Els gibons (Hylobatidae) són una família de primats.
Se n'ha descrit quatre gèneres vivents, agrupats segons el seu nombre de parells de cromosomes: el gènere Hylobates (44), el gènere Hoolock (38), el gènere Nomascus (52) i el gènere Symphalangus (50).
Els gibons són mamífers poc robusts, presenten un cap petit i rodó i un pelatge molt abundant i dens.
Són animals molt adaptats a selves tropicals i subtropicals. La seva anatomia està especialment modificada per dur a terme la braquiació com a principal sistema de desplaçament. Així ho demostra l'enorme longitud dels seus braços Un gibó adult pot arribar a mesurar entre 75 i 90 cm d'alçada i la longitud dels seus braços és quasi el doble que la de les cames. Es tracta de l'únic antropoid capaç de caminar únicament amb les extremitats posteriors.
S'alimenten principalment de vegetals, tot i que també poden menjar fruita, insectes, aranyes, ocells petits i ous.
Les diferents espècies de la família es troba repartides entre Xina, Birmània, Vietnam, Laos i Cambodja[1]
Els gibons són animals socials. Formen famílies nuclears, consistents en una parella monògama i la seva descendència que ocupen un territori, que defensen mitjançant senyals visuals i crits. Els crits recorden els d'ocells i els fan conjuntament els dos elements de la parella, a vegades també amb les cries. Es pot sentir a grans distàncies.
Els gibons es desplacen per braquiació. Es mouen sobre els arbres a alçades d'entre 15 i 60 metres i poden assolir velocitats de 56 km/h.[2] Poden caminar de forma bípeda sobre les dues potes posteriors utilitzant els braços alçats per balancejar-se.
Els gibons (Hylobatidae) són una família de primats.
Se n'ha descrit quatre gèneres vivents, agrupats segons el seu nombre de parells de cromosomes: el gènere Hylobates (44), el gènere Hoolock (38), el gènere Nomascus (52) i el gènere Symphalangus (50).
Els gibons són mamífers poc robusts, presenten un cap petit i rodó i un pelatge molt abundant i dens.
