologia i usos

 src=

El fruit a més dels humans agrada a altres mamífers i ocells que poden dispersar els fruits en els seus excrements.

A algunes regions tropicals algunes espècies han esdevingut espècies invasores com per exemple P. littorale) a Hawaii. D'altra banda altres han esdevingut rares o prop de l'extinció com P. dumetorum a Jamaica.

Els arbres madurs de moltes espècies poden resistir temperatures de +5 °C cosa que no poden fer els arbres joves. Per això és dels pocs arbres tropicals que en zones temperades poden donar fruit cultivades com plantes d'interior.

valor nutricional

Les guaibes es qualifiquen de superfruits, ja que són riques en vitamines i àcids grassos omega.

Guaiaba (de Psidium guajaba), per 100 g de part comestible Calories 36-50 Humitat 77-86 g Fibra alimentària 2.8-5.5 g Proteïna 0.9-1.0 g Greix 0.1-0.5 g Cendres 0.43-0.7 g Glúcids 9.5-10 g Calci 9.1–17 mg Fósfor 17.8–30 mg Ferro 0.30-0.70 mg Carotè (Vitamina A) 200-400 I.U àcid ascòrbic (Vitamina C) 200–400 mg Tiamina (Vitamina B1) 0.046 mg Riboflavina (Vitamina B2) 0.03-0.04 mg Niacina (Vitamina B3) 0.6-1.068 mg

Font: US Department of Agriculture from Healthaliciousness.com

Algunes espècies

 src=
Psidium littorale var. cattleianum
 src=
Psidium littorale var. littorale
Plantilla:Col-1-of-2 Plantilla:Col-2-of-2

Notes

  1. «Psidium». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 27-01-2009. [Consulta: 3 març 2010].
  2. Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. III M-Q A-C. CRC Press, 2000, p. 2203. ISBN 9780849326776.
  3. GUASCH, Antonio: Flora y Fauna del Paraguay en Idioma Guaraní

Enllaços externs

Plantilla:Wikispecies-inline

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Guaiaber: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els guaiabers (el seu fruit és la guaiaba) són plantes que formen el gènere Psidium (que significa "magrana" en llatí), el qual consta d'unes 100 espècies d'arbusts i petits arbres tropicals. L'espècie Psidium guajaba és la que origina el nom vulgar del gènere.

Són plantes originàries de Mèxic, Amèrica Central, i nord d'Amèrica del Sud. Alguns de forma natural (surant en l'oceà) s'han estès al sud-est d'Asia, el Carib i algunes parts d'Àfrica. Actualment es cultiven a tota la zona tropical i fins i tot en la zona subtropical.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA