nomes no trilho de navegação
L'impatiens glandulifera anomenat en català balsamina glandulífera[1] és una gran planta anual originària de l'Himàlaia.[2][3] És la planta anual més alta d'Europa.[4]
Va ser introduïda a Europa el 1839 com a planta ornamental però aviat va escapar dels jardins i pul·lula, sobretot als boscs de ribera i en altres zones húmides, on elimina la flora local.[5] A Occident és considerat una espècie invasora.[6] Pot accelerar l'erosió de les ribes, perquè té arrels poc profunds i ofega herbes i altres plantes baixes, que elles sí que fixen la terra l'hivern i la primavera quan el caball és superior.[5] Pels seus flors més grans i vistoses, així com la seva producció de nèctar superior, pot modificar l'activitat dels pol·linitzadors i guanyar en la competició amb espècies natives.[7]
El seu nom impatiens refereix al comportament dels llavors i glandulifera prové del llatí glans, «glàndula» i el sufix -ferus, -fera, -ferum, «que porta».
És un teròfit que floreix de juny a octubre. El seu hàbitat són zones húmides i riberes. La tija ateny entre un i dos metres, les fulles de forma lanceolada fan entre 5 i 23 centímetres. La tija és d'un verd suau amb traces vermelles. Les fulles triturades tenen un olor de resclum molt fort. Sota la tija de les fulles hi ha glàndules que donen un nèctar vescós, dolç i comestible. Les flors són de color rosa. A Catalunya s'ha naturalitzat al nord a la vall del Tet i més recentment al sud a la vall del Ter.[8]
Els llavors verds, les tijes joves i fulles joves són tots comestibles. Les flors s'utilitzen per fer confitura o gelats. L'ús culinari més freqüent podria ser un factor de control de la planta prolífica.[9] Els llavors fan entre 20 a 30 mm de llargada i uns 8 mm d'amplada es reparteixen per dehiscència fins a uns set metres.[10]
És una planta molt prolífica: cada individu madur produeix uns 2500 llavors, i en explosar la càpsula pot ejectar-les fins a uns set metres. És quasi impossible eliminar-la una vegada que floreix i porta llavors, sense dispersar-la més i augmentar la plaga. Val més segar o utilitzar plaguicides abans la floració. Per surt, els llavors no tenen capacitat de sobreviure gaire temps dormint, el que permet eliminar la plaga en dos a tres anys.[5][11] Després d'accions per eliminar un altre espècie invasora que aficiona el mateix hàbitat, la fallopia japonica, s'ha de vetllar que l'espai no sigui recolonitzat per l'impatiens glandulifera.[12]
L'impatiens glandulifera anomenat en català balsamina glandulífera és una gran planta anual originària de l'Himàlaia. És la planta anual més alta d'Europa.
Va ser introduïda a Europa el 1839 com a planta ornamental però aviat va escapar dels jardins i pul·lula, sobretot als boscs de ribera i en altres zones húmides, on elimina la flora local. A Occident és considerat una espècie invasora. Pot accelerar l'erosió de les ribes, perquè té arrels poc profunds i ofega herbes i altres plantes baixes, que elles sí que fixen la terra l'hivern i la primavera quan el caball és superior. Pels seus flors més grans i vistoses, així com la seva producció de nèctar superior, pot modificar l'activitat dels pol·linitzadors i guanyar en la competició amb espècies natives.
El seu nom impatiens refereix al comportament dels llavors i glandulifera prové del llatí glans, «glàndula» i el sufix -ferus, -fera, -ferum, «que porta».
