El lèmur gris meridional (Hapalemur meridionalis) és una espècie de primat estrepsirini de la família dels lemúrids. És endèmic del sud de Madagascar, a prop de Tôlanaro. Inicialment fou descrit com a subespècie del lèmur gris oriental (Hapalemur griseus), car tenen una mida similar.[1] Tanmateix, H. meridionalis té el pelatge més vermell i fosc, la cua més curta i vocalitzacions diferents.[1]
El lèmur gris meridional (Hapalemur meridionalis) és una espècie de primat estrepsirini de la família dels lemúrids. És endèmic del sud de Madagascar, a prop de Tôlanaro. Inicialment fou descrit com a subespècie del lèmur gris oriental (Hapalemur griseus), car tenen una mida similar. Tanmateix, H. meridionalis té el pelatge més vermell i fosc, la cua més curta i vocalitzacions diferents.
Der Südliche Bambuslemur oder Südliche Halbmaki (Hapalemur meridionalis) ist eine Primatenart aus der Gruppe der Lemuren. Er gilt als eine vom Östlichen Bambuslemuren abgetrennte eigenständige Art.
Südliche Bambuslemuren erreichen eine Kopfrumpflänge von 24 bis 30 Zentimetern, der Schwanz ist mit 32 bis 40 Zentimetern länger als der Rumpf und das Gewicht beträgt 0,8 bis 1,1 Kilogramm. Sie ähneln den Östlichen Bambuslemuren, sind aber etwas dunkler. Ihr Fell ist an der Oberseite grau bis olivgrau gefärbt, wobei die Schultern und der hintere Teil des Rumpfes rötlich sein können. Die Unterseite ist hellgrau gefärbt, ebenso das Gesicht, der Schwanz ist dunkelgrau. Der Kopf ist wie bei allen Bambuslemuren durch die kleinen, rundlichen Ohren und die kurze Schnauze charakterisiert.
Diese Primaten kommen wie alle Lemuren nur auf Madagaskar vor, wo sie den Südosten der Insel bewohnen. Die Nordgrenze ihres Verbreitungsgebietes bildet der Fluss Mananara. Lebensraum dieser Tiere sind Küsten- und Regenwälder, sie kommen bis in 1600 Meter Seehöhe vor.
Über die Lebensweise der Südlichen Bambuslemuren ist relativ wenig bekannt. Sie sind tagaktiv und leben in kleinen Gruppen von bis zu sieben Tieren, im Geäst bewegen sie sich senkrecht kletternd und springend fort. In ihrem Verbreitungsgebiet gibt es relativ wenig Bambus, daher wird vermutet, dass ihre Nahrung im Gegensatz zu anderen Bambuslemuren weniger aus diesen Pflanzen besteht. Vielmehr könnten die dort weit verbreiteten Schraubenbäume und Bäume der Reisenden die Nahrung dieser Tiere liefern.
Die Hauptgefährdung für die Südlichen Bambuslemuren stellt die Zerstörung ihres Lebensraums durch Brandrodungen, Abholzungen, Holzkohleerzeugung und Bergbau dar, hinzu kommt die Bejagung. Ihr Verbreitungsgebiet ist zerstückelt, die Bestände sind im Rückgang begriffen. Die IUCN listet die Art als „gefährdet“ (vulnerable).
Der Südliche Bambuslemur oder Südliche Halbmaki (Hapalemur meridionalis) ist eine Primatenart aus der Gruppe der Lemuren. Er gilt als eine vom Östlichen Bambuslemuren abgetrennte eigenständige Art.
The southern lesser bamboo lemur (Hapalemur meridionalis), also known as the southern bamboo lemur, rusty-gray lesser bamboo lemur,[4] and southern gentle lemur, is a species of bamboo lemur endemic to southern Madagascar.
It was originally considered to be a subspecies of the eastern lesser bamboo lemur (Hapalemur griseus), and is of similar size, but is darker and redder than the eastern lesser bamboo lemur, with a shorter tail and different vocalizations.[5] The type locality is the forestry station of Mandena, and it is further supported as a separate species by recent mitochondrial DNA research.[5][6] It is possible that hybridisation with H griseus occurs on the Andringitra Massif at altitudes of 1,600 m (5,200 ft).[1]
The precise distribution is not known but it is found in south-eastern Madagascar from the Mananara River south to Andohahela and up to an altitude of 1,500 m (4,900 ft). This species is found in three national parks; (Andohahela, Andringitra and Midongy du Sud), three special reserves (Kalambatritra, Manombo and Pic d' Ivohibe), Tsitongambarika Protected Area, and in the Mandena Conservation Zone.[1]
It is thought that this species is cathemeral, (i.e. it has sporadic and random intervals of activity during the day or night) and inhabits subtropical moist lowland and montane forests up to 1,600 m (5,200 ft). They live in groups of four to seven and sometimes there is more than one breeding female. Latrine behaviour has been observed where adults urinate, in turn, at specific sites followed by juveniles – it is thought this behaviour could be territorial or has some other communication function.[1] In Madena forest groups forage on the ground eating various grasses in areas of sparse tree cover and swamps, and have also been observed in reed beds along the estuaries of Evahtra.[1]
The southern lesser bamboo lemu is listed by the Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora (CITES) on Appendix 1 and the International Union for Conservation of Nature (IUCN) categorise this species as vulnerable.[1][2]
The southern lesser bamboo lemur (Hapalemur meridionalis), also known as the southern bamboo lemur, rusty-gray lesser bamboo lemur, and southern gentle lemur, is a species of bamboo lemur endemic to southern Madagascar.
Hapalemur meridionalis[2] es una especie de primate estrepsirrino de la familia Lemuridae endémica del sur de Madagascar, cerca de Tôlanaro. Inicialmente fue propuesto como una subespecie del lémur gris del bambú (Hapalemur griseus), pues son de tamaños similares.[3] Sin embargo, H. meridionalis tiene un pelaje más rojo y oscuro, una cola más corta y diferentes vocalizaciones.[3] La especie vive en las cercanías de Mandena, y se cree que habita las tierras bajas húmedas y los bosques montañosos.[3]Actualmente, se ha clasificado en estado vulnerable de conservación.[1]
Su clasificación como una especie separada de Hapalemur griseus ha sido apoyada con estudios comparativos del ADN mitocondrial de ambas especies.[4]
Datos: Q571320
Multimedia:
Especies: Hapalemur meridionalis
Hapalemur meridionalis es una especie de primate estrepsirrino de la familia Lemuridae endémica del sur de Madagascar, cerca de Tôlanaro. Inicialmente fue propuesto como una subespecie del lémur gris del bambú (Hapalemur griseus), pues son de tamaños similares. Sin embargo, H. meridionalis tiene un pelaje más rojo y oscuro, una cola más corta y diferentes vocalizaciones. La especie vive en las cercanías de Mandena, y se cree que habita las tierras bajas húmedas y los bosques montañosos.Actualmente, se ha clasificado en estado vulnerable de conservación.
Su clasificación como una especie separada de Hapalemur griseus ha sido apoyada con estudios comparativos del ADN mitocondrial de ambas especies.
Hapalemur meridionalis Lemuridae familiako primate lemuriforme espezie bat da. Lemur guztiak bezala Madagaskarren baino ez da bizi, kasu honetan hegoaldean, Tôlanaron. Lehen deskribapenek azpiespezie gisa zuten, Hapalemur griseusen barnean sartuz. Hala ere hau baino ilunagoa eta gorriagoa da, isatsa motzagoa da eta hots ezberdinak egiten ditu. ADN mitokondrialarekin eginiko ikerketen arabera espezie ezberdina da.
Hapalemur meridionalis Lemuridae familiako primate lemuriforme espezie bat da. Lemur guztiak bezala Madagaskarren baino ez da bizi, kasu honetan hegoaldean, Tôlanaron. Lehen deskribapenek azpiespezie gisa zuten, Hapalemur griseusen barnean sartuz. Hala ere hau baino ilunagoa eta gorriagoa da, isatsa motzagoa da eta hots ezberdinak egiten ditu. ADN mitokondrialarekin eginiko ikerketen arabera espezie ezberdina da.
L'apalemure grigio meridionale (Hapalemur griseus meridionalis) è una sottospecie di apalemure grigio endemica del Madagascar[2], dove lo si trova nelle foreste pluviali della zona attorno a Tolagnaro.
Rispetto alla sottospecie nominale, ha pelo di colore più scuro e con sfumature rossicce. Inoltre, la sua coda è di lunghezza minore in rapporto al corpo e le vocalizzazioni emesse (simili a grugniti) sono leggermente differenti rispetto a quelle di H. g. griseus.
Alcuni studiosi, in seguito a recenti ricerche sul DNA mitocondriale, hanno proposto lo scorporo di H. g. meridionalis da H. griseus e la sua riclassificazione come specie a sé stante Hapalemur meridionalis.[3].
L'apalemure grigio meridionale (Hapalemur griseus meridionalis) è una sottospecie di apalemure grigio endemica del Madagascar, dove lo si trova nelle foreste pluviali della zona attorno a Tolagnaro.
Rispetto alla sottospecie nominale, ha pelo di colore più scuro e con sfumature rossicce. Inoltre, la sua coda è di lunghezza minore in rapporto al corpo e le vocalizzazioni emesse (simili a grugniti) sono leggermente differenti rispetto a quelle di H. g. griseus.
Alcuni studiosi, in seguito a recenti ricerche sul DNA mitocondriale, hanno proposto lo scorporo di H. g. meridionalis da H. griseus e la sua riclassificazione come specie a sé stante Hapalemur meridionalis..
Hapalemur meridionalis is een halfmaki uit de familie der maki's (Lemuridae). Deze halfapen komen endemisch voor op het eiland Madagaskar. De soort wordt ook wel beschouwd als een ondersoort van de grijze halfmaki, Hapalemur griseus meridionalis.[2]
Over Hapalemur meridionalis is qua leefgebied weinig bekend. Ze werden waargenomen in aangetaste stukken bos nabij water, waarin vooral reizigersbomen (Ravenala madagascariensis) en schroefpalmen (Pandanus) groeiden en slechts kleine perkjes met bamboe.
Hapalemur meridionalis wordt bedreigd door de vernietiging van zijn leefgebied. Een belangrijke oorzaak is de zwerflandbouw (slash-and-burn) voor de verbouw van hennep en verder de productie van houtskool en mijnbouw van titanium. Ook de jacht is een bedreigende factor. Daarom staat Hapalemur meridionalis als een kwetsbare diersoort op de Rode Lijst van de IUCN.[1]
Bronnen, noten en/of referentiesHapalemur meridionalis is een halfmaki uit de familie der maki's (Lemuridae). Deze halfapen komen endemisch voor op het eiland Madagaskar. De soort wordt ook wel beschouwd als een ondersoort van de grijze halfmaki, Hapalemur griseus meridionalis.
Hapalemur meridionalis är en primat i släktet halvmakier som förekommer på Madagaskar.[1] Den listas ibland som underart till Hapalemur griseus.[2]
Arten lever på öns sydöstra del i låglandet och i bergstrakter upp till 1500 meter över havet. Individer som hittas längre uppför på Madagaskars centrala högland kan vara hybrider mellan Hapalemur meridionalis och Hapalemur griseus. Habitatet utgörs av fuktiga skogar, ofta nära sjöar eller träskmarker.[1] Den första populationen upptäcktes i skogar med de resandes träd (Ravenala madagascariensis) och med träd av släktet Pandanus. Senare dokumenterades arten i andra skogar.[3]
Individerna bildar flockar med 4 till 7 medlemmar. Ofta parar sig bara den dominanta honan men ibland även en annan hona. Hapalemur meridionalis klättrar i växtligheten och går på marken för att äta gräs. Troligen ingår andra växtdelar i födan.[1]
Denna lemur har främst en grå pälsfärg men ibland finns rödaktiga fläckar eller skuggor på huvudet eller kroppen. Svansen är lite längre än huvud och bål tillsammans och den absoluta längden ligger vid 67 cm. Vikten är ungefär 850 g.[4] Artens öron är jämförd med huvudets storlek kortare än hos Hapalemur griseus. I vissa delar av utbredningsområdet förekommer även gyllenhalvmaki (Hapalemur aureus) som är större och som har en mera gulaktig päls. Hapalemur meridionalis är betydlig mindre än stor bambulemur (Prolemur simus) och den saknar tofsar på öronen.[3]
Hapalemur meridionalis är en primat i släktet halvmakier som förekommer på Madagaskar. Den listas ibland som underart till Hapalemur griseus.
Arten lever på öns sydöstra del i låglandet och i bergstrakter upp till 1500 meter över havet. Individer som hittas längre uppför på Madagaskars centrala högland kan vara hybrider mellan Hapalemur meridionalis och Hapalemur griseus. Habitatet utgörs av fuktiga skogar, ofta nära sjöar eller träskmarker. Den första populationen upptäcktes i skogar med de resandes träd (Ravenala madagascariensis) och med träd av släktet Pandanus. Senare dokumenterades arten i andra skogar.
Individerna bildar flockar med 4 till 7 medlemmar. Ofta parar sig bara den dominanta honan men ibland även en annan hona. Hapalemur meridionalis klättrar i växtligheten och går på marken för att äta gräs. Troligen ingår andra växtdelar i födan.
Denna lemur har främst en grå pälsfärg men ibland finns rödaktiga fläckar eller skuggor på huvudet eller kroppen. Svansen är lite längre än huvud och bål tillsammans och den absoluta längden ligger vid 67 cm. Vikten är ungefär 850 g. Artens öron är jämförd med huvudets storlek kortare än hos Hapalemur griseus. I vissa delar av utbredningsområdet förekommer även gyllenhalvmaki (Hapalemur aureus) som är större och som har en mera gulaktig päls. Hapalemur meridionalis är betydlig mindre än stor bambulemur (Prolemur simus) och den saknar tofsar på öronen.
Hapalemur meridionalis (Warter, et al., 1987)
Ареал
Hapalemur meridionalis (лат.) — млекопитающее из рода кротких лемуров (Hapalemur) семейства Лемуровых (Lemuridae). Эндемик Мадагаскара, где встречаются между рекой Мананара на севере и заповедником Андухахела. Дневные животные. В рационе преимущественно бамбук.[1] Международный союз охраны природы присвоил этому виду охранный статус «Уязвимый».[2]
Ранее эти животные считались подвидом кроткого лемура.[3] Однако есть небольшие внешние отличия, в частности у Hapalemur meridionalis шерсть более тёмная, с красноватым оттенком, хвост короче, вокализация также отличается.[3] В поддержку выделения его в отдельный вид говорят также исследования митохондриальной ДНК, проведённые в 2002 году.[4]
Небольшие лемуры, шерсть преимущественно красная, однако имеется красноватый оттенок, особенно на спине и голове. Хвост длиннее тела. Голова имеет более светлую расцветку, чем остальное тело. Уши достаточно крупные, однако полностью скрыты шерстью. Средняя длина тела самцов 67,8 см, самок — 66,78 см. Средний вес самцов 0,839 кг, самок — 0,870 кг.[1]
Hapalemur meridionalis (лат.) — млекопитающее из рода кротких лемуров (Hapalemur) семейства Лемуровых (Lemuridae). Эндемик Мадагаскара, где встречаются между рекой Мананара на севере и заповедником Андухахела. Дневные животные. В рационе преимущественно бамбук. Международный союз охраны природы присвоил этому виду охранный статус «Уязвимый».
남부작은대나무여우원숭이(Hapalemur meridionalis)는 남부 마다가스카르의 타올라나로가 원 서식지인 대나무여우원숭이의 일종이다. 원래는 비슷한 크기인 동부작은대나무여우원숭이의 아종 중 하나로 제안되었다.[3] 그러나 동부작은대나무여우원숭이보다는 더 검고 붉으며, 꼬리가 짧고, 소리가 다르다.[3] 모식 산지는 만데나이고, 습한 저지대와 저산대 숲에서 서식하는 것으로 믿어진다.[3]
남부작은대나무여우원숭이는 최근의 미토콘드리아 DNA 연구에 의해, 별도의 종으로 더 확고히 지지되고 있다.[4]
