Los ascidiacis (Ascidiacea), coneguts vulgarment coma ascídias, constituisson una classa d'animals urocordats. Se distribuisson per las mars de tota la planeta. A diferéncia dels autres tunicats, que nadan liures en fasent partida del plàncton, las ascídias son sèssils. Se'n coneisson aperaquí 2.300 espècias, e tres tipes principals: ascídias solitàrias, ascídias socialas e ascídias compausadas. S'agís de invertebrats marins amb forma de sac, que s'alimentan per filtracion.[1]
Un cèrt nombre d'ascídias se consomís a Occitània jol nom generic vichet o vichut, nom popular de l'Halocyntia papillosa o ascidi rog (fr. 'ascidie rouge', 'outre de mer', 'violet rouge'), e del Microcosmus sulcatus o vichoet, vichut, vichús, vichier en Provença; vichàs o vichús viulet nom popular de l'holotúria (fr. 'violet', 'figue de mer', it. 'uovo di mare'), e de la Axidia mentula (fr. 'violet', 'outre de mer').
Aqueles noms derivan de vit, penis, per semblança a un fallus (cf. La pebrina en catalan es dicha tanben vitxo o vitet o la siá homonimizacion en ditet).
Anteriorament los ascidiacis se dividissián en enterogons e pleurogons. Qualques fonts los considèran encara valids.[2]
En l'actual classament son estats considerats obsolets los òrdres dels enterogons e los pleurogons e son estats elevats al reng d'òrdre los sosòrdres: Aplousobranchia, Phlebobranchia e Stolidobranchia.
Suls autres projèctes Wikimèdia :
Los ascidiacis (Ascidiacea), coneguts vulgarment coma ascídias, constituisson una classa d'animals urocordats. Se distribuisson per las mars de tota la planeta. A diferéncia dels autres tunicats, que nadan liures en fasent partida del plàncton, las ascídias son sèssils. Se'n coneisson aperaquí 2.300 espècias, e tres tipes principals: ascídias solitàrias, ascídias socialas e ascídias compausadas. S'agís de invertebrats marins amb forma de sac, que s'alimentan per filtracion.