Els cnidaris (Cnidaria, del grec knide, «ortiga» i el sufix adjectival llatí -arium[cal citació]) són un embrancament que agrupa unes 10.000 espècies actuals d'animals relativament simples, que viuen exclusivament en ambients aquàtics[1], majoritàriament marins. Tenen forma acampanada o de sac i tenen tentacles que punxen al voltant de les boques.[2]
El nom d'aquest embrancament ve de la presència d'unes cèl·lules anomenades cnidòcits, presents als tentacles de tots els membres del grup i que injecten substàncies irritants a les preses quan les freguen. Tenen simetria radial i el seu pla corporal és en forma de sac amb tentacles. Són els animals més simples que presenten cèl·lules nervioses i òrgans dels sentits (estatocists, ocels). Són un grup antic, amb una llarga història fòssil que es remunta, probablement, a la fauna d'Ediacara, uns 600 milions d'anys enrere.[3][4] Els cnidaris comprenen els coralls i anemones de mar, les meduses i les vespes de mar, les hidres i caravel·les portugueses.
L'estructura bàsica dels cnidaris és una bossa o sac amb tentacles i una àmplia cavitat interna anomenada celènteron o cavitat gastrovascular, que té una única obertura que funciona alhora com a boca i com a anus. Tenen simetria radial i estan formats per dues capes de teixit: l'ectoderma i l'endoderma, amb una substància gelatinosa anomenada mesoglea entremig, que conté molt poques cèl·lules. Tenen dos tipus principals d'organització: el pòlip, que és fix, i la medusa, que és lliure. La reproducció és sexual o asexual. Hi sol haver alternança de generacions entre una d'asexuada (tipus pòlip) i una altra de sexuada (tipus medusa), però hi pot haver pòlips ja sexuats i també meduses sense provenir d'un pòlip. Algunes espècies són capaces de tornar a l'estat d'immaduresa sexual quan són velles, rejovenint-se i fent que siguin potencialment immortals. N'és un exemple la Turritopsis nutricula.
Els cnidaris són animals diblàstics amb simetria quilometral primària. Les seves cèl·lules s'organitzen en dues capes que actuen com a unitats funcionals (teixits), encara que moltes cèl·lules encara guarden una certa independència i totipotència. Tenen només dos fulls embrionaris, ectoderma i endoderma, són mancats per tant de mesoderma, encara que de vegades existeix un teixit anàleg (ectomesoderma) d'origen ectodèrmic, no d'origen endodèrmic com l'autèntic mesoderma dels triblàstics, i del qual mai no deriven òrgans interns complexos.
La seva organització corporal és en forma de sac; com a aparell digestiu tenen un sol orifici envoltat de tentacles que actua com a boca i anus alhora, i una àmplia cavitat gastrovascular o celènteron en forma de sac on es realitza la digestió i que es fa servir també com a sistema de distribució dels nutrients i d'oxigen, i com a sistema excretor.
La paret del cos consta de tres capes:
El sistema nerviós té la forma d'una xarxa o plexe; en molts grups hi ha protoneurones no polaritzades, encara que també hi pot haver neurones polaritzades, cèl·lules sensorials i fins i tot poden estar agrupades en òrgans sensorials. No hi ha aparell excretor, respiratori ni circulatori. Aquestes funcions es realitzen a través de la cavitat gastrovascular o de l'ectodermis.
Són essencialment marins (en un 99%). La resta són d'aigua dolça, com l'hidra, o certes meduses dels grans llacs africans, com la medusa Craspedacusta. Són sempre aquàtics. Poden viure de forma individual o en colònies que poden ser polimòrfiques, fixats al substrat o lliures, i també n'hi ha de nedadors. A vegades, una part de les fases són planctòniques (mòbils, però arrossegats pels corrents).
Se'n coneixen aproximadament 10.000 espècies, de mida variable, d'1–2 mm fins a 1 m de diàmetre en algunes meduses, o fins a 3 m de diàmetre en alguns pòlips. El color també és variable, encara que moltes formes del plàncton són transparents. D'altres són acolorides, i presenten pràcticament tots els colors.
Els cnidaris poden presentar dues formes fonamentals: la forma de pòlip i la forma de medusa.
En termes generals, els pòlips tenen el cos més o menys columnar, presenten una paret del cos prima i una àmplia cavitat gastrovascular o celènteron. La mesoglea acostuma a estar molt poc desenvolupada. Pel costat aboral (el més apartat de la boca) es fixen al substrat. La seva mida és variable, d'1 mm (Halamohydra, Microhydra) a 3 metres (Branchiocerianthus). Es troben arrelats al substrat mitjançant el disc de fixacio.2018[cal citació]
Les meduses tenen dues superfícies perfectament definides: l'exombrel·la, còncava, on se situa la boca (costat oral), i la subombrel·la, convexa i oposada a l'anterior (costat aboral). Al conjunt se'l coneix com a ombrel·la.
La boca es prolonga en un manubri. Del manubri en poden sortir tentacles. A més, l'ombrel·la pot allargar-se en tentacles ombrel·lars (que poden o no presentar cavitat tentacular, una extensió de la cavitat gastrovascular). La boca desemboca a la cavitat gastrovascular, de la qual parteixen canals radials cap a les parets de l'ombrel·la. El canal ombrel·lar fa la volta a tota la medusa. Si els tentacles són buits, també contenen el canal tentacular. Tota la cavitat (també els canals) està entapissada de gastrodermis; la resta, d'ectodermis. Hi ha mesoglea molt desenvolupada a l'exombrel·la, mentre que a la subombrel·la hi és molt reduïda.
La mida de les meduses és variable: des de petites meduses de pòlips colonials com Obelia (1–2 mm) fins a grans meduses com Cyanea, d'1 m de diàmetre (però que si estén els tentacles cobreix 30–35 m, amb la qual cosa forma un cercle de gairebé 70 m, i pesa gairebé una tona).
L'ectodermis consta de diversos tipus de cèl·lules:
No és clar si les cèl·lules mioepitelials descansen sobre una veritable làmina basal, com els teixits epitelials autèntics d'altres metazous, encara que pot interpretar-se que la mateixa mesoglea és la làmina basal de l'epiteli dels cnidaris.[5]
La mesoglea pot estar més o menys desenvolupada. Presenta abundant col·lagen i precol·lagen. Pot variar d'una membrana prima, no cel·lular, fins a una gruixuda capa gelatinosa amb amebòcits errants o sense.
Consta dels següents tipus cel·lulars:
Els cnidaris posseeixen receptors de diversa índole (tàctils, químics, lluminosos, gravitatoris, etc.):
En general, els hidrozous i els escifozous són dioics, mentre que molts antozous són hermafrodites.
L'ou té poc vitel i sofreix segmentació total i igual. En molts, la gastrulació és per delaminació. Després del desenvolupament embrionari s'origina la larva plànula, característica dels cnidaris; és una larva ciliada i nedadora, que buscarà al substrat un lloc per fixar-se, cosa que donarà lloc al pòlip, que creix i, en un moment determinat, per reproducció asexual, origina les meduses, en les quals maduraran els gàmetes que formaran el nou ou.
Aquest cicle complet es coneix amb el nom de cicle metagenètic, que presenta nombroses variants en els diferents grups. Per exemple, hi ha pòlips que donen pòlips (Hydra per gemmació crea un pòlip que creix i se separa). També hi ha meduses l'ou de les quals es desenvolupa com a plànula, però que es desenvoluparà molt ràpidament com a medusa. També hi ha fases intermèdies: els sifonòfors són colonials, i hi ha polipoides (formes derivades de pòlips) i medusoïdeus (formes derivades de meduses) que coexisteixen dins la mateixa colònia. Quan el cicle no és complet se'l denomina hipogenètic.
Els cnidaris presenten nombrosos tipus de reproducció asexual, per bé que el més comú és la gemmació, en què es forma una aglomeració de cèl·lules que, per invaginació, formarà un nou pòlip o medusa. També es poden multiplicar per fissió longitudinal, com les actínies, o per estrobilació, com els escifopòlips. Un sistema força estès és la fragmentació de la colònia o del pòlip i la regeneració de cada tros fins a formar un individu complet.
Els cnidaris se subdivideixen tradicionalment en quatre classes, essent considerada la dels hidrozous com la més primitiva i de la qual van sorgir la resta de grups:
Estudis basats en filogènia molecular[6] corroboren la monofília dels cnidaris i que la forma de pòlip probablement va precedir la forma de medusa en l'evolució dels cnidaris. També suggereixen que els cnidaris estan formats per dos grups, que podrien tenir la categoria de subembrancaments: els antozous i els medusozous; aquest últim agrupa els cubozous, els escifozous i els hidrozous.
MetazoaAltres bilateris
(més complexos)
Un escifozou
Un antozou
Un cubozou
Els cnidaris (Cnidaria, del grec knide, «ortiga» i el sufix adjectival llatí -arium[cal citació]) són un embrancament que agrupa unes 10.000 espècies actuals d'animals relativament simples, que viuen exclusivament en ambients aquàtics, majoritàriament marins. Tenen forma acampanada o de sac i tenen tentacles que punxen al voltant de les boques.
.jpg)
