El cirerer americà (Prunus serotina) és un arbre de la família rosàcia.[1]
És originari de l'est de Nord-amèrica des del sud de Quebec i Ontàrio al sud de Texas i Florida central, amb poblacions disjuntes a Arizona i Nou Mèxic, i muntanyes de Mèxic i Guatemala.[2][3]
És un arbre caducifoli de 15 a 30 m d'alt de flors en raïms d'unes 40 flors. Les fulles són simples tenen els marges serrats. El fruit és una drupa, d'un cm de diàmetre negra quan està madura, és amarga i astringent crua. Els ocells se les mengen.[2][4] El cirerer americà és una espècie pionera al mig oest (Midwest), pot viure uns 250 anys, és propens al trencament de branques.
Està estretament relacionat amb el cirerer de Virgína (Prunus virginiana), i té dues subespècies:
Del fruit cuit se'n fan melmelades i pastissos i saboritzant de gelats per exemple. La fusta és bona per ebenisteria. S'ha naturalitzat a parts d'Europa, però s'ha classificat a la lista de les 100 espècies invasores més dolentes d'Europa.[5]
El cirerer americà (Prunus serotina) és un arbre de la família rosàcia.
És originari de l'est de Nord-amèrica des del sud de Quebec i Ontàrio al sud de Texas i Florida central, amb poblacions disjuntes a Arizona i Nou Mèxic, i muntanyes de Mèxic i Guatemala.
