Ensis ensis és una espècie de navalla (mol·lusc). És comestible però no gaire freqüent en els mercats de Catalunya.
Les seves closques poden arribar a fer 15 cm i són una mica corbes.[1]
Viuen soterrats a poca fondària quedant a la vista només el forat per on treuen el sifó per a nodrir-se del plàncton que filtren.
Com els altres solènids els ganivets, mànecs de ganivet, canyuts o canyetes s'acostumen a fer a la planxa amb oli i suc de llimona.
E. ensis es troba a les costes del nord-oest d'Europa, des del mar Bàltic[1] i Noruega fins a les costes atlàntiques d'Espanya i Portugal. És força comú a les costes bretones.[2]
Ensis ensis és una espècie de navalla (mol·lusc). És comestible però no gaire freqüent en els mercats de Catalunya.
Les seves closques poden arribar a fer 15 cm i són una mica corbes.
Viuen soterrats a poca fondària quedant a la vista només el forat per on treuen el sifó per a nodrir-se del plàncton que filtren.
