Els ascidiacis (Ascidiacea), coneguts vulgarment com a ascídies, constitueixen una classe d'animals urocordats. Es distribueixen pels mars de tot el planeta. A diferència dels altres tunicats, que neden lliures formant part del plàncton, les ascídies són sèssils. Se'n coneixen vora 2.300 espècies, i tres tipus principals: ascídies solitàries, ascídies socials i ascídies compostes. Es tracta d'invertebrats marins amb forma de sac, que s'alimenten per filtració.[1]
Un cert nombre d'ascídies es consumeix al Països Catalans sota el nom genèric vitxo o vitotxo, nom popular de l'Halocyntia papillosa o ascidi roig (fr. 'ascidie rouge', 'outre de mer', 'violet rouge', oc. vichet, vichut), i del Microcosmus sulcatus o bunyol o ou de mar (oc. vichoet, vichut, vichús, vichier microcosmus vulgaris; vichàs o vichús viulet nom popular de l'holotúria, fr. 'violet', 'figue du mer', it. 'uovo di mare'), i de l'Axidia mentula (fr. 'violet', 'outre de mer').
Aquests noms deriven de vit, penis, per semblança a un fal·lus (cf. el pebre coent dit també bitxo o vitet i la seva homonimització en 'ditet').
Anteriorment els ascidiacis es dividien en enterogons i pleurogons. Algunes fonts encara els consideren vàlids.[2]
En l'actual classificació s'han considerat obsolets els ordres dels enterogons i els pleurogons i s'han elevat al rang d'ordre els subordres: Aplousobranchia, Phlebobranchia i Stolidobranchia.
Els ascidiacis (Ascidiacea), coneguts vulgarment com a ascídies, constitueixen una classe d'animals urocordats. Es distribueixen pels mars de tot el planeta. A diferència dels altres tunicats, que neden lliures formant part del plàncton, les ascídies són sèssils. Se'n coneixen vora 2.300 espècies, i tres tipus principals: ascídies solitàries, ascídies socials i ascídies compostes. Es tracta d'invertebrats marins amb forma de sac, que s'alimenten per filtració.
