dcsimg

Trophic Strategy

provided by Fishbase
Only old males deeper, occurs deeper during winter. Buries itself in the sand at night or when frightened. Acts sometimes as cleaner.
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visit source
partner site
Fishbase

Morphology

provided by Fishbase
Dorsal spines (total): 8 - 10; Dorsal soft rays (total): 11 - 12; Analspines: 3; Analsoft rays: 11 - 12
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visit source
partner site
Fishbase

Life Cycle

provided by Fishbase
Females change sex to males before 18 cm TL. Sex reversal is completed in several weeks up to 5.5 months (Ref. 34185, 34255, 35388). Also Ref. 103751.
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visit source
partner site
Fishbase

Diagnostic Description

provided by Fishbase
Snout with 4-6 cephalic pores. Spiny rays flexible. No scales on head and on base of dorsal and anal fins. Vertebrae 25-26. Males: first 3 dorsal rays elongated, with an orange or red and black spot. Along the flanks, a- longitudinal zigzag orange or red stripe. Females and juveniles: a longitudinal large whitish stripe along flanks, a mid-longitudinal zigzag, dark brown stripe.
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visit source
partner site
Fishbase

Biology

provided by Fishbase
Occurs in the littoral zone, near rocks and eelgrass beds. Usually found between 1-60 m, but old males stay in deeper water. Found in deeper waters during winter. Sometimes solitary, among rocks, often with numerous specimens in its immediate vicinity. Buries itself in sand at night or when frightened. Feeds on small gastropods, sea urchins, shrimps, worms, isopods and amphipods. Sexually mature when 1 year old. Protogynous species; females change sex to become males; specimen above 18 cm length are all males (Ref. 35388). Pelagic eggs (Ref. 4742).
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visit source
partner site
Fishbase

Importance

provided by Fishbase
fisheries: minor commercial; gamefish: yes; aquarium: commercial; price category: very high; price reliability: very questionable: based on ex-vessel price for species in this family
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visit source
partner site
Fishbase

Xulia ( Asturian )

provided by wikipedia AST

La Xulia (Coris julis), o tamién carabinera, ye un pexe teleósteu de la familia Labridae, del suborde de los Acantopterigios, caracterizáu polos dobles llabios carnosos que cubren los sos quexales. Ye de forma oblonga, ta revistíu d'escames y la so carne ye bastante apreciada. Puede atopase nos fondos d'escasa fondura nel mar Mediterraneu, onde ye bien común, y nes mariñes del este del océanu Atlánticu, dende Escocia hasta Gabón, incluyendo les mariñes de les islles Canaries. Puede midir hasta 25 cm de llargor, presenta una coloración bien viva y, cuando percibe peligru, o mientres la nueche, sotérrase nel sable.

La fema ye más pequeña que'l machu, con colores más apagaos y menos brillosos, teniendo'l machu maduru una banda llonxitudinal color naranxa.

Dependiendo de la zona d'orixe presenta dos coloraciones: Los exemplares mediterráneos presenten una llinia horizontal llamativa de forma horizontal y de color naranxa, el banduyu claru próximu al blancu y el llombu color verde azuláu. Los exemplares atlánticos amuesen una llinia en zigzag más difusa y la zona caudal más escura.

En función de les sos poblaciones les femes nueves sufren una tresformación sexual convirtiéndose en machos.

Enllaces esternos

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Xulia: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST

La Xulia (Coris julis), o tamién carabinera, ye un pexe teleósteu de la familia Labridae, del suborde de los Acantopterigios, caracterizáu polos dobles llabios carnosos que cubren los sos quexales. Ye de forma oblonga, ta revistíu d'escames y la so carne ye bastante apreciada. Puede atopase nos fondos d'escasa fondura nel mar Mediterraneu, onde ye bien común, y nes mariñes del este del océanu Atlánticu, dende Escocia hasta Gabón, incluyendo les mariñes de les islles Canaries. Puede midir hasta 25 cm de llargor, presenta una coloración bien viva y, cuando percibe peligru, o mientres la nueche, sotérrase nel sable.

La fema ye más pequeña que'l machu, con colores más apagaos y menos brillosos, teniendo'l machu maduru una banda llonxitudinal color naranxa.

Dependiendo de la zona d'orixe presenta dos coloraciones: Los exemplares mediterráneos presenten una llinia horizontal llamativa de forma horizontal y de color naranxa, el banduyu claru próximu al blancu y el llombu color verde azuláu. Los exemplares atlánticos amuesen una llinia en zigzag más difusa y la zona caudal más escura.

En función de les sos poblaciones les femes nueves sufren una tresformación sexual convirtiéndose en machos.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Guiula ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src=
Exemplar fotografiat a Capo Gallo (Palerm, Itàlia).
 src=
Exemplar femella
 src=
Donzella envoltada de l'alga Padina pavonica.

La donzella, la guiula, la juliola, la julivia, la senyora o la senyoreta (Coris julis) és un peix osteïcti de l'ordre dels perciformes i de la família dels làbrids.[5]

Morfologia

  • Els exemplars mascles poden assolir els 25 cm de llargària (els exemplars majors de 18 cm són tots mascles).[6]
  • Cos allargat, fusiforme, comprimit lateralment i no gaire gros.
  • Nombre de vèrtebres: 25-26.
  • Recobert d'escates molt petites i que fan que la seua pell sigui escorredissa.
  • El cap és allargat, sense escates i no tan comprimit com el cos.
  • La boca i els ulls són petits.
  • Els llavis són molsuts.
  • Les dents són canines.
  • Té els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals i molt vistoses.
  • Sobre l'opercle, una petita taca blava.
  • Té una aleta dorsal amb els dos primers radis espinosos més llargs que la resta (bastant desenvolupats en els mascles). Les pectorals (molt mòbils) i les pèlviques són curtes. La caudal és arrodonida.
  • Presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color verd i blau amb línies vermelles i una taca negra a la base de la dorsal. Les femelles són de color marró amb tons taronges no molt vistosos. Quan canvia de sexe, presenta una coloració intermèdia. Tot i així, la seua coloració canvia també segons l'edat, l'època de l'any i la fondària en què viu.[7][8][9]

Reproducció

És sexualment madur quan arriba a 1 any de vida i hermafrodita proterogínic (les femelles passen a mascles, però no ho fan totes: això depèn de la proporció de sexes de la població). En general, entre l'abril i el juliol és quan es reprodueix (entre el maig i l'agost a la mar Catalana).[9] Durant aquest període el mascle dominant neda amb l'aleta dorsal aixecada i és molt territorial. Els ous són pelàgics.[10][11][12]

Alimentació

És molt voraç i menja gastròpodes, equinoderms (eriçons de mar i estrelles de mar), gambes, cucs, isòpodes i amfípodes, els quals tritura amb les dents.[7][9]

Depredadors

A les illes Açores és depredat pel serrà mascle (Serranus atricauda),[13] la mòllera roquera (Phycis phycis) i el capsempe (Synodus saurus).[14][15]

Hàbitat

Apareix a zones rocalloses amb algues i a praderies de Posidonia, a temperatures compreses entre els 18 i els 22 °C i fins als 120 m de fondària,[16] tot i que és més freqüent de veure-la fins als 60.[17][9]

Distribució geogràfica

Es troba des de Suècia i Noruega fins al Gabon, incloent-hi les illes Açores,[18] Madeira[19] i Cap Verd.[20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][8][36][37][38][39] També a la Mediterrània, incloent-hi els Països Catalans.[7][9][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59]

Costums

  • Forma grups petits dominats per un mascle, però també n'hi ha exemplars que duen una vida solitària.
  • A l'hivern es troba a majors fondàries que a l'estiu.
  • De dia presenta una gran activitat, mentre que de nit reposa al fons o pot enterrar-se a la sorra.
  • Quan se sent amenaçat, s'enterra a la sorra.[60]

Pesca

És una de les espècies més capturades amb el volantí[60] i, rares vegades, amb l'arrossegament. També és pescada amb soltes, tresmalls i canya.[9]

Observacions

Pot arribar a viure set anys.[7]

Referències

  1. Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  2. World Register of Marine Species (anglès)
  3. BioLib (anglès)
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
  8. 8,0 8,1 Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma, Itàlia. 268 p. Error de citació: Etiqueta no vàlida; el nom «Schneider, W., 1990.» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàgs. 100-101.
  10. Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, Estats Units. Vol. 2.
  11. Bruslé, S., 1987. Sex-inversion of the hermaphroditic, protogynous teleost Coris julis L. (Labridae). J. Fish Biol. 30(5):605-616.
  12. Sadovy, Y. i D.Y. Shapiro, 1987. Criteria for the diagnosis of hermaphroditism in fishes. Copeia 1987(1):136-156.
  13. Morato, T., R.S. Santos i J.P. Andrade, 2000. Feeding habits, seasonal and ontogenetic diet shift of blacktail comber, Serranus atricauda (Pisces: Serranidae), from the Azores, north-eastern Atlantic. Fish. Res. 49(1):51-59.
  14. Soares, M.S.C., L. Sousa i J.P. Barreiros, 2003. Feeding habits of the lizardfish Synodus saurus (Linnaeus, 1758) (Actinopterygii: Synodontidae) from the Azores. Aqua, J. Ichthyol. Aquat. Biol. 7(1):29-38.
  15. FishBase (anglès)
  16. Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya. 1216 p. 3a edició.
  17. Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vol. 2.
  18. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  19. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  20. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  21. Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27.
  22. Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  23. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones (1963). Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool, Gran Bretanya.
  24. Gomes, T.M., E. Sola, M.P. Grós, G. Menezes i M.R. Pinho, 1998. Trophic relationships and feeding habits of demersal fishes from the Azores: importance to multispecies assessment. ICES C.M. 1998/O:7.
  25. Gomon, M.F., 1981. Labridae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic; fishing areas 34, 47 (in part). Department of Fisheries and Oceans Canada i FAO. Vol. 2. pag. var.
  26. Gomon, M.F. i P. Forsyth, 1990. Labridae. Pàgs. 868-882. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  27. Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997. Weight-length relationships for selected fish species of the small-scale demersal fisheries of the south and south-west coast of Portugal. Fish. Res. 30:253-256.
  28. Kamara, A.B., 1977. A list of the estuarine and marine fishes and some shellfishes of Sierra Leone, with their common names in either Krio or English. p. 47-56. A: W. Okera (compl.) Bulletin of the Institute of Marine Biology and Oceanography. Vol. 2. Núm. 1. Fourah Bay College, University of Sierra Leone, Sierra Leone.
  29. Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  30. Osório, B., 1891. Estudos ichtyológicos acerca da fauna dos domínios portugueses na Africa, 3a. nota: Peixes marítimos das ilhas de S. Thomé, do Princípe e ilhéo das Rolas. J. Sci. Math. Phys. Nat. 2(6):97-139.
  31. Osório, B., 1898. Da distribuição geográfica dos peixes e crustáceos colhidos nas possessões portuguesas da África Occidental e existentes no Museu Nacional de Lisboa. J. Sci. Math. Phys. Nat. 5(19):185-207.
  32. Re', P., 1977. The eggs and planktonic stages of Portuguese marine fishes. 1-Ichtyoplankton from the coast of Algarve (May, 1977). Arq. Mus. Bocage (Ser. 2a) 7(3):23-51.
  33. Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  34. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres, la Gran Bretanya. 524 p.
  35. Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  36. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  37. Veiga, P., J. Ribeiro, J.M.S. Gonçalves i K. Erzini, 2010. Quantifying recreational shore angling catch and harvest in southern Portugal (north-east Atlantic Ocean): implications for conservation and integrated fisheries management. J. Fish Biol. 76:2216-237.
  38. Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  39. Zannou, L.H., 1985. Liste de quelques espèces animales des eaux marines de la République populaire du Benin. Projet des Pêche Maritime Artisanale. Direction des Pêches, Cotonou, Benín.
  40. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  41. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  42. Bell, J.D. i M.L. Harmelin-Vivien, 1983. Fish fauna of French Mediterranean Posidonia oceanica seagrass meadows. 2. Feeding habits. Tethys 11:1-14.
  43. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  44. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  45. De Pirro, M., G.M. Marchetti i G. Chelazzi, 1999. Foraging interactions among three benthic fish in a Posidonia oceanica reef lagoon along the Tyrrhenian Coast. J. Fish Biol. 54:1300-1309.
  46. Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de l'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines.
  47. Dulcic, J. i M. Kraljevic, 1996. Weight-length relationship for 40 fish species in the eastern Adriatic (Croatian waters). Fish. Res. 28(3):243-251.
  48. Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  49. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  50. Thomopoulos, A., 1956. Sur quelques oeufs planctoniques de téléostéens de la baie de Villefranche II. Pêches du mois de Septembre. Bull. Inst. Océanogr. Monaco (1043):1-15.
  51. Gordoa, A., B. Molí i N. Raventós, 2000. Growth performance of four wrasse species on the north-western Mediterranean coast. Fish. Res. 45:43-50.
  52. Koutrakis, E.T., A.A. Kallianiotis i A.C. Tsikliras, 2004. Temporal patterns of larval fish distribution and abundance in a coastal area of northern Greece. Sci. Mar. 68(4):585-595.
  53. Letourneur, Y., S. Ruitton i S. Sartoretto, 2003. Environmental and benthic habitat factors structuring the spatial distribution of a summer infralittoral fish assemblage in the north-western Mediterranean sea. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 83(1):193-204.
  54. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  55. Pinnegar, J.K. i N.V. Polunin, 2000. Contributions of stable-isotope data to elucidating food webs of Mediterranean rocky littoral fishes. Oecologia 122:399-409.
  56. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  57. Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106.
  58. Bauchot, M.-L. i J.-P. Quignard, 1979. Labridae. P. 426-443. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  59. Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. p.339-394. A J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p.
  60. 60,0 60,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier, 2000. Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Ciutat de Mallorca. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 8427360134. Planes 199-200.


Bibliografia

  • Bauchot, R. i M.L. Bauchot, 1978. Coefficient de condition et indice pondéral chez les téléostéens. Cybium (4):3-16.
  • Biagi, F., S. Gambaccini i M. Zazzetta, 1998. Settlement and recruitment in fishes: the role of coastal areas. Ital. J. Zool. 65 (Suppl.):269-274.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  • Cataudella, S., M.V. Civitelli i E. Capanna, 1973. The chromosomes of some mediterranean teleosts: Scorpaenidae, Serranidae, Labridae, Blennidae, Gobiidae (Pisces: Scorpaeniformes, Perciformes). Boll. Zool. 40(3-4):385-389.
  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Macpherson, E., A. García-Rubies i A. Gordoa, 2000. Direct estimation of natural mortality rates for littoral marine fishes using populational data from a marine reserve. Mar. Biol. 137(5-6):1067-1076.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Parenti, Paola, i John E. Randall 2000. An annotated checklist of the species of the Labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyological Bulletin of the J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, núm. 68. J. L. B. Smith Institute of Ichthyology. Rhodes Univ., Grahamstown, Sud-àfrica. 97.
  • Pisano, E., S. Rossetti i M. Vacchi, 1994. Karyotypic variability in the Mediterranean rainbow wrasse Coris julis (Linnaeus, 1758). p. 58. A: Abstr. VIII Congr. Soc. Europ. Ichthyol., Oviedo.
  • Randall, J.E., 1999. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Coris, with descriptions of five new species. Indo-Pacific Fishes (29):74 p.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R. (2001). Pisces, a: Costello, M.J. et al. (Ed.) (2001). European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: pp. 357-374.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
  • Vitturi, R., E. Catalano, A. Maiorca i T. Carollo, 1988. Karyological studies in Coris julis (Pisces, Labridae). Genetica 76(3):219-223.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Guiula: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src= Exemplar fotografiat a Capo Gallo (Palerm, Itàlia).  src= Exemplar femella  src= Donzella envoltada de l'alga Padina pavonica.

La donzella, la guiula, la juliola, la julivia, la senyora o la senyoreta (Coris julis) és un peix osteïcti de l'ordre dels perciformes i de la família dels làbrids.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Gwrachen Seithliw ( Welsh )

provided by wikipedia CY

Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Labridae ydy'r gwrachen seithliw sy'n enw benywaidd; lluosog: gwrachod seithliw (Lladin: Coris julis; Saesneg: Mediterranean rainbow wrasse).

Mae ei diriogaeth yn cynnwys Ewrop, Affrica, y Môr Canoldir a Chefnfor yr Iwerydd; mae hefyd i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.

Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Lleiaf o Bryder' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth.[1]

Gweler hefyd

Cyfeiriadau

  1. Gwefan www.marinespecies.org adalwyd 4 Mai 2014
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CY

Gwrachen Seithliw: Brief Summary ( Welsh )

provided by wikipedia CY

Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Labridae ydy'r gwrachen seithliw sy'n enw benywaidd; lluosog: gwrachod seithliw (Lladin: Coris julis; Saesneg: Mediterranean rainbow wrasse).

Mae ei diriogaeth yn cynnwys Ewrop, Affrica, y Môr Canoldir a Chefnfor yr Iwerydd; mae hefyd i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.

Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Lleiaf o Bryder' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CY

Kněžík duhový ( Czech )

provided by wikipedia CZ

Kněžík duhový (Coris julis) je mořská ostnoploutvá ryba z čeledi pyskounovití (Labridae). Pochází z pobřežních oblastní východního Atlantiku a Středozemního moře. Jedná se o protogynní hermafrodity, samice se v pozdějším věku mění v samce.[2]

Reference

  1. Červený seznam IUCN 2018.1. 5. července 2018. Dostupné online. [cit. 2018-08-10]
  2. http://www.fishbase.org/Summary/SpeciesSummary.php?ID=58
Pahýl
Tento článek je příliš stručný nebo postrádá důležité informace.
Pomozte Wikipedii tím, že jej vhodně rozšíříte. Nevkládejte však bez oprávnění cizí texty.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Kněžík duhový: Brief Summary ( Czech )

provided by wikipedia CZ

Kněžík duhový (Coris julis) je mořská ostnoploutvá ryba z čeledi pyskounovití (Labridae). Pochází z pobřežních oblastní východního Atlantiku a Středozemního moře. Jedná se o protogynní hermafrodity, samice se v pozdějším věku mění v samce.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Meerjunker ( German )

provided by wikipedia DE

Der Meerjunker (Coris julis) ist eine Lippfischart, die im gesamten Mittelmeer sowie im Ostatlantik und dem Schwarzen Meer vorkommt. Die Fische sind zum Teil protogyne Hermaphroditen.

Geographische Verbreitung und Lebensraum

Die Verbreitung des Meerjunkers reicht vom südlichen Schwarzen Meer über das gesamte Mittelmeer bis hin zum östlichen Atlantik. Dort kommt er von der Atlantikküste vor Schweden über die Biskaya bis zur zentralafrikanischen Küste vor Gabun vor. Weiter finden sich Populationen bei den Azoren, vor den Kanarischen Inseln und der Insel Madeira. Meerjunker leben häufig in Sympatrie mit der Schwesterart Coris atlantica.[1] Ihr Lebensraum liegt in Küstennähe und ist vorzugsweise mit Algen bewachsenes Felslitoral oder Seegraswiesen (Posidonia oceanica). Letztere dienen vorwiegend der Aufzucht und bieten den juvenilen Meerjunkern Schutz. Die Tiere halten sich meist in flacherem Wasser bis zu 60 Metern Tiefe auf, im Winter tendenziell eher tiefer.[2] Auch ältere Männchen bevorzugen tieferes Gewässer. Sie kommen jedoch bis zu einer Tiefe von 120 Metern vor.

 src=
Männliche Phase

Merkmale

Der Meerjunker hat eine längliche Form und ist weniger hochrückig als viele Vertreter der Labridae.[3] Er hat einen endständigen Mund und wird bis zu 25 cm lang. Die Seitenlinie ist mit mindestens 70 Schuppen besetzt.[4] Die Anfangsfärbung eines Meerjunkers ist ein braun-grünlicher Rücken und ein heller gelblicher Bauch, getrennt durch einen helleren Längsstreifen unterhalb des Seitenlinienorgans und mit einem glänzenden schwarzen bis dunkelblauen Fleck am Rand des Kiemendeckels.[5] Bei Weibchen und primären Männchen (also allen jungen Tieren) ändert sich die Anfangsfärbung kaum. Das farbenprächtigere Kleid von sekundären Männchen (also Männchen, die durch die Geschlechtsumwandlung aus Weibchen hervorgingen) ist rückenseits blaugrün und weist lateral ein orangefarbenes, zickzackförmiges Band sowie einen dunkelblauen Fleck auf, der von der Schulter bis zur Afterflosse reicht. Die Rückenflosse ist dorsal mit einem roten und ventral mit einem dunkelblauen Fleck versehen, Von den acht bis neun Strahlen sind die ersten drei verlängert.[6] Jedoch gibt es auch bei sekundären Männchen intraspezifische Unterschiede. So wird der Körper bei Meerjunkern, die im Atlantik heimisch sind, caudalwärts dunkler und schwärzlich gestreift.[5] Auch die Körperform in den Populationen des Mittelmeers variiert.[7] Fruciano konnte zeigen, dass die Körperform der Meerjunker vor der kroatischen Küste in der Nähe von Split verglichen mit anderen Mittelmeerpopulationen am länglichsten ist.[8] Tiere aus südlicheren Populationen, beispielsweise in der Nähe von Sizilien, haben gedrungenere Körper.

Alle jungen Meerjunker sind entweder Weibchen oder „primäre“ Männchen. Später entwickeln sich aus den meisten Weibchen „sekundäre“ Männchen. Da Meerjunker deswegen zwei sehr unterschiedliche Färbungen aufweisen können, wurde in der ersten Hälfte des 20. Jahrhunderts angenommen, es gäbe zwei Coris-Arten.[9] Kleine Meerjunker mit schlichtem Kleid wurden der Art Coris giofredi und die größeren, farbenfroher gemusterten der Art Coris julis zugeordnet. Untersuchungen der 1960er Jahre zeigten jedoch, dass es sich bei beiden Formen um dieselbe Art handelt,[10][11] jedoch um unterschiedliche Geschlechter. Dabei sind die kleiner schlichter gefärbten Tiere entweder Weibchen oder primäre Männchen. Meerjunker mit auffälligerer Farbtracht hingegen sind ausschließlich sekundäre Männchen.

Geschlechtsumwandlung

Die natürliche Geschlechterverteilung liegt während der Fortpflanzungssaison, also Mitte Juli bis September, bei ungefähr 68 % Weibchen, 25 % primäre Männchen und 7 % sekundäre Männchen.[6] Der hohe Anteil an Weibchen gewährleistet eine hohe Eiproduktion. Alle Weibchen sind kleiner 18 cm.[2] Am Ende der Fortpflanzungssaison, etwa Mitte September bis Ende Oktober (in einigen Fällen schon ab Mitte Juli), findet die Geschlechtsumwandlung von Weibchen zu sekundären Männchen statt. Dann verschiebt sich das Verhältnis zu den sekundären Männchen. Dabei vollziehen sich beim Meerjunker schrittweise morphologische und anatomische Veränderungen. Äußerlich wird zunächst allmählich eine noch blasse rot-blau-weiße Färbung auf der Rückenflosse sichtbar. Dann verfärben sich die braunen Flanken an der Stelle orange, wo später das charakteristische Zick-Zack-Band liegen wird. Die ersten drei Strahlen der Rückenflosse werden länger, der Lateralfleck wird langsam erkenntlich und der Kopf wird grünlicher. Schließlich nimmt der Lateralfleck eine dunkelblaue, das gezackte Band eine kräftig orange und der Bauch eine grün-weißliche Farbe an.[6] Anatomisch beschränkt sich die Umwandlung auf die Veränderung der Gonaden. Dabei sind bei den Weibchen am Rand der Ovarien bereits von Anfang an männliche Keimzellen vorhanden. Daraus bilden sich zunächst mehrere Zellschichten, während die Oocyten im Inneren degenerieren. Je kleiner das Ovarium wird, desto dicker wird die am Rand liegende Zellschicht der männlichen Keimzellen. Schließlich entsteht aus dieser Zellschicht eine männliche Gonade, die sich vom restlichen degenerierten Ovarium abkapselt und seine Funktionsfähigkeit erreicht.[6] Die Umwandlung der Gonaden korreliert nicht gänzlich mit der Veränderung des Habitus, dennoch lassen sich einige Ereignisse zusammenfassen: Während sich die Rückenflosse verfärbt, degeneriert das Ovarium und die Entwicklung der männlichen Gonade findet gleichzeitig mit dem Erhalt des sekundären Kleides statt. Im Gegensatz zu primären Männchen, die kürzere und voluminösere Gonaden haben (20–24 mm Länge, 4–6 mm Durchmesser), sind die der sekundären Männchen länger und schmaler (10–20 mm Länge, 10–15 mm Durchmesser). Die Umwandlung dauert einige Wochen.[6]

Die Geschlechtsumwandlung ist bedingt durch mehrere Faktoren. Dabei spielen die Wechselbeziehungen zwischen den Individuen eine große Rolle. Gibt es einen Mangel an männlichen Tieren, induziert dies den Geschlechtswechsel – selbst bei kleineren Tieren unter 12 cm.[12] Das Territorialverhalten (das nur von sekundären Männchen ausgeübt wird) führt jedoch zum Gegenteil. Deswegen kommt es erst am Ende der Fortpflanzungssaison zur Geschlechtsumwandlung, wenn die Tiere sich nicht mehr territorial verhalten. In Gebieten, in denen sich Meerjunker schon sehr früh im Jahr umwandelten, konnte kein Territorialverhalten beobachtet werden.[6] In einem Versuch von Reinboth wurde gezeigt, dass sich Weibchen nach Verabreichung von Testosteronisobutyrat zu sekundären Männchen umwandelten und dass unter anderem dieses Hormon dem Geschlechtswechsel zugrunde liegt.[13]

Im Allgemeinen liegen die Gründe für einen nacheinander folgenden Hermaphroditismus (asynchroner Hermaphroditismus) in der Tatsache, dass manche Habitate jahreszeitlich nicht stabil sind und die Populationen in bestimmten Phasen im Jahr zurückgehen. In dem Falle, dass nur zwei Individuen einer Art überleben, liegt die Wahrscheinlichkeit, dass es sich dabei um ein Männchen und ein Weibchen handelt, bei 50 %. Angenommen, es wären beide Individuen gleichen Geschlechts, könnte beim asynchronen Hermaphroditismus eine künftige Fortpflanzung dennoch gesichert werden.

Ernährung

Der Meerjunker ernährt sich insgesamt omnivor, hat jedoch eine Vorliebe für tierische Nahrung.[14] Auf seinem Speiseplan stehen Schnecken (Gastropoda), Krustentiere (Crustacea), Muscheln (Bivalvia), kleinere Fische, Vielborster (Polychaeta), Stachelhäuter (Echinodermata), Asseln (Isopoda), Flohkrebse (Amphipoda) und benthische Algen.[15][16][2] Juvenile Fische können auch fakultative Putzerfische sein.[17]

Fortpflanzung

Mit einem Jahr ist der Meerjunker geschlechtsreif.[2] Die Fortpflanzungssaison beim Meerjunker beginnt ab Mitte Juli und dauert bis September. Zunächst nimmt das Weibchen eine Balzstellung ein, woraufhin ein Umkreisen vom sekundären Männchen folgt. Anschließend schwimmen beide in einer Spirale Richtung Wasseroberfläche. Nach etwa drei Metern Anstieg dreht sich das Weibchen für einen kurzen Moment auf den Rücken und es werden von beiden Geschlechtern die Keimzellen ausgestoßen.[18] Die großen, aber vergleichsweise wenigen Eier werden pelagisch befruchtet. Am Ende der Fortpflanzungssaison gibt es weniger erfolgreiche Verpaarungen; die Weibchen scheinen das Interesse zu verlieren.[18] Es wurde beobachtet, dass primäre Männchen häufig passiv an einem Fortpflanzungsakt teilnehmen, indem sie die Balz zwischen Weibchen und sekundärem Männchen beobachten, jedoch anschließend vom sekundären Männchen vertrieben werden (weshalb angenommen werden kann, dass es sich dabei tatsächlich um primäre Männchen und nicht um Weibchen handelt). Möglicherweise versucht das primäre Männchen selbst an das Weibchen zu gelangen, wenngleich dies auch nicht oft geschieht.[18] Folglich könnte das den geringen Anteil der primären Männchen (25 %) erklären. Frisch geschlüpfte Meerjunker haben ein planktonisches Larvenstadium von vier bis sechs Wochen und leben in Seegraswiesen, wo sie bessere Versteckmöglichkeiten haben.[7]

Verhalten

Bei einigen sekundären Männchen kann ein Territorialverhalten beobachtet werden. Diese beginnen mit der Suche nach einem Territorium mit Anfang des Sommers. Sobald ein sekundäres Männchen ein geeignetes Revier gefunden hat, wird es durch ein Imponierverhalten markiert. Dabei hält es sich im Zentrum des Territoriums auf, wo es weit sichtbar ist, oder es umschwimmt die Grenzen des Territoriums mit aufgerichteter Rückenflosse, sodass die rot-blau-weiße Färbung erkenntlich ist. Hierbei ist die Größe des Tieres nicht zwangsläufig der entscheidende Faktor; auch kleinere Meerjunker können gegenüber größeren ein erfolgreiches Territorialverhalten aufzeigen, der Grund ist jedoch ungeklärt. Möglicherweise wird das Imponierverhalten deutlicher wahrgenommen als die Größe des Artgenossen. Verteidigungshandlungen werden jedoch nur gegen Männchen unternommen, woraus zu schließen ist, dass Meerjunker zwischen primären Männchen und Weibchen unterscheiden können. Das territoriale Männchen muss sich auch gegenüber anderen Nachbararten behaupten. Dabei gilt, dass die Akzeptanz durch die Nachbarn mit zunehmender Dauer des Territorialbesitzes steigt. Bis Mitte Juli erreicht die Intensität des Territorialverhaltens ihren Höhepunkt, um dann wieder in schwächerer Form zu wirken. Ende September dulden territoriale Männchen auch andere Männchen.[6] Ein Territorium bietet einem Meerjunker einen Nahrungsplatz und einen Fortpflanzungsort. Meerjunker, die nicht territorial sind (also primäre Männchen und Weibchen), leben zeitlebens ortsgebunden.[12] Der Meerjunker schläft im Sediment und das Eingraben in selbiges ist sowohl von den Lichtverhältnissen als auch von der Temperatur abhängig. Nicht nur durch die Dunkelheit, sondern auch durch kaltes Wasser kann bei Meerjunkern ein Schlafverhalten, also ein Eingraben im Sediment induziert werden. Im Hochsommer sind sie von 6 Uhr morgens bis 20 Uhr wach, während die Wachphase Ende des Winters nur von 8.30 Uhr bis 15.30 Uhr reicht.[6] Auch als Fluchtreaktion graben sich Meerjunker bis zu fünf Zentimeter ins Sediment ein.[9]

Chromosomale Untersuchungen

Die Chromosomenzahl bei Meerjunkern beträgt 48. Dabei besitzen Weibchen und sekundäre Männchen 38 akrozentrische sowie 10 metazentrische und primäre Männchen 37 akrozentrische sowie 11 metazentrische Chromosomen. Die Chromosomen lassen sich zu 23 Chromosomenpaaren von homologen Chromosomen zusammenfassen sowie einem 24. Chromosomenpaar, das drei unterschiedliche Kombinationsmöglichkeiten aufweisen kann:

a) Zwei identisch große akrozentrische Chromosomen
b) Je ein großes und ein kleines akrozentrisches Chromosom
c) Je ein großes akrozentrisches und ein größeres metazentrisches Chromosom

Dabei zeigte Duchac, dass Kombinationsmöglichkeit a) selten und nur bei Weibchen auftritt, Kombinationsmöglichkeit b) bei Weibchen und sekundären Männchen und Kombinationsmöglichkeit c) ausschließlich bei primären Männchen. Mit großer Wahrscheinlichkeit handelt es sich bei Weibchen mit Kombinationsmöglichkeit a) um lebenslang funktionsfähige Weibchen, die ihr Geschlecht zeitlebens behalten. Diese sind allerdings selten und machen nur ein Sechstel aller Weibchen aus.[6] Außerdem wird durch das größere metazentrische Chromosom ersichtlich, dass nur primäre Männchen die gleichen zeugen können und beweist damit die Tatsache, dass auch diese sich fortpflanzen.

Besonderheiten

Das optische Vermögen der Meerjunkers ist vergleichsweise gut entwickelt. Das Diencephalon (das die meisten optischen Schaltstationen im Gehirn enthält) des Meerjunkers ist größer als das des Mönchsfischs Chromis chromis und die Netzhaut des Meerjunkers gehört zum Typ „Hell“-Retina mit vielen Zapfen, die wichtig für eine tagaktive Lebensweise sind. Auch eine Fovea ist vorhanden, die zentral liegt und eine deutliche Grube aufweist. Diese Eigenschaften zeugen von einer guten Sehleistung dieser Lippfischart.[19] Da der Meerjunker nicht so thermophil ist wie der Meerpfau (Thalossoma pavo), wird er in vielen warmen und Flachwassergebieten von diesem verdrängt.[8] Im Golfe du Lion (Frankreich) nehmen die Populationsgrößen hingegen zu; Gründe dafür sind der Bau von Staudämmen in der Rhone, die einen Kaltwasserzufluss verringern, und wahrscheinlich der Klimawandel.[2]

Literatur

  • A. Campbell: Was lebt im Mittelmeer? Pflanzen u. Tiere d. Mittelmeerküste in Farbe. Franckh, Stuttgart 1983, ISBN 3-440-05138-2.
  • P. Louisy: Meeresfische. Westeuropa Mittelmeer. Eugen Ulmer Verlag, Stuttgart 2002, ISBN 3-8001-3844-1.
  • R. Riedl: Fauna und Flora des Mittelmeeres. 3., neubearb. u. erw. Auflage. Parey, Hamburg 1983, ISBN 3-490-23418-9.
  • Andreas Vilcinskas: Fische. (= BLV-Bestimmungsbücher). 2. Auflage. BLV Verlagsgesellschaft, München 2000, ISBN 3-405-15848-6, S. 138.

Einzelnachweise

  1. P. Parenti, J. Randall: An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. In: Ichthyological Bulletin. 68, 2000, S. 1–97.
  2. a b c d e D. Pollard, P. Afonso: Coris julis. The IUCN Red List of Threatened Species 2010. 2. December 2016 2010.
  3. A. Campbell: Was lebt im Mittelmeer? Pflanzen u. Tiere d. Mittelmeerküste in Farbe. Franckh, Stuttgart 1983.
  4. R. Riedl: Fauna und Flora des Mittelmeeres. Parey, Hamburg 1983.
  5. a b P. Louisy: Meeresfische: Westeuropa und Mittelmeer. Ulmer, Stuttgart (Hohenheim) 2002.
  6. a b c d e f g h i B. Duchac: Oekologische und cytogenetische Aspekte der Geschlechtsumwandlung bei 'Coris julis' L. (Labridae, Teleostei). Universität Basel, Basel 1981.
  7. a b D. Aurelle u. a.: Genetic study of 'Coris julis' (Osteichtyes, Perciformes, Labridae) evolutionary history and dispersal abilities. In: Elsevier C.R. Biologies. 326, 2003, S. 771–785.
  8. a b C. Fruciano: Geographical and morphological variation within and between colour phases in Coris julis (L. 1758), a protogynous marine fish. In: Biological Journal of the Linnean Society. 104, 2011, S. 148–162.
  9. a b E. Tortonese: Fauna d'Italia, Osteichthyes. Edizione Calderini, Bologna 1975.
  10. R. Reinboth: Natürliche Geschlechtsumwandlung bei adulten Teleosteern. In: Zool. Anzeiger. 24, 1961, S. 259–262.
  11. M. Roede: Notes on the labrid fish 'Coris julis' (Linnaeus, 1758) with emphasis on dichromatism and sex. In: Vie Milieu A. 17, 1966, S. 1317–1333.
  12. a b F. Bentivegna, P. Cirino: Sexual inversion in 'Coris julis' L. 1758. In: Cybium. 8, 1984, S. 51–61.
  13. R. Reinboth: Experimentell induzierter Geschlechtswechsel bei Fischen. In: Verh. dt. zool. Ges. München 1963. S. 67–73.
  14. P. Karachle, K. Stergiou: The effect of season and sex on trophic levels of marine fishes. In: Journal of Fish Biology. 72, 2008, S. 1463–1487.
  15. J. Pinnegar, J. Polunin: Contributions of stableisotope data to elucidating food webs of Mediterranean rocky littoral fishes. In: Oecologia. 122, 2000, S. 399–409.
  16. H. Kabasakal: Description of the feeding morphology and the food habits of four sympatric labrids (Perciformes Labridae) from south-eastern Aegean Sea, Turkey. In: Netherlands Journal of Zoology. 51, 2001, S. 439–455.
  17. D. Zander, J. Nieder: Interspecific associations in Mediterranean fishes: feeding communities, cleaning symbioses and cleaner mimics. In: Vie et Milieu. 47, 1997, S. 203–212.
  18. a b c F. Huber: Über das Leben und die Geschlechtsumwandlung von 'Coris julis' (L.). Zoologisches Institut Basel 1978.
  19. W. Finck: Zum optischen System von 'Coris julis' (L.) (Labridae, Perciformes). Eine cytoarchitektonisch-histologische Untersuchung mit Hilfe von BODIAN- und HRP-Technik. 1984
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Meerjunker: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Der Meerjunker (Coris julis) ist eine Lippfischart, die im gesamten Mittelmeer sowie im Ostatlantik und dem Schwarzen Meer vorkommt. Die Fische sind zum Teil protogyne Hermaphroditen.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Γύλος ( Greek, Modern (1453-) )

provided by wikipedia emerging languages

Ο γύλος (επιστημονικό όνομα Coris julis), γνωστός και ως ιλάρι, πουρπουριά, λεμοναριά και σπετσιάς, είναι πολύχρωμο ψάρι το οποίο ανήκει στην οικογένεια των λαβρίδων. Απαντάται στη Μεσόγειο και στον βορειοανατολικό Ατλαντικό.

Εξωτερικά Χαρακτηριστικά

Ο γύλος είναι μικρό ψάρι, με ατρακτοειδές στενόμακρο σώμα, μικρά μάτια, μυτερό ρύγχος και με μυτερά πυκνά δόντια. Το χρώμα του γύλου είναι καστανόμαυρο ή πράσινο στη ράχη και λευκό στην κοιλιά. Επίσης, στα πλευρά του έχει μια πορτοκαλο-κόκκινη γραμμή που φτάνει έως την ουρά του. Το βάρος του, συνήθως, φτάνει τα 150 γραμμάρια. Το μήκος του φτάνει τα 20 με 25 εκατοστά.

Τόπος Διαβίωσης

Ο γύλος ζει στον πάτο της θάλασσας σε βραχώδεις και φυκώδεις περιοχές, σε βάθος από ένα μέχρι 60 μέτρα, αν και μόνο τα μεγάλα αρσενικά παραμένουν για αρκετή ώρα σε βαθιά νερά. Το χειμώνα τα ψάρια μετακινούνται σε βαθύτερα νερά.

Τροφή

Ο γύλος τρώει διάφορα μαλάκια και άλλα μικρότερα ψάρια, όπως και μικρές γαρίδες.

Παραπομπές

  1. Pollard, D. & Afonso, P. 2010. Coris julis. In: IUCN 2013. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2013.1. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 06 November 2013.

Πηγές

  • Froese, Rainer & Pauly, Daniel, επιμ. (2014). "Coris julis" στην FishBase. Έκδοση: Μάρτιος 2014.
  • «Γύλος». ΘΑΛΑΣΣΑ ΚΑΙ ΨΑΡΕΜΑ. 28 Αυγούστου 2011. Ανακτήθηκε στις 10 Μαρτίου 2014.
  • «Γύλος». psarema.info-Το blog του Έλληνα ψαρά!. 12 Σεπτεμβρίου 2013. Αρχειοθετήθηκε από το πρωτότυπο στις 24 Απριλίου 2013. Ανακτήθηκε στις 10 Μαρτίου 2014.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Συγγραφείς και συντάκτες της Wikipedia

Γύλος: Brief Summary ( Greek, Modern (1453-) )

provided by wikipedia emerging languages

Ο γύλος (επιστημονικό όνομα Coris julis), γνωστός και ως ιλάρι, πουρπουριά, λεμοναριά και σπετσιάς, είναι πολύχρωμο ψάρι το οποίο ανήκει στην οικογένεια των λαβρίδων. Απαντάται στη Μεσόγειο και στον βορειοανατολικό Ατλαντικό.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Συγγραφείς και συντάκτες της Wikipedia

Деңиз юнкери ( Kirghiz; Kyrgyz )

provided by wikipedia emerging languages
 src=
Деңиз юнкери.

Деңиз юнкери (лат. Coris julis) – калын эриндүү балыктардын бир түрү.

Колдонулган адабияттар

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia жазуучу жана редактор

Cazzurrè ( Sardinian )

provided by wikipedia emerging_languages
 src=
Catzerei

Su catzurrè est de sa familia Labridae. Vivede in zonas corallinas, e in su Mediterraneu in abba pagu profunda. Pische de 20-30 cm. Cun colores bellos,in su dossu, in sas pinnas e in sa coa, cun colores chi parene sos colores de sa coa de su paone. Ponede sos osos in nidos in mesu a sa aligas.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Mediterranean rainbow wrasse

provided by wikipedia EN

The Mediterranean rainbow wrasse (Coris julis) is a small, colourful fish in the family Labridae. It can be found in the Mediterranean Sea and in the northeast Atlantic Ocean from Sweden to Senegal (though it is a rare wanderer to the southern British Isles).[3][2] Records of this species south from Senegal and the Cape Verde Islands are actually the closely related Coris atlantica.[2]

It feeds on amphipods, isopods, sea urchins, polychaete, shrimps, and small gastropods.[2]

Description

Female near Livorno (Mediterranean population)

Like many wrasses, C. julis is a sequential hermaphrodite: all start in the smaller initial phase. These initial-phase individuals (both females and males) can turn into the larger secondary-phase males.[4] At a length of about 18 cm (7.1 in), all individuals are secondary-phase males.[2] The maximum length for the species is 25 cm (9.8 in). There is a marked difference in the appearance of the two phases. In the Mediterranean Sea, the secondary-phase male is green, blue, or brown, with white belly, a dark blue spot over the ventral fin, and a bright orange band on the side, while the smaller primary-phase females and males are brown with yellowish sides and white bellies.[5] Populations in the Atlantic differ in colour and genetics from the Mediterranean population, but are maintained in a single species at present.[1][4] If found to be separate, the scientific name Coris festiva (at present considered a synonym of C. julis) is available for the Atlantic population.

Habitat

It is typically found near the shore in places with seagrass or rocks. It is usually found at depths of 0–60 m (0–197 ft), but occurs as deep as 120 m (390 ft).[2]

References

  1. ^ a b Pollard, D.; Afonso, P. (2010). "Coris julis". IUCN Red List of Threatened Species. 2010: e.T187752A8621739. doi:10.2305/IUCN.UK.2010-4.RLTS.T187752A8621739.en. Retrieved 20 November 2021.
  2. ^ a b c d e f Froese, Rainer; Pauly, Daniel (eds.) (2019). "Coris julis" in FishBase. August 2019 version.
  3. ^ Dr Amanda Young. "Wrasse (British Seas)". British Marine Life Study Society. Retrieved 2 February 2017.
  4. ^ a b Aurelle, D., Guillemaud, T., Afonso, P., Morato, T., Wirtz, P., Santos, R.S.S., and Cancela, M.L. (2003). Genetic study of Coris julis (Osteichthyes, Perciformes, Labridae) evolutionary history and dispersal abilities. Comptes Rendus Biologies 326(8): 771-785.
  5. ^ Egidio Patrick Louisy Trainito, ed. (2006). Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo. Milan: Il Castello. ISBN 88-8039-472-X.
Wikimedia Commons has media related to Coris julis.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Mediterranean rainbow wrasse: Brief Summary

provided by wikipedia EN

The Mediterranean rainbow wrasse (Coris julis) is a small, colourful fish in the family Labridae. It can be found in the Mediterranean Sea and in the northeast Atlantic Ocean from Sweden to Senegal (though it is a rare wanderer to the southern British Isles). Records of this species south from Senegal and the Cape Verde Islands are actually the closely related Coris atlantica.

It feeds on amphipods, isopods, sea urchins, polychaete, shrimps, and small gastropods.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Coris julis ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

La doncella o budión (Coris julis) es un pez teleósteo de la familia Labridae, del suborden de los Acantopterigios, caracterizado por los dobles labios carnosos que cubren sus mandíbulas. Es de forma oblonga, está revestido de escamas y su carne es bastante apreciada. Se puede encontrar en los fondos de escasa profundidad en el mar Mediterráneo, donde es muy común, y en las costas del este del océano Atlántico, desde Escocia hasta Gabón, incluyendo las costas de las islas Canarias. Puede medir hasta 25 cm de longitud, presenta una coloración muy viva y, cuando percibe peligro, o durante la noche, se entierra en la arena.

Características

La hembra es más pequeña que el macho, con colores más apagados y menos brillantes, teniendo el macho maduro una banda longitudinal color naranja.

Galería de imágenes

Referencias

  1. Pollard, D. & Afonso, P. (2009). «Coris julis». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2010.4 (en inglés). ISSN 2307-8235. Consultado el 20 de noviembre de 2010.
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Coris julis: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

La doncella o budión (Coris julis) es un pez teleósteo de la familia Labridae, del suborden de los Acantopterigios, caracterizado por los dobles labios carnosos que cubren sus mandíbulas. Es de forma oblonga, está revestido de escamas y su carne es bastante apreciada. Se puede encontrar en los fondos de escasa profundidad en el mar Mediterráneo, donde es muy común, y en las costas del este del océano Atlántico, desde Escocia hasta Gabón, incluyendo las costas de las islas Canarias. Puede medir hasta 25 cm de longitud, presenta una coloración muy viva y, cuando percibe peligro, o durante la noche, se entierra en la arena.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Dontzeila (arraina) ( Basque )

provided by wikipedia EU

Dontzeila (Coris julis) Labridae familiako ur gaziko arraina da, ekialdeko Ozeano Atlantikoan eta Mediterraneo itsasoan bizi dena[2].

Arrain teleosteo luzexka da, 20 cm ingurukoa, eite liraina, bizkarreko hegala zakatzen paretik isatserainokoa, eta hortz sendoak dituena. Alde bakoitzean zerra irudiko zerrenda gorrixka bat izaten du. Ume guztiak emeak izaten dira jaiotzean, eta sexu banaketa gero egiten dute.[3]

Banaketa

Erreferentziak

  1. Froese, Rainer & Pauly, Daniel ed. (2006), Coris julis FishBase webgunean. 2006ko apirilaren bertsioa.
  2. Louisy P., Trainito E. Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo. Milano, Il Castello, 2006. ISBN 88-8039-472-X
  3. Lur entziklopedietatik hartua.


Biologia Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz.
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Dontzeila (arraina): Brief Summary ( Basque )

provided by wikipedia EU

Dontzeila (Coris julis) Labridae familiako ur gaziko arraina da, ekialdeko Ozeano Atlantikoan eta Mediterraneo itsasoan bizi dena.

Arrain teleosteo luzexka da, 20 cm ingurukoa, eite liraina, bizkarreko hegala zakatzen paretik isatserainokoa, eta hortz sendoak dituena. Alde bakoitzean zerra irudiko zerrenda gorrixka bat izaten du. Ume guztiak emeak izaten dira jaiotzean, eta sexu banaketa gero egiten dute.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Coris julis ( French )

provided by wikipedia FR

La girelle (Coris julis), appelée aussi girelle royale (pour les mâles) ou girelle commune (pour les femelles), est une espèce de poissons de la famille des Labridae.

Il ne faut confondre cette espèce ni avec celle également appelée « girelle » à Maurice, Halichoeres hortulanus, ni avec le genre latin Girella de la famille des Kyphosidae.

Description

La girelle royale est un poisson hermaphrodite protérogyne, qui passe de femelle à mâle à un stade particulier de sa vie, et le demeure jusqu'à la fin. Sa reproduction est donc sexuée, et les femelles sont plus nombreuses que les mâles. Elle vit sur les côtes méditerranéennes, où elle est très commune, à l'est de l'Atlantique (déjà vue en Bretagne), du Gabon au nord de l'Écosse, ainsi que sur les côtes des îles du Cap-Vert, des îles Canaries et des Açores.

Le nom de girelle royale s'applique aux individus mâles (reconnaissables à leurs couleurs vives), et le nom de girelle commune aux femelles (couleurs moins marquées). Lors de la transformation d'une femelle en mâle, la girelle finira par adopter les couleurs vives définitives.

Comportement

La girelle est macrophage et carnivore, elle se nourrit de petits crustacés, mollusques, oursins, vers, isopodes et amphipodes, qu'elle capture grâce à ses dents proéminentes.

Les individus juvéniles affectionnent les herbiers de posidonies (Posidonia oceanica) et la proximité des parois rocheuses. Les individus adultes vivent légèrement plus profond, notamment sur les fonds rocheux couverts d'algues.

Les girelles vivent en petits groupes. Le mâle, très dominant, possède un harem de femelles, et lorsque le mâle meurt, la femelle la plus vieille du groupe le remplace en devenant mâle à son tour. Les mâles sont aussi reconnaissables par leur longueur : ils sont plus longs que les femelles (18 centimètres environ)

Les œufs sont pélagiques. Les juvéniles sont matures sexuellement au bout d'un an.

Ce poisson se rencontre de 0 à 120 mètres de profondeur.

La nuit venue, ainsi que l'hiver, la girelle à la particularité de s'enfouir dans le sable, pour échapper aux prédateurs ou lorsque les eaux se refroidissent.

Une espèce proche plus colorée Thalassoma pavo, connait un comportement semblable.

Galerie

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Coris julis: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

La girelle (Coris julis), appelée aussi girelle royale (pour les mâles) ou girelle commune (pour les femelles), est une espèce de poissons de la famille des Labridae.

Il ne faut confondre cette espèce ni avec celle également appelée « girelle » à Maurice, Halichoeres hortulanus, ni avec le genre latin Girella de la famille des Kyphosidae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Doncela (peixe) ( Galician )

provided by wikipedia gl Galician

A doncela[1] (Coris julis) é un peixe teleósteo da familia Labridae, da suborde dos Acantopterixioss, caracterizado polos dobres beizos carnosos que cobren as súas mandíbulas. É de forma oblonga, está revestido de escamas e a súa carne é bastante apreciada. Pódese atopar nos fondos de escasa profundidade no mar Mediterráneo, onde é moi común, e nas costas do leste do océano Atlántico, desde Escocia ata Gabón, incluíndo as costas das illas Canarias. Pode medir ata 25 cm de lonxitude, presenta unha coloración moi viva e, cando percibe perigo, ou durante a noite, entérrase na area.

Características

A femia é máis pequena que o macho, con cores máis apagadas e menos brillantes, tendo o macho maduro unha banda lonxitudinal laranxa.

Notas

  1. Definicións no Dicionario da Real Academia Galega e no Portal das Palabras para doncela.

Véxase tamén

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia gl Galician

Doncela (peixe): Brief Summary ( Galician )

provided by wikipedia gl Galician

A doncela (Coris julis) é un peixe teleósteo da familia Labridae, da suborde dos Acantopterixioss, caracterizado polos dobres beizos carnosos que cobren as súas mandíbulas. É de forma oblonga, está revestido de escamas e a súa carne é bastante apreciada. Pódese atopar nos fondos de escasa profundidade no mar Mediterráneo, onde é moi común, e nas costas do leste do océano Atlántico, desde Escocia ata Gabón, incluíndo as costas das illas Canarias. Pode medir ata 25 cm de lonxitude, presenta unha coloración moi viva e, cando percibe perigo, ou durante a noite, entérrase na area.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia gl Galician

Knez (riba) ( Croatian )

provided by wikipedia hr Croatian

Knez (lat. Coris julis) je morska riba iz porodice usnača. U Hrvatskoj je još poznat kao vladika, knezac, dugnjaca, kinez, kralj, zastava, zlatac, žotra. Osim ovih ima još cijelo mnoštvo drugih naziva kod nas (preko 100).

Opis

Knez je uz lumbraka najbrojnija usnača u Jadranu. Sitna je riba, lijepo oblikovana tijela (izduzeno je i vretenasto), u boku spljošteno, a u cijelini simetrično. Na maloj stožastoj glavi nalaze se sitna usta, a u njima tanki i oštri zubi. Tijelo im je izvanredno gipko.

Dugo vremena znastvenici su smatrali da postoje dvije varijacije jedne vrste kneza (Coris julis te Coris giofredi), a još uvijek u nekim predjelima Jadrana ljudi su uvjereni da postoje dvije vrste kneza, smeđe bijela vrsta te zeleno ili plavo bijela vrsta sa crnom mrljom po sredini[1]. U oba slučaja se radi o istoj vrsti, ali različitim spolovima, a veličina tu i ne igra neku ulogu. Naime, iako knez mijenja spol kroz život (u početku je ženka a kasnije mijenja spol u mužjaka) i to pri veličini od oko 18 cm dužine, ta veličina promjene varira kod svakog primjerka, tako da znaju postojati i veća ženka i manji mužjak. Mužjak ima leđa maslinasto-zelene boje a na boku ima narančastu cik-cak pruga ispod koje na prednjem dijelu tijela ima crnu prugu. Trbuh mu je bijel, a na škržnom poklopcu ima plavu mrlju. Na početku leđne peraje ima crnu mrlju. Ženka ima maslinasto-zelena leđa, a duž tijela joj se pruža smeđa cik-cak pruga ispod koje se nalazi bijeli trbuh. Na škržnom poklopcu ima plavu mrlju. Obično se nalazi do 60 metara dubine, ali je uhvaćen i na većim dubinama, do 120 m, pogotovo veći mužjaci. Knez je vrlo osjetljiv na zagađenja i živi samo u čistom moru, tako da se smatra indikatorom čistoće. Grabežljivac je i hrani se manjim ribama, račićima, crvićima,...

Razmnožavanje

Za razliku od ostalih vrsta labrida, knez ne gradi gnijezda već se njegove larve izliježu pelagijski. Razmnožava se krajem proljeća i početkom ljeta.

Ribolov i upotreba

Zbog male veličine nije zanimljiv u komercijalnom ribolovu kao ni u gastronomiji. Lovi se većinom na udicu prilikom lova na druge pridnene vrste. Premda mali, vrlo je ukusan i slastan je zalogaj svim znalcima, bilo pržen ili kao dodatak ukusnom brujetu.

Zanimljivost

Knez je vrlo osjetljiv na zagađenja i živi samo u čistom moru, tako da se smatra indikatorom čistoće.

Rasprostranjenost

Kneza se može pronaći u istočnom dijelu Atlantika, sjeverno od Norveške i Švedske pa južno sve do Gabona. Rasprostranjena je i na cijelom Mediteranu[2]. Jedinke pronađene južnije vjerojatno pripadaju vrsti Coris atlantica

Izvori

  1. (hrv.) Usnače (riblje-oko.hr)
  2. (engl.) Mediterranean rainbow wrasse (fishbase.org)

Poveznice

Commons-logo.svgU Wikimedijinu spremniku nalazi se još gradiva na temu: KnezWikispecies-logo.svgWikivrste imaju podatke o: Knez
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori i urednici Wikipedije
original
visit source
partner site
wikipedia hr Croatian

Knez (riba): Brief Summary ( Croatian )

provided by wikipedia hr Croatian

Knez (lat. Coris julis) je morska riba iz porodice usnača. U Hrvatskoj je još poznat kao vladika, knezac, dugnjaca, kinez, kralj, zastava, zlatac, žotra. Osim ovih ima još cijelo mnoštvo drugih naziva kod nas (preko 100).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori i urednici Wikipedije
original
visit source
partner site
wikipedia hr Croatian

Coris julis ( Italian )

provided by wikipedia IT

Coris julis (Linnaeus, 1758), comunemente conosciuto come donzella[2] o girella[3], oppure pesce carabiniere (per via della colorazione) è un pesce appartenente alla famiglia dei Labridi.

Descrizione

Corpo affusolato, muso a punta. La livrea presenta un marcato dimorfismo sessuale: le femmine hanno dorso marrone e fianchi giallastri con ventre bianco, mentre i maschi sono verdi, blu o marroni, con ventre bianco, una macchia blu scura sopra pinna pettorale e con una banda ondulata arancione vivace sui lati.

Raggiunge una lunghezza di 25 cm.

Distribuzione e habitat

Questo pesce è diffuso nel mar Mediterraneo e nell'oceano Atlantico orientale dalla Manica all'Africa centrale.

Abita fondali rocciosi o a posidonia, è un pesce strettamente costiero e la sua diffusione batimetrica va da pochi centimetri a (eccezionalmente) 120 metri di profondità. Vive su coste rocciose spesso nei porticcioli meno frequentati, tra le rocce delle scogliere.

Biologia

Riproduzione

La donzella è una specie proterogina: gli individui (sessualmente attivi ad 1 anno) nascono femmine e invecchiando diventano maschi. Studi hanno dimostrato che tutti gli individui che superano i 18 cm sono esemplari maschili. Il cambio di sesso dura circa 5 mesi. Le uova, giallo-trasparenti, sono deposte tra aprile e agosto.

Alimentazione

Si nutre di alghe, anfipodi, copepodi, ricci di mare, policheti, gamberetti e gasteropodi.

Pesca

Generalmente non è soggetto a pesca specifica vista la scarsa qualità delle carni, adatte solo a zuppe di pesce (ad esempio il cacciucco livornese), abbocca comunque voracemente a esche animali di ogni tipo causando spesso non poco disturbo a chi si vuole dedicare alla pesca di specie più pregiate[4]. In Sicilia dove è chiamata pizziré (punta di Re) e nel reggino, dove ha il nome comune di viola, viene consumata infarinata e fritta. Nella Sicilia orientale ne è diffusa la pesca dilettantistica con lenze o piccole nasse apposite. Qui le carni ne sono apprezzate ma la piccola taglia e il lungo tempo necessario per pescarne grandi quantità ne escludono la pesca professionale.

Curiosità

A tale specie fa riferimento il titolo del film Viola di mare, di Donatella Maiorca (2009).

Galleria d'immagini

Note

  1. ^ (EN) Coris julis, su IUCN Red List of Threatened Species, Versione 2020.2, IUCN, 2020.
  2. ^ Donzella, in Treccani.it – Vocabolario Treccani on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana.
  3. ^ donzèlla, su treccani.it. URL consultato il 15 marzo 2019.
  4. ^ Francesco Costa, Atlante dei pesci dei mari italiani, Milano, Mursia, ISBN 88-425-1003-3.

Bibliografia

  • Patrick Louisy, Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo, a cura di Trainito, Egidio, Milano, Il Castello, 2006, ISBN 88-8039-472-X.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Coris julis: Brief Summary ( Italian )

provided by wikipedia IT

Coris julis (Linnaeus, 1758), comunemente conosciuto come donzella o girella, oppure pesce carabiniere (per via della colorazione) è un pesce appartenente alla famiglia dei Labridi.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Regenbooglipvis ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Vissen

De regenbooglipvis of girelle (Coris julis) is een straalvinnige vis uit de familie van de lipvissen (Labridae) en behoort derhalve tot de orde van baarsachtigen (Perciformes). De vis kan een lengte bereiken van 30 cm.

Kenmerken en gedrag

De mannetjes zijn fraai gekleurd met een oranje zigzag band op de flank, terwijl de vrouwtjes en jonge dieren bruin gekleurd zijn. Deze lipvis is een hermafrodiet. Alle jonge vissen ondergaan eerst een vrouwelijke fase waarin zij simpel bruin gekleurd zijn. Daarop volgt een korte overgangsfase waarin zij functioneel zowel mannetje als vrouwtje zijn. Daarna nemen zij het volwassen bonte kleurpatroon aan van de mannetjes. Toch kunnen sommige vissen die uiterlijk een mannetje zijn nog als wijfje fungeren. Bij gevaar verschuilen de vissen zich in het zand. Zij zwemmen voornamelijk met de borstvinnen. De regenbooglipvis gedraagt zich soms ook als poetsvis.

Leefomgeving

De regenbooglipvis is een zoutwatervis. De vis prefereert een gematigd klimaat en leeft hoofdzakelijk in de Atlantische Oceaan en in de Middellandse Zee. Vooral in de zomer verschijnt de vis vaak boven zeegrasvelden en rotskusten van de Middellandse Zee. De soort komt voor op dieptes tussen 0 en 120 meter.

Relatie tot de mens

De regenbooglipvis is voor de visserij van beperkt commercieel belang. In de hengelsport wordt er weinig op de vis gejaagd. De soort wordt gevangen voor commerciële aquaria.

Externe link

Bronnen, noten en/of referenties
  • Froese, R., D. Pauly. en redactie. 2005. FishBase. Elektronische publicatie. www.fishbase.org, versie 06/2005.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Regenbooglipvis: Brief Summary ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

De regenbooglipvis of girelle (Coris julis) is een straalvinnige vis uit de familie van de lipvissen (Labridae) en behoort derhalve tot de orde van baarsachtigen (Perciformes). De vis kan een lengte bereiken van 30 cm.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Junkergylt ( Norwegian )

provided by wikipedia NO

Junkergylt er en leppefisk, og er en av de mest fargestrålende fiskene som kan påtreffes i nordeuropeiske farvann. Hunnene har en langsgående hvit stripe nede på sidene, og lengre opp en langsgående brun stripe. Hannene har derimot en langsgående rød eller oransje sikksakk-stripe, og en svart eller rød flekk ved brystfinnen.

Den er utbredt i det østlige Atlanterhavet fra De britiske øyer til Guineabukta. Arten finnes også i Middelhavet og det sørlige Svartehavet. De afrikanske funnene sør for Kapp Verde og Senegal bør sannsynligvis regnes til en annen art, Coris atlantica. Junkergylt er fanget noen få ganger i Kattegat, men er aldri observert i norske farvann.

I likhet med andre leppefisker lever den ved algegrodde klippevegger og steiner. I Middelhavet er den også vanlig i Posidonia-sjøgras. Arten finnes på 3–120 m dyp, og står dypest om vinteren. Junkergylten er en hermafroditt som lever i grupper dominert av en hann.

Litteratur

 src=
Hunn av junkergylt

Eksterne lenker

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Junkergylt: Brief Summary ( Norwegian )

provided by wikipedia NO

Junkergylt er en leppefisk, og er en av de mest fargestrålende fiskene som kan påtreffes i nordeuropeiske farvann. Hunnene har en langsgående hvit stripe nede på sidene, og lengre opp en langsgående brun stripe. Hannene har derimot en langsgående rød eller oransje sikksakk-stripe, og en svart eller rød flekk ved brystfinnen.

Den er utbredt i det østlige Atlanterhavet fra De britiske øyer til Guineabukta. Arten finnes også i Middelhavet og det sørlige Svartehavet. De afrikanske funnene sør for Kapp Verde og Senegal bør sannsynligvis regnes til en annen art, Coris atlantica. Junkergylt er fanget noen få ganger i Kattegat, men er aldri observert i norske farvann.

I likhet med andre leppefisker lever den ved algegrodde klippevegger og steiner. I Middelhavet er den også vanlig i Posidonia-sjøgras. Arten finnes på 3–120 m dyp, og står dypest om vinteren. Junkergylten er en hermafroditt som lever i grupper dominert av en hann.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Korys doncela ( Polish )

provided by wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons

Korys doncela[3], korys[4], koris doncela[5] (Coris julis) — gatunek morskiej ryby okoniokształtnej z rodziny wargaczowatych (Labridae). W literaturze polskiej określany bywał nazwą tęczak[6][7], ale pod taką samą nazwą opisywano również inne gatunki zwierząt.

 src= Zobacz też: tęczak.

Występowanie

Występuje w północnym Atlantyku od Zat. Biskajskiej do wybrzeży zachodniej Afryki, wokół Madery, Azorów i Wysp Kanaryjskich, także Morze Śródziemne oraz południowa część Morza Czarnego.

Ryba żyjąca w strefie wzrostu glonorostów i łąkach trawy morskiej na głębokości do 120 m. Żeruje w niewielkich stadach, w nocy zagrzebuje się w piaszczystym dnie i tak zagrzebany spędza noc.

Opis

Samce dorastają maksymalnie do 25 cm, a samice do 18 cm. Ciało wydłużone , stosunkowo niskie. Otwór gębowy mały z szerokimi mięsistymi wargami. Szczęki wysuwalne. Uzębienie w postaci 1–2 pasm drobnych, spiczastych. Dolne kości gardłowe zrośnięte w silne płytki żujące. Łuski bardzo małe, koliste, wzdłuż linii bocznej od 73 do 80. Płetwa grzbietowe długa, niepodzielona podparta 9 twardymi i 12 miękkimi promieniami, u samic jednakowej wysokości a u samców trzy pierwsze promienie są wydłużone. Płetwa odbytowa podparta 3 twardymi i 11–12 miękkimi promieniami.

Ubarwienie: Samce z czarną i pomarańczową plamą na początku płetwy grzbietowej, pomarańczowa zygzakowata wstęga wzdłuż boków i czarna klinowata plama za płetwą piersiową. Samice z niebieską plamą na brzegu pokrywy skrzelowej i jasną podłużną wstęgą od końca pysku do płetwy ogonowej.

Odżywianie

Odżywia się małymi skorupiakami i mięczakami.

Rozród

Tarło odbywa się na początku lata. Ikra, dzięki kropelce tłuszczu swobodnie unosi się w toni wodnej, rozwój zarodka trwa tylko 2 dni.

Przypisy

  1. Coris julis, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
  2. Coris julis. Czerwona księga gatunków zagrożonych (IUCN Red List of Threatened Species) (ang.).
  3. Eugeniusz Grabda, Tomasz Heese: Polskie nazewnictwo popularne krągłouste i ryby – Cyclostomata et Pisces. Koszalin: Wyższa Szkoła Inżynierska w Koszalinie, 1991.
  4. Stanisław Rutkowicz: Encyklopedia ryb morskich. Gdańsk: Wydawnictwo Morskie, 1982, s. 448. ISBN 83-215-2103-7.
  5. Josef Reichholf, Gunter Steinbach, Claus Militz: Wielka encyklopedia ryb: słodkowodne i morskie ryby Europy. Wiśniewolski Wiesław (tłum.). Warszawa: Muza, 1994. ISBN 83-7079-317-7.
  6. N. A. Kumelski, S. B. Górski: Zoologia albo historia naturalna zwierząt [...]. T. 2. Wilno: Nakł. T. Glücksberga, 1837, s. 757.
  7. FritzF. Terofal FritzF., ClausC. Militz ClausC., Ryby morskie, HenrykH. Garbarczyk (tłum.), EligiuszE. Nowakowski (tłum.), Warszawa: Świat Książki, 1996, ISBN 83-7129-306-2, OCLC 830127003 .

Bibliografia

  • Fritz Terofal, Claus Militz: Ryby morskie. Warszawa: Świat Książki, 1996. ISBN 83-7129-306-2.
  • Coris julis. (ang.) w: Froese, R. & D. Pauly. FishBase. World Wide Web electronic publication. www.fishbase.org [dostęp 2010-10-14]
  • Coris julis (ang.). WoRMS World Register of Marine Species. [dostęp 2010-10-14].
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Korys doncela: Brief Summary ( Polish )

provided by wikipedia POL

Korys doncela, korys, koris doncela (Coris julis) — gatunek morskiej ryby okoniokształtnej z rodziny wargaczowatych (Labridae). W literaturze polskiej określany bywał nazwą tęczak, ale pod taką samą nazwą opisywano również inne gatunki zwierząt.

 src= Zobacz też: tęczak.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Coris julis ( Portuguese )

provided by wikipedia PT
 src=
Macho da fase secundária com dois pequenos machos da fase inicial em fundo (Croácia, população mediterrânica)
 src=
Coris julis (fase masculina)

Coris julis (Lineu, 1758), conhecido pelo nome comum de judia, é um pequeno peixe multicolor actinoperígio da família Labridae, comum nas águas costeiras do Mediterrâneo, da costa norte-africana do Atlântico e das ilhas da Macaronésia. Embora menos comum, ocorre na costa ocidental europeia desde a Suécia à Península Ibérica (embora não se conheça a existência nas Ilhas Britânicas).[2] Prefere as zonas costeiras rochosas, entre a superfície e os 120 m de profundidade.

Descrição

Os adultos de C.julis são geralmente solitários, raramente ocorrendo em cardumes. Alimenta-se de algas, anfípodes, copépodes, ouriços do mar, poliquetas, camarões pequenos e gastrópodes.[2]

Como muitos outros membros da família Labridae, C. julis é uma espécie que apresenta dicogamia que se traduz em hermafroditismo sequencial. Na fase inicial (ou primária), os indivíduos podem ser machos ou fêmeas, podendo ambos os géneros evoluir para uma fase secundária, sempre masculina, caracterizada por maior corpulência e coloração corporal diferenciada.[3] Quando atingem um comprimento corporal de 18 cm, todos os indivíduos são machos na fase secundária,[2] sendo o comprimento máximo em geral inferior a 25 cm.

As fases de maturação sexual apresentam marcadas diferenças em coloração e aparência geral. Na população do Mediterrâneo, os machos da fase secundária são verdes, azuis ou acastanhados, com a face ventral esbranquiçada, uma mancha azul-escura sobre a barbatana ventral e uma banda alaranjada brilhante na parte central das faces laterais. Na mesma população, os machos e fêmeas na fase primária apresentam lados castanhos ou amarelados e face ventral branca.[4]

As populações do Atlântico diferem em coloração e genética da população do Mediterrâneo, mas estão presentemente incluídas numa única espécie.[1][3] Em caso de separação, o binome Coris festiva (presentemte considerado como sinónimo de C. julis) está disponível para a população do Atlântico.

Distribuição e habitat

A espécie é comum nas águas costeiras do Mediterrâneo, da costa norte-africana do Atlântico e das ilhas da Macaronésia. Embora menos comum, tem uma distribuição natural alargada na margem nordeste do Atlântico, ocorrendo na costa ocidental europeia desde a Suécia à Península Ibérica (embora não se conheça a sua existência nas Ilhas Britânicas).[2] Alguns registos desta espécie a sul do Senegal e de Cabo Verde são provavelmente atribuíveis à espécie Coris atlantica, morfologicamente muito similar.[2]

A espécie prefere habitats costeiros rochosos ou ricos em prados marinhos. Ocorre geralmente a profundidades entre os 0 e os 60 m, mas é frequentemente encontrado até aos 120 m de profundidade.[2]

Sinónimos

Os seguintes nomes específicos são considerados sinónimos juniores de C. julis:[2]

  • Labrus julis Linnaeus, 1758
  • Julis julis (Linnaeus, 1758)
  • Labrus paroticus Linnaeus, 1758
  • Labrus perdica Forsskål, 1775
  • Labrus infuscus Walbaum, 1792
  • Labrus subfuscus Bloch & J. G. Schneider, 1801
  • Labrus keslik Lacépède, 1801
  • Labrus cettii Rafinesque, 1810
  • Labrus giofredi A. Risso, 1810
  • Julis mediterranea A. Risso, 1827
  • Julis speciosa A. Risso, 1827
  • Coris speciosa (A. Risso, 1827)
  • Julis vulgaris J. Fleming, 1828
  • Julis melanura R. T. Lowe, 1839
  • Julis festiva Valenciennes, 1839
  • Coris festiva (Valenciennes, 1839)
  • Julis vulgaris Valenciennes, 1839
  • Coris taeniatus Steindachner, 1863
  • Julis azorensis Fowler, 1919

Referências

  1. a b Pollard, D. & Afonso, P. 2010. Coris julis. In: IUCN 2013. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2013.1. www.iucnredlist.org>. Downloaded on 06 November 2013.
  2. a b c d e f g Froese, Rainer; Pauly, Daniel (eds.) (2013). "Coris {{{2}}}" em FishBase. Versão Julho 2013.
  3. a b Aurelle, D., Guillemaud, T., Afonso, P., Morato, T., Wirtz, P., Santos, R.S.S., and Cancela, M.L. (2003). Genetic study of Coris julis (Osteichthyes, Perciformes, Labridae) evolutionary history and dispersal abilities. Comptes Rendus Biologies 326(8): 771-785.
  4. Egidio Patrick Louisy Trainito, ed. (2006). Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo. Milan: Il Castello. ISBN 88-8039-472-X
Controle de autoridade
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Coris julis: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT
 src= Macho da fase secundária com dois pequenos machos da fase inicial em fundo (Croácia, população mediterrânica)  src= Coris julis (fase masculina)

Coris julis (Lineu, 1758), conhecido pelo nome comum de judia, é um pequeno peixe multicolor actinoperígio da família Labridae, comum nas águas costeiras do Mediterrâneo, da costa norte-africana do Atlântico e das ilhas da Macaronésia. Embora menos comum, ocorre na costa ocidental europeia desde a Suécia à Península Ibérica (embora não se conheça a existência nas Ilhas Britânicas). Prefere as zonas costeiras rochosas, entre a superfície e os 120 m de profundidade.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Pește păun ( Romanian; Moldavian; Moldovan )

provided by wikipedia RO

Peștele păun (Coris julis) este un pește marin perciform din familia labridelor, de pe coastele de est a Oceanului Atlantic, regiunea litorală a Mării Mediterane și sudul Mării Negre, destul de rar semnalat pe coastele românești.

Are o talia obișnuită de 10–20 cm, cel mult 25 cm. Corpul este alungit și comprimat lateral, acoperit cu solzi cicloizi mărunți. Capul este lipsit de solzi. Botul este alungit, cu gura terminală, mică, prevăzută cu buze subțiri și cu dinți neegali, dispuși pe două rânduri, unii dintre ei având forma de canini. Înotătoarea dorsală cu 9 (excepțional 8) spini și 11-12 raze moi, prezintă o excavație în regiunea anterioară. Înotătoarea anală este alungită și așezată aproximativ sub jumătatea înotătoarei dorsalei. Linia laterală numără 73-80 de solzi.

Coloritul corpului este extrem de viu: spatele este albastru-verzui; pe flancuri, mai aproape de spate, se găsește o dungă largă, portocalie, uneori în zig-zag. Flancurile sunt argintii, cu dungi longitudinale violete. Pe opercul se află o pată albastră; la baza pectoralei - una neagră, iar pe dorsală, între razele anterioare 2-5, se observă o pată violetă sau neagră.

Se hrănesc cu diferite nevertebrate: gasteropode mici, arici de mare (echinide), viermi, crustacee. Depun icre pelagice, în aprilie-august. Are importanță economică fiind pescuit artizanal și sportiv și este comercializat în stare proaspătă.

Pe litoralul românesc al Mării Negre se întâlnește foarte rar.

Bibliografie

  • Petru Bănărescu, Fauna Republicii Populare Române. Vol. XIII : Pisces - Osteichtyes (Pești ganoizi și osoși). București, Editura Academiei Republicii Populare România, 1964.
  • George D. Vasiliu, Peștii apelor noastre, București, Edit. Științifică, 1959.
  • S. Cărăușu, Tratat de ihtiologie, București, 1952.
  • L. Lustun, I. Rădulescu, V. Voican, Dicționar piscicol, Editura Ceres, București, 1978.

Legături externe

Coris julis (Linnaeus, 1758) - (mâle).jpg
Commons
Wikimedia Commons conține materiale multimedia legate de Pește păun
Wikispecies
Wikispecies conține informații legate de Pește păun
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autori și editori
original
visit source
partner site
wikipedia RO

Pește păun: Brief Summary ( Romanian; Moldavian; Moldovan )

provided by wikipedia RO

Peștele păun (Coris julis) este un pește marin perciform din familia labridelor, de pe coastele de est a Oceanului Atlantic, regiunea litorală a Mării Mediterane și sudul Mării Negre, destul de rar semnalat pe coastele românești.

Are o talia obișnuită de 10–20 cm, cel mult 25 cm. Corpul este alungit și comprimat lateral, acoperit cu solzi cicloizi mărunți. Capul este lipsit de solzi. Botul este alungit, cu gura terminală, mică, prevăzută cu buze subțiri și cu dinți neegali, dispuși pe două rânduri, unii dintre ei având forma de canini. Înotătoarea dorsală cu 9 (excepțional 8) spini și 11-12 raze moi, prezintă o excavație în regiunea anterioară. Înotătoarea anală este alungită și așezată aproximativ sub jumătatea înotătoarei dorsalei. Linia laterală numără 73-80 de solzi.

Coloritul corpului este extrem de viu: spatele este albastru-verzui; pe flancuri, mai aproape de spate, se găsește o dungă largă, portocalie, uneori în zig-zag. Flancurile sunt argintii, cu dungi longitudinale violete. Pe opercul se află o pată albastră; la baza pectoralei - una neagră, iar pe dorsală, între razele anterioare 2-5, se observă o pată violetă sau neagră.

Se hrănesc cu diferite nevertebrate: gasteropode mici, arici de mare (echinide), viermi, crustacee. Depun icre pelagice, în aprilie-august. Are importanță economică fiind pescuit artizanal și sportiv și este comercializat în stare proaspătă.

Pe litoralul românesc al Mării Negre se întâlnește foarte rar.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autori și editori
original
visit source
partner site
wikipedia RO

Knez (riba) ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia SL
Za druge pomene glej Knez (razločitev).

Knez (znanstveno ime Coris julis) je morska riba iz družine Labridae.

Opis

Knez je majhna, pisana riba, ki zraste le do 25 cm v dolžino. Samci so kričečih rumenih barv z značilnimi modrimi ali zelenimi horizontalnimi progami, ki potekajo po bokih. Trebuh je bele barve. Samice so rjavkaste ali zelenkaste barve po bokih in imajo bel trebuh.

Razširjenost in uporabnost

Knez je tipična riba obalnega pasu, ki je razširjena po Sredozemskem morju, pa tudi v Atlantiku od Rokavskega preliva do obal osrednje Afrike. Tudi v Jadranskem morju je knez pogosta riba, ki je tudi ena najbolj pisanih jadranskih rib. Živi od globine nekaj centimetrov pa vse do 120 metrov globoko. Odrasle ribe so samotarske.

Kot vse ustnače, se tudi knez prehranjuje z drugimi morskimi živalmi. Njegova glavna hrana so majhni talni nevretenčarji, pa tudi majhni glavonožci, morski ježki in rakci, pa tudi ribji zarod drugih ribjih vrst.

Viri in reference

  • Egidio Patrick Louisy Trainito, ur. (2006). Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo. Milan: Il Castello. ISBN 888039472X.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Avtorji in uredniki Wikipedije
original
visit source
partner site
wikipedia SL

Knez (riba): Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia SL
Za druge pomene glej Knez (razločitev).

Knez (znanstveno ime Coris julis) je morska riba iz družine Labridae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Avtorji in uredniki Wikipedije
original
visit source
partner site
wikipedia SL

Junkergirella ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Junkergirella (Coris julis), även kallad regnbågsfisk[2], är en fisk i familjen läppfiskar (Labridae) som lever längs västra Europas och Västafrikas kuster. Fisken är hermafrodit som vanligtvis börjar som hona och blir hane med stigande ålder.

Utseende

Junkergirellan är en tämligen liten, slank fisk med en maxlängd på 18 cm för honor, 30 cm för hanar. Medellängden för hanar håller sig dock runt 20 cm.[1] Fisken byter kön från hona till hane vid en längd av omkring 18 cm, och har delvis olika färgmönster beroende på kön. Honan har oftast en grön rygg, ett brett brunt sidoband med vita kanter, ett varmt gult fält under detta, och en gulgrön buk. Hanen har klarare färger; sidobandet är orange med blå kanter och främre delen av buken blågrön snarare än gulgrön.[3] Främre delen av ryggfenan är dessutom högre än resten hos hanar[4].

Vanor

Som tidigare nämnts är fisken hermafrodit, som fungerar som hona i början av sitt liv för att därefter övergå till att fungera som hane.

Arten lever vid klippor och rev, gärna med bandtång, på upptill 120 meters djup;[4] ofta går den dock inte djupare än 60 m. Arten lever på räkor, sjögurkor, maskar, gråsuggor och märlkräftor.[1]

Fortplantning

Junkergirellan blir könsmogen vid omkring 1 års ålder[1]. Leken sker under sommaren i Biscayabukten och Medelhavet. Äggen och ynglen är pelagiska.[4]

Utbredning

Arten finns i östra Atlanten från Öresund, Engelska Kanalen och Medelhavet till Gabon.[4] [1]

Referenser

  1. ^ [a b c d e] Susan M. Luna (20 april 2010). ”Coris julis (Linnaeus, 1758) Mediterranean rainbow wrasse” (på en). Fishbase. http://www.fishbase.org/summary/SpeciesSummary.php?id=58. Läst 13 juni 2010.
  2. ^ Svenska Akademiens ordbok, spalt R3779: "rägnbåge". Tryckår: 1961
  3. ^ Curry-Lindahl, Kai (1985). Våra fiskar : havs- och sötvattensfiskar i Norden och övriga Europa. Stockholm: Norstedts. sid. 445. ISBN 91-1-844202-1
  4. ^ [a b c d] Muus, Bent J; Nielsen, Jørgen G; Svedberg, Ulf (1999). Havsfisk och fiske i Nordvästeuropa. Stockholm: Prisma. sid. 204. ISBN 91-518-3505-3
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Junkergirella: Brief Summary ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Junkergirella (Coris julis), även kallad regnbågsfisk, är en fisk i familjen läppfiskar (Labridae) som lever längs västra Europas och Västafrikas kuster. Fisken är hermafrodit som vanligtvis börjar som hona och blir hane med stigande ålder.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Райдужник морський ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK
 src=
Забарвлення райдужника морського

Джерела

  1. Маркевич О. П., Татарко К. І. Російсько-українсько-латинський зоологічний словник. — Київ: Наук. думка, 1983. — 411 с.
  2. Coris julis at FishBase
  3. Васильева Е. Д. Рыбы Черного моря. — Москва: Изд-во ВНИРО, 2007. — 238 с.


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Райдужник морський: Brief Summary ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK
 src= Забарвлення райдужника морського
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Морской юнкер ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
Question book-4.svg
В этой статье не хватает ссылок на источники информации.
Информация должна быть проверяема, иначе она может быть поставлена под сомнение и удалена.
Вы можете отредактировать эту статью, добавив ссылки на авторитетные источники.
Эта отметка установлена 9 января 2013 года.
Царство: Животные
Подцарство: Эуметазои
Без ранга: Вторичноротые
Подтип: Позвоночные
Инфратип: Челюстноротые
Группа: Рыбы
Группа: Костные рыбы
Подкласс: Новопёрые рыбы
Инфракласс: Костистые рыбы
Надотряд: Колючепёрые
Серия: Перкоморфы
Семейство: Губановые
Вид: Морской юнкер
Международное научное название

Coris julis (Linnaeus, 1758)

Охранный статус Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 170676NCBI 126330EOL 212041

Морской юнкер[1], устаревшее радужник[2] (Coris julis) — вид морских костистых рыб из семейства губановых (Labridae). Распространены в Средиземном и Чёрном морях и в восточной части Атлантического океана. Живут недалеко от побережья на глубине до 120 м. Главная особенность этих рыб заключается в том, что они являются последовательными гермафродитами: в течение жизни самка становится самцом, меняя при этом не только пол, но и цвет. Длина тела достигает 25 см. Разводится в морских аквариумах.

Примечания

  1. Решетников Ю. С., Котляр А. Н., Расс Т. С., Шатуновский М. И. Пятиязычный словарь названий животных. Рыбы. Латинский, русский, английский, немецкий, французский. / под общей редакцией акад. В. Е. Соколова. — М.: Рус. яз., 1989. — С. 312. — 12 500 экз.ISBN 5-200-00237-0.
  2. Радужник, рыба семейства губановых // Энциклопедический словарь Брокгауза и Ефрона : в 86 т. (82 т. и 4 доп.). — СПб., 1890—1907.
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

Морской юнкер: Brief Summary ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию

Морской юнкер, устаревшее радужник (Coris julis) — вид морских костистых рыб из семейства губановых (Labridae). Распространены в Средиземном и Чёрном морях и в восточной части Атлантического океана. Живут недалеко от побережья на глубине до 120 м. Главная особенность этих рыб заключается в том, что они являются последовательными гермафродитами: в течение жизни самка становится самцом, меняя при этом не только пол, но и цвет. Длина тела достигает 25 см. Разводится в морских аквариумах.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

雜斑盔魚 ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科
二名法 Coris julis
Linnaeus, 1758

雜斑盔魚,為輻鰭魚綱鱸形目隆頭魚亞目隆頭魚科的其中一,分布於東大西洋區,從瑞典加彭洛佩茲角海域,包括地中海,棲息深度0-120公尺,體長可達30公分,主要棲息在沿海海草生長的礁石區,老成魚會生活在深水域,單獨或成小群活動,夜間或受驚嚇時會躲入沙中,屬肉食性,以腹足類海膽甲殼類端足類等為食,可作為觀賞魚、食用魚及遊釣魚。

参考文献

擴展閱讀

 src= 維基物種中有關雜斑盔魚的數據

小作品圖示这是一篇與鱸形目相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑

雜斑盔魚: Brief Summary ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科

雜斑盔魚,為輻鰭魚綱鱸形目隆頭魚亞目隆頭魚科的其中一,分布於東大西洋區,從瑞典加彭洛佩茲角海域,包括地中海,棲息深度0-120公尺,體長可達30公分,主要棲息在沿海海草生長的礁石區,老成魚會生活在深水域,單獨或成小群活動,夜間或受驚嚇時會躲入沙中,屬肉食性,以腹足類海膽甲殼類端足類等為食,可作為觀賞魚、食用魚及遊釣魚。

license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑