dcsimg
Image of Uruguayan pampas grass
Creatures » » Plants » » Dicotyledons » » True Grasses »

Uruguayan Pampas Grass

Cortaderia selloana (Schult. & Schult. fil.) Asch. & Graebn.

Global Distribution

provided by Bibliotheca Alexandrina LifeDesk

Native to Brazil, Argentina, Paraguay, Uruguay.

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Bibliotheca Alexandrina
author
BA Cultnat
provider
Bibliotheca Alexandrina

Habitat

provided by Bibliotheca Alexandrina LifeDesk

Cultivated ornamental (Pampas grass).

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Bibliotheca Alexandrina
author
BA Cultnat
provider
Bibliotheca Alexandrina

Life Expectancy

provided by Bibliotheca Alexandrina LifeDesk

Perennial.

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Bibliotheca Alexandrina
author
BA Cultnat
provider
Bibliotheca Alexandrina

Associations

provided by BioImages, the virtual fieldguide, UK
In Great Britain and/or Ireland:
Foodplant / saprobe
colony of Arthrinium dematiaceous anamorph of Apiospora montagnei is saprobic on dead stem of Cortaderia selloana

Foodplant / saprobe
colony of Arthrinium dematiaceous anamorph of Arthrinium phaeospermum is saprobic on dead leaf of Cortaderia selloana
Remarks: season: esp. 7-8

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
BioImages
project
BioImages

Análisis de riesgo ( Spanish; Castilian )

provided by Conabio
6.1.2 Ecológico

Esta especie representa una amenaza a la vegetación nativa y es un riesgo de incendio debido a la acumulación de hojas secas y tallos con flores de la planta (Bossard et al., 2000).
license
cc-by-nc-sa-2.5
copyright
CONABIO
bibliographic citation
CONABIO. 2012. Fichas de especie Cortaderia selloana. Sistema de información sobre especies invasoras en México. Comisión Nacional para el Conocimiento y Uso de la Biodiversidad.
original
visit source
partner site
Conabio

Ciclo de vida ( Spanish; Castilian )

provided by Conabio
Ciclo reproductivo

Florece entre mediados de agosto y principios de septiembre, las inflorescencias son panículos conspícuos al final de la caña. Estos panículos producen una gran cantidad de semillas que serán dispersadas por viento (1,000,000 de semillas por planta femenina madura y 100,000 por cada planta hermafrodita). Las semillas requieren de suelos arenosos, humedad y luz (Doménech, et al., 2005).
license
cc-by-nc-sa-2.5
copyright
CONABIO
bibliographic citation
CONABIO. 2012. Fichas de especie Cortaderia selloana. Sistema de información sobre especies invasoras en México. Comisión Nacional para el Conocimiento y Uso de la Biodiversidad.
original
visit source
partner site
Conabio

Comportamiento ( Spanish; Castilian )

provided by Conabio
7.5 Plasticidad ambiental y tolerancia

Esta especie tolera un amplio rango de condiciones ambientales como congelación en invierno, intenso sol, temperaturas cálidas en verano y sequía moderada (Bossard et al., 2000)
license
cc-by-nc-sa-2.5
copyright
CONABIO
bibliographic citation
CONABIO. 2012. Fichas de especie Cortaderia selloana. Sistema de información sobre especies invasoras en México. Comisión Nacional para el Conocimiento y Uso de la Biodiversidad.
original
visit source
partner site
Conabio

Descripción ( Spanish; Castilian )

provided by Conabio
1.1 Descripción de la especie

Cortaderia selloana es un pasto robusto llega a medir hasta 3.5 m de diámetro y tiene cañas que pueden alcanzar los 2- 4 m de altura, puede formar matas densas. Las hojas son grises o verde-azulosas con puntas angostas, la hoja tiene forma de v si se observa en una sección transversal. Los bordes de las hojas son son aserrados y cortantes, y son en su mayoría basales, alcanzando hasta los dos tercios de la altura de la parte móvil de las cañas. Las inflorescencias pueden ser descritas como plateadas o blancas con muchas ramificaciones y apariencia de plumas y miden de 400 a 700 mm de largo (PIER 2002 &Domenech et al., 2005).
license
cc-by-nc-sa-2.5
copyright
CONABIO
bibliographic citation
CONABIO. 2012. Fichas de especie Cortaderia selloana. Sistema de información sobre especies invasoras en México. Comisión Nacional para el Conocimiento y Uso de la Biodiversidad.
original
visit source
partner site
Conabio

Distribución ( Spanish; Castilian )

provided by Conabio
Nativa*

2.- Distribución / 2.1 Distribución original

ARGENTINA

BRASIL

CHILE

PARAGUAY

URUGUAY

Introducida*

2.- Distribución / 2.2 Distribución como especie invasora en México

MÉXICO / MÉXICO



2.- Distribución / 2.3 Distribución como especie invasora en otros países

AUSTRALIA

ESPAÑA

ESTADOS UNIDOS DE AMÉRICA

FRANCIA

ISLAS COOK

ITALIA

NUEVA CALEDONIA

NUEVA ZELANDA

POLINESIA FRANCESA

REUNIÓN

SWAZILANDIA
license
cc-by-nc-sa-2.5
copyright
CONABIO
bibliographic citation
CONABIO. 2012. Fichas de especie Cortaderia selloana. Sistema de información sobre especies invasoras en México. Comisión Nacional para el Conocimiento y Uso de la Biodiversidad.
original
visit source
partner site
Conabio

Comments

provided by eFloras
This species is widely cultivated as an ornamental (Pampas Grass). The sharply serrulate leaf margins cut skin very easily.
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliographic citation
Flora of China Vol. 22: 450 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
project
eFloras.org
original
visit source
partner site
eFloras

Description

provided by eFloras
Perennial forming large tussocks. Culms robust, 2–3 m tall. Leaf blades stiff, 50–200 cm, 4–10 mm wide, glaucous, margins sharply serrulate, apex acuminate; ligule 2–4 mm. Panicle 30–100 cm, silvery or sometimes pinkish; branches erecto-patent in bisexual, patent in female plants. Spikelets dimorphic, florets 2–5; glumes linear or lanceolate, acuminate; lemmas 3-veined, gradually tapering to an entire apex continuing into a slender awn. Female spikelets: glumes 8–9 mm; lemmas 8–14 mm, densely silky villous; palea 2.5–3 mm; minute staminodes present. Male spikelets:glumes 9–18 mm; lemmas 11–17 mm, sparsely pilose; palea 4–6 mm.
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliographic citation
Flora of China Vol. 22: 450 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
project
eFloras.org
original
visit source
partner site
eFloras

Habitat & Distribution

provided by eFloras
Cultivated. Jiangsu, Taiwan, Zhejiang [native to South America].
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliographic citation
Flora of China Vol. 22: 450 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
project
eFloras.org
original
visit source
partner site
eFloras

Synonym

provided by eFloras
Arundo selloana Schultes & J. H. Schultes, Mant. 3: 605. 1827.
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliographic citation
Flora of China Vol. 22: 450 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
project
eFloras.org
original
visit source
partner site
eFloras

Distribution ( Spanish; Castilian )

provided by IABIN
Chile Central
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Universidad de Santiago de Chile
author
Pablo Gutierrez
partner site
IABIN

Physical Description

provided by USDA PLANTS text
Perennials, Terrestrial, not aquatic, Stems nodes swollen or brittle, Stems erect or ascending, Stems caespitose, tufted, or clustered, Stems terete, round in cross section, or polygonal, Stem internodes hollow, Stems with inflorescence 1-2 m tall, Stems with inflorescence 2-6 m tall, Stems with inflorescence 6 m or taller, Stems, culms, or scapes exceeding basal leaves, Leaves mostly basal, below middle of stem, Leaves conspicuously 2-ranked, distichous, Leaves sheathing at base, Leaf sheath mostly open, or loose, Leaf sheath smooth, glabrous, Leaf sheath hairy at summit, throat, or collar, Leaf sheath and blade differentiated, Leaf blades linear, Leaf blades 2 or more cm wide, Leaf blades mostly flat, Leaf blades mostly glabrous, Leaf blades glaucous, blue-green, or grey, or with white glands, Ligule present, Ligule a fringe of hairs, Inflorescence terminal, Inflorescence an open panicle, openly paniculate, branches spreading, Inflorescence a contracted panicle, narrowly paniculate, branches appressed or ascending, Inflorescence solitary, with 1 spike, fascicle, glomerule, head, or cluster per stem or culm, Inflorescence branches more than 10 to numerous, Flowers unisexual, Plants dioecious, Spikelets pedicellate, Spikelets laterally compressed, Spikelet less than 3 mm wide, Spikelets with 3-7 florets, Spikelets solitary at rachis nodes, Spikelets all alike and fertille, Spikelets unisexual, Spikelets disarticulating above the glumes, glumes persistent, Spikelets disarticulating beneath or between the florets, Spikelets conspicuously hairy , Rachilla or pedicel glabrous, Glumes present, empty bracts, Glumes 2 clearly present, Glumes distinctly unequal, Glumes equal to or longer than adjacent lemma, Glume equal to or longer than spikelet, Glumes 1 nerved, Lemma similar in texture to glumes, Lemma 3 nerved, Lemma body or surface hairy, Lemma apex acute or acuminate, Lemma awnless, Lemma margins thin, lying flat, Lemma straight, Callus or base of lemma evidently hairy, Callus hairs shorter than lemma, Lemma surface pilose, setose or bristly, Palea present, well developed, Palea membranous, hyaline, Palea shorter than lemma, Palea 2 nerved or 2 keeled, Palea keels winged, scabrous, or ciliate, Stamens 3, Styles 2-fid, deeply 2-branched, Stigmas 2, Fruit - caryopsis, Caryopsis ellipsoid, longitudinally grooved, hilum long-linear.
license
cc-by-nc-sa-3.0
compiler
Dr. David Bogler
source
Missouri Botanical Garden
source
USDA NRCS NPDC
original
visit source
partner site
USDA PLANTS text

Cortaderia selloana ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Cortaderia selloana, cortadera o meyor conocida como plumeru o yerba de les Pampes, ye una especie botánica de camperes rizomatosos bien altos, endémica nel Sur de Suramérica, na rexón pampeana y na Patagonia.

 src=
Vista de la planta
 src=
Nel so hábitat


Descripción

Crez en trupa masa de nata, pudiendo algamar 3 m d'altor; fueyes perennes, llargues y fines, 1–2 m de llargu y 1 cm anchu, con cantos bien afilaos (debiéndo-yla manipoliar con cuidu), color verde azulinas, pero pueden llegar a gris plateaes. Flores en trupa panícula blanca de 3–9 dm de llargu y 2–3 m d'altor los sos vares florales; los sos espiguillas de 15-25 mm, c/una con 4-6 flores. Flores masculines con 3-estames, ovariu rudimentariu; femenines con un ovariu desenvueltu y dos estilos plumosos. Floria a fines del branu.

Foi denomada por Alexander von Humboldt en 1818, quien-y dio'l nome del botánicu naturalista alemán Friedrich Sellow (1789-1831), botánicu alemán-brasileñu, que participó n'espediciones botániques nel interior de Brasil, quien estudió la flora de Suramérica.

Ye de vezu hemicriptéfito, con raigaños fondos y grueses.

Cultivu y usos

Foi introducida n'Europa y Norteamérica como planta ornamental, y en menor midida como forraxera. La flor lanuda plumosa, al ensugar, ye bien usada en floristería.

Hai dellos cultivares:

Ye altamente adaptable, creciendo nuna amplia gama d'ambientes y climes. Grana prolíficamente, cada planta puede producir más de 1 millón de semientes mientres la so vida. Asina, en llugares como California, Ḥawai o'l norte y oeste de la Península Ibérica ye una especie invasora. N'España (salvu Canaries), Nueva Zelanda y en Sudáfrica prohíbese la so vienta y espardimientu poles mesmes razones. La extirpación de la sp. por quemáu nun previen el so rebrote. Úsase yerbicida AquaMaster que mata los sos raigaños.[1]

Si tiense alerxa a les gramínees, nun tien de cultivar se. Coles fueyes llógrase celulosa. Ye planta melecinal como febrífugo infantil, diurética y sudorífera.[ensin referencies]

Utilizar p'adornu de floreros secos, dacuando tiñida d'otru colores, pa eso cortar cuando son nuevos y ensugar cabeza abaxo. Prefier zones templaes y nun soporta bien la xelada. Lluz a plenu sol, pero crez con solombra parcial.

Especia invasora n'España

Dende mediaos del sieglu XX la planta espandióse con rapidez pel norte d'España, especialmente en zones costeres del Cantábricu, onde'l mugor del ambiente y les temperatures nidies favorecen la so crecedera. Les cróniques cunten que la especie llegó a España nos años 40, cuando la escasez d'alimentos de la Posguerra obligó a importar cebera d'Arxentina, d'ónde paez que llegaron les granes entemecíes col granu. La especie apaez yá descrita en terrenes cercanos al Puertu de Santander nos años 50.

La planta estendióse rápido, cuantimás nes cunetes de les carreteres y en terrenes abandonaos. Anguaño apaez estendida especialmente en Cantabria, Asturies, Galicia y País Vascu. Nos últimos años ta reparándose que la planta ta afaciéndose al fríu y yá non solo puebla zones costeres, sinón que ta colonizando zones del interior d'estes Comunidaes onde les condiciones pa la so crecedera paecíen, a priori, menos favorables.

Ta incluyida nel Catálogu Español d'Especies Exótiques Invasores y por tantu ta prohibida la so vienta n'España, salvu en Canaries onde sigo se dexa.

Taxonomía

Cortaderia selloana describióse por (Schult. & Schult.f.) Asch. & Graebn. y espublizóse en Synopsis der Mitteleuropäischen Flora 2(1): 325. 1900.[2]

Etimoloxía

Cortaderia: nome xenéricu que provién del castellán "pa cortar", por cuenta de les fueyes con cantos filosos serruchaos.[3]

selloana: epítetu

Sinónimos
  • Arundo dioeca Spreng.
  • Arundo dioica Spreng.
  • Arundo kila Spreng. ex Steud.
  • Arundo selloana Schult. & Schult.f.
  • Cortaderia argentea (Nees) Stapf
  • Cortaderia dioica Speg.
  • Gynerium argenteum Nees
  • Gynerium argenteum var. argenteum
  • Gynerium dioicum Dallière
  • Gynerium purpureum Carrière
  • Moorea argentea (Nees) Lem.[4]

Nome común

  • Huansoco, rusto, fransoco, zapote, sapota, lleche caspi, lleche huayo, sorva, árbol de la vaca, popa, sorveira, perillo, sixe.

Ver tamién

Referencies

  1. Quintana, Xavier; Gesti, Josep; López, Rocío (Febrer de 2007). «Eliminació d'espècies vegetals invasores al Baix Ter: Cortaderia selloana». Consultáu'l 28 de payares de 2010.
  2. «Cortaderia selloana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 1 de xineru de 2014.
  3. (n'inglés) Watson L, Dallwitz MJ. (2008). «The grass xenera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Xenera of the World. Consultáu'l 26 de xineru de 2010.
  4. «Couma macrocarpa». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 4 de setiembre de 2009.

Bibliografía

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Cortaderia selloana: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Cortaderia selloana, cortadera o meyor conocida como plumeru o yerba de les Pampes, ye una especie botánica de camperes rizomatosos bien altos, endémica nel Sur de Suramérica, na rexón pampeana y na Patagonia.

 src= Vista de la planta  src= Nel so hábitat


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Geot ar Pampa ( Breton )

provided by wikipedia BR


Geot ar Pampa (Cortaderia selloana) zo plant e-touez kerentiad ar Poaceae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia BR

Cortaderia selloana ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Cortaderia selloana denominat comunament en català com a gineri, plomalls, plomes, plumeros, cortadèria o herba de la pampa és una planta de la família Poaceaeoriginària d'Amèrica del Sud.[1][2] Va ser introduïda a Europa el 1848 com a planta ornemental.[3] A més, ha estat utilitzada freqüentment per fixar tal·lusos i per alimentar ocells. És una espècie invasora a determinats llocs del món, entre els quals hi figura Catalunya.[4]

Descripció

És una planta robusta, de fins a 4 metres d'alçada i 3,5 metres de diàmetre, de creixement molt ràpid. Les seves fulles són allargades i estretes, serrades i aspres (d'on prové la designació argentina de "cortadera"). Les tiges floríferes són erectes i amb denses panícules blanques de fins a 80 cm o més, compostes per entre 3 i 7 flors cada una.[3] Es tracta d'una planta dioica, que té el període de floració entre setembre i octubre. Utilitza el vent com a mitjà de pol·linització (anemofília), que dispersa els fruits fins a distàncies de diversos quilòmetres.

Hàbitat

En el seu hàbitat originari (Argentina, Uruguai, Brasil i Chile) s'acostuma a trobar en sòls humits i a les vores dels rius. També es pot trobar en marges i tal·lusos de carreteres i camins, així com terrenys poc compactes. Pot viure en tota mena de sòls, tot i que mostra preferència pels profunds i ben drenats, i en especial, els sorrencs.[3]

Espècie invasora

Forma poblacions denses que poden excloure la presència d'altres plantes. Disminueix la qualitat de les pastures i incrementa el risc d'incendi.[3] S'ha suggerit l'arrencada de les plantes com a mètode d'eliminació preferent i l'ús d'herbicides (glifosat) tot i que cal valorar el possible impacte sobre poblacions d'amfibis.[5] De forma important pot influir la dinàmica dels sistemes fluvials i un control és imprescindible per a conservar les lleres en bon estat.[6]

Referències

  1. «Cortadèria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Cortaderia selloana». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Font García, Joan. «Cortaderia selloana». Invasiber, 2010. [Consulta: 10 abril 2010].
  4. «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
  5. Quintana, Xavier; Gesti, Josep; López, Rocío. «Eliminació d'espècies vegetals invasores al Baix Ter: Cortaderia selloana» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF), Febrer 2007. [Consulta: 28 novembre 2010]. «Els autors són membres de la Universitat de Girona»
  6. Agència Catalana de l'Aigua. Esquema provisional dels temes més importants que es plantegen al districte de conca fluvial de Catalunya (pdf). Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat, març 2014, p. 71.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Cortaderia selloana: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Cortaderia selloana denominat comunament en català com a gineri, plomalls, plomes, plumeros, cortadèria o herba de la pampa és una planta de la família Poaceaeoriginària d'Amèrica del Sud. Va ser introduïda a Europa el 1848 com a planta ornemental. A més, ha estat utilitzada freqüentment per fixar tal·lusos i per alimentar ocells. És una espècie invasora a determinats llocs del món, entre els quals hi figura Catalunya.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Peithwellt ( Welsh )

provided by wikipedia CY

Planhigyn blodeuol Monocotaidd a math o wair yw Peithwellt sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Poaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Cortaderia selloana a'r enw Saesneg yw Pampas-grass.[1] Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Paithwellt.

Gall dyfu bron mewn unrhyw fan gan gynnwys gwlyptiroedd, coedwigoedd a thwndra. Dofwyd ac addaswyd y planhigyn gan ffermwyr dros y milenia; chwiorydd i'r planhigyn hwn yw: india corn, gwenith, barlys, reis ac ŷd.

Gweler hefyd

Cyfeiriadau

  1. Gerddi Kew; adalwyd 21 Ionawr 2015
Comin Wikimedia
Mae gan Gomin Wikimedia
gyfryngau sy'n berthnasol i:
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CY

Peithwellt: Brief Summary ( Welsh )

provided by wikipedia CY

Planhigyn blodeuol Monocotaidd a math o wair yw Peithwellt sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Poaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Cortaderia selloana a'r enw Saesneg yw Pampas-grass. Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Paithwellt.

Gall dyfu bron mewn unrhyw fan gan gynnwys gwlyptiroedd, coedwigoedd a thwndra. Dofwyd ac addaswyd y planhigyn gan ffermwyr dros y milenia; chwiorydd i'r planhigyn hwn yw: india corn, gwenith, barlys, reis ac ŷd.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CY

Kortaderie dvoudomá ( Czech )

provided by wikipedia CZ

Kortaderie dvoudomá (latinsky Cortaderia selloana, či též Cortaderia argentea, Arundo selloana, Gynerium argenteum), česky známá jako pampová tráva nebo také jako pampas dvoudomý, je statná vytrvalá tráva původem z Jižní Ameriky, která dorůstá výšky až 120 cm.

 src=
Velký chomáč pampové trávy v tokijské botanické zahradě. Je vysoký 4 m, má průměr 7 m a je přes 40 let starý.

Kortaderie má obloukovitě ohnuté šedozelené listy s ostrými okraji, které mohou dorůstat až do délky 200 cm.[1] Je domovem na jihoamerických pampách, po nichž získala svůj obecný název, a v Patagonii, kde roste v hustých chomáčích, jež mohou dosahovat až 3 metrů. Její listy mohou být i stříbřitě šedé.

Své jméno získala od německého přírodovědce Alexandera von Humboldta, jenž ji v roce 1818 pojmenoval po německém přírodovědci Friedrichu Sellowovi, který studoval jihoamerickou, zejména brazilskou květenu.

Kortaderie je velmi atraktivní solitéra. U nás se proto pěstuje jako okrasná travina.

Reference

V tomto článku byl použit překlad textu z článku Cortaderia selloana na anglické Wikipedii.

  1. www.garten.cz

Externí odkazy

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Kortaderie dvoudomá: Brief Summary ( Czech )

provided by wikipedia CZ

Kortaderie dvoudomá (latinsky Cortaderia selloana, či též Cortaderia argentea, Arundo selloana, Gynerium argenteum), česky známá jako pampová tráva nebo také jako pampas dvoudomý, je statná vytrvalá tráva původem z Jižní Ameriky, která dorůstá výšky až 120 cm.

 src= Velký chomáč pampové trávy v tokijské botanické zahradě. Je vysoký 4 m, má průměr 7 m a je přes 40 let starý.

Kortaderie má obloukovitě ohnuté šedozelené listy s ostrými okraji, které mohou dorůstat až do délky 200 cm. Je domovem na jihoamerických pampách, po nichž získala svůj obecný název, a v Patagonii, kde roste v hustých chomáčích, jež mohou dosahovat až 3 metrů. Její listy mohou být i stříbřitě šedé.

Své jméno získala od německého přírodovědce Alexandera von Humboldta, jenž ji v roce 1818 pojmenoval po německém přírodovědci Friedrichu Sellowovi, který studoval jihoamerickou, zejména brazilskou květenu.

Kortaderie je velmi atraktivní solitéra. U nás se proto pěstuje jako okrasná travina.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Pampasgræs ( Danish )

provided by wikipedia DA

Pampasgræs (Cortaderia selloana) er en flerårig græsart med en kraftig, tueformet og opret vækst. Arten bliver dyrket i haverne især på grund af de store, hvide blomsterstande, selv om den er temmelig vanskelig at overvintre.

Kendetegn

Pampasgræs er en stedsegrøn og flerårig, men urteagtig græsart. Tuen består af tætsiddende, grundstillede blade. Bladpladen er overhængende med parallelle ribber og skarpt, men fint savtakket rand. Oversiden er blågrøn, mens undersiden er næsten helt grå. Blomstringen foregår (på den nordlige halvkugle) i august-november. Ved den tid kan man se blomsterne samlet i kompakte, endestillede stande, hvor aksene er 3-7 blomstrede. De enkelte blomster er 3-tallige og uregelmæssige, som sædvanligt hos græsserne.

Rodsystemet er kraftigt og både dybtgående og vidt udbredt. Vore fugtige vintre fremkalder dog ofte råd i rødderne, hvad der gør planten sårbar.

Pampasgræs når i hjemlandet en højde på 3 m og en bredde på 1,5 m. Bladene er samme sted op til 2 m lange, mens blomsterstanden kan blive op til 1 m lang. Hos os er planten dog betydeligt svagere og målene bliver snarere 1 x 0,75 m i henholdsvis højde og bredde.

Udbredelse

Pampasgræs har sin naturlige udbredelse i det sydlige Brasilien samt i Uruguay, Chile og Argentina. Den regnes for én af karakterplanterne på de steppeagtige Pampas i det sydlige Sydamerika, og den er nært knyttet til lysåbne voksesteder med veldrænet og gerne næringsfattig bund. Arten er desuden naturaliseret i masser af subtropiske egne: Makaronesien, Nordafrika og Kaukasus samt i Australien, New Zealand og på Hawaii. I Nordamerika vokser den desuden i de tørre stater mod syd og vest, og i Europa findes den i Middelhavsområdet samt i England.

På de steppelignende pampas syd for Buenos Aires, Argentina, vokser arten sammen med bl.a. Abutilon grandiflorum (en art af Klokketræ), Acacia bonariensis (en art af Akacie), Almindelig Ildkrone, Baccharis salicifolia og Baccharis trimera (arter af Korsrod), Canna glauca (en art af Kanna), Eupatorium inulaefolium (en art af Hjortetrøst), Lycium cestroides (en art af Bukketorn), Mimosa pigra (en art af Mimose), Salvia guarinitica (en art af Salvia), Senecio bonaeriensis (en art af Brandbæger), Skærm-Sennes samt Vernonia rubricaulis og Vernonia scorpioides (arter af Vernonia)[1]

Note

  1. ^ Hernán Tolosa: Flora bonaerense (spansk)-sproget blog over floraen i provinsen Buenos Aires, Argentina

Eksternt link


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Pampasgræs: Brief Summary ( Danish )

provided by wikipedia DA

Pampasgræs (Cortaderia selloana) er en flerårig græsart med en kraftig, tueformet og opret vækst. Arten bliver dyrket i haverne især på grund af de store, hvide blomsterstande, selv om den er temmelig vanskelig at overvintre.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Amerikanisches Pampasgras ( German )

provided by wikipedia DE

Das Amerikanische Pampasgras (Cortaderia selloana) oder Silber-Pampasgras ist eine Pflanzenart aus der Familie der Süßgräser (Poaceae).

Beschreibung

Das Amerikanische Pampasgras ist eine immergrüne ausdauernde, krautige Pflanze, die Wuchshöhen von 45 bis 300 Zentimeter erreicht. Diese Horstpflanze ist meist zweihäusig. Der Horst besteht aus 1 bis über 2 Meter langen, dicht stehenden, blaugrünen Blättern. Die Blattspreiten sind überhängend und am Rand scharf rau. Das Blatthäutchen besteht aus einer Haarreihe.[1] Die dicht oder locker stehende Rispe ist lang eiförmig, silberweiß oder seltener gelblich, rötlich oder purpurn, später fedrig und 30 bis 100 Zentimeter lang. Die Ährchen sind 3- bis 7-blütig und 15 bis 18 Millimeter lang.

Die Blütezeit dauert von August bis November.

Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 72.[2]

Vorkommen

Das Amerikanische Pampasgras kommt in Südamerika im südlichen Brasilien, in Uruguay, Paraguay, Chile und Argentinien[3] in der Pampa auf Sand- und Schwemmböden vor.

Nutzung

Das Amerikanische Pampasgras wird verschiedentlich als Zierpflanze als Solitärstaude, Schnittblume sowie für Trockensträuße genutzt. Es ist seit spätestens 1843 in Kultur. Es gibt einige Zuchtformen, beispielsweise mit einer rosa Rispe. Wichtige Sorten in Mitteleuropa sind Andes Silver, Pumila, Patagonia und Sunningdale Silver.

Verbreitung

Pampasgras ist sehr produktiv und kann in einer Vielzahl von Umgebungen und Klimazonen wachsen.[4] Außerhalb des ursprünglichen Verbreitungsgebiets gilt es als opportunistisch, verwildert aus Gärten und etabliert sich entlang von Küstendünen, Straßenrändern und in verlassenen Gebieten, wo die einheimische Vegetation beseitigt oder gestört wurde. Es wird häufig in feuchten Gebieten mit starker Sonneneinstrahlung gefunden. Als Keimling ist es trocken- und frostempfindlich, wird aber mit dem Alter zunehmend toleranter. In einigen Gebieten Europas (Spanien, Portugal, Italien, Frankreich, Großbritannien) und dem Westen der USA (Kalifornien, Hawaii) sowie Australien und Neuseeland gilt es als invasive Pflanze. In Frankreich ist das völlige Verbot der Herstellung und des Verkaufs dieser Pflanze im gesamten Gebiet geplant.[5] Im Département Réunion ist bereits ein Verbot unter anderem von Einbringung und Handel erfolgt.[6]

Galerie

Literatur

  • Eckehart J. Jäger, Friedrich Ebel, Peter Hanelt, Gerd K. Müller (Hrsg.): Exkursionsflora von Deutschland. Begründet von Werner Rothmaler. Band 5: Krautige Zier- und Nutzpflanzen. Springer, Spektrum Akademischer Verlag, Berlin/Heidelberg 2008, ISBN 978-3-8274-0918-8.
  • Hans Simon (Hrsg.): Die Freiland-Schmuckstauden. Handbuch und Lexikon der Gartenstauden. Begründet von Leo Jelitto, Wilhelm Schacht. 5. völlig neu bearbeitete Auflage. Band 1: A bis H. Eugen Ulmer, Stuttgart (Hohenheim) 2002, ISBN 3-8001-3265-6, S. 238.

Einzelnachweise

  1. Peter Schönfelder, Ingrid Schönfelder: Die neue Kosmos-Mittelmeerflora. Franckh-Kosmos-Verlag Stuttgart 2008. ISBN 978-3-440-10742-3. S. 450.
  2. Tropicos. [1]
  3. Rafaël Govaerts (Hrsg.): Cortaderia selloana. In: World Checklist of Selected Plant Families (WCSP) – The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew, abgerufen am 16. November 2016.
  4. [2]
  5. [3]RAPPORT D’INFORMATION sur le contrôle de l’application de la loi n° 2009-967 du 3 août 2009 de programmation relative à la mise en œuvre du Grenelle de l’environnement
  6. [4] Arrêté du 1er avril 2019 relatif à la prévention de l'introduction et de la propagation des espèces végétales exotiques envahissantes sur le territoire de La Réunion - Interdiction de toutes activités portant sur des spécimens vivants
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Amerikanisches Pampasgras: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Das Amerikanische Pampasgras (Cortaderia selloana) oder Silber-Pampasgras ist eine Pflanzenart aus der Familie der Süßgräser (Poaceae).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Pinnacchiu ( Sicilian )

provided by wikipedia emerging languages

Lu pinnacchiu è nu ciuffu di pinni postu comu urnamentu supra l'ermi, supra li cappeddi militari o supra la tistera di li cavaddi.

Poti èssiri nu mazzu di pinni usatu comu accissoriu urnamintali di àbbiti, cappeddi o accunzaturi fimminili.

Sta vuci è na difinizzioni sìmprici di na palora n sicilianu. Lu sò cuntinutu pò èssiri migghiuratu.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Siwinka ( Quechua )

provided by wikipedia emerging languages

Siwinka [1] (Cortaderia sp.) nisqaqa Buliwyapi wiñaq hampi yuram.

Pukyukuna

  1. Susana Arrázola Rivero, Margoth Atahuachi, Edwin Saravia, Alvaro Lopez, Diversidad floristica medicinal y potencial etnofarmacológico de las plantas de los valles secos de Cochabamba - Bolivia (kastilla simi), r. 70 - 76: Hampi yurakunap sinru qillqan (qhichwa simipi sutinkunawan)

Hawa t'inkikuna

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Siwinka: Brief Summary ( Quechua )

provided by wikipedia emerging languages

Siwinka (Cortaderia sp.) nisqaqa Buliwyapi wiñaq hampi yuram.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Cortaderia selloana

provided by wikipedia EN

Cortaderia selloana is a species of flowering plant in the Poaceae family.[1] It is referred to by the common name pampas grass,[2] and is native to southern South America, including the Pampas region after which it is named.

Etymology

Cortaderia is derived from the Argentine Spanish name ‘cortadera’, meaning ‘cutter’, in reference to its razor sharp leaf margins.[3]

Selloana is named for Friedrich Sellow (1789-1831), a German botanist[3] and naturalist from Potsdam who worked as a plant collector in Brazil.[3] He studied the flora of South America, especially that of Brazil. The specific epithet selloana was given by Josef August and Julius Hermann Schultes in 1827.

C. selloana in cultivation

Cultivars

Big tuft of pampas grass in Jindai Botanical Garden (Tokyo, Japan), height 4 metres (13.1 ft) and diameter 7 metres (23 ft), more than 40 years old as of 2007

Several cultivars are available, of which the following have gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit:-.

  • Aureolineata[4]
  • Evita[5]
  • Monstrosa[6]
  • Patagonia[7]
  • Pumila[8]
  • Silver Feather Notcort[9]
  • Sunningdale Silver[10] —grows to a height of 4 m (13.1 ft) and has particularly dense flowering plumes

Negative impact

Cortaderia has become invasive in mild-winter areas of North America. It has also been banned in Hawaii and New Zealand because of its ability to outgrow and displace native plants. In Europe, it was first introduced in the United Kingdom, later spreading to other countries in the continent like Ireland, Portugal, Spain, France, and Italy.[11]

Pampas grass is fast-growing and can form large masses along the roads, cliffs, riverbanks, and open areas that have been disturbed by human activities or natural disturbances. Pampas grass can displace native plants and destroy their habitats, reducing biodiversity.[11] The blade-like leaves may cause physical harm to the birds who feed off of it.

The plant also competes with other native plants by monopolizing resources like shade, sunlight, and ground nutrients. Because of the large surface area, the leaves pose a significant fire hazard if placed near flammable substances.[12]

Control methods

Pampas grass can be controlled through herbicide treatment. To accomplish this, the grass is cut down near the base. Next, a 2% glyphosate chemical solution is combined with a silicone-based surfactant and applied to enhance the penetration potential. This method works best in the fall because there is overall better control compared to other seasons. Another control method is to cut and bag inflorescences to prevent seeds from spreading or pulling seedlings.[13]

Soil disturbance that creates bare ground can promote invasion, so it is essential to minimize disturbance or provide competition to seedlings. In order to control disturbance, applying mulch to exposed bare ground to smother seeds and prevent germination can be done. Also, planting or seeding desirable, non-invasive plants can provide competition to reduce germination and seedling establishment.[13]

Culture

Author Li Hengrui (李恒瑞), whose work Kite Capriccio (風箏暢想曲) describes life as a child in 1950s Fengtai County, Anhui mentions the use of the long stem of the Puwei (蒲葦, Chinese for Cortaderia selloana) in the construction of kites.[14]

Several media outlets reported that it was planted by some couples who practise swinging in the United Kingdom as a way to indicate to other swingers that they enjoy that lifestyle.[15][16]

The reports caused a plunge in already declining sales, but the odd association has been dismissed by enthusiasts and gardening experts as "silly".[17][18]

Gallery

References

  1. ^ a b "Cortaderia selloana (Schult. & Schult.f.) Asch. & Graebn". Plants of the World Online. The Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew. n.d. Retrieved September 27, 2020.
  2. ^ BSBI List 2007 (xls). Botanical Society of Britain and Ireland. Archived from the original (xls) on 2015-06-26. Retrieved 2014-10-17.
  3. ^ a b c Gledhill, David (2008). "The Names of Plants". Cambridge University Press. ISBN 9780521866453 (hardback), ISBN 9780521685535 (paperback). pp 122, 348
  4. ^ "Cortaderia selloana 'Aureolinata'". RHS Plant Selector. Retrieved 15 April 2020.
  5. ^ "Cortaderia selloana 'Evita'". RHS. Retrieved 12 April 2020.
  6. ^ "Cortaderia selloana 'Monstrosa' | pampas grass 'Monstrosa'/RHS Gardening". RHS. Retrieved 12 April 2020.
  7. ^ "Cortaderia selloana 'Patagonia'". RHS. Retrieved 12 April 2020.
  8. ^ "Cortaderia selloana 'Pumila'". RHS Plant Selector. Retrieved 15 April 2020.
  9. ^ "Cortaderia selloana Silver Feather='Notcort'". RHS. Retrieved 12 April 2020.
  10. ^ "Cortaderia selloana 'Sunningdale Silver'". RHS Plant Selector. Retrieved 15 April 2020.
  11. ^ a b Robacker, Carol (1995). "Long-term shoot regeneration from pampas grass (Cortaderia selloana Schult.) through manipulation of growth regulators in vitro". Plant Cell Reports. 14 (11): 689–93. doi:10.1007/BF00232648. PMID 24186623. S2CID 6664693.
  12. ^ Robacker, Carol (2008). Long-term shoot regeneration from pampas grass (Cortaderia selloana Schult.) through manipulation of growth regulators in vitro (7 ed.). Plant Cell Reports. ISBN 978-1-4020-4584-4.
  13. ^ a b "Pampas Grass Cortaderia selloana". WASHINGTON STATE Noxious Weed Control Board.
  14. ^ Putonghua Shuiping Ceshi Gangyao. 2004. Beijing. pp.350-351. ISBN 7-100-03996-7
  15. ^ Guardian Staff (May 31, 2017). "Pampas grass: the not-so secret symbol of swingers is a turn-off". The Guardian. Archived from the original on August 10, 2018. Retrieved August 10, 2018 – via www.theguardian.com.
  16. ^ Rudgard, Olivia (May 30, 2017). "Exclusive: Pampas grass sales are falling because it is a secret signal for swingers". The Telegraph. Archived from the original on October 17, 2019. Retrieved October 17, 2019 – via www.telegraph.co.uk.
  17. ^ "People have stopped buying this garden plant because it's used to signal that homeowners are swingers". The Independent. 2017-05-31. Archived from the original on 2019-03-25. Retrieved 2019-03-25.
  18. ^ Gallagher, Alanna. "Is pampas grass really a signal to swingers?". The Irish Times. Archived from the original on 2019-05-02. Retrieved 2019-03-25.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Cortaderia selloana: Brief Summary

provided by wikipedia EN

Cortaderia selloana is a species of flowering plant in the Poaceae family. It is referred to by the common name pampas grass, and is native to southern South America, including the Pampas region after which it is named.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Cortaderia selloana ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES
 src=
Vista de la planta.
 src=
Cortadera colonizando los baldíos en California.
 src=
Planta de cortadera. Quebrada del Toro, Salta

La cortadera, más conocida como yerba o hierba de las Pampas (Cortaderia selloana), es una especie botánica de pastos rizomatosos muy altos, endémica del sur de Sudamérica, en la región pampeana y en la Patagonia. Posee más denominaciones comunes, entre ellas plumero de la Pampa, plumacho, plumerillo, cola de zorro, carrizo de la Pampa, paja penacho, paina, cortaderia, ginerio, gimnerio o paja brava.

Es una especie invasora muy dañina fuera de su ecosistema local. Sus profundas raíces le permiten sobrevivir en condiciones extremas, por lo que aparece en ambientes degradados. Además sus ligeras semillas pueden viajar kilómetros por turbulencias de aire como las creadas por los vehículos que pasan en sus proximidades.[1]​ Provoca reacciones alérgicas. La mejor manera de eliminarla es una técnica mixta: arrancado de las partes superiores y herbicida en las partes que permanecen en la tierra para que no rebrote.[2]

Descripción

Crece en densa masa, pudiendo alcanzar 3m de altura; hojas perennes, largas y finas, 1–2m de largo y 1cm ancho, con bordes muy afilados (debiéndosela manipular con cuidado), color verde azulinas, pero pueden llegar a gris plateadas. Flores en densa panícula blanca de 3–9dm de largo y 2–3m de altura sus varas florales; sus espiguillas de 15-25mm, cada una con 4-6 flores. Flores masculinas con 3 estambres, ovario rudimentario; femeninas con un ovario desarrollado y dos estilos plumosos. Florece a fines del verano.

Fue denominada por Alexander von Humboldt en 1818, quien le dio el nombre del botánico naturalista alemán Friedrich Sellow (1789-1831), botánico alemán-brasileño, que participó en expediciones botánicas en el interior de Brasil, quien estudió la flora de Sudamérica.

Es de hábito hemicriptéfito, con raíces profundas y gruesas.

Taxonomía

Cortaderia selloana fue descrita por (Schult. & Schult.f.) Asch. & Graebn. y publicado en Synopsis der Mitteleuropäischen Flora 2(1): 325. 1900.[3]

Etimología

Cortaderia: nombre genérico que proviene del castellano "para cortar", debido a las hojas con bordes filosos aserrados.[4]

selloana: epíteto específico

Sinónimos
  • Arundo dioeca Spreng.
  • Arundo dioica Spreng.
  • Arundo kila Spreng. ex Steud.
  • Arundo selloana Schult. & Schult.f.
  • Cortaderia argentea (Nees) Stapf
  • Cortaderia dioica Speg.
  • Cortaderia jubata (Lemoine) Stapf
  • Gynerium argenteum Nees
  • Gynerium argenteum var. argenteum
  • Gynerium dioicum Dallière
  • Gynerium purpureum Carrière
  • Moorea argentea (Nees) Lem.[5]

Cultivo y usos

Fue introducida en Europa y Norteamérica como planta ornamental, y en menor medida como forrajera. La flor lanuda plumosa, al secar, es muy usada en floristería.

Hay varios cultivares:

Es altamente adaptable, creciendo en una amplia gama de ambientes y climas. Gran tolerancia a la sequía y suelos alcalinos, ácidos, arcillosos y arenosos. En la Argentina se utiliza como barrera contra el viento entre los cultivos y como planta para fijación de nitrógeno en suelos agrícolas.[6]​ Semilla prolíficamente, cada planta puede producir más de 1 millón de simientes durante su vida. Así, en lugares como California, Hawái o el norte y oeste de la península ibérica es una especie invasora. En España (salvo Canarias), Nueva Zelanda y en Sudáfrica se prohíbe su venta y propagación por las mismas razones. La extirpación de la especie por quemado no previene su rebrote. Se usa herbicida que mata sus raíces.[7]

Si se tiene alergia a las gramíneas, no debe cultivarse. Con las hojas se obtiene celulosa. Es planta medicinal como febrífugo infantil, diurética y sudorífera.[cita requerida]

Se utilizan para adorno de floreros secos, a veces teñida de otros colores, para eso se los corta cuando son jóvenes y se los seca cabeza abajo. Prefiere zonas cálidas y no soporta bien la helada. Luz a pleno sol, pero crece con sombra parcial.

Especie invasora en España

Desde mediados del siglo XX la planta se ha expandido con rapidez por el norte de España, especialmente en zonas costeras del Cantábrico, en donde la humedad del ambiente y las temperaturas suaves favorecen su crecimiento. Las crónicas cuentan que la especie llegó a España en los años 1940, cuando la escasez de alimentos de la Posguerra obligó a importar cereal de Argentina, de donde parece que llegaron las semillas mezcladas con el grano. La especie aparece ya descrita en terrenos cercanos al Puerto de Santander en los años 1950.

La planta se extendió rápidamente, en especial en las cunetas de las carreteras y en terrenos abandonados. Actualmente aparece extendida especialmente en Cantabria, Asturias, Galicia y País Vasco. En los últimos años se está observando que la planta se está adaptando al frío (ya que en su entorno natural habita la Patagonia) y ya no solo puebla zonas costeras, sino que está colonizando zonas del interior de estas Comunidades donde las condiciones para su crecimiento parecían, a priori, menos favorables.

Está incluida en el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras y por tanto está prohibida su venta en España, salvo en Canarias, donde sí se permite.

Manejo y gestión

Con la aparición de los primeros ejemplares, se debe eliminar la planta con arranque manual, evitando dejar que crezca y se desarrolle hasta la formación de semillas y flores. En ejemplares adultos se suele usar herbicida foliar, siempre que no existan cerca zonas inundadas. El pastoreo con ganado y las siegas continuas permiten mantener a raya el crecimiento del plumero, evitando su reproducción por semilla.

Al menos resulta de gran utilidad el cortar las flores cuando salen para evitar la propagación de las semillas.

Debe evitarse el uso del fuego, ya que no consigue eliminarla y en cambio sí que elimina la vegetación natural circundante, con lo que el plumero se desarrolla aún mejor porque deja de tener competencia.

Como potenciales agentes de control se registraron invertebrados herbívoros, formadores de agallas, minadores y cochinillas, hongos productores de enfermedades, como necrosis foliares evidenciadas como manchas o lesiones en las hojas, pero ningún organismo que sea especialista de la planta.[8]

Nombre comunes

  • Huansoco, aso, fransoco, zapote, sapota, leche caspi, leche huayo, sorva, árbol de la vaca, popa, sorveira, perillo, sixe.
  • En Áncash (Perú): jesje, sejsi, cortadera[9]

Referencias

  1. «Esta planta de bonito plumero es todo un peligro para la naturaleza». La Vanguardia. 13 de septiembre de 2021.
  2. «¿Cómo eliminar el plumacho o Hierba de la Pampa y otras especies invasoras como la Uña de gato?». Molime Viales.
  3. «Cortaderia selloana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 1 de enero de 2014.
  4. (en inglés) Watson L, Dallwitz MJ. (2008). «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultado el 26 de enero de 2010.
  5. «Couma macrocarpa». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultado el 4 de septiembre de 2009.
  6. Testoni, D. y A. E. de Villalobos. 2013. Avances en la sistemática del género Cortaderia Stapf (Poaceae) II: análisis de la distribución y fitogeografía de las especies de la sección Cortaderia. V Reunión Binacional de Ecología. Puerto Varas, Chile. Pág. 67.
  7. Quintana, Xavier; Gesti, Josep; López, Rocío (Febrer de 2007). «Eliminació d'espècies vegetals invasores al Baix Ter: Cortaderia selloana». Els autors són membres de la Universitat de Girona. Consultado el 28 de noviembre de 2010.
  8. Bellgard, S. E., Winks, C. J., Than, D. J. y Aliaga, C. C. 2010. Natural enemies of the South American pampas grasses Cortaderia spp. in New Zealand. Seventeenth Australasian Weeds Conference: 239-242.
  9. Cano, Asunción; Museo de Historia Natural "Javier Prado." (2006). Las plantas comunes del Callejón de Conchucos (Ancash, Perú): guía de campo. Museo de Historia Natural, Universidad Nacional Mayor de San Marcos. p. 126. OCLC 137295345. Consultado el 21 de septiembre de 2019.

Bibliografía

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Cortaderia selloana: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES
 src= Vista de la planta.  src= Cortadera colonizando los baldíos en California.  src= Planta de cortadera. Quebrada del Toro, Salta

La cortadera, más conocida como yerba o hierba de las Pampas (Cortaderia selloana), es una especie botánica de pastos rizomatosos muy altos, endémica del sur de Sudamérica, en la región pampeana y en la Patagonia. Posee más denominaciones comunes, entre ellas plumero de la Pampa, plumacho, plumerillo, cola de zorro, carrizo de la Pampa, paja penacho, paina, cortaderia, ginerio, gimnerio o paja brava.

Es una especie invasora muy dañina fuera de su ecosistema local. Sus profundas raíces le permiten sobrevivir en condiciones extremas, por lo que aparece en ambientes degradados. Además sus ligeras semillas pueden viajar kilómetros por turbulencias de aire como las creadas por los vehículos que pasan en sus proximidades.​ Provoca reacciones alérgicas. La mejor manera de eliminarla es una técnica mixta: arrancado de las partes superiores y herbicida en las partes que permanecen en la tierra para que no rebrote.​

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Panpa-lezka ( Basque )

provided by wikipedia EU

Panpa-lezka (Cortaderia selloana) jatorriz Hego Amerikakoa den belar altu bat da. Besteak beste, bere izenak adierazten duen bezala, panpan bizi da, bai eta Patagonian ere.

Belar hau mutzo dentsoetan hazten den eta 3 metroko altuera eduki dezakeen landarea da. Hosto luze eta estu betiberdeak dauzka, luzeran 1-2 metrokoak eta zabaleran 1 cm ingurukoak direnak eta ertz zorrotza daukatenak. Urdin-berdexkak izan ohi dira, baina gris zilarkarak ere izan daitezke. 20-40 cm luze den panikula trinko batean sortzen ditu loreak, 2-3 metro inguruko zurtoin baten gainean.

Ekologia

Panpa-lezka oso moldakorra da eta askotariko ingurune eta klimatan haz daiteke. Hazi asko ekoizten ditu: ale bakoitza milioi bat hazi ekoiztera irits daiteke bere bizitzan zehar. Leku batzuetan, esaterako Euskal Herrian, landare inbaditzailetzat hartu da. Kalifornian eta Hawaiin ere inbaditzaile gisa tratatzen da, eta Zeelanda Berrian eta Australian debekatuta dago saltzea eta landatzea. Landarea erre arren, berriro sortzen da. Hura hiltzeko produktu kimikoak erabiltzen dira.

Kanpo estekak

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Panpa-lezka: Brief Summary ( Basque )

provided by wikipedia EU

Panpa-lezka (Cortaderia selloana) jatorriz Hego Amerikakoa den belar altu bat da. Besteak beste, bere izenak adierazten duen bezala, panpan bizi da, bai eta Patagonian ere.

Belar hau mutzo dentsoetan hazten den eta 3 metroko altuera eduki dezakeen landarea da. Hosto luze eta estu betiberdeak dauzka, luzeran 1-2 metrokoak eta zabaleran 1 cm ingurukoak direnak eta ertz zorrotza daukatenak. Urdin-berdexkak izan ohi dira, baina gris zilarkarak ere izan daitezke. 20-40 cm luze den panikula trinko batean sortzen ditu loreak, 2-3 metro inguruko zurtoin baten gainean.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Herbe de la pampa ( French )

provided by wikipedia FR

Cortaderia selloana

L'herbe de la pampa, herbe des pampas ou roseau à plumes (Cortaderia selloana) est une espèce de grandes plantes herbacées vivaces de la famille des Poacées, sous-famille des Danthonioideae. Originaire d'Amérique du Sud, elle est souvent cultivée comme plante ornementale. C'est une espèce invasive[1].

Le nom Cortaderia provient de l'espagnol (castillan) et signifie "coupeuse", en référence à ses feuilles longues, fines et coupantes. L'adjectif spécifique selloana lui a été donné en 1818 par le naturaliste Alexander von Humboldt (1769-1859), en hommage au botaniste et naturaliste allemand Friedrich Sellow qui étudia la flore d'Amérique du Sud, en particulier celle du Brésil.

Description

L'herbe de la pampa est une grande graminée pouvant atteindre trois mètres de haut, poussant en bouquets denses. L'espèce est dioïque, c'est-à-dire que les fleurs mâles et femelles sont portées par des individus distincts.

Les feuilles sont persistantes, élancées et longues de 1 à 2 m de long pour 1 cm de large. Elles contiennent une quantité de phytolithes siliceux représentant jusqu'à plus de 5% du poids sec [2], qui, sur les bords de la feuille, agissent comme des dents de scie et lui donne son caractère très coupant. Elles doivent être manipulées avec précaution. Leur couleur va du vert-bleuâtre au gris argent.

Les fleurs sont groupées dans des panicules blancs très denses, de 20 à 40 cm de long, portés par des tiges hautes de 2 à 3 mètres.

Utilisation

 src=
Inflorescences

L'herbe de la pampa fut originellement introduite en Europe et en Amérique du Nord comme graminée ornementale, et dans une moindre mesure comme plante de pâturage. Ses inflorescences en plumets sont largement utilisées, une fois séchées, pour la confection de bouquets secs.

De nombreuses variétés horticoles sont proposées, dont :

  • Albolineata - une plante plus petite, qui ne dépasse pas 2 m de haut. Ses feuilles sont panachées à bords jaunes.
  • Sunningdale Silver - cette variété, qui atteint 3 m de haut, a des inflorescences particulièrement fournies. Elle a été récompensée au Royaume-Uni par la Société royale d'horticulture (Award of Garden Merit).

Aire de répartition

 src=
Californie

Cette espèce est originaire d'Amérique du Sud (Brésil, Paraguay, Uruguay, Argentine, Chili...)

Elle s'est naturalisée dans de nombreuses régions du monde, notamment en Australie et Nouvelle-Zélande, à Hawaii et dans l'ouest des États-Unis, en Afrique australe, dans l'Europe méridionale et les Îles Canaries. On en trouve également en France, le long des côtes atlantiques, notamment en Aquitaine.

L'herbe de la pampa est hautement adaptable et peut croître dans une large gamme de milieux et de climats. Elle est aussi très prolifique, chaque pied pouvant produire plus d'un million de graines au cours de sa vie. Aussi dans certaines régions, par exemple la Californie et Hawaii, est-elle considérée comme une plante envahissante, tandis qu'en Nouvelle-Zélande il est formellement interdit de la vendre et de la propager. En France l'interdiction pure et simple de produire et de vendre cette plante est prévue sur tout le territoire au motif qu'elle s'est échappée des jardins et s'est implantée sur certaines côtes bretonnes et zones incultes de l'île de La Réunion (à la suite du Grenelle de l'Environnement, le ministère de l'Écologie, du Développement durable, des Transports et du Logement a lancé la définition de sa stratégie de lutte contre les espèces exotiques envahissantes (EEE) ayant « un impact négatif sur la biodiversité ».)[3],[4]. À La Réunion, elle figure sur la liste des plantes interdites par l'arrêté ministériel du 1er avril 2019[5].

Notes et références

  1. Liste des plantes envahissantes, éditée par l'Agence Méditerranéenne de l'Environnement (juillet 2003)
  2. https://www.researchgate.net/publication/311580021_Leaf_and_culm_silicification_of_Pampas_grass_Cortaderia_selloana_developed_on_different_soils_from_Pampean_region_Argentina
  3. [1]
  4. [2]RAPPORT D’INFORMATION sur le contrôle de l’application de la loi n° 2009-967 du 3 août 2009 de programmation relative à la mise en œuvre du Grenelle de l’environnement
  5. « 150 plantes sont interdites à La Réunion pour protéger les milieux naturels », sur Linfo.re (consulté le 18 mai 2019)

Voir aussi

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Herbe de la pampa: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Cortaderia selloana

L'herbe de la pampa, herbe des pampas ou roseau à plumes (Cortaderia selloana) est une espèce de grandes plantes herbacées vivaces de la famille des Poacées, sous-famille des Danthonioideae. Originaire d'Amérique du Sud, elle est souvent cultivée comme plante ornementale. C'est une espèce invasive.

Le nom Cortaderia provient de l'espagnol (castillan) et signifie "coupeuse", en référence à ses feuilles longues, fines et coupantes. L'adjectif spécifique selloana lui a été donné en 1818 par le naturaliste Alexander von Humboldt (1769-1859), en hommage au botaniste et naturaliste allemand Friedrich Sellow qui étudia la flore d'Amérique du Sud, en particulier celle du Brésil.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Cortadeira ( Galician )

provided by wikipedia gl Galician

A cortadeira[1][2], herba da Pampa, penacho da Pampa, plumeiro da Pampa ou carrizo da Pampa[3] (Cortaderia selloana), é unha planta rizomatosa, que forma matas moi altas, endémica dos pastos do sur de Suramérica, nas pampas e na Patagonia.

Descrición

Medra en densa mata, que pode acadar 3 m de altura, con raíces profundas e amplas. As follas sempre verdes, longas e estreitas, duns dous metros de longo e até 2 centímetros de largura; con beiras moi afiadas e cortantes, de cor verde azuladas a gris prateadas. Flores en densa panícula branca de 30–90 cm de longo, sobre varas florais de 2–3 m de altura; con espigas de 15–25 mm cada unha, con 4-6 flores. Flores masculinas con 3 estames e un ovario rudimentario; as femininas cun ovario desenvolvido e dous estilos plumosos. Florece de setembro a outubro.

Foi nomeada por Alexander von Humboldt no 1818, despois do botánico alemán-brasileiro Friedrich Sellow (1789-1831), que participou en expedicións botánicas no interior do Brasil e estudou a flora de Suramérica.

A cortadeira como especie invasora

A cortadeira está considerada a sétima especie máis daniña da península Ibérica[3][4], e en lugares como Galicia, Cantabria, Asturias ou Euskadi xa ten consideración de praga[5][6].

En California ou Hawai a cortadeira tamén é unha especie invasora, e polas mesmas razóns en Nova Zelandia e en Suráfrica prohíbese a súa venda e propagación. Acostuma a medrar de xeito doado e ficar como monocultivo en zonas onde houbo movementos de terras. Pola contra cóstalle máis atopar espazo en bosques asentados, onde a súa presenza xeralmente é escasa e a propagación nesas condicións resúltalle difícil.

Posúe unha alta agresividade, tende a facerse dominante onde se establece e a desprazar a vexetación existente. Tamén pode comportarse como unha especie pirófita e favorecer a expansión de incendios forestais. É moi corrente en lugares urbanos, beiras das estradas, desmontes, cultivos abandonados, terreos removidos e outros, e vai ocupando cada vez máis espazos forestais periurbanos, zonas de bosques ou plantacións abertas[7].

Medidas de control da praga

No norte da península Ibérica as autoridades xa comezaron a tomar medidas para tentar frear a praga e controlar a expansión desta especie[8].

 src=
Unha plántula, único momento posible para seren arrincadas coa man.
 src=
A cortadeira é unha especie moi daniña fóra da súa orixe.

Comezouse a actuar contra o plumeiro da Pampa en zonas protexidas e vías de comunicación[9].

Aínda que as medidas en Galicia están sendo poucas, algúns colectivos comezaron a tomar medidas de control, por exemplo análises de distribución da planta[10].

  • Medidas mecánicas: As plantas só poden ser arrancadas ca man cando son pequenas, cando son individuos adultos hase empregar maquinaria. En ambos os casos a tarefa non é sinxela, xa que os bordos aserrados das follas poden cortar as mans, e porque a forma lanceolada das mesmas fai que se enreden na maquinaria bloqueándoa. As plantas arrancadas teñen que recollerse, xa que as que se deixen deitadas no terreo poden rebrotar[3].
  • Medidas químicas: Os herbicidas empregados han conter glifosatos (36 %) diluídos a un 2 %, pulverizando as cortadeiras con coidado de que non pinguen, para non afectar a especies contiguas[3].
  • Medidas biolóxicas: Estase a estudar o emprego de cepas agresivas de Fusarium[3].
  • Medidas culturais/sociais: Pasan pola concienciación social. Para non espallar as sementes, recoméndase non cortar as inflorescencias da planta, especialmente hase evitar o transporte destas dun lugar a outro: é usual ver a persoas portando os penachos por rúas e camiños, algo que favorece o espallado da semente. Tamén hase desbotar o emprego desta planta en xardinería e floristerías.

En xeral un control efectivo da praga ha combinar, polo menos, medidas de control mecánicas e químicas. Isto estase a facer nas medianas e beiravías dalgunhas zonas da AP-9.

Cultivo e emprego

Foi introducida en Europa e Norteamérica como planta ornamental e, en menor medida, como forraxe. As flores, ao secaren, son moi empregadas en floristería.

Hai varios cultivares:

É moi adaptable e pode medrar nunha ampla gama de ambientes e climas, se ben medra mellor en zonas cálidas e non soporta a xeada. Moi prolífica, cada planta pode producir máis de 1 millón de sementes durante a súa vida.

Emprégase para adornar floreiros, ás veces tinguida de outras cores, para iso córtase cando é nova e sécase boca abaixo. Non empregar no caso de ter alerxia ás gramineas. Coas súas follas obtense celulosa. É planta medicinal como febrífugo infantil, diurética e sudorífera.

Galería de fotos

Notas

  1. Termos esenciais da botánica. USC Arquivado 14 de marzo de 2009 en Wayback Machine. (en galego)
  2. Ficha de flora na Universidade de Santiago de Compostela (en galego)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Ficha na páxina web da Xunta Arquivado 15 de decembro de 2009 en Wayback Machine. (en galego)
  4. Nova en diario vasco (en castelán)
  5. Nova en público.es[Ligazón morta](en castelán)
  6. Nova en 'La Voz de Asturias'[Ligazón morta](en castelán)
  7. "O plumeiro ou carrizo da Pampa" (PDF). Consellería do Medio Rural. Arquivado dende o orixinal (PDF) o 20 de decembro de 2016. Consultado o 4 de decembro de 2016.
  8. Nova en Deia (en castelán)
  9. Guerra ao plumeiro da Pampa (nova en diariovasco.com) (en castelán)
  10. Análise de distribución do plumeiro da Pampa no Baixo Miño Arquivado 20 de decembro de 2016 en Wayback Machine. (en galego)

Véxase tamén

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia gl Galician

Cortadeira: Brief Summary ( Galician )

provided by wikipedia gl Galician

A cortadeira, herba da Pampa, penacho da Pampa, plumeiro da Pampa ou carrizo da Pampa (Cortaderia selloana), é unha planta rizomatosa, que forma matas moi altas, endémica dos pastos do sur de Suramérica, nas pampas e na Patagonia.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia gl Galician

Cortaderia selloana ( Italian )

provided by wikipedia IT

Cortaderia selloana è una specie di pianta da fiore della famiglia delle Poaceae.[1] È conosciuta comunemente come erba della Pampas[2][3] ed è originaria del sud America meridionale, compresa la regione della Pampa da cui prende il nome.

Etimologia

Cortaderia deriva dal nome spagnolo argentino "cortadera", che significa "taglierino", in riferimento ai margini delle foglie affilati come rasoi.[4]

Selloana deriva da Friedrich Sellow (1789-1831), botanico tedesco[4] di Potsdam che lavorava come collezionista di piante in Brasile.[4] Studiò la flora del Sudamerica, in particolare quella del Brasile. L'epiteto specifico selloana fu dato da Josef August and Julius Hermann Schultes nel 1827.

 src=
C. selloana

Cultivar

 src=
Esemplare di erba della Pampas di 4 m di altezza e 7 m di diametro, conservato nel giardino botanico Jindai.

Vi sono numerose cultivar e le seguenti hanno ottenuto il premio Garden Merit assegnato dalla Royal Horticultural Society:

  • Aureolineata[5]
  • Evita[6]
  • Monstrosa[7]
  • Patagonia[8]
  • Pumila[9]
  • Silver Feather Notcort[10]
  • Sunningdale Silver[11] — cresce fino a 4 m

Impatto negativo

La pianta è diventata invasiva in tutto il Nord America. È stata anche proibita alle Hawaii e in Nuova Zelanda a causa della sua capacità di diventare troppo grande e rimpiazzare le piante autoctone. In Europa, è stata introdotta per la prima volta nel Regno Unito, diffondendosi successivamente in altri paesi del continente come Irlanda, Portogallo, Spagna, Francia e Italia.[12]

Cresce molto rapidamente e può arrivare a sostituire le piante autoctone e a distruggere i loro habitat, riducendo la biodiversità.[12] Le foglie, taglienti come lame, possono ferire gli uccelli che se ne nutrono. La pianta compete anche con altre piante autoctone monopolizzando risorse come ombra, luce solare e nutrienti nel terreno. A causa dell'ampia superficie, le foglie rappresentano un notevole rischio di incendio se poste vicino a sostanze infiammabili.[12]

Metodi di controllo

L'erba della Pampas può essere controllata attraverso trattamenti erbicidi. Per fare ciò, l'erba viene tagliata vicino alla base. Successivamente, una soluzione chimica di glifosato al 2% viene combinata con un tensioattivo a base di silicone e applicata per migliorare il potenziale di penetrazione. Questo metodo funziona meglio in autunno perché c'è un controllo generale migliore rispetto ad altre stagioni. Un altro metodo di controllo consiste nell'eradicare i germogli o tagliare e rimuovere le infiorescenze per evitare che i semi si diffondano.[13]

Il suolo lavorato è facile preda di questa pianta poiché i semi attecchiscono meglio sul terreno nudo. Al fine di controllare il disturbo, si può praticare la pacciamatura sul terreno nudo esposto per soffocare i semi e prevenirne la germinazione. Inoltre, introdurre o seminare piante desiderate e non invasive può fornire concorrenza per ridurre la germinazione e l'insediamento delle piantine.[13]

Note

  1. ^ (EN) Cortaderia selloana (Schult. & Schult.f.) Asch. & Graebn., su plantsoftheworldonline.org. URL consultato il 4 gennaio 2022.
  2. ^ Erba della Pampas (Cortaderia selloana), su edendeifiori.it. URL consultato il 3 gennaio 2022.
  3. ^ Cortaderia selloana (Schult. & Schult. f.) Asch. & Graebn., su actaplantarum.org. URL consultato il 7 gennaio 2022.
  4. ^ a b c (EN) David Gledhill, The Names of Plants, Cambridge, Cambridge University Press, 2008, pp. 122, 348, ISBN 9780521685535.
  5. ^ (EN) Cortaderia selloana 'Aureolineata', su rhs.org.uk. URL consultato il 4 gennaio 2021.
  6. ^ (EN) Cortaderia selloana 'Evita', su rhs.org.uk. URL consultato il 4 gennaio 2021.
  7. ^ (EN) Cortaderia selloana 'Monstrosa', su rhs.org.uk. URL consultato il 4 gennaio 2021.
  8. ^ (EN) Cortaderia selloana 'Patagonia', su rhs.org.uk. URL consultato il 4 gennaio 2021.
  9. ^ (EN) Cortaderia selloana 'Pumila', su rhs.org.uk. URL consultato il 4 gennaio 2021.
  10. ^ (EN) Cortaderia selloana Silver Feather ('Notcort'), su rhs.org.uk. URL consultato il 4 gennaio 2021.
  11. ^ (EN) Cortaderia selloana 'Sunningdale Silver', su rhs.org.uk. URL consultato il 4 gennaio 2021.
  12. ^ a b c (EN) Carol Robacker, Long-term shoot regeneration from pampas grass (Cortaderia selloana Schult.) through manipulation of growth regulators in vitro, in Plant Cell Reports, vol. 14, n. 11, 1995, pp. 689–693, DOI:10.1007/BF00232648, PMID 24186623.
  13. ^ a b (EN) Pampas Grass, su nwcb.wa.gov. URL consultato il 4 gennaio 2021.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Cortaderia selloana: Brief Summary ( Italian )

provided by wikipedia IT

Cortaderia selloana è una specie di pianta da fiore della famiglia delle Poaceae. È conosciuta comunemente come erba della Pampas ed è originaria del sud America meridionale, compresa la regione della Pampa da cui prende il nome.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Argentininė kortaderija ( Lithuanian )

provided by wikipedia LT

Argentininė kortaderija (Cortaderia selloana), dar vadinama pampų žolemiglinių (Poaceae) šeimos žolinių augalų rūšis, kilusi iš Pietų Amerikos (pampų ir Patagonijos).

Auga greta tankiais sąžalynais; aukštis iki 3-4 m. Lapai visžaliai, siauri ir ilgi (ilgis 1-2 m, plotis iki 1 cm) su labai aštriais, greitai sužaloti galinčiais kraštais. Žiedai susitelkę į tankią baltą šluotelę, kurios ilgis 20-40 cm. Ji būna įsitvrtinusi 2-3 m ilgio stiebo gale.

Argentininė kortaderija greitai plinta, nereikli klimatinėms sąlygoms, sunkiai išnaikinama. Dažnai auginama kaip dekoratyvinis augalas.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
original
visit source
partner site
wikipedia LT

Pampasgras ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Het geslacht pampasgras (Cortaderia) telt ongeveer 25 soorten van het Zuidelijk Halfrond, waarvan de meeste in Zuid-Amerika, enkele in Nieuw-Zeeland en één in Nieuw-Guinea. Het zijn planten van grasvlaktes (pampa's) en bergen.

In onze tuinen staan vooral de vrouwelijke exemplaren van Cortaderia selloana. Dit siergras is namelijk tweehuizig en de vrouwelijke pluimen die wat groter zijn en meer pluizig, vindt men over het algemeen fraaier dan de vuilwitte pluimen van de mannelijke planten. De randen van de grashalmen zijn vlijmscherp: cortador is Spaans voor snijder. De soortsaanduiding heeft dit pampasgras te danken aan zijn ontdekker: de in Pruisen geboren botanicus en plantenjager Friedrich Sello.

In Nederland en België zijn de planten goed bestand tegen vorst en wind (zelfs zeewind) en kunnen groeien op vrijwel elke grondsoort (bodemvaag) in de volle zon, met een voorkeur voor in de zomer vochtige, maar goed doorlatende gronden. Van oorsprong is het gras niet gewend aan veel vocht in de winter en het is daarom dat tuiniers de pol wel samenbinden, zodat er weinig winterse neerslag in het hart van de plant kan komen ter voorkoming van wortelrot. In het voorjaar kunnen het oude blad en de pluimen geknipt worden, om ruimte te maken voor nieuwe groei. Met zijn statige voorkomen gedurende een groot deel van het jaar is het een uitstekende solitair. Er zijn verschillende rassen in de handel: 'Rosea' heeft lichtroze pluimen, 'Pumila' is een dwergvorm die tot ongeveer 1.25 meter wordt. Een grotere soort (tot ongeveer 3.5 m hoog) is 'Sunningdale Silver' met dikke witte pluimen.

Enkele soorten Cortaderia gedragen zich als een invasieve exoot in landen met een subtropisch klimaat. Dit geldt niet zozeer voor de Cortaderia selloana. Vanwege de aanplant van vrijwel uitsluitend vrouwelijke planten vormt deze alleen plaatselijk een bedreiging. Anders is dat gesteld met Cortaderia jubata die zonder bestuiving (apomictisch) zaden vormt en een enorme plaag aan het worden is. Één pluim telt tienduizenden zaden. Aan de Amerikaanse westkust verdringen ze onder andere zaailingen van de grootste boom ter wereld: de mammoetboom of reuzensequoia. Dichterbij in Zuidoost-Turkije groeit Cortaderia jubata langs rivieroevers.

 src=
Cortaderia jubata, California
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Pampasgras: Brief Summary ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Het geslacht pampasgras (Cortaderia) telt ongeveer 25 soorten van het Zuidelijk Halfrond, waarvan de meeste in Zuid-Amerika, enkele in Nieuw-Zeeland en één in Nieuw-Guinea. Het zijn planten van grasvlaktes (pampa's) en bergen.

In onze tuinen staan vooral de vrouwelijke exemplaren van Cortaderia selloana. Dit siergras is namelijk tweehuizig en de vrouwelijke pluimen die wat groter zijn en meer pluizig, vindt men over het algemeen fraaier dan de vuilwitte pluimen van de mannelijke planten. De randen van de grashalmen zijn vlijmscherp: cortador is Spaans voor snijder. De soortsaanduiding heeft dit pampasgras te danken aan zijn ontdekker: de in Pruisen geboren botanicus en plantenjager Friedrich Sello.

In Nederland en België zijn de planten goed bestand tegen vorst en wind (zelfs zeewind) en kunnen groeien op vrijwel elke grondsoort (bodemvaag) in de volle zon, met een voorkeur voor in de zomer vochtige, maar goed doorlatende gronden. Van oorsprong is het gras niet gewend aan veel vocht in de winter en het is daarom dat tuiniers de pol wel samenbinden, zodat er weinig winterse neerslag in het hart van de plant kan komen ter voorkoming van wortelrot. In het voorjaar kunnen het oude blad en de pluimen geknipt worden, om ruimte te maken voor nieuwe groei. Met zijn statige voorkomen gedurende een groot deel van het jaar is het een uitstekende solitair. Er zijn verschillende rassen in de handel: 'Rosea' heeft lichtroze pluimen, 'Pumila' is een dwergvorm die tot ongeveer 1.25 meter wordt. Een grotere soort (tot ongeveer 3.5 m hoog) is 'Sunningdale Silver' met dikke witte pluimen.

Enkele soorten Cortaderia gedragen zich als een invasieve exoot in landen met een subtropisch klimaat. Dit geldt niet zozeer voor de Cortaderia selloana. Vanwege de aanplant van vrijwel uitsluitend vrouwelijke planten vormt deze alleen plaatselijk een bedreiging. Anders is dat gesteld met Cortaderia jubata die zonder bestuiving (apomictisch) zaden vormt en een enorme plaag aan het worden is. Één pluim telt tienduizenden zaden. Aan de Amerikaanse westkust verdringen ze onder andere zaailingen van de grootste boom ter wereld: de mammoetboom of reuzensequoia. Dichterbij in Zuidoost-Turkije groeit Cortaderia jubata langs rivieroevers.

 src= Cortaderia jubata, California
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Cortaderia selloana ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Cortaderia selloana é uma espécie de planta com flor pertencente à família Poaceae.

A autoridade científica da espécie é (Schult. & Schult.f.) Asch. & Graebn., tendo sido publicada em Synopsis der Mitteleuropäischen Flora 2(1): 325. 1900.[1]

Os seus nomes comuns são capim-das-pampas', erva-das-pampas, paina, penacheiro, penacho-branco ou plumeira.[2]

O seu nome é "cortadeira" na Argentina (de onde é natural), uma vez que as suas folhas são extremamente cortantes, de tal forma que os pássaros que procurem ir comer-lhe as sementes se cortam.

 src=
Exemplares de Ervas-das-pampas nos Jardins da Fundação Gulbenkian, em Lisboa

Portugal

Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental e no Arquipélago dos Açores, tendo sido introduzida nas duas regiões atrás indicadas.

Protecção

Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia; pelo contrário, em Portugal possui o estatuto de planta invasora pelo Decreto-Lei n.º 92/2019[3]. Esta planta está incluída no catálogo Espanhol de espécies invasoras[4]

Referências

  1. Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. 7 de Outubro de 2014 http://www.tropicos.org/Name/25509455>
  2. «Cortaderia selloana». jb.utad.pt - Flora Digital de Portugal. jb.utad.pt/flora.
  3. Diário da República (10 de Julho de 2019). «Decreto-Lei n.º 92/2019». Consultado em 30 de Setembro de 2021
  4. Quintana, Xavier; Gesti, Josep; López, Rocío (Fevereiro de 2007). «Eliminació d'espècies vegetals invasores al Baix Ter: Cortaderia selloana» (PDF). Els autors són membres de la Universitat de Girona. Consultado em 11 de Novembro de 2016 A referência emprega parâmetros obsoletos |coautores= (ajuda)

Bibliografia

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Cortaderia selloana: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Cortaderia selloana é uma espécie de planta com flor pertencente à família Poaceae.

A autoridade científica da espécie é (Schult. & Schult.f.) Asch. & Graebn., tendo sido publicada em Synopsis der Mitteleuropäischen Flora 2(1): 325. 1900.

Os seus nomes comuns são capim-das-pampas', erva-das-pampas, paina, penacheiro, penacho-branco ou plumeira.

O seu nome é "cortadeira" na Argentina (de onde é natural), uma vez que as suas folhas são extremamente cortantes, de tal forma que os pássaros que procurem ir comer-lhe as sementes se cortam.

 src= Exemplares de Ervas-das-pampas nos Jardins da Fundação Gulbenkian, em Lisboa
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Pampasgräs ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Pampasgräs (Cortaderia selloana) är en art i familjen gräs (Poaceae) som förekommer naturlig i den sydamerikanska pampas i Argentina, Uruguay och Brasilien.

Det är även ett ståtligt, i trädgårdar ofta odlat dekorationsgräs, bildande en stor tuva av långa smala, mot jorden bågböjda blad, ur vilken de 2 till 3 meter höga stjälkarna uppväxer. Blomställningen är en stor praktfull, plymlik, silverglänsande, stundom rödskimrande vippa. Vipparna bibehåller torkade sitt vackra utseende och användas därför till makartbuketter.

Bladen av pampasgräs används i Sydamerika allmänt till taktäckning.

Externa länkar

Källor

Small Sketch of Owl.pngDen här artikeln är helt eller delvis baserad på material från Nordisk familjebok, Cortaderia, 1904–1926.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Pampasgräs: Brief Summary ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Pampasgräs (Cortaderia selloana) är en art i familjen gräs (Poaceae) som förekommer naturlig i den sydamerikanska pampas i Argentina, Uruguay och Brasilien.

Det är även ett ståtligt, i trädgårdar ofta odlat dekorationsgräs, bildande en stor tuva av långa smala, mot jorden bågböjda blad, ur vilken de 2 till 3 meter höga stjälkarna uppväxer. Blomställningen är en stor praktfull, plymlik, silverglänsande, stundom rödskimrande vippa. Vipparna bibehåller torkade sitt vackra utseende och användas därför till makartbuketter.

Bladen av pampasgräs används i Sydamerika allmänt till taktäckning.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Cortaderia selloana ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Cortaderia selloana (Schult. & Schult.f.) Asch. & Graebn. là một loài thực vật có hoa trong họ Hòa thảo. Loài này được (Schult.) Asch. & Graebn. mô tả khoa học đầu tiên năm 1900.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Cortaderia selloana. Truy cập ngày 6 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết chủ đề Họ Hòa thảo này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Cortaderia selloana: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Cortaderia selloana (Schult. & Schult.f.) Asch. & Graebn. là một loài thực vật có hoa trong họ Hòa thảo. Loài này được (Schult.) Asch. & Graebn. mô tả khoa học đầu tiên năm 1900.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Пампасная трава ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
 src=
Большой «куст» пампасной травы в ботаническом саду Джиндаи (англ. Jindai Botanical Garden, Токио, Япония) высотой 4 м и диаметром 7 м возрастом более 40 лет, 2007 год

Растение выращивается в Европе, Северной Америке и Австралии как декоративная трава, и, в меньшей степени, как кормовая трава для скота. Высушенные пушистые метёлки используются для создания цветочных композиций и в других декоративных целях. Имеется несколько культурных сортов, в том числе:

  • Albolineata — небольшие растения, достигающие только до 2 м в высоту. Листья пёстрые, с жёлтыми кончиками.
  • Sunningdale Silver — достигает 4 м в высоту, с очень густыми пушистыми метёлками. Этот сорт был награждён Королевским садоводческим обществом премией AGM.

Пампасная трава легко приспосабливается к внешним условиям и может расти в широком диапазоне окружающих сред и климатов. Кроме того, она производит чрезвычайно много семян, и каждое растение способно образовать в течение жизни более миллиона семян. Поэтому в некоторых местах (к примеру, Калифорния, Гавайи или Зелёная Испания) этот вид считается инвазивным, в то время как в Новой Зеландии и Южной Африке его запрещено продавать и распространять по тем же причинам. Сжигание не убивает пампасную траву, оставляя невредимыми корни, зато с ней помогает справиться химическая прополка.

В культуре

В некоторых странах, особенно в Англии и в Ирландии, распространена городская легенда о том, что пампасная трава в палисаднике дома — условный знак о том, что в этом доме живут свингеры [1] [2] [3] [4] [5] [6].

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

Пампасная трава: Brief Summary ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
 src= Большой «куст» пампасной травы в ботаническом саду Джиндаи (англ. Jindai Botanical Garden, Токио, Япония) высотой 4 м и диаметром 7 м возрастом более 40 лет, 2007 год

Растение выращивается в Европе, Северной Америке и Австралии как декоративная трава, и, в меньшей степени, как кормовая трава для скота. Высушенные пушистые метёлки используются для создания цветочных композиций и в других декоративных целях. Имеется несколько культурных сортов, в том числе:

Albolineata — небольшие растения, достигающие только до 2 м в высоту. Листья пёстрые, с жёлтыми кончиками. Sunningdale Silver — достигает 4 м в высоту, с очень густыми пушистыми метёлками. Этот сорт был награждён Королевским садоводческим обществом премией AGM.

Пампасная трава легко приспосабливается к внешним условиям и может расти в широком диапазоне окружающих сред и климатов. Кроме того, она производит чрезвычайно много семян, и каждое растение способно образовать в течение жизни более миллиона семян. Поэтому в некоторых местах (к примеру, Калифорния, Гавайи или Зелёная Испания) этот вид считается инвазивным, в то время как в Новой Зеландии и Южной Африке его запрещено продавать и распространять по тем же причинам. Сжигание не убивает пампасную траву, оставляя невредимыми корни, зато с ней помогает справиться химическая прополка.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

蒲苇 ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科
二名法 Cortaderia selloana
(Schult. & Schult.f.) Asch. & Graebn.

蒲苇学名Cortaderia selloana)为禾本科蒲苇属下的一个种。

参考文献

扩展阅读

小作品圖示这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑

蒲苇: Brief Summary ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科

蒲苇(学名:Cortaderia selloana)为禾本科蒲苇属下的一个种。

license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑

シロガネヨシ ( Japanese )

provided by wikipedia 日本語
シロガネヨシ 開花したシロガネヨシ
開花したシロガネヨシ
(2004年9月17日、東京都多摩市
分類APG III : 植物界 Plantae 階級なし : 被子植物 angiosperms 階級なし : 単子葉類 monocots 階級なし : ツユクサ類 commelinids : イネ目 : イネ科 Poaceae 亜科 : Danthonioideae : Danthonieae : シロガネヨシ属 Cortaderia : シロガネヨシ C. selloana 学名 Cortaderia selloana
(J.A. et J.H.Schult.) Asch. et Graebn.[1] シノニム
  • Cortaderia argentea Stapf
英名 pampas grass
 src=
神代植物公園でのシロガネヨシ

シロガネヨシ学名: Cortaderia selloana)は、イネ科シロガネヨシ属多年生植物。英名からパンパスグラスとも呼ばれる。

形態・生態[編集]

高さ2-3m程度と大きく成長し、細長いが根元から密生して伸びる。葉は縁が鋭い。

8-10月にかけて、垂直に立ち上がったに長さ50-70cmの羽毛のような花穂をつける。雄株と雌株があり、雄株の花穂は細長いのに対し、雌株は幅広く綿毛を持つ。色はややピンクがかった白銀色である[2]。種類によっては矮性のものや、穂の色が紫色のものもある。

分布[編集]

原産地はブラジルアルゼンチンチリなどの南米大陸草原パンパス)。各国で観賞用に栽培され[3]日本には明治時代に入ってきた[4]

人間との関わり[編集]

大きく成長し、花穂をつけた姿は見栄えがするので、公園花壇の植栽や道路分離帯緑化などに用いられる。また、花穂は活花やドライフラワーに使われる。

栽培には日当たりのよい場所を選ぶ。葉はススキと同様に皮膚を切りやすく、手入れや伐採時には手足を保護できる服装が望ましい[2]。育成には手間がかからないが、寒さにはやや弱く、葉が茶色になる。ただし、関東地方までなら全体が枯れることはまずなく、翌春に新しい葉が出てくる。主に株分けで増やす。これは、穂の形状に個体差が出やすいので、同じ株から増やしたほうが群生したときに揃うためでもある。

シロガネヨシ属[編集]

 src= ウィキスピーシーズにシロガネヨシ属に関する情報があります。  src= ウィキメディア・コモンズには、シロガネヨシ属に関連するカテゴリがあります。

シロガネヨシ属(シロガネヨシぞく、学名: Cortaderia)は、イネ科の一つ。

  • Cortaderia araucana
  • Cortaderia atacamensis
  • Cortaderia bifida
  • Cortaderia boliviensis
  • Cortaderia columbiana
  • Cortaderia hapalotricha
  • Cortaderia hieronymi
  • Cortaderia jubata
  • Cortaderia modesta
  • Cortaderia nitida
  • Cortaderia peruviana
  • Cortaderia pilosa
  • Cortaderia planifolia
  • Cortaderia pungens
  • Cortaderia roraimensis
  • Cortaderia rudiuscula
  • シロガネヨシ Cortaderia selloana
  • Cortaderia vaginata

脚注[編集]

[ヘルプ]
  1. ^ 米倉浩司・梶田忠 (2003-). “Cortaderia selloana (J.A. et J.H.Schult.) Asch. et Graebn.”. BG Plants 和名−学名インデックス(YList). ^ a b Wade, Gary L. (Pampas Grass” (英語). CAES Publications. UGA. ^ 日本帰化植物写真図鑑』 437頁。
  2. ^ 秋の花』 302頁。

参考文献[編集]

  • 鈴木庸夫写真 『秋の花』 畔上能力ほか解説、山と溪谷社〈山溪ポケット図鑑〉、ISBN 4-635-07013-1。
  • 清水矩宏・森田弘彦・廣田伸七編著 『日本帰化植物写真図鑑 : Plant invader 600種』 全国農村教育協会ISBN 4-88137-085-5。

関連項目[編集]

 src= ウィキスピーシーズにシロガネヨシに関する情報があります。  src= ウィキメディア・コモンズには、シロガネヨシに関連するカテゴリがあります。

外部リンク[編集]

license
cc-by-sa-3.0
copyright
ウィキペディアの著者と編集者
original
visit source
partner site
wikipedia 日本語

シロガネヨシ: Brief Summary ( Japanese )

provided by wikipedia 日本語
 src= 神代植物公園でのシロガネヨシ

シロガネヨシ(学名: Cortaderia selloana)は、イネ科シロガネヨシ属多年生植物。英名からパンパスグラスとも呼ばれる。

license
cc-by-sa-3.0
copyright
ウィキペディアの著者と編集者
original
visit source
partner site
wikipedia 日本語

팜파스풀 ( Korean )

provided by wikipedia 한국어 위키백과

팜파스풀(pampas-, 학명: Cortaderia selloana 코르타데리아 셀로아나[*])는 벼과여러해살이 초본식물이다.[2] 원산지는 브라질, 아르헨티나, 우루과이, 칠레남아메리카팜파스 지역이다.[3] 세계 각지에 도입되어 원예 식물로 재배되고 있으며, 북아메리카, 유럽, 캅카스, 아프리카, 오세아니아 등지에서는 귀화식물로 자생하기도 한다.[3]

각주

  1. Cortaderia selloana (Schult. & Schult.f.) Asch. & Graebn.”. 《The Plant List》 (영어). 2012년 3월 23일. 2019년 5월 15일에 확인함.
  2. Ascherson, Paul Friedrich August & Graebner, Karl Otto Robert Peter Paul. Synopsis der Mitteleuropäischen Flora 2(1): 325. 1900.
  3. Cortaderia selloana (Schult. & Schult. f.) Asch. & Graebn.”. 《GRIN-Global Web v 1.10.4.0》 (영어). 2003년 2월 4일. 2019년 5월 15일에 확인함.
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia 작가 및 편집자