Els firmicuts (Firmicutes) són un grup de bacteris, la majoria dels quals tenen una paret cel·lular, el que els dóna qualitat de Gram Positius. Algunes d'ells (mol·licuts, entre els que es poden trobar micoplasmes), manquen de paret cel·lular. Això provoca que no es puguin acolorir amb la tinció de Gram i a més també manquen d'una segona membrana trobada en la majoria de bacteries Gram negatives. D'altres però, com la Megasphaera, Pectinatus, Selenomonas i Zymophilus tenen una pseudomembrana exterior porosa que les fa Gram-negatives.
El terme firmicuts va ser creat originalment per a incloir totes les bacteries Gram-Positives, però recentment s'ha restringit a un grup base de formes relacionades, anomenat grup de contingut GC baix, en contraposició als actinobacteris que té un contingut GC alt. Els bacteris del grup dels firmicuts tenen forma de ram o de bastó, per això porten les denominacions -cocs o bacil en la seva nomenclatura.
Molts dels firmicuts produeixen endòspores, que els fa resistents a la dessecació i poden sobreviure en circumstàncies extremes. Es poden trobar en diversos hàbitats i tenen alguns agents patògens molt notables. Una de les famílies de firmicuts, els heliobacteris, obté la seva energia a través de la fotosíntesi.
Els firmicuts juguen un paper important en la producció de cervesa, vi i sidra. L'investigador nord-americà Jeffrey Gordon van fer la troballa que en els éssers humans obesos i en els ratolins tenen un percentatge més baix de bacteries de la família Bacteroidetes i en major quantitat bacteries de la família firmicuts.
El grup es divideix típicament en tres classes: Bacils, Anaerobis facultatius, Clostridia, organismes Anaerobis i mol·licuts. En els arbres filogenètics, els dos primers grups semblen ser parafilètics, de manera que és possible que en un futur proper aquests grups de famílies pateixin una reestructuració. En l'actualitat es reconeixen més de 272 gèneres de la branca Firmicuts, essent els més importants:
Bacil, ordre Bacillales
Bacil, ordre Lactobacils
Els firmicuts (Firmicutes) són un grup de bacteris, la majoria dels quals tenen una paret cel·lular, el que els dóna qualitat de Gram Positius. Algunes d'ells (mol·licuts, entre els que es poden trobar micoplasmes), manquen de paret cel·lular. Això provoca que no es puguin acolorir amb la tinció de Gram i a més també manquen d'una segona membrana trobada en la majoria de bacteries Gram negatives. D'altres però, com la Megasphaera, Pectinatus, Selenomonas i Zymophilus tenen una pseudomembrana exterior porosa que les fa Gram-negatives.
El terme firmicuts va ser creat originalment per a incloir totes les bacteries Gram-Positives, però recentment s'ha restringit a un grup base de formes relacionades, anomenat grup de contingut GC baix, en contraposició als actinobacteris que té un contingut GC alt. Els bacteris del grup dels firmicuts tenen forma de ram o de bastó, per això porten les denominacions -cocs o bacil en la seva nomenclatura.
Molts dels firmicuts produeixen endòspores, que els fa resistents a la dessecació i poden sobreviure en circumstàncies extremes. Es poden trobar en diversos hàbitats i tenen alguns agents patògens molt notables. Una de les famílies de firmicuts, els heliobacteris, obté la seva energia a través de la fotosíntesi.
Els firmicuts juguen un paper important en la producció de cervesa, vi i sidra. L'investigador nord-americà Jeffrey Gordon van fer la troballa que en els éssers humans obesos i en els ratolins tenen un percentatge més baix de bacteries de la família Bacteroidetes i en major quantitat bacteries de la família firmicuts.
