Coffea liberica (o cafè de Libèria o Libèrica) és una espècie de plantes amb flor dins la família Rubiaceae. És una planta productora de cafè originària de Libèria.
Creix fins a 9 metres d'alt, produeix fruits (cireres) més grosses que les de l'espècie arabica. Aquesta espècie va ser portada a Indonèsia per tal de substituir la de Coffea arabica quemoriren per l'atac de fongs a finals del segle XIX. El gust del cafè Liberica s'assembla més al de l'espècie Coffea canephora (robusta) que al de l'arabica. Encara es cultiva a Java actualment.
Liberica és un conreu principala a les Filipines. El pole de Lipa (actualment Lipa City) passà a ser el major productor de Coffea arabica en la dècada de 1880 però es col·lapsà quan el fong Hemileia vastatrix i arribà en la dècada de 1890 matant gairebé tota la plantació de cafè arabica. Actualment les províncies de Batangas i Cavite de les Filipines produeixen varietats de Liberica conegudes com a Baraco.
Coffea dewevrei, Coffea dybowskii i Coffea excelsa abans es consideraven com espècies separades però des de 2006 estan reclassificades com a sinònims de Coffea liberica var. dewevrei.[1]
Coffea liberica (o cafè de Libèria o Libèrica) és una espècie de plantes amb flor dins la família Rubiaceae. És una planta productora de cafè originària de Libèria.
Kávovník liberijský (Coffea liberica) je stálezelený keř nebo strom z rodu kávovník, který dorůstá výšky až 20 metrů. Pochází z pralesů západní Afriky, pěstuje se i v Jižní a Střední Americe, Indonésii nebo Polynésii. Je v kultuře rozšířen méně než kávovník arabský a kávovník robusta. Má větší listy i plody než jiné druhy kávovníku, zrna mají výrazně hořkou chuť a používají se převážně do směsí.
Obrázky, zvuky či videa k tématu kávovník liberijský ve Wikimedia Commons
Kávovník liberijský (Coffea liberica) je stálezelený keř nebo strom z rodu kávovník, který dorůstá výšky až 20 metrů. Pochází z pralesů západní Afriky, pěstuje se i v Jižní a Střední Americe, Indonésii nebo Polynésii. Je v kultuře rozšířen méně než kávovník arabský a kávovník robusta. Má větší listy i plody než jiné druhy kávovníku, zrna mají výrazně hořkou chuť a používají se převážně do směsí.
Liberica-Kaffee (Coffea liberica) ist eine Pflanzenart der Gattung Kaffeepflanzen (Coffea) aus der Familie der Rötegewächse (Rubiaceae). Das natürliche Verbreitungsgebiet der Art liegt im Flachland Westafrikas, die Art wird allerdings auch in Südostasien angebaut.
Coffea liberica erreicht bei ungestörtem Wuchs als kräftiger Strauch bis mittelgroßer Baum eine Wuchshöhe von bis zu 20 Metern. Die Laubblätter sind verlängert-eiförmig bis elliptisch, zugespitzt und ledrig. Sie werden bis zu 35 cm lang und 15 cm breit und tragen 6 bis 13 Queradern. Der Blattrand ist leicht gewellt. Die Nebenblätter sind 2 bis 4 mm kurz und dreieckig bis eiförmig. Die fünf- (bis neun-)zähligen Blüten stehen in blattachselständigen Haufen. Die bei Reife rote Steinfrucht ist 1 bis 2 cm lang und wird von Vögeln, Fledermäusen oder Nagetieren verbreitet.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 22.[1]
Neben Coffea liberica var. liberica gibt es noch eine weitere Varietät:
Liberica-Kaffee ist im Vergleich zu den Arten Robusta und Arabica von geringer wirtschaftlicher Bedeutung. Zu den Anbaugebieten zählen Liberia, Sierra Leone, Zentralafrikanische Republik, Benin, Philippinen, Indonesien und Vietnam.
Libericafrüchte sind im Vergleich zu Arabica oder Robusta härter, saftloser, enthalten weniger Zucker und mehr Koffein. Daher werden die Bohnen als vergleichsweise minderwertig angesehen. Liberica benötigt zudem neben dem Excelsa-Kaffee (Coffea liberica var. dewevrei) den längsten Reifeprozess von 12 bis 14 Monaten. Die Sorte gilt jedoch als sehr widerstandsfähig gegen Parasiten und ist in Produktionsmenge und Lebensdauer sowohl Arabica als auch Robusta überlegen.
Liberica-Kaffee (Coffea liberica) ist eine Pflanzenart der Gattung Kaffeepflanzen (Coffea) aus der Familie der Rötegewächse (Rubiaceae). Das natürliche Verbreitungsgebiet der Art liegt im Flachland Westafrikas, die Art wird allerdings auch in Südostasien angebaut.
Ang Coffea liberica ay isang uri ng kape na nagmula sa bansang Liberia sa Kanlurang Aprika. Ang uring ito ay may mga katangiang tulad sa mga matatagpuan sa Coffea canephora.[1]
Tumutubo ang puno nito ng aabot sa 9 na metro ang taas. Ang mga bunga nito ay mas malaki sa mga bunga ng puno ng Coffea arabica. Dinala ang halaman sa bansang Indonesia noong ika-19 na siglo matapos patayin ng sakit ang mga puno ng kape doon. Hanggang sa kasalukuyan matatagpuan pa rin sa pulo ng Java ang puno.
Isa sa mga varietal ng Liberica ang Kape Barako ng Pilipinas. Kilala ang Lungsod ng Lipa sa paggawa nito. Kasalukuyang ititnatanim sa mga lalawigan ng Batangas at Cavite ang halaman.
Ang lathalaing ito ay isang usbong. Makatutulong ka sa Wikipedia sa nito.
Ang Coffea liberica ay isang uri ng kape na nagmula sa bansang Liberia sa Kanlurang Aprika. Ang uring ito ay may mga katangiang tulad sa mga matatagpuan sa Coffea canephora.
Coffea liberica, commonly known as the Liberian coffee, is a species of flowering plant in the family Rubiaceae from which coffee is produced. It is native to western and central Africa from Liberia to Uganda and Angola, and has become naturalised in the Philippines, Indonesia, Seychelles, the Andaman & Nicobar Islands, and Malaysia.[3][4]
Coffea liberica trees are very tall, reaching up to 20 m (66 ft) high. They are harvested using ladders. The size of the cherries, the beans, and the leaves of barako are also among the largest of all coffee varieties.[5][6]
The shape of the liberica beans is unique among other commercial species (arabica, robusta) and varieties (liberica var. dewevrei). It is asymmetric, with one side shorter than the other side, creating characteristic "hook" at the tip. The central furrow is also more jagged in comparison to other coffee beans.[5]
Coffea liberica accounts for less than 1.5% of commercial coffee grown. It was first commercially cultivated in the Philippines, after it was brought to the city of Lipa in the 1740s by Spanish friars. C. liberica was the main coffee species grown in the islands during the colonial period. They were exported to Western countries where they would command prices of up to five times the prices of coffee beans from other species. During the worldwide pandemic of coffee rust in the late 19th century, C. liberica plantations in the Philippines survived longer than arabica and robusta plantations. But they too eventually succumbed to the disease, leading to the collapse of the coffee industry in the islands. C. liberica is locally known as kapeng barako (Spanish: café verraco). It is still highly regarded and grown widely in the Philippines, though largely only for the local market. Today, Batangas and the neighboring province of Cavite are the main producers of the Philippine varietal of liberica.[7][8]
At the end of the 19th century, C. liberica was also brought to Indonesia to replace the arabica trees killed by the coffee rust disease. It is still found in parts of Central and East Java and West Kalimantan today. Liberica is also cultivated in Malaysia. It is generally grown in Malaysia's Coffee Belt on the west coast of Johor largely due to Javanese immigration to Malaysia in the 19th century. A rare and one-of-a-kind cultivar of liberica can be found in a secluded area of the Amazon Rainforest of Guyana.
Liberica coffee beans are much larger than the more popular arabica and robusta beans.[9] Due to its rarity and limited supply on a global level, the cost of regular liberica beans is on the higher end, with premium liberica beans carrying a heavier price tag. The caffeine concentration of liberica beans is the lowest of the three cultivars, with 1.23 g/100 g, where arabica has 1.61 g/100 g and Robusta has 2.26 g/100 g. [10]
Coffea dewevrei, Coffea dybowskii and Coffea excelsa were formerly considered as separate species but were reclassified in 2006 as synonyms for Coffea liberica var. dewevrei.[2]
Coffea liberica, commonly known as the Liberian coffee, is a species of flowering plant in the family Rubiaceae from which coffee is produced. It is native to western and central Africa from Liberia to Uganda and Angola, and has become naturalised in the Philippines, Indonesia, Seychelles, the Andaman & Nicobar Islands, and Malaysia.
Liberiankahvi (Coffea liberica) on lähtöisin Liberiasta, Länsi-Afrikasta. Itse puu voi kasvaa noin yhdeksän metriseksi, jonka marjat on suurempia kuin mm. arabiankahvissa. Tämä kahvilaji tuotiin Indonesiaan 1800-luvun lopulla korvaamaan ruostetaudin tappamat arabiankahvipensaat.
Libericaa löytyy vielä Keski- ja Itä-Jaavalta.
Liberiankahvi (Coffea liberica) on lähtöisin Liberiasta, Länsi-Afrikasta. Itse puu voi kasvaa noin yhdeksän metriseksi, jonka marjat on suurempia kuin mm. arabiankahvissa. Tämä kahvilaji tuotiin Indonesiaan 1800-luvun lopulla korvaamaan ruostetaudin tappamat arabiankahvipensaat.
Caféier du Liberia
Le caféier du Liberia (Coffea liberica) est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Rubiaceae, originaire du Liberia. C'est une espèce de caféier d'importance secondaire.
Cet arbre pousse jusqu'à neuf mètres de haut et produit des « cerises » plus grandes que celles de l'arabica. Il a été introduit en Indonésie pour remplacer les plants d'arabica tués par la rouille du caféier à la fin du XIXe siècle. L'espèce Liberia avait pour seul mérite sa résistance au champignon Hemileia vastatrix, cause d'une maladie décrite pour la première fois par Berkley et Broom en novembre 1869 dans le Gardeners Chronicle après l'examen de caféiers de Ceylan[1]:171. Entre 1870 et 1877, la production de l'île a chuté d'un tiers alors que les surfaces cultivées progressaient de 52000 acres[2]. Pour aider les scientifiques du jardin botanique de Peradeniya, un jeune botaniste anglais, Harry Marshall Ward, est envoyé à Ceylan en 1880. Ward conduit plusieurs séries d'études montrant que c'est bien cette maladie qui a détruit les caféiers[2].
Le caféier liberica ressemble au robusta. Il pousse toujours dans le centre et l'est de Java et dans les Antilles, par exemple sur l'île de Sainte-Lucie[3].
Une variété de liberica, appelée Baraco, est cultivée en quantité aux Philippines. Cependant beaucoup de producteurs et de courtiers font passer l'excelsa pour du Baraco car la quantité de ce dernier, ou de liberica des Philippines, est limitée et la plus grande partie est utilisée en mélanges avec d'autres espèces de café. La ville de Lipa était le plus grand producteur de liberica dans les années 1880 mais elle a presque disparu avec la destruction de la quasi-totalité des plants par la rouille du caféier. De nos jours, les provinces de Batangas et de Cavite sont les plus gros producteurs de liberica des Philippines.
Caféier du Liberia
Le caféier du Liberia (Coffea liberica) est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Rubiaceae, originaire du Liberia. C'est une espèce de caféier d'importance secondaire.
Kopi Liberika adalah jenis kopi yang berasal dari Liberia, Dan Afrika Barat. Kopi ini dapat tumbuh setinggi 9 meter dari tanah. Pada abad-19, jenis kopi ini didatangkan ke Indonesia untuk menggantikan kopi Arabika yang terserang oleh hama penyakit.
Kopi ini memiliki beberapa karakteristik:
Beberapa varietas kopi Liberika yang pernah didatangkan ke Indonesia antara lain adalah Ardoniana dan Durvei.
Kopi Liberika adalah jenis kopi yang berasal dari Liberia, Dan Afrika Barat. Kopi ini dapat tumbuh setinggi 9 meter dari tanah. Pada abad-19, jenis kopi ini didatangkan ke Indonesia untuk menggantikan kopi Arabika yang terserang oleh hama penyakit.
Coffea liberica (o caffè della Liberia) è una specie di pianta fiorita della famiglia delle Rubiaceae da cui viene prodotto il caffè. È originaria dell'Africa occidentale e centrale, diffusa dalla Liberia all'Uganda e all'Angola, ed è stata naturalizzata anche nelle Filippine, Indonesia, Seychelles, Isole Andamane e Nicobare, Polinesia francese, America Centrale, Indie occidentali, Venezuela, Colombia, Malesia e Brasile.[1][2]
L'albero di Coffea liberica cresce fino a 20 metri di altezza, producendo frutti più grandi di quelli raccolti sugli alberi di Coffea arabica. Fu importato in Indonesia per sostituire gli alberi di arabica uccisi dalla malattia della ruggine del caffè alla fine del XIX secolo. Si trova ancora oggi in alcune parti di Giava centrale e orientale e del Kalimantan Occidentale.
La Liberica è anche la principale specie di caffè coltivata nelle Filippine. La città di Lipa nella provincia di Batangas divenne il più grande produttore di arabica del paese nel 1880 fino a quando quell'industria non crollò a causa della ruggine del caffè nel 1890, uccidendo quasi tutte le piante di arabica nella zona e mettendo a rischio di estinzione la varietà. Come in Indonesia, fu introdotto il caffè liberica per sostituirlo. Oggi Batangas e la vicina provincia di Cavite sono produttori di una varietà di liberica conosciuta come barako (dallo spagnolo café verraco).
Coffea dewevrei, Coffea dybowskii e Coffea excelsa erano precedentemente considerate specie separate, ma sono state riclassificate nel 2006 come sinonimi di Coffea liberica var. dewevrei.[3]
Coffea liberica (o caffè della Liberia) è una specie di pianta fiorita della famiglia delle Rubiaceae da cui viene prodotto il caffè. È originaria dell'Africa occidentale e centrale, diffusa dalla Liberia all'Uganda e all'Angola, ed è stata naturalizzata anche nelle Filippine, Indonesia, Seychelles, Isole Andamane e Nicobare, Polinesia francese, America Centrale, Indie occidentali, Venezuela, Colombia, Malesia e Brasile.
Liberinis kavamedis (lot. Coffea liberica), arba liberika – mažiau paplitusi kavamedžių (Coffea) rūšis, kilusi Liberijoje Vakarų Afrikoje. Kultivuojama Indonezijoje, Filipinuose, kur ji buvo atvežta pakeisti kavos rūdies (Hemileia vastatrix) ligos nuniokotų arabinių kavamedžių, taip pat randama centrinėje ir rytų Javoje. Medis išauga iki 9 m aukščio, turi stangrius, odiškus, ilgus lapus, auga žemumose.
Skirtingai, nei arabikos ir robustos kavos, kurios yra plačiai auginamos visame pasaulyje, liberika yra mažiau populiari. Uogose pulpos sluoksnis labai plonas. Liberikos pupelės savo dydžiu lenkia ir arabiką, ir robustą. Iš liberikos pupelių paruoštas gėrimas yra prastesnio skonio. Šios pupelės naudojamos kavos gėrimams ir tirpiai kavai gaminti. Ji užima apie 1 % pasaulinės produkcijos. Filipinuose auginama liberika vadinama Kape Barako.
Liberinis kavamedis (lot. Coffea liberica), arba liberika – mažiau paplitusi kavamedžių (Coffea) rūšis, kilusi Liberijoje Vakarų Afrikoje. Kultivuojama Indonezijoje, Filipinuose, kur ji buvo atvežta pakeisti kavos rūdies (Hemileia vastatrix) ligos nuniokotų arabinių kavamedžių, taip pat randama centrinėje ir rytų Javoje. Medis išauga iki 9 m aukščio, turi stangrius, odiškus, ilgus lapus, auga žemumose.
Coffea liberica er en av de tre hovedtypene kaffebusker. Den kommer fra Liberia og har liten betydning for verdenshandelen på grunn av sin spesielle smak.
Denne artikkelen er foreløpig kort eller mangelfull. Du kan hjelpe Wikipedia ved å utvide eller endre den.
Coffea liberica er en av de tre hovedtypene kaffebusker. Den kommer fra Liberia og har liten betydning for verdenshandelen på grunn av sin spesielle smak.
Multimedia w Wikimedia Commons Kawa liberyjska (Coffea liberica) – gatunek rośliny z rodziny marzanowatych. Pochodzi z terenów Afryki[1]. Jest uprawiany w Afryce, na Cejlonie, na Jawie, Madagaskarze[2].
Drzewo dorastające do 6-12 m wysokości o liściach lancetowatych, zimozielonych, długości do 30 cm. Ułożone są naprzeciwlegle. Kwiaty w kolorze białym, pachnące. Owocem jest pestkowiec o długości 2-3 cm.
Coffea dewevrei, Coffea dybowskii i Coffea excelsa były dawniej uznane za odrębne gatunki, ale w 2006 roku zostały przeklasyfikowane jako synonimy Coffea liberica var. dewevrei[3].
Roślina użytkowana tak jak kawa arabska. Jest od niej bardziej odporna na szkodniki i daje większy plon[2]. Jest mniej aromatyczna.
Kawa liberyjska (Coffea liberica) – gatunek rośliny z rodziny marzanowatych. Pochodzi z terenów Afryki. Jest uprawiany w Afryce, na Cejlonie, na Jawie, Madagaskarze.
Café liberiano (Coffea liberica) é uma espécie de café que se originou na Libéria, África Ocidental.[1] A árvore de café cresce até 9 metros de altura. O café foi levado para a Indonésia para substituir as árvores arábica mortas pela doença da ferrugem no final do século XIX. Ele ainda é encontrado em partes da Europa Central e a Leste de Java hoje.
Café liberiano (Coffea liberica) é uma espécie de café que se originou na Libéria, África Ocidental. A árvore de café cresce até 9 metros de altura. O café foi levado para a Indonésia para substituir as árvores arábica mortas pela doença da ferrugem no final do século XIX. Ele ainda é encontrado em partes da Europa Central e a Leste de Java hoje.
Liberiakaffe (Coffea liberica) är en kaffeart som ursprungligen kommer från västra delarna av Afrika där Carl von Linnés lärling, Adam Afzelius, upptäckte den vildväxande busken i slutet av 1700-talet. Jämfört med arabiskt kaffe är liberiakaffet en låglandsväxt, samt större och kraftigare. Den är en typisk låglandsväxt som ger ett beskt kaffe med kraftig smak.
Liberiakaffet svarar för mindre än 1 % av världens kaffeproduktion. Används också som ympunderlag till arabiskt kaffe. Arten är mer anpassad till fuktigt låglandsklimat än andra kaffe-arter. Se även arabiskt kaffe och robustakaffe.
Arten förekommer vild i tropiska Västafrika. Två varieteter erkänns; var. liberica och var. dewevrei.
var. liberica
var. dewevrei (De Wild. & T. Durand) Lebrun, 1941
Liberiakaffe (Coffea liberica) är en kaffeart som ursprungligen kommer från västra delarna av Afrika där Carl von Linnés lärling, Adam Afzelius, upptäckte den vildväxande busken i slutet av 1700-talet. Jämfört med arabiskt kaffe är liberiakaffet en låglandsväxt, samt större och kraftigare. Den är en typisk låglandsväxt som ger ett beskt kaffe med kraftig smak.
Liberiakaffet svarar för mindre än 1 % av världens kaffeproduktion. Används också som ympunderlag till arabiskt kaffe. Arten är mer anpassad till fuktigt låglandsklimat än andra kaffe-arter. Se även arabiskt kaffe och robustakaffe.
Arten förekommer vild i tropiska Västafrika. Två varieteter erkänns; var. liberica och var. dewevrei.
Зерна ліберики не такі якісні, як від арабіки чи робусти, тож використовуються здебільшого для приготування різних сумішей та мазей. Смак кави різкий та гіркий, тому її можуть домішувати до інших сортів, але окремий напій не готують.
Невелике вертикальне вічнозелене дерево або чагарник, що росте у висоту на 5–17 метрів і виробляє плодів більше, ніж арабіка. Листя зелене, довжиною 15–35 см, 6–15 см завширшки, від подовжено-яйцеподібної форми до еліптичної, загострене і шкірясте в текстурі. Квіти одиночні. Достиглі ягоди блідо-червоні, від 1 до 2 см в довжину, їх поширюють птахи, кажани і гризуни.
Ця кава була завезена в Індонезію, щоб замінити убиті хворобою рослини кави арабіки в кінці 19-го століття. Кава ліберійська схожа на робусту. Вона як і раніше росте в центральній і східній Яві. Також Каву ліберійську вирощують на Філіппінах.
Це незавершена стаття з ботаніки.Cà phê mít hay cà phê Liberia (danh pháp hai phần: Coffea liberica, đồng nghĩa Coffea excelsa[2]) thuộc họ Thiến thảo.
Cây cao 2m -5m. Thân, lá và quả đều to, khác biệt hẳn cà phê vối. Do lá to, xanh đậm nhìn xa như cây mít nên gọi là cà phê mít. Cây chịu hạn tốt, ít cần nước tưới nên thường trồng quảng canh. Tuy nhiên do năng suất kém, có vị chua[3] nên không được ưa chuộng và phát triển diện tích.
Tại Việt Nam cây trồng chủ yếu ở các tỉnh như Nghệ An, Quảng Trị, Gia Lai, Kon Tum là những tỉnh có điều kiện phù hợp cho phát triển cây công nghiệp nhưng không hoàn toàn thuận lợi cho cà phê phát triển. Đây cũng chính là lý do Đắk Lắk và nhất là Buôn Ma Thuột vốn được xem là thủ phủ cà phê nhưng lại có rất ít diện tích trồng loại cà phê này.
Ở Tây nguyên, Cà phê mít thường nở hoa và thu hoạch muộn hơn các loài cà phê khác do đặc điểm là nở hoa nhờ nước mưa, quả thường thu hoạch vào tháng 12 âm lịch, sau khi các loài cà phê khác đã thu hoạch xong. Sản lượng của cà phê mít không lớn, hạt nhân to, thon dài trắng. Cây thường được trồng thuần loài hay làm đai rừng chắn gió cho các lô cà phê vối, thường trồng thành hàng với khoảng cách 5-7m một cây.
Do đặc tính chịu hạn và có sức chống chọi với sâu bệnh cao nên hiện cà phê mít được dùng làm gốc ghép cho các loại cà phê khác rất được các nhà vườn ưa chuộng.
Hạt cà phê mít thường được trộn vào với cà phê vối, cà phê chè khi rang xay để tạo hương vị.
Cà phê mít thường hợp với gu của người châu Âu, các loại cà phê hòa tan theo gu châu Âu thường có tỉ lệ cà phê mít nhiều nên thường có vị chua đặc trưng[cần dẫn nguồn].
Phương tiện liên quan tới Coffea liberica tại Wikimedia Commons
Cà phê mít hay cà phê Liberia (danh pháp hai phần: Coffea liberica, đồng nghĩa Coffea excelsa) thuộc họ Thiến thảo.
Coffea liberica W.Bull ex Hiern, 1876
Синонимы
Кофе либерика, или кофе либерийский[источник не указан 81 день] (лат. Cofféa liberica), — вид рода Кофе (Coffea) трибы Кофейные (Coffeeae) семейства Мареновые.
Вид считается третьим по распространённости после арабики и робусты.
Произрастает во многих странах Африки. В настоящее время плантации либерики есть также на Филиппинах, в Индонезии и на Шри-Ланке. На экспорт выращивается редко.
Вид имеет весьма сильный аромат, но достаточно слабый вкус. Напиток, сваренный из зерён либерики, не отличается высоким содержанием кофеина. Ввиду вышесказанного, вид используется редко — в основном в кофейных смесях, куда его добавляют из-за аромата (который в некоторых случаях может быть сильнее арабики).
Это заготовка статьи по ботанике. Вы можете помочь проекту, дополнив её. 
Кофе либерика, или кофе либерийский[источник не указан 81 день] (лат. Cofféa liberica), — вид рода Кофе (Coffea) трибы Кофейные (Coffeeae) семейства Мареновые.
Вид считается третьим по распространённости после арабики и робусты.
大果咖啡（学名：Coffea liberica）又名賴比瑞亞咖啡、利比里卡咖啡，亦称利比里亚種（Liberica），是一种抗虫害、适合高温潮湿气候的品种，其浆果和种子都要比小果咖啡大到近两倍，香味浓郁，但味淡，一般北欧人比较喜欢这种咖啡。主要在非洲利比里亚、科特迪瓦、马达加斯加种植。
咖啡主題
分類 界 : 植物界 Plantae[1] 門 : 被子植物門 Magnoliophyta[1] 綱 : 双子葉植物綱 Magnoliopsida[1] 目 : アカネ目 Rubiales[1] 科 : アカネ科 Rubiaceae[1] 属 : コーヒーノキ属 Coffea[1] 種 : リベリカコーヒーノキ C. liberica[1] 学名 Coffea libericaリベリカコーヒーノキ（学名:Coffea liberica）は、西アフリカのリベリア原産のアカネ科の植物である[2]。アラビカコーヒーノキやロブスタコーヒーノキとともにコーヒー3原種に数えられるが[2]、消費量は少なく世界全体の流通量の1パーセントに満たない[2][3][4][5]。
樹高は高く、樹形は剛直である[6]。葉は肉厚である[6]。5メートルから17メートル程度にまで成長する常緑低木で、20センチから30センチほどの光沢のある葉をつける[7]。果実はひし形で他種に比べて大きく、熟すと赤や黄色になる[7][8]。気温や湿度などといった環境にも順応性が高いがサビ病などの病害に弱い[2][5]。熱帯にあるマレーシアやフィリピンなどの低地で栽培されている[6]。
ロブスタコーヒーノキとともに19世紀末に発見され20世紀始めから生産が始まった[8]。コーヒー豆としてはアラビカ種に比べて酸味がなく苦みが強くて味が劣る[2][3][9]。これに加えて病害にも弱く生産性が低いため[5][8]、西アフリカの生産諸国の国内で消費されたりわずかにヨーロッパに輸出される他には研究用や交配用の種として利用される程度である[2][5][8]。
この項目は、植物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（プロジェクト:植物／Portal:植物）。 
この項目は、食品・食文化に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（Portal:食）。 
この項目は、農業に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（ウィキプロジェクト 農業/Portal:農業）。
コーヒー主要項目
生産国・地域
コモンズにあるコーヒー画像
Category:コーヒー
食ポータル
リベリカコーヒーノキ（学名:Coffea liberica）は、西アフリカのリベリア原産のアカネ科の植物である。アラビカコーヒーノキやロブスタコーヒーノキとともにコーヒー3原種に数えられるが、消費量は少なく世界全体の流通量の1パーセントに満たない。
.jpg)
