L'Eddoe és una planta tropical, varietat de la Colocasia esculenta -molt semblant al taro-, que es conrea principalment pel seu ús comestible (el corm de l'arrel).[1][2] És més petita que el taro, però a diferència d'aquest les seves fulles tendres es poden cuinar i menjar, tot i que amb cura perquè tenen un tast agre.[1]
Sembla que l'inici del conreu d'aquesta planta va ser a la Xina i al Japó, i des d'allà es va introduir a les Índies Occidentals, on també se l'anomena "eddo de la Xina". Creix millor en sòls fèrtils i amb humus, però que estiguin ben drenats. No obstant això, també s'adapten al creixement en terres més pobres en nutrients i en climes més secs o, fins i tot, s'ajusten a temperatures més baixes que el taro.[1]
A l'eddo també se l'anomena malanga en àrees de parla castellana, però el mateix nom és també emprat per altres plantes de la família de les Araceae.[1]En la parla urdú i en hindi se'l coneix amb el nom arvi o arbi. En bengalí es diu kochur mukhi i a Malàsia, el nom és xembb o xembu.
Els eddos formen part de la denominació genèrica emprada en portuguès carà o inhame, que inclou arrels comestibles dels gèneres Alocasia i Dioscorea. L'eddo és la varietat més comuna de carà/inhame que es menja a les regions de: São Paulo, Rio de Janeiro i Espírito Santo, i en altres regions del voltant.[3] Són també bastant comunes al nord del Brasil, on són anomenades batata, però són menys habituals que les del gènere Colocasia, que són les autèntiques batates. Segons la cultura brasilera, els millors eddos per ser cuinats són els que tenen un color rosat més intens o els que tenen color lavanda per la zona on es tallen les fulles.
L'Eddoe és una planta tropical, varietat de la Colocasia esculenta -molt semblant al taro-, que es conrea principalment pel seu ús comestible (el corm de l'arrel). És més petita que el taro, però a diferència d'aquest les seves fulles tendres es poden cuinar i menjar, tot i que amb cura perquè tenen un tast agre.
野芋（学名：Colocasia antiquorum）为天南星科芋属的植物，別名野芋頭，是中国的特有植物。分布于中国大陆的江南各省等地，生长于海拔400米至1,800米的地区，多生长于林下阴湿处，目前似乎已有人工栽種，在中國、日本被發展成一種作物，並被引進西印度群島栽種。
野芋头、红芋、野山芋（江西） 红广菜（贵州榕江、剑河、镇远）
这是一篇天南星科小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 野芋（学名：Colocasia antiquorum）为天南星科芋属的植物，別名野芋頭，是中国的特有植物。分布于中国大陆的江南各省等地，生长于海拔400米至1,800米的地区，多生长于林下阴湿处，目前似乎已有人工栽種，在中國、日本被發展成一種作物，並被引進西印度群島栽種。
分類（APG IV） 界 : 植物界 Plantae 階級なし : 被子植物 angiosperms 階級なし : 単子葉類 monocots 目 : オモダカ目 Alismatales 科 : サトイモ科 Araceae 属 : サトイモ属 Colocasia 種 : ヤマサトイモ C. antiquorum 学名 Colocasia antiquorumヤマサトイモ（学名：Colocasia antiquorum）はサトイモ科サトイモ属の植物である。大陸中国での別名は野芋。
中国原産で大陸中国の江南地域等の海抜400mから1,800mの日陰で湿潤な森林に生える。
中国、日本では食用品種として栽培されており、西インド諸島等でも導入されている。英語圏ではEddoeまたはeddo、スペイン語圏ではmalangas、ポルトガル語圏ではcará またはinhameと呼ばれるが、ヤバネサトイモ（Xanthosoma spp.）やヤマノイモ（Dioscorea）と混称されるので注意が必要である。[1]
野芋頭、檳榔芋、野山芋（江西）、紅広菜（貴州省榕江、剣河、鎮遠）、
