dcsimg

Muenn greizdouarel ( Breton )

provided by wikipedia BR

Ar vuenn greizdouarel (Microtus cabrerae), liester: muenned kreizdouarel, a zo ur c'hrigner bihan hag a vev e Ledenez Iberia.

Rummatadur

Ar vuenn greizdouarel a c'hell bezañ renket ivez er c'herentiad Muridae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia BR

Muenn greizdouarel: Brief Summary ( Breton )

provided by wikipedia BR

Ar vuenn greizdouarel (Microtus cabrerae), liester: muenned kreizdouarel, a zo ur c'hrigner bihan hag a vev e Ledenez Iberia.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia BR

Talpó de Cabrera ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El talpó de Cabrera (Microtus cabrerae) és una espècie de talpó que es troba a la península Ibèrica.[1]

S'assembla al talpó camperol però és més gran i més fosc. Té el dors bru fosc, i el ventre gris fosc, amb els pèls de la gropa clarament més llargs que la resta.[2]

Vessants humits i peus de vessant en zones de clima mediterrani entre 500 i 1000 metres d'altura, tot i que evita els llocs d'estius més calorosos. També es troba en maresmes costaneres, pastures, camps i boscs clars.[2] La distribució és molt fragmentària, amb poblacions petites aïllades.[2][1]

És nocturn, i a l'estiu no surt de les seves galeries subterrànies. Menja fulles i tiges de gramínies i d'altres plantes herbàcies.[2]

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
  1. 1,0 1,1 Fernandes, M., Pita, R. i Mira, A. 2008. Microtus cabrerae. The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.2. . Consultat el 31 d'agost de 2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Aulangier et al. Guía de los mamíferos de Europa, del norte de África y de Oriente Medio. Bellaterra: Lynx edicions, 2009, pag. 200. ISBN 978-84-96553-52-1.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Talpó de Cabrera: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El talpó de Cabrera (Microtus cabrerae) és una espècie de talpó que es troba a la península Ibèrica.

S'assembla al talpó camperol però és més gran i més fosc. Té el dors bru fosc, i el ventre gris fosc, amb els pèls de la gropa clarament més llargs que la resta.

Vessants humits i peus de vessant en zones de clima mediterrani entre 500 i 1000 metres d'altura, tot i que evita els llocs d'estius més calorosos. També es troba en maresmes costaneres, pastures, camps i boscs clars. La distribució és molt fragmentària, amb poblacions petites aïllades.

És nocturn, i a l'estiu no surt de les seves galeries subterrànies. Menja fulles i tiges de gramínies i d'altres plantes herbàcies.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Cabrera's vole

provided by wikipedia EN

Cabrera's vole (Microtus cabrerae) is a species of vole native to Spain and Portugal. It is named for Ángel Cabrera, a mammalogist then working at the Museo Nacional de Ciencias Naturales in Madrid. It is the only living member of the subgenus Iberomys, although two fossil species are also known, including M. brecciensis, the likely direct ancestor of the living species.[2]

Description

Cabrera's vole is one of the largest voles in the genus Microtus, with a body length of 10 to 14 cm (3.9 to 5.5 in) and a tail 3 to 5 cm (1.2 to 2.0 in) in length. Adults weigh between 30 and 78 g (1.1 and 2.8 oz), up to five times more than other voles native to Spain and Portugal. They have long, thick fur which is brownish olive over most of the body and yellowish in colour on the underparts. The guard hairs are particularly long, reaching as far as 1 cm (0.39 in) out from the body, greater than that in any other Microtus species. Internally, the caecum is longer than that in most other voles, relative to body size, a feature that may be related to its specialised diet. In other respects, Cabrera's vole is a typical vole, with a rounded head, small ears, and a short tail in comparison to its body.[2]

Distribution and habitat

Cabrera's vole is found only in scattered areas of Spain and Portugal, notably on the southern and western slopes of the mountainous regions of those countries, from the Pyrenees to southern Portugal.[1] Within these regions, the vole inhabits areas of pasture and agricultural land, and clearings in oak forests, and is typically found in small, relatively isolated, populations close to water.[2] The species was much more widespread prior to the late Iron Age about 2000 years ago, and once also inhabited southern France.[3] There are no currently recognised subspecies.[2]

Biology and behaviour

Cabrera's voles live in grassy areas with high soil moisture, often close to streams or ponds,[4] but they rarely remain in a given location for more than four months at a time,[5] and tend to switch to areas with more rushes and sedges in the winter.[6] They are herbivorous, with as much as 58% of their diet consisting of grasses, and are diurnal animals that dig their own burrows.[2]

The voles breed throughout the year, but more commonly in winter than in summer, apparently due to the great availability of green grass.[5] Unusually for voles, they tend to be monogamous,[7] although at least some males do mate with multiple females.[8] Pregnancy lasts for 23 or 24 days, and typically results in the birth of a litter of three to five young. The mother builds a nest five or six days before giving birth.[7]

The young are born hairless and blind, with their ears closed and their toes still fused together. They are initially about 4 mm (0.16 in) long and weigh about 3.5 g (0.12 oz). Their hair is fully grown by five days, they are able to walk by seven or eight days, and their eyes are fully open by day eleven. Shortly after, they begin to explore the nest and to take some solid food; they are fully weaned by 15 days.[7]

References

  1. ^ a b Fernandes, M.L.; Pita, R.; Mira, A. (2019). "Microtus cabrerae". IUCN Red List of Threatened Species. 2019: e.T13418A90931498. doi:10.2305/IUCN.UK.2019-1.RLTS.T13418A90931498.en. Retrieved 17 November 2021.
  2. ^ a b c d e Pita, R.; et al. (December 2014). "Microtus cabrerae (Rodentia: Cricetidae)". Mammalian Species (912): 48–70. doi:10.1644/912.1.
  3. ^ Laplana, C.; Sevilla, P. (March 2013). "Documenting the biogeographic history of Microtus cabrerae through its fossil record" (PDF). Mammal Review. 43 (4): 309–322. doi:10.1111/mam.12003.
  4. ^ Luque-Larena, J.J.; López, P. (August 2007). "Microhabitat use by wild-ranging Cabrera voles Microtus cabrerae as revealed by live trapping". European Journal of Wildlife Research. 53 (3): 221–225. doi:10.1007/s10344-006-0084-9. S2CID 24987295.
  5. ^ a b Fernández-Salvador, R.; et al. (2005). "Breeding patterns and demography of a population of the Cabrera vole, Microtus cabrerae". Animal Biology. 55 (2): 147–161. doi:10.1163/1570756053993497.
  6. ^ Pita, R.; et al. (2011). "Assessing habitat differentiation between coexisting species: The role of spatial scale". Acta Oecologica. 37 (2): 124–132. Bibcode:2011AcO....37..124P. doi:10.1016/j.actao.2011.01.006. hdl:10174/3411.
  7. ^ a b c Fernández-Salvador, R.; et al. (November 2011). "Reproduction and postnatal growth of the Cabrera vole, Microtus cabrerae, in captivity". Canadian Journal of Zoology. 79 (11): 2080–2085. doi:10.1139/z01-175.
  8. ^ Pita, R.; et al. (May 2011). "Circadian activity rhythms in relation to season, sex and interspecific interactions in two Mediterranean voles". Animal Behaviour. 81 (5): 1023–1030. doi:10.1016/j.anbehav.2011.02.007. hdl:10174/3440. S2CID 53165922.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Cabrera's vole: Brief Summary

provided by wikipedia EN

Cabrera's vole (Microtus cabrerae) is a species of vole native to Spain and Portugal. It is named for Ángel Cabrera, a mammalogist then working at the Museo Nacional de Ciencias Naturales in Madrid. It is the only living member of the subgenus Iberomys, although two fossil species are also known, including M. brecciensis, the likely direct ancestor of the living species.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Microtus cabrerae ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

El topillo de Cabrera (Microtus cabrerae) es una especie de roedor de la familia Cricetidae. La especie fue dedicada al naturalista español Ángel Cabrera.

Descripción

Es un arvicolino robusto, entre los de mayor tamaño de su género, sin dimorfismo sexual. El pelaje es largo y espeso, de color pardo o gris olivaceo en el dorso y de color crema sucia en la región ventral. Los pies son parduscos con los dedos blanquecinos y la cola es gris pardusco por encima y amarillenta por debajo.

Distribución

Endemismo ibérico, se han encontrado restos fósiles en el sur de Francia y el levante español, por lo que se considera que en la actualidad ocupa una área relicta. Su distribución actual está fragmentada en varios núcleos situados en el Prepirineo (Huesca y Zaragoza), Sistema Ibérico meridional (Cuenca, Guadalajara y Teruel), Sierras Béticas (Albacete, Jaén, Granada y Murcia), Sistema Central (Comunidad de Madrid, Toledo, Ávila, Cáceres, Salamanca y Segovia) y algunas áreas de la provincia de Zamora. La especie también está presente en áreas de la mitad sur de Portugal.

Hábitat

Habita zonas climáticas estrictamente mediterráneas, rechazando los climas eurosiberianos. Precisa una cobertura herbácea que se mantenga verde todo el año, por lo que se establece en áreas con el nivel freático elevado: comunidades vegetales de juncales, gramíneas perennes y en menor medida carrizales y vegetación nitrófila de cuneta. Las colonias se encuentran en los pisos bioclimáticos meso y supramediterráneo y el rango altitudinal se extiende desde los 250 hasta los 1.500 metros.

Las poblaciones no experimentan los fuertes ciclos plurianuales de densidad que caracterizan a otras especies de topillos.

Depredación

Es presa de rapaces como la lechuza común (Tyto alba), y el busardo ratonero (Buteo buteo) y de mamíferos carnívoros como el zorro rojo (Vulpes vulpes), visón americano (Neovison vison), gato montés (Felis silvestris) y turón europeo (Mustela putorius).

Sistemática

En 1972, Chaline creó el subgénero Iberomys, para incluir a Microtus cabrerae y a su probable ancestro, Microtus brecciensis (especie extinta del Pleistoceno medio). Algunos autores mantienen la validez de este subgénero para este linaje endémico ibero-occitano con formas robustas, adaptadas a condiciones mediterráneas.[1]

En 2014, Cuenca Bescós y colaboradores,[2]​ basándose en las diferencias morfológicas y la historia evolutiva independiente, infieren una línea filogenética separada de M. cabrerae del resto de Microtus, por lo que proponen elevar a rango de género el término Iberomys, resultando la nueva combinación Iberomys cabrerae para esta especie.

Amenazas

La amenaza más importante es la destrucción de su hábitat, la agricultura, las repoblaciones y cultivos forestales.[1]

Referencias

  1. a b López-García, J. M. y Cuenca Bescós, G. (2012) «Changes in the geographical distribution of Microtus (Iberomys) cabrerae (Thomas, 1906) from the Late Pleistocene to the Holocene». Spanish Journal of Palaeontology, 27(2): 117-124
  2. Cuenca Bescós, G.; López García, J. M.; Galindo Pellicena, M. A.; García Perea, R.; Gisbert, J. y Ventura, J. (2014). «Pleistocene history of Iberomys, an endangered endemic rodent from southwestern Europe». Integrative Zoology, 9(4): 481–497

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Microtus cabrerae: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

El topillo de Cabrera (Microtus cabrerae) es una especie de roedor de la familia Cricetidae. La especie fue dedicada al naturalista español Ángel Cabrera.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Cabrera lursagu ( Basque )

provided by wikipedia EU

Cabrera lursagua (Microtus cabrerae) cricetidae familiako karraskaria da, Iberiar penintsulan bizi dena[1].

Izena Ángel Cabrera espainiar naturalistatik datorkio.

Erreferentziak

  1. Musser, G. G. eta M. D. Carleton. (2005). Superfamily Muroidea. 894-1531. orr. "Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference". D. E. Wilson eta D. M. Reeder. Johns Hopkins University Press, Baltimore


Biologia Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz.
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Cabrera lursagu: Brief Summary ( Basque )

provided by wikipedia EU

Cabrera lursagua (Microtus cabrerae) cricetidae familiako karraskaria da, Iberiar penintsulan bizi dena.

Izena Ángel Cabrera espainiar naturalistatik datorkio.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Microtus cabrerae ( French )

provided by wikipedia FR

Microtus cabrerae, le Campagnol de Cabrera, est une espèce de rongeurs de la famille des Cricetidae[1].

Répartition

 src=
Distribution

Cette espèce se rencontre en Espagne et au Portugal[1].

Étymologie

Cette espèce est nommée en l'honneur d'Ángel Cabrera Latorre (1879-1960)[2].

Publication originale

  • Thomas, 1906 : A new Vole from Spain. The Annals and magazine of natural history, sér. 7, vol. 17, p. 576-577 (texte intégral).

Notes et références

  1. a et b Mammal Species of the World (version 3, 2005), consulté lors d'une mise à jour du lien externe
  2. Beolens, Watkins & Grayson, 2009 : The Eponym Dictionary of Mammals. Johns Hopkins University Press, p. 1-592
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Microtus cabrerae: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Microtus cabrerae, le Campagnol de Cabrera, est une espèce de rongeurs de la famille des Cricetidae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Cabrerawoelmuis ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

De Cabrerawoelmuis (Microtus cabrerae) is een soort woelmuis uit Zuidwest-Europa, verwant aan de aardmuis.

De Cabrerawoelmuis lijkt op de veldmuis, maar is groter. Ook zijn er verschillen in de vachtkleur: de rug van de Cabrerawoelmuis is donkerder van kleur, en de grijze buikzijde is geliger van kleur. Deze woelmuis heeft een kop-romplengte van 11 tot 13 centimeter en een gewicht van 40 tot 65 gram. De staart is 35 tot 45 millimeter lang.

De verblijfplaats is een ondergronds hol. De Cabrerawoelmuis eet plantaardig materiaal als gras, bladeren en stengels.

De Cabrerawoelmuis leeft in geïsoleerde populaties op het Iberisch Schiereiland en de Mediterrane kust van Frankrijk, van kustmoerassen in Zuid-Portugal tot op 1500 meter hoogte in Centraal-Spanje. Hij komt voornamelijk voor in open bosgebied met een ondergroei van struiken. De soort komt soms samen voor met de veldmuis, maar meestal leeft de Cabrerawoelmuis op lagere hoogte en in vochtigere streken dan de veldmuis.

Bronnen, noten en/of referenties
Wikimedia Commons Zie de categorie Microtus cabrerae van Wikimedia Commons voor mediabestanden over dit onderwerp.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Nornik iberyjski ( Polish )

provided by wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons

Nornik iberyjski[3] (Microtus cabrerae) – gatunek gryzonia z rodziny chomikowatych, występujący na Półwyspie Iberyjskim[2][4].

Klasyfikacja

Gatunek ten został opisany naukowo w 1906 roku przez O. Thomasa, jako miejsce typowe wskazane zostały góry Sierra de Guadarrama, w okolicy Rascafría, w Hiszpanii. Należy do podrodzaju nominatywnego Microtus, do podgrupy gatunków spokrewnionych z nornikiem burym (Microtus agrestis). Najbliższy mu był wymarły Microtus brecciencis z Hiszpanii, południowo-wschodniej Francji i północno-zachodnich Włoch[4].

Występowanie i biologia

Nornik iberyjski występuje w Hiszpanii i Portugalii, ma nieciągły zasięg występowania[2]. Szczątki subfosylne znalezione we Francji dowodzą, że dawniej zamieszkiwał większy obszar[4]. Jest spotykany od poziomu morza do 1500 m n.p.m., przy czym najpospolitszy poniżej 1200 m n.p.m.[2]

Nornik iberyjski występuje na polach, pastwiskach i polanach leśnych, typowo w miejscach bardziej wilgotnych niż preferowane przez nornika zwyczajnego (M. arvalis). Często jest spotykany w pobliżu wody i na skrajach dróg. Optymalnym środowiskiem dla niego są łąki i tereny trawiaste[2].

Populacja

Zasięg występowania nornika iberyjskiego kurczy się. Wiele jego subpopulacji jest małych i podlega wahaniom liczebności. Gęstość populacji jest nieduża w porównaniu z innymi karczownikami, od 17 do 350 gryzoni na hektar. Zagraża mu rozwój rolnictwa i utrata wilgotnych siedlisk, a przypuszczalnie także konkurencja międzygatunkowa z karczownikiem zachodnim (Arvicola sapidus). Międzynarodowa Unia Ochrony Przyrody uznaje nornika iberyjskiego za gatunek bliski zagrożenia. Jest chroniony na podstawie konwencji berneńskiej i dyrektywy siedliskowej Unii Europejskiej[2].

Przypisy

  1. Microtus cabrerae, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
  2. a b c d e f Amori, G. 2016, Microtus cabrerae [w:] The IUCN Red List of Threatened Species 2016, wersja 2017-1, DOI: 10.2305/IUCN.UK.2008.RLTS.T13418A3915236.en [dostęp 2017-09-04] (ang.).
  3. Włodzimierz Cichocki, Agnieszka Ważna, Jan Cichocki, Ewa Rajska, Artur Jasiński, Wiesław Bogdanowicz: Polskie nazewnictwo ssaków świata. Warszawa: Muzeum i Instytut Zoologii Polskiej Akademii Nauk, 2015, s. 297. ISBN 978-83-88147-15-9.
  4. a b c Wilson Don E. & Reeder DeeAnn M. (red.) Microtus (Microtus) cabrerae. w: Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (Wyd. 3.) [on-line]. Johns Hopkins University Press, 2005. (ang.) [dostęp 2017-09-26]
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Nornik iberyjski: Brief Summary ( Polish )

provided by wikipedia POL

Nornik iberyjski (Microtus cabrerae) – gatunek gryzonia z rodziny chomikowatych, występujący na Półwyspie Iberyjskim.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Rato-de-cabrera ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

O rato-de-Cabrera (Microtus cabrerae) é uma pequeno mamífero roedor pertencente ao género Microtus, que inclui os seus congéneres da fauna portuguesa o rato-cego-mediterrânico (Microtus duodecimcostatus), o rato-cego (Microtus lusitanicus) e o rato-do-campo-de-rabo-curto (Microtus agrestis).

Descrição física

O rato-de-Cabrera tem um comprimento entre os 116 e 130 milímetros e um peso entre os 40 e os 68 gramas. Os indivíduos adultos possuem uma pelagem longa e espessa: na região dorsal a pelagem é castanha ou cinza-escuro, enquanto que na região ventral é geralmente é creme. A pelagem das patas é branca e a cauda é bicolor: cinza e amarela. Os juvenis desta espécie possuem uma pelagem mais uniforme de cor cinza na região dorsal e ventral (Fernández-Salvador, 2002). Apresentam quatro pares de mamas (duas na região peitoral e outras duas na região inguinal). A sua fórmula dental é: 1.0.0.3/1.0.0.3 (Fernández-Salvador, 2002). É um ser diplóide, com 54 cromossomas (2n = 54).

Distribuição geográfica

 width=
Mapa do Atlas de Mamíferos de Portugal, 2ª edição (2019)

[1]O rato-de-Cabrera, é uma espécie endémica da Península Ibérica, onde possui uma distribuição muito fragmentada (Queiroz et al., 2005). Em Portugal, o rato-de-Cabrera tem uma distribuição muito fraccionada, ocorrendo nas províncias de Trás-os-Montes, Beira Interior, Ribatejo, Estremadura, Alto Alentejo e no sudoeste alentejano e algarvio. Não se encontra presente, a sudeste e a noroeste de Portugal, já que a espécie não tolera condições extremas de secura e de humidade (Mira et al. 2003). Ocorre desde o nível do mar até aos 1500 metros de altitude, sendo mais evidente a sua presença a limites inferiores aos 1200 metros (Fernández-Salvador, 2002).

Habitat e ecologia

A espécie está dependente de um tipo de habitat, com gramíneas altas (com mais de 25 centímetros de comprimento) e abundantes, no qual proporcionem alimento, protecção e manutenção de um microclima fresco e húmido, mesmo nas estações quentes (Fernández-Salvador, 2002). Está associado a locais com arbustos espinhosos (nomeadamente Rubus sp., Rosa sp. e Ulex sp.), essenciais para refugiar (San Miguel, 1992; Santos et al., 2006), sendo encontrado geralmente perto de juncais, prados, policulturas e margens de pequenas ribeiras (Mathias et al., 1999; Fernández-Salvador, 2002; Fernandes et al., 2008). Evita manchas compostas por matos desenvolvidos (Pita et al., 2006), áreas de solo calcário e zonas com altitude elevada (Mathias e Costa, 1998). A sua actividade ocorre principalmente durante a noite, verificando-se no solo como por baixo dele (subsolo), local onde se refugia para repousar nos períodos mais críticos do ano (Ayanz, 1994). O rato-de-Cabrera é uma espécie essencialmente herbívora, alimentando-se preferencialmente de folhas, caules ou sementes de gramíneas (Mathias, 1995; Costa, 2003). Ocasionalmente, consome pequenos insectos (Fernández-Salvador, 2002).

Reprodução

O ciclo reprodutor do rato-de-Cabrera é bastante influenciado pelas condições climáticas (Fernández-Salvador, 2002), variando assim de ano para ano. Geralmente, a espécie apresenta maior actividade reprodutora no início do Verão (Mathias et al., 1999), porém se as condições climáticas forem favoráveis as fêmeas podem encontra-se activas e gestantes durante todo o ano. A gestação tem a duração de 23 a 24 dias, nascendo em média 4,9 crias (Fernández-Salvador, 2002). As fêmeas reproduzem-se pelo menos duas vezes por ano, construindo ninhos no solo, protegidos por vegetação (Fernandes et al., 2008).

Factores de Ameaça

As principais ameaças que o rato-de-Cabrera está sujeito são devidas à destruição e fragmentação do seu habitat provocadas por actividades humanas, nomeadamente pela intensificação e o alargamento de práticas agrícolas (San Miguel, 1992), à limpeza de galerias ripícolas que a espécie utiliza como refúgio (Queiroz et al., 2005), à construção de vias-de-comunicação e à execução de queimadas que provocam a perda de abrigos e a destruição de ninhos, colocando em risco extinções locais da espécie (San Miguel, 1992).

Conservação

O rato-de-Cabrera está classificado com estatuto de conservação “Quase Ameaçado” (NT), segundo a Lista Vermelha da IUCN (Fernandes et al., 2008), devido ao seu pequeno número de populações e à sua pequena área ocupada. A espécie ocorre em áreas protegidas em Portugal e Espanha. A espécie encontra-se listada no Anexo (II) da Convenção de Berna e também está presente na Directiva de Espécies e Habitats da União Europeia, no Anexo II e IV (Fernandes et al., 2008). A sua conservação passa sobretudo pela preservação dos locais onde ocorrem colónias, condicionando as actividades agrícolas e pastorícias e também proibir a realização de queimadas nas áreas onde a espécie ocorre (Pita et al., 2006). Deve ser promovido o cultivo de gramíneas perenes altas entre as pastagens, com a criação de mosaico de habitats, essencial para a espécie se refugiar. Deve ser ainda assegurado a ligação entre áreas favoráveis para a espécie. Esta medida é essencial para promover a manutenção e o alargamento de exemplares da espécie. (Pita et al., 2006). Entre as vias-de-comunicação é necessário a construção de corredores de passagem, de forma a promover a conectividade entre populações. Por último, deve ser elaborado estudos sobre a espécie de modo a ser colocado um plano de acção concreto que garantem a preservação do rato-de-Cabrera (Queiroz et al., 2005).

Referências

  • Ayanz ASM (1994). Biología y distribución de un roedor endémico casi desconocido. El Topillo de Cabrera, una reliquia faunística de la península Ibérica. Quercus. Septiembre: 14-18.
  • Costa MB (2003). Estudo da Dieta do Rato de Cabrera (Microtus cabrerae Thomas, 1906) no Parque Natural do Sudoeste Alentejano e Costa Vicentina. Trabalho de fim de Curso de Biologia. Universidade de Évora.
  • Fernandes, M., Pita, R. e Mira, A. (2008). Microtus cabrerae. Em: IUCN 2013. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2013.2. . Acedido a 20 Maio 2014.
  • Fernández-Salvador R (2002). Microtus cabrerae (Thomas, 1906). Pp: 386-389 Em: Palomo LJ e Gisbert J (2002). Atlas de los Mamíferos Terrestres de España. Dirección General deConservación de la Naturaleza - SECEM-SECEMU, Madrid.
  • Mathias M L & Costa AL (1995). Pesquisa de dados-base para a definição de uma estratégia de conservação para o rato de Cabrera (Microtus cabrerae Thomas, 1906) em Portugal. ICN/FFCL, Lisboa.
  • Mathias ML & Costa AL (1998). Distribuição do Rato de Cabrera Microtus cabrerae em Portugal. Projecto LIFE/ICN "Conhecimento e Gestão do Património Natural". Relatório final.
  • Mathias ML, Santos-Reis M, Palmeirim J & Ramalhinho NG (1999). Mamíferos de Portugal. Edições INAPA. Lisboa.
  • Mira A, Ascensão F e Alcobia S (2003). Distribuição das espécies de roedores e insectívoros. Relatório final para o ICN (não publicado). Unidade de Biologia da Conservação, Departamento de Biologia da Universidade de Évora.
  • Pita R, Mira A e Beja P (2006). Conserving the Cabrera vole, Microtus cabrerae, in intensively used Mediterranean landscapes. Agriculture Ecosystems & Environment 115 1-5. https://doi.org/10.1016/j.agee.2005.12.002
  • Queiroz AI, Alves PC, Barroso I, Beja P, Fernandes M, Freitas L, Mathias ML, Mira A, Palmeirim JM, Prieto R, Rainho A, Rodrigues L, * Santos-Reis M, Sequeira M (2005). Microtus cabrerae Rato de Cabrera. Em: Livro Vermelho dos Vertebrados de Portugal. Cabral MJ et al. (eds.). Instituto da Conservação da Natureza, Lisboa.
  • San Miguel A (1992). Inventario de la Poblacion Española del Topillo de Cabrera (Microtus cabrerare Thomas, 1906). Project 200/G91072010, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid.
  • Santos SM, Simões MP, Mathias ML e Mira A (2006). Vegetation analysis in colonies of an endagered rodent, the Cabrera vole (Microtus cabrerae), in southern Portugal. Ecological Research, 21: 197-207.
  1. Joana Bencatel, Helena Sabino-Marques, Francisco Álvares, André E. Moura & A. Márcia Barbosa (eds.). Atlas de Mamíferos de Portugal – uma recolha do conhecimento disponível sobre a distribuição dos mamíferos no nosso país. [S.l.: s.n.] ISBN 978-989-8550-80-4. Consultado em 4 de junho de 2020 !CS1 manut: Usa parâmetro editores (link)
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Rato-de-cabrera: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

O rato-de-Cabrera (Microtus cabrerae) é uma pequeno mamífero roedor pertencente ao género Microtus, que inclui os seus congéneres da fauna portuguesa o rato-cego-mediterrânico (Microtus duodecimcostatus), o rato-cego (Microtus lusitanicus) e o rato-do-campo-de-rabo-curto (Microtus agrestis).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Västlig medelhavssork ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Västlig medelhavssork[2] (Microtus cabrerae)[3][4][5]är en däggdjursart som beskrevs av Thomas 1906. Microtus cabrerae ingår i släktet åkersorkar, och familjen hamsterartade gnagare.[6][7] Inga underarter finns listade.[6]

Beskrivning

En förhållandevis stor åkersork med en längd från nos till svansrot på 11 till 13 cm, svanslängd på 3,5 till 4,5 cm och vikt mellan 40 och 65 g. Huvudet är brett, ögon och öron är små som hos alla åkersorkar. Pälsen på ovansidan är mörkbrun, medan den på undersidan är mörkgrå med gulbrun ton.[8]

Ekologi

Den västliga medelhavssorken är en nattaktiv art, som nästan helt lever underjordiskt under sommaren.[8] Habitaten utgörs av ängar, fält, vägrenar och kalhyggen, Den föredrar relativt fuktiga områden, och uppträder ofta i närheten av vatten. Arten kan gå upp till 1 500 m, men håller sig vanligen under 1 200 m. Den lever i små familjegrupper.[1] Arten är växtätare och förtär främst löv och grässtjälkar.[8]

Utbredning

Arten förekommer fragmenterat i Spanien och Portugal.[1]

Status

IUCN kategoriserar arten globalt som nära hotad, och populationen minskar. Främsta skälet är moderniseringen av jordbruket, inte minst ökat betestryck, som anses har bidragit till minskningen och fragmenteringen av utbredningsområdet. Födokonkurrens med sydlig vattensork kan vara en bidragande faktor.[1]

Källor

Noter

  1. ^ [a b c d] 2008 Microtus cabrerae Från: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.2 <www.iucnredlist.org>. Läst 2012-10-24.
  2. ^ [a b] ”Artskyddsförordning (2007:845)”. Svensk författningssamling 2007:845. Sveriges Riksdag. 2011. http://www.riksdagen.se/sv/Dokument-Lagar/Lagar/Svenskforfattningssamling/Artskyddsforordning-2007845_sfs-2007-845/. Läst 25 juli 2014.
  3. ^ Wilson, Don E., and DeeAnn M. Reeder, eds. (1992) , Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, 2nd ed., 3rd printing
  4. ^ (1998) , website, Mammal Species of the World
  5. ^ Wilson, Don E., and F. Russell Cole (2000) , Common Names of Mammals of the World
  6. ^ [a b] Roskov Y., Kunze T., Orrell T., Abucay L., Paglinawan L., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Decock W., De Wever A., Didžiulis V. (red.) (2014). ”Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2011 Annual Checklist.”. Species 2000: Naturalis, Leiden, Nederländerna. http://www.catalogueoflife.org/annual-checklist/2014/search/all/key/microtus+cabrerae/match/1. Läst 25 juli 2014.
  7. ^ ITIS: The Integrated Taxonomic Information System. Orrell T. (custodian), 2011-04-26
  8. ^ [a b c] S. Aulangnier, P. Haffner, A.J. Mitchell-Jones, F. Moutou & J. Zima (2008). Mammals of Europe, North Africa and the Middle East. London: A&C Black Publishers. sid. 200–201. ISBN 978-1-4081-1399-8

Externa länkar

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Västlig medelhavssork: Brief Summary ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Västlig medelhavssork (Microtus cabrerae)är en däggdjursart som beskrevs av Thomas 1906. Microtus cabrerae ingår i släktet åkersorkar, och familjen hamsterartade gnagare. Inga underarter finns listade.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Microtus cabrerae ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK

Microtus cabrerae (Полівка кабрерська) — вид гризунів родини Хом'якові (Cricetidae).

Поширення

Ендемік Піренейського півострова (Іспанія і Португалія), де має фрагментований ареал. Живе на висотах від 0 до 1500 м, хоча найбільш поширений нижче 1200 м. Проживає на пасовищах, полях і відкритих галявинах у лісі. Часто виявляється в безпосередній близькості від води і на узбіччя доріг.

Загрози та охорона

Інтенсифікація сільського господарства, в тому числі надмірний випас худоби, імовірно сприяло скороченню і фрагментації ареалу протягом останніх кількох десятиліть. Зустрічається в природоохоронних районах. Охороняється відповідно до Бернської конвенції (Додаток II)

Ресурси Інтернету


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Microtus cabrerae: Brief Summary ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK

Microtus cabrerae (Полівка кабрерська) — вид гризунів родини Хом'якові (Cricetidae).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Microtus cabrerae ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Microtus cabrerae là một loài động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Loài này được Thomas mô tả năm 1906.[1]

Chú thích

  1. ^ a ă Wilson, D. E.; Reeder, D. M. biên tập (2005). “Microtus cabrerae”. Mammal Species of the World . Baltimore: Nhà in Đại học Johns Hopkins, 2 tập (2.142 trang). ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.

Tham khảo


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến họ gặm nhấm Cricetidae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Microtus cabrerae: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Microtus cabrerae là một loài động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Loài này được Thomas mô tả năm 1906.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

카브레라밭쥐 ( Korean )

provided by wikipedia 한국어 위키백과

카브레라밭쥐(Microtus cabrerae)는 밭쥐속에 속하는 설치류의 일종이다.[2] 스페인포르투갈의 토착종이다. 종소명과 일반명은 마드리드 국립자연사박물관에서 일한 카브레라(Ángel Cabrera)의 이름에서 유래했다.

각주

  1. Microtus cabrarae. 《멸종 위기 종의 IUCN 적색 목록. 2008.2판》 (영어). 국제 자연 보전 연맹. 2008. 2016년 3월 26일에 확인함.
  2. Musser, G.G.; Carleton, M.D. (2005). 〈Superfamily Muroidea〉 [쥐상과]. Wilson, D.E.; Reeder, D.M. 《Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference》 (영어) 3판. 존스 홉킨스 대학교 출판사. 894–1531쪽. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia 작가 및 편집자