Ophrys apifera Huds. és una orquídia monopodial i terrestre de la subtribu Orchidinae (família Orchidaceae). És l'anomenada orquídia abella. Hi ha dues espècies de les anomenades orquídies abella: una, Ophrys apifera, té potser la distribució més àmplia de les espècies d'Ophrys. L'altra, Ophrys schulzei, és una espècie oriental que està present només a Anatolia i en l'Orient Mitjà.
És l'única espècie del gènere Ophry que preferentment practica l'autopol·linització. Les flors de la planta més distribuïdes al nord es reprodueixen exclusivament per autopol·linització, només a l'àrea del Mediterrani, amb l'espècie abellera vermella ocorre la reproducció per pol·linització de l'abella Eucera. En aquest cas la planta atreu els insectes produint l'olor de l'abella femella, a més a més la forma de la flor simula l'abella femella, de manera que la pol·linització ocorre durant la pseudocopulació.
En el passat, les abelles van promoure l'evolució de les orquídies abella. Les abelles mascles, durant moltes generacions d'evolució cumulativa, han fet que adoptin forma d'abella femella, de manera que quan proven de copular-hi en transporten el pol·len.[1]
Les seves flors, doncs, són l'únic record que ens queda d'aquestes abelles ja extingides.[2]
Ophrys apifera Huds. és una orquídia monopodial i terrestre de la subtribu Orchidinae (família Orchidaceae). És l'anomenada orquídia abella. Hi ha dues espècies de les anomenades orquídies abella: una, Ophrys apifera, té potser la distribució més àmplia de les espècies d'Ophrys. L'altra, Ophrys schulzei, és una espècie oriental que està present només a Anatolia i en l'Orient Mitjà.
.jpg)
