El molleric clapat o mataparent clapat (Suillus variegatus) és un bolet molt abundant. És un comestible de poca qualitat. Convé menjar-se estrictament la carn del barret, sense la cutícula ni els tubs i rebutjar el peu sencer. Amb altres mollerics, tots de baixa qualitat gastronòmica, però cap de metzinós.
Barret molsut, de fins a 15 cm de diàmetre, de color ocre brunenc i tacte vellutat, hemisfèric de jove i aplanat a la fi. A sota porta tubs que acaben en porus molt petits de color groc olivaci, que blavegen si es premen o es freguen. El peu, que pot atènyer fins a 10 cm d'alçària, és gruixut, ple, del mateix color del barret o un xic més clar. Carn groguenca, que blaveja, poc o molt, en contacte amb l'aire, amb olor suau de lleixiu i gust dolcenc.[1]
Creix sobre sòls àcids, al final d'estiu i durant la tardor, a les pinedes, preferentment de pi roig.[2]
L'espècie Suillus Tomentosus nord-americana és gairebé idéntica, no obstant això, pot ser diferenciada per l'aparició de pintetes glandulars al peu de colors similars al del barret.
El molleric clapat o mataparent clapat (Suillus variegatus) és un bolet molt abundant. És un comestible de poca qualitat. Convé menjar-se estrictament la carn del barret, sense la cutícula ni els tubs i rebutjar el peu sencer. Amb altres mollerics, tots de baixa qualitat gastronòmica, però cap de metzinós.
