L'esfagne (Sphagnidae) és una subclasse de molsa que només conté una família, Sphagnaceae, que al seu torn només conté un gènere, Sphagnum. Existeixen fins a 200 espècies d'esfagne.
Els esfagnes són calcífugs, és a dir, viuen en sòls amb pHs baixos, àcids. Formen extensos tapissos sobre la superfície dels quals van creixent durant anys successius i van morint per la base fins a transformar-se en torba.
A les parets cel·lulars dels esfagnes s'acumulen substàncies similars a la lignina.
Els esfagnes generen espores tetraèdriques que germinen en presència de determinats fongs micorízics per a generar un protonema no filamentós, un tal·lus petit i lobulat conformat per un únic estrat cel·lular i aprovisionat de rizoides filamentosos. El tal·lus genera, normalment, un únic gametòfit amb un conjunt de rizoides a la base.[1]
L'esfagne (Sphagnidae) és una subclasse de molsa que només conté una família, Sphagnaceae, que al seu torn només conté un gènere, Sphagnum. Existeixen fins a 200 espècies d'esfagne.
Els esfagnes són calcífugs, és a dir, viuen en sòls amb pHs baixos, àcids. Formen extensos tapissos sobre la superfície dels quals van creixent durant anys successius i van morint per la base fins a transformar-se en torba.
A les parets cel·lulars dels esfagnes s'acumulen substàncies similars a la lignina.
