Emiliania huxleyi

Emiliania huxleyi, sovint abreujat com "EHUX", és una espècie de cocolitòfor amb distribució cosmopolita en aigües des dels tròpics a les subàrtiques. És un dels components del plàncton fotosintètic que forma la base de la cadena alimentària marina. Es forma després de la termoclina de l'estiu. És un organisme unicel·lular. Forma compostos químics molt resistents, les alquenones, que s'utilitzen per a determinar els climes del passat en la superfície de l'aigua.

Emiliania huxleyi va rebre el seu nom genèric i l'epítet específic en honor de Thomas Huxley i Cesare Emiliani. Aquesta espècie ha servit d'inspiració per a la hipòtesi Gaia de James Lovelock.

E. huxleyi és de bon tros el cocolitòfor més abundant dels oceans de la Terra, pot arribar a cobrir 100.000 km².

• Landsat imatge de la florida de 1999 d'E. huxleyi.

• E. huxleyi al Mar de Barents.

Notes

Referències

• Amouroux, D. «Role of oceans as biogenic sources of selenium». Earth and Planetary Science Letters, vol. 189, 3–4, 2001, pàg. 277–283. Bibcode: 2001E&PSL.189..277A. DOI: 10.1016/S0012-821X(01)00370-3.
• Andreae, M. O. «Atmospheric aerosols: biogeochemical sources and role in atmospheric chemistry». Science, vol. 276, 5315, 16-05-1997, pàg. 1052–1058. DOI: 10.1126/science.276.5315.1052 [Consulta: 21 març 2008].
• Araie, H. «Metabolism of selenium in a coccolithophorid, Emiliania huxleyi». J Plant Res, vol. 116, 2003, pàg. 119.
• Boisson, F. «Ultrastructural observations on the marine coccolithophorid Cricosphaera elongata cultured in the presence of selenium or cadmium». Bulletin de l'Institut océanographique(Monaco), 1996, pàg. 239–247.
• Dacey, J. W. H. «Oceanic dimethylsulfide: Production during zooplankton grazing on phytoplankton». Science, vol. 233, 4770, 19-09-1986, pàg. 1314–1316. Bibcode: 1986Sci...233.1314D. DOI: 10.1126/science.233.4770.1314. PMID: 17843360 [Consulta: 21 març 2008].
• Dambara, A. «Requirement of selenium for the growth and selection of adequate culture media in a marine coccolithophorid, Emiliania huxleyi». Bulletin of the Society of Sea Water Science, Japan, vol. 53, 6, 1999, pàg. 476–484.
• Danbara, A. «The requirement of selenium for the growth of marine coccolithophorids, Emiliania huxleyi, Gephyrocapsa oceanica and Helladosphaera sp. (Prymnesiophyceae)». Plant and Cell Physiology, vol. 40, 7, 2007, pàg. 762–766. DOI: 10.1093/oxfordjournals.pcp.a029603.
• DeBose, J. L. «Dimethylsulfoniopropionate as a foraging cue for reef fishes». Science, vol. 319, 5868, 07-03-2008, pàg. 1356. Bibcode: 2008Sci...319.1356D. DOI: 10.1126/science.1151109. PMID: 18323445 [Consulta: 21 març 2008].
• Doblin, M. A. «Growth and biomass stimulation of the toxic dinoflagellate Gymnodinium catenatum (Graham) by dissolved organic substances». Journal of Experimental Marine Biology and Ecology, vol. 236, 1, 1999, pàg. 33–47. DOI: 10.1016/S0022-0981(98)00193-2.
• Fabry, V. J. (2003). "Calcium carbonate production by coccolithophorid algae in long-term carbon dioxide sequestration". , California State University, San Marcos (US)
• Howard, E. C. «Bacterial taxa that limit sulfur flux from the ocean». Science, vol. 314, 5799, 27-10-2006, pàg. 649–652. Bibcode: 2006Sci...314..649H. DOI: 10.1126/science.1130657. PMID: 17068264 [Consulta: 21 març 2008].
• Norici, A. «Sulfur and primary production in aquatic environments: An ecological perspective». Photosynthesis Research, vol. 86, 3, 2005, pàg. 409–417. DOI: 10.1007/s11120-005-3250-0. PMID: 16307310.
• Obata, T. «A novel eukaryotic selenoprotein in the haptophyte alga Emiliania huxleyi». Journal of Biological Chemistry, vol. 280, 18, 2005, pàg. 18462–8. DOI: 10.1074/jbc.M501517200. PMID: 15743763.
• Obata, T. «Kinetic studies on bioconcentration mechanism of selenium by a coccolithophorid, Emiliania huxleyi». Plant Cell Physiology, vol. 44, 2003, pàg. S43.
• Obata, T. «Bioconcentration mechanism of selenium by a coccolithophorid, Emiliania huxleyi». Plant Cell Physiology, vol. 45, 10, 2004, pàg. 1434–1441. DOI: 10.1093/pcp/pch164. PMID: 15564527 [Consulta: 21 març 2008].
• Read, B. «Pan genome of the phytoplankton Emiliania underpins its global distribution». Nature, vol. 499, 7457, 2013, pàg. 209-213. Bibcode: 2013Natur.499..209.. DOI: 10.1038/nature12221. PMID: 23760476 [Consulta: 6 novembre 2014].
• Shiraiwa, Y. «Physiological regulation of carbon fixation in the photosynthesis and calcification of coccolithophorids». Comparative Biochemistry and Physiology, Part B, vol. 136, 4, 2003, pàg. 775–783. DOI: 10.1016/S1096-4959(03)00221-5.
• Sorrosa, J. M. «Low temperature stimulates cell enlargement and intracellular calcification of coccolithophorids». Marine Biotechnology, vol. 7, 2, 2005, pàg. 128–133. DOI: 10.1007/s10126-004-0478-1. PMID: 15782289.
• Todd, J. D. «Structural and regulatory genes required to make the gas dimethyl sulfide in bacteria». Science, vol. 315, 5812, 02-02-2007, pàg. 666–669. Bibcode: 2007Sci...315..666T. DOI: 10.1126/science.1135370. PMID: 17272727 [Consulta: 21 març 2008].
• Vallina, S. M. «Strong relationship between DMS and the solar radiation dose over the global surface ocean». Science, vol. 315, 5811, 26-01-2007, pàg. 506–508. Bibcode: 2007Sci...315..506V. DOI: 10.1126/science.1133680. PMID: 17255509 [Consulta: 21 març 2008].
• Vila-Costa, M. «Dimethylsulfoniopropionate uptake by marine phytoplankton». Science, vol. 314, 5799, 27-10-2006, pàg. 652–654. Bibcode: 2006Sci...314..652V. DOI: 10.1126/science.1131043. PMID: 17068265 [Consulta: 21 març 2008].
• Volkman, J. K. «Alkenones in Gephyrocapsa oceanica: Implications for studies of paleoclimate». Geochimica et Cosmochimica Acta, vol. 59, 3, 1995, pàg. 513–520. Bibcode: 1995GeCoA..59..513V. DOI: 10.1016/0016-7037(95)00325-T.

Enllaços externs

• Cocco Express - Coccolithophorids Expressed Sequence Tags (EST) & Microarray Database