Apodemus és un gènere de rosegadors miomorfs de la família Muridae.[1] Està format per 20 espècies vivents i una espècie extinta, que es troben distribuïdes per Euràsia i el nord d'Àfrica.[2]
La seva àrea de distribució s'estén a grans parts de la zona paleàrtica, la zona indomalaia i el nord d'Àfrica. A Europa és present des d'Islàndia, Irlanda i les illes Shetland, fins a Rússia al nord, passant per Escandinàvia, i arribant al sud fins a la Mediterrània, on també hi és present a Sicília i Creta.[3] A l'Àfrica estan presents al Marroc, Algèria i Tunísia.[2] A l'Àsia, la seva àrea de distribució s'estén des de l'Àsia menor i el Turquestan fins l'Oceà Pacífic. Habiten a Síria, l'Iran, el Panjab, el Caixmir, la major part de la Xina al nord del riu Iang-tsé, des de Gansu fins a Sichuan, a Shandong, a Mongòlia, a Manxúria, Corea, el Japó i a l'illa de Sakhalín. A la zona indomalaia, s'estén del Nepal a fins a Myanmar, Yunnan i Fujian, a Taiwan i a les Illes Ryūkyū.[3]
Les espècies d'aquest gènere viuen en boscos, tant oberts com espesos, en jardins i praderies, així com en altres zones de conreu i aiguamolls.[2]
Es tracta d'espècies de rosegadors de mida petita o mitjana, que són semblants en aparença algunes de les espècies dels ratinis, concretament a les de la Divisió Micromys.[4] La seva longitud conjunta del cos i del cap varia entre 6 i 15 centímetres, tenen una longitud de la cua que fa entre 7 i 14,5 cm i un pes corporal que varia entre 15 i 50 grams. La cua sol ser aproximadament igual de llarga que la resta del cos, encara que també pot ser més curta o més llarga.[5][3]
En les espècies que viuen als boscos, el musell és allargat i els ulls i les orelles són relativament grans, mentre que les espècies que viuen en zones més obertes, el musell és més curt i els ulls i les orelles són relativament petites.[5] Les potes posteriors són llargues i estretes. Els 3 dits centrals són llargs, mentre que els dos dits exteriors són més curts.[3] En funció de l'espècie, les femelles tenen 3 o 4 parells de mamelles, dos parells situats al pit, i un o dos parells a l'engonal.[3]
Els pèls d'aquestes espècies solen ser suaus, encara que poden no ser-ho, com és el cas de Apodemus speciosus.[3] El color dels pèls de la part superior varia en diferents tonalitats de marró: marró grisenc, marró groc, marró vermellós, marró clar o marró pàl·lid-sorrenc. A la part inferior, el pelatge és de color blanc o grisenc, sovint amb taques grogues. Les potes davanteres i posteriors són majoritàriament blanques. La cua està moderadament poblada de pèls.[3]
Són bons escaladors, encara que són millors saltadors. També són bons nedadors. Depenent de l'espècie, poden ser diürns, nocturns o crepusculars. El seu radi d'acció pot arribar fins a uns 180 metres del cau. Solen cavar caus profunds amb un niu al final del túnel, amb el terra cobert d'herbes i fulles. S'alimenten d'arrels, llavors, baies, fruits secs i insectes. Emmagatzemen aliments en una cambra específica del cau.[4]
El període de cria pot variar geogràficament. Les femelles donen a llum sis cries en un any. A la natura, l'esperança de vida mitjana és, probablement, d'un any o menys. La influència en la renovació dels boscos és complexa. A Gran Bretanya, es va reconèixer el paper important en el transport i l'enterrament de llavors d'arbres i en la eliminació de plàntules.[4]
El 2005, Musser i Carleton van crear la Divisió Apodemus dins dels murins, on s'incloïen les espècies d'aquest gènere i del gènere Tokudaia.[6] El 2008, Lecompte et al van revisar la classificació dels murins, classificant la divisió dins la nova tribu dels apodeminis.[7] Van sospitar una estreta relació entre les espècies d'aquest gènere i les del gènere Tokudaia a causa de la construcció dels molars, així com una relació amb els gènere Rhagamys del Quaternari i Rhagapodemus del Pliocè.[7][6] Actualment, la relació amb espècies del gènere Tokudaia és compatible amb estudis genètics moleculars. Lecompte et al confirmen que les seqüències de gen mitocondrial i nuclear avalen aquesta relació de grups germans, però assenyalen una diferència considerable en el moment de divergència entre els dos gèneres.[7]
En la seva classificació, Musser i Carleton (2005) dividien les espècies d'aquest gènere en quatre grups i distingien 20 espècies.[6] Actualment està en discussió la creació de quatre subgèneres: Alsomys, Apodemus, Karstomys i Sylvaemus, agrupant les espècies per diferències morfològiques i d'ADN mitocondrial.[8]
Apodemus és un gènere de rosegadors miomorfs de la família Muridae. Està format per 20 espècies vivents i una espècie extinta, que es troben distribuïdes per Euràsia i el nord d'Àfrica.
