dcsimg
Image of Leopard Shark
Creatures » » Animal » » Vertebrates »

Cartilaginous Fishes

Chondrichthyes

Chondrichthyes ( Occitan (post 1500) )

provided by wikipedia emerging languages
Crystal Project Babelfish.png Aqueste article es un esbòs de completar concernent los peisses, podètz partejar vòstras coneissenças en lo modificant.

La classa dels condrictians (Chondrichthyes), (del grèc chondros « cartilatge » e ichthys « peis »), o peisses cartilaginoses, recampa los peisses que possedisson una esqueleta cartilaginosa, e una pèl recobèrta d'escatas placoïdas (en forma de dents). Lors dents son d'escatas placoïdas transformadas que son renoveladas de longa. Cada branquia a una dobertura pròpria. Lor tube digestiu possedís una valva espiralada.

Se tròba dins aquesta classa las diferentas espècias de làmias, de raias e de quimèras.

Contràriament als osteictians los condrictians possedisson pas o fòrt pauc d'òsses pericondrals (òs que remplaça lo cartilatge e se forma al cors del desvolopament dins los osteictians) per contra presentan un jaç de cartilatge calcific prismatic a la periferia de lors pèças esqueleticas cartilaginosas. Tanpauc an pas de sacs aerians que son presents dins los osteictians (los condrictians utilizan l'òli de lor fetge per assegurar lor flotabilitat) mas que cèrts scientifics ne supausan la preséncia dins los gnatostòmes.

Lista de las classas

Plaça dins lo règne animal

Lo mond animal:
  • amb asterisc : los tipes d'organizacion que son de grases evolutius correspondent pas a de gropes monofiletics, mas parafiletics (comportant pas totes los descendents d'un meteis ancèstre – exemple : los descendents d'ancèstres vermifòrmes son pas totes uèi de vèrms, etc.).
  • En jaune : las principalas explosions radiativas.
* Unicellulars Procariòtas (cellula sens nuclèu) ♦ Equinodèrmes: Orsin, Crinoïdes, Congombres de mar, estèla de mar e ofiura. ♦ Bivalves (cauquilhatges) >* Unicellulars Eucariòtas (cellula de nuclèu) ♦ Gasteropòdes (escagaròls, limauces,...) >* Esponga (organisme multicellular) ♦ MollusquesCefalopòdes (Pofres, sepias) >* Polip: idras, coralh e medusa >* Vèrm (mobilitat e tube digestiu) bilaterianTrilobits (de doas a 24 patas - atudat) >* Peisses agnats (sens maissas) ♦ Artropòdes primitius tipe miriapòdes (Fòrça patas) ♦ Decapòdes: crancs e escrabidas (dètz patas) >* Peisses primitius (peisses cartilaginoses) ♦ Aracnids de uèch patas: aranhas, scorpions et acarians. ♦ Domaisèlas >* Peisses tipics (peisses ossoses) ♦ Sèrps > exapòdes (de sièis patas) : Insèctes primitius sens alas (tipe Apterygota). ♦ Babaròts, mantas, termites. >* Peisses de nadarèlas carnudas (Sarcopterygii) ♦ Dinosaures (atudat) ♦ Ortoptèr (sautarèla, grèlh). >* Tetrapòdes primitius (tipe Anfibians) ♦ CrocodilsMarsupialsEmiptèrs (Barnats pudents, cigalas,...) >* Reptils primitius (Amniòtas de tipe Lausèrt) ♦ TartugasInsectivòrs (Taupia, Eiriç,...) ♦ Coleoptèrs (escarabat, catarineta,...) ♦ AusèlsQuiroptèrs (Ratapenada) ♦ Imenoptèrs (abelha, Vèspa, formigaPrimatsDiptèr (moscas) >*Mamifèrs primitius tipe monotrèmaRosegaires e Lagomòrfs (conilhs) ♦ Lepidoptèr (parpalhòl) ♦ Carnivòrs ♦ ♦ Ongulats

Vejatz tanben

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Chondrichthyes: Brief Summary ( Occitan (post 1500) )

provided by wikipedia emerging languages

La classa dels condrictians (Chondrichthyes), (del grèc chondros « cartilatge » e ichthys « peis »), o peisses cartilaginoses, recampa los peisses que possedisson una esqueleta cartilaginosa, e una pèl recobèrta d'escatas placoïdas (en forma de dents). Lors dents son d'escatas placoïdas transformadas que son renoveladas de longa. Cada branquia a una dobertura pròpria. Lor tube digestiu possedís una valva espiralada.

Se tròba dins aquesta classa las diferentas espècias de làmias, de raias e de quimèras.

Contràriament als osteictians los condrictians possedisson pas o fòrt pauc d'òsses pericondrals (òs que remplaça lo cartilatge e se forma al cors del desvolopament dins los osteictians) per contra presentan un jaç de cartilatge calcific prismatic a la periferia de lors pèças esqueleticas cartilaginosas. Tanpauc an pas de sacs aerians que son presents dins los osteictians (los condrictians utilizan l'òli de lor fetge per assegurar lor flotabilitat) mas que cèrts scientifics ne supausan la preséncia dins los gnatostòmes.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors