Die Bergaalwyn (Aloe marlothii)[1] is 'n boom wat voorkom in Limpopo, Mpumalanga en die suide van Mosambiek. Dit is vernoem na Rudolf Marloth, 'n Suid-Afrikaanse plantkundige.
Die Bergaalwyn (Aloe marlothii) is 'n boom wat voorkom in Limpopo, Mpumalanga en die suide van Mosambiek. Dit is vernoem na Rudolf Marloth, 'n Suid-Afrikaanse plantkundige.
Aloe marlothii (lat. Aloe marlothii) - asfodelinakimilər fəsiləsinin əzvay cinsinə aid bitki növü.
Aloe marlothii (lat. Aloe marlothii) - asfodelinakimilər fəsiləsinin əzvay cinsinə aid bitki növü.
Aloe marlothii és una espècie de planta de la família de les Xantorreàcies que es distribueix per Sud-àfrica, Botswana i Swaziland. És una planta crassa que es troba a valls i vessants càlides, entre roques i matollars. Anomenat àloe de muntanya, és un dels àloes de sud-àfrica més gratificans de cultivar i de fer créixer i afegeix un biaix interessant per a la cultura dels àloes.
És un àloe de port gran, robust, impactant, d'una sola tija i d'una presència majestuosa. És una planta suculenta que, generalment, arriba als 2 o 4(6) metres d'alçada.
Les fulles velles es queden a la tija per sota de les fulles més joves, vives. Són fulles grans, amples i suculentes de color verd clar a verd grisenc a blau-verd, fins a 1500 x 250 mm, amb una àmplia base aprimant-se cap a una punta afilada, coberta d'espines a la part superior amb dents acolorides amb taronja al llarg dels marges de les fulles.
Les flors es presenten en raïms, en una inflorescència en forma de canelobre ramificat, que té fins a 30 raïms (pics individuals coberts amb flors individuals). El color de la flor varia del taronja-vermell típic a groc o vermell brillant i pot estar present entre maig i setembre. El caràcter distintiu rau en les inflorescències inclinades. En general són gairebé horitzontals, però poden ser gairebé verticals en algunes formes. Per una il·lustració impressionant de A. marlothii escalar veure Reynolds (1982: 481).
Aloe marlothii es produeix des del Nord-oest de Sud-àfrica, Gauteng, Limpopo, Mpumulanga, Swazilàndia, Zimbabwe, Botswana i Moçambic per KwaZulu-Natal, al nord de Durban, des del nivell del mar fins a 1 600 m.
Aloe marlothii va ser descrita per Nees ex Steud. i publicada a Synopsis Plantarum Glumacearum 1: 322. 1854.[2]
A l'altiplà de Polokwane (abans Pietersburg), Aloe marlothii es distribueix en termes de preferències climàtiques i ecològiques. Aquí masses denses de grans plantes de 80 a 100 anys d'edat, es produeixen a les zones gelades i on el fred hi és més freqüent, més planes i inclinades de manera més gradual, en el que en general haurien d'estar absents. L'explicació d'això és intrigant, ja que les grades es produeixen en els llocs arqueològics on hi ha les ruïnes del llogaret Ndebele de l'Edat de Ferro africana. Els pobles daten des 1650-1880 quan el Ndebele va ocupar l'àrea. A. marlothii es produeix en les ruïnes al llarg dels dipòsits de cendra i llocs amb parets de pedra on els sòls s'enriqueixen i les plantes es creu que han germinat poc després de la conquesta de Boer del Ndebele en 1855.
Les llavors van ser portades als pobles Ndebele de la planta material que utilitzen per a una varietat d'usos, com ara: l'ús de les fulles espinoses per raspar cuirs per preparar els vestits de les dones, l'ús de cendres de fulles seques d'un additiu de tabac, menjar nèctar de les flors, cocció de les fulles per tractar el cuc i la tènia i la saba de fulla fresca s'utilitza en els pits de les dones per deslletar nadons. Es creu que les llavors es van acumular en els llocs d'aquesta manera i que l'establiment a gran escala d'A marlothii es va dur a terme 20 a 30 anys després que els llocs van ser abandonats en 1855. Per tant espècimens grans poden ser de fins a 110 anys d'antiguitat i es poden veure en el lloc arqueològic Maxonwa Ndebele.
Aloe marlothii és una espècie de planta de la família de les Xantorreàcies que es distribueix per Sud-àfrica, Botswana i Swaziland. És una planta crassa que es troba a valls i vessants càlides, entre roques i matollars. Anomenat àloe de muntanya, és un dels àloes de sud-àfrica més gratificans de cultivar i de fer créixer i afegeix un biaix interessant per a la cultura dels àloes.
Aloe marlothii ist eine Pflanzenart der Gattung der Aloen in der Unterfamilie der Affodillgewächse (Asphodeloideae). Das Artepitheton marlothii ehrt den deutschen Botaniker und Pharmazeuten Rudolf Marloth (1855–1931).[1]
Aloe marlothii wächst stammbildend und einfach. Der aufrechte Stamm erreicht eine Länge von bis zu 4 Meter (selten bis zu 6 Meter) und ist mit toten Blättern bedeckt. Die 40 bis 50 lanzettlich verschmälerten Laubblätter bilden dichte Rosetten. Die trüb graugrüne bis glauke Blattspreite ist 100 bis 150 Zentimeter lang und 20 bis 25 Zentimeter breit. Auf ihr befinden sich wenige bis viele zerstreute, rötlich braune, 3 bis 4 Millimeter lange Stacheln. Auf der Blattunterseite sind sie zahlreicher. Die stechenden, rötlich braunen Zähne am Blattrand sind 3 bis 4 Millimeter lang und stehen 10 bis 15 Millimeter voneinander entfernt.
Der Blütenstand besteht aus vielen Zweigen und erreicht eine Länge von etwa 80 Zentimeter. Die unteren Zweige sind nochmals verzweigt. Die dichten, horizontalen bis etwas schiefen Trauben bestehen aus einseitswendigen Blüten und sind 30 bis 50 Zentimeter lang und 5 bis 6 Zentimeter breit. Insgesamt sind 20 bis 30 Trauben vorhanden. Die eiförmigen bis lanzettlich-spitzen, bräunlichen Brakteen weisen eine Länge von etwa 8 bis 9 Millimeter auf und sind 5 Millimeter breit. Die orangefarbenen bis gelblich orangefarbenen, keulenförmigen bis bauchigen Blüten stehen an 5 Millimeter langen Blütenstielen. Die Blüten sind 30 bis 35 Millimeter lang und an ihrer Basis gerundet. Auf Höhe des Fruchtknotens weisen die Blüten einen Durchmesser von etwa 7 Millimeter auf. Darüber sind sie erweitert und schließlich zur Mündung verengt. Ihre äußeren Perigonblätter sind auf einer Länge von 20 bis 23 Millimetern nicht miteinander verwachsen. Die Staubblätter und der Griffel ragen etwa 15 Millimeter aus der Blüte heraus.
Die Chromosomenzahl beträgt 2 n = 14 {displaystyle 2n=14} .
Aloe marlothii ist in Mosambik, Botswana, Südafrika und Eswatini verbreitet.
Die Erstbeschreibung durch Alwin Berger wurde 1905 veröffentlicht.[2] Folgende Taxa wurden als Synonym in die Art einbezogen: Aloe ferox var. xanthostachys A.Berger (1908, inkorrekter Name ICBN-Artikel 11.4), Aloe ferox A.Berger (1908, nom. illeg. ICBN-Artikel 53.1) und Aloe marlothii J.M.Wood (1912, nom. illeg. ICBN-Artikel 53.1).
Es werden folgende Unterarten unterschieden:
Aloe marlothii supsp. marlothii
Die Unterart ist in Botswana, in Mosambik, in den südafrikanischen Provinzen KwaZulu-Natal, Gauteng, Mpumalanga, Limpopo und Nordwest sowie Eswatini auf felsigen Hügeln in Höhen von 1000 bis 1800 Metern verbreitet. Folgende Taxa wurden als Synonym in die Unterart einbezogen: Aloe supraleavis var. hanburyi Baker (1896), Aloe spectabilis Reynolds (1927) und Aloe marlothii var. bicolor Reynolds (1936)[3].
Ronell Renett Klopper und Gideon Francois Smith erkannten 2010 Aloe spectabilis wieder an.[4]
Aloe marlothii subsp. orientalis
Die Unterschiede zu Aloe marlothii subsp. marlothii sind: Die Varietät sprosst häufig und bildet Klumpen. Ihre aufrechten oder niederliegenden bis schiefen Stämme sind bis zu 1,75 Meter lang. Auf der Blattoberfläche befinden sich wenige oder keine Stachelchen. Die Blütentrauben am Blütenstand sind schief.
Die Erstbeschreibung der Unterart durch Hugh Francis Glen und David Spencer Hardy wurde 1987 veröffentlicht.[5] Aloe marlothii subsp. orientalis ist im äußersten Süden von Mosambik, in der südafrikanischen Provinz KwaZulu-Natal sowie in Eswatini auf sandigem Boden in Höhen von 15 bis 500 Metern verbreitet.
Aloe marlothii ist eine Pflanzenart der Gattung der Aloen in der Unterfamilie der Affodillgewächse (Asphodeloideae). Das Artepitheton marlothii ehrt den deutschen Botaniker und Pharmazeuten Rudolf Marloth (1855–1931).
Aloe marlothii (also known as the mountain aloe or the flat-flowered aloe) is a large, single-stemmed Southern African aloe of rocky places and open flat country, occasionally growing up to 6 m tall.
Named after Rudolf Marloth, a German-born South African botanist, this species of aloe has an especially large robust head of stiff, grey-green leaves. These leaves can be up to 1.5 m in length and usually densely covered in short spines on the convex lower surfaces and less so on the concave upper surfaces. Like many other arborescent aloe species, this aloe is more spiny when it is small and as it becomes taller and less vulnerable to grazing, it loses many of the spines from its leaf surfaces. It normally has a trunk densely covered by the withered old leaves.
The inflorescence is a much-branched panicle with up to 30 or exceptionally 50 racemes. Flower colour varies a great deal, and ranges from yellow through orange (most common) to bright red. Flowering takes place through the winter months, as is the case with most aloes.
The distinctively horizontal branches of its inflorescence is an easy way to distinguish this species from other aloes. For this reason it is sometimes known as the flat-flowered aloe. (However, the type known as Aloe spectabilis, has taller, less horizontal inflorescences.) The densely packed flowers all tend to point upwards from the raceme.[2]
When not in flower, it is easily confused with the closely related Zimbabwe Aloe, and with the similar-looking Cape Aloe and African Aloe species to the south.[3]
Its distribution ranges from the Klipriviersberg Nature Reserve in Johannesburg, through eastern Botswana, northwards over the Soutpansberg to Zimbabwe and Malawi and eastwards through Eswatini and Mozambique to the coast. Within this range, it is especially common in mountainous areas, which led it to be known as the mountain aloe.
This species grades through intermediate forms into Aloe spectabilis (Reynolds) of KwaZulu-Natal, and the two are now considered synonymous. Aloe marlothii used to form natural hybrids with some 30 or more species.
Aloe marlothii (also known as the mountain aloe or the flat-flowered aloe) is a large, single-stemmed Southern African aloe of rocky places and open flat country, occasionally growing up to 6 m tall.
El aloe de montaña (Aloe marlothii) es una especie de planta suculenta de aloe. Es endémica de Sudáfrica, aunque como planta ornamental se cultiva en muchos países.[1]
Es una planta suculenta con las hojas agrupadas en rosetas con tallo solitario que puede alcanzar los 8 metros de altura y 6 m de ancho. Las hojas son carnosas, largas, estrechas y lanceoladas de color verde a verde-grisáceo, la superficie de las hojas tienen espinos de color marrón-rojizos y los márgenes están armados con espinos rojizos. La inflorescencias en forma de racimos con flores tubulares de color amarillo brillante que se encuentran al final de un tallo, estos racimos son horizontales distinguiéndose de los demás áloes, ya que de esta forma solo lo comparte con Aloe ferox.[2]
Aloe marlothii fue descrita por A.Berger y publicado en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 38: 87, en el año 1905.[3]
Ver: Aloe
marlothii: epíteto otorgado en honor del botánico y farmacéutico alemán Rudolf Marloth (1855–1931).[4]
El aloe de montaña (Aloe marlothii) es una especie de planta suculenta de aloe. Es endémica de Sudáfrica, aunque como planta ornamental se cultiva en muchos países.
Aloe marlothii Aloe generoko landare loreduna da, Xanthorrhoeaceae familiakoa.
Aloe marlothii ou Aloès de montagne est une espèce de plantes du genre des Aloès de la famille des Asphodélacées (Asphodeloideae).
C'est en l'honneur du botaniste et pharmacien Rudolf Marloth (1855-1911) que cette Aloe porte l'épithète spécifique marlothii[1].
Un plant d' Aloe marlothii est formé d'une seule rosette de feuilles, insérées sur une tige qui se transforme avec l'âge en tronc. Ce « tronc » peut atteindre une hauteur de 4 mètres (exceptionnellement 6 mètres) et se couvre des feuilles mortes. Les 50 limbe foliaire, la rosette des feuilles, de couleur gris/vert, d'une teinte terne à étincelante, a une longueur de 150 20 à centimètres. Les feuilles sont couvertes de longues épines plus ou moins nombreuses, de couleur brun/rouge, qui mesure 4 10 à millimètres.
L'inflorescence se compose de plusieurs branches et atteint une longueur d'environ 80 centimètres. Les branches inférieures sont ramifiées normalement. Les épis denses, horizontaux ou un peu relevés, sont constitués de quelques fleurs tubulaires et mesurent entre 50 5 à centimètres de large. La plante compte de 30 bractées brunâtres, de forme ovoïde, se termine en pointe et font 9 pédoncule de 5 millimètres. Les fleurs mesurent 35 ovaires, les fleurs ont un diamètre d'environ 7 millimètres. En outre, elles sont larges mais rétrécies en leur bout. Leur tépales extérieures ne sont pas soudées sur une longueur de 23 étamines et le style dépassent de 15 Génétique Le nombre de chromosomes est de 2n = 14. Aloe marlothii est originaire d'Afrique australe où cette espèce est largement répandue : Mozambique, Botswana, Afrique du Sud et Swaziland. Elle y est souvent cultivée dans les jardins. On la rencontre généralement dans les collines rocheuses et des habitats variés, de la savane au Bushveld[2]. En Afrique du Sud, les chaînes de montagnes du Drakensberg, des monts Lebombo, de Zoutpansberg et de Waterberg possèdent d'importantes populations de cette espèce. Cela explique son nom local en afrikaans, bergalwyn, soit « aloès de montagne ». La plante est toutefois absente des zones plus froides, aux altitudes élevées, même si elle présente une certaine tolérance au gel[3]. La première description réalisée par Alwin Berger est publiée en 1905[4]. Les taxons suivants sont intégrés dans l'espèce type : Aloe ferox var. xanthostachys A. Berger (1908, nom incorrect voir CINB- article 11.4), Aloe ferox A. Berger (1908, nom. illeg. voir CINB - article 53.1) et Aloe marlothii J.M. Wood (1912, nom. illeg. voir CINB - article 53.1)[pas clair] . On distingue les sous-espèces suivantes : Cette sous-espèce est répandue au Botswana, au Mozambique, dans les provinces sud-africaines de KwaZulu-Natal, Gauteng, Mpumalanga, Limpopo et Nord-Ouest ainsi qu'au Swaziland sur les reliefs des collines rocheuses à des hauteurs comprises entre 1 800 Aloe supraleavis var. hanburyi Baker (1896), Aloe spectabilis Reynolds (1927) et Aloe marlothii var. bicolor Reynolds (1936)[pas clair][5]. Ronell Renett Klopper et Gideon Francois Smith observent et reconnaissent, une nouvelle fois, en 2010, l'Aloe spectabilis[6]. Les différences avec Aloe marlothii subsp. marlothii sont : les germes de la sous-espèce constituent fréquemment des amas. Leurs tiges, horizontales ou couchées voire tordues mesurent jusqu'à 1,75 mètre. Les feuilles ne présentent que peu voire pas d'épines. Les grappes de fleurs sur l'inflorescence sont obliques. La première description de cette sous-espèce par Hugh Francis Glen et David Spencer Hardy a été publiée en 1987[7]. Aloe marlothii subsp. orientalis est répandue dans l'extrême sud du Mozambique et dans la province sud-africaine KwaZulu-Natal ainsi qu'au Swaziland dans les sols sablonneux situés de 500 Notes et références Distribution et habitat
Systématique et classification
Aloe marlothii sous-espèce marlothii
Aloe marlothii sous-espèce orientalis
Notes
Références
Annexes
Aloe marlothii ou Aloès de montagne est une espèce de plantes du genre des Aloès de la famille des Asphodélacées (Asphodeloideae).
C'est en l'honneur du botaniste et pharmacien Rudolf Marloth (1855-1911) que cette Aloe porte l'épithète spécifique marlothii.
Aloe marlothii é uma espécie de liliopsida do gênero Aloe, pertencente à família Asphodelaceae.
Aloe marlothii é uma espécie de liliopsida do gênero Aloe, pertencente à família Asphodelaceae.
Taggaloe (Aloe marlothii) är en art familjen afodillväxter från södra Afrika. Taggaloe odlas ibland som krukväxt i Sverige.
Två underarter kan urskiljas:
subsp. marlothii
subsp. orientalis Glen & D.S.Hardy
Taggaloe (Aloe marlothii) är en art familjen afodillväxter från södra Afrika. Taggaloe odlas ibland som krukväxt i Sverige.
Видова назва дана на честь професора Рудольфа Марлота (1855—1931), німецького ботаніка, аналітичного хіміка і фармацевта, що жив у Південній Африці з 1883 року, професора хімії в університеті Стелленбоса у 1889—1892 рр..[2]
Багаторічний вічнозелений чагарник, що не гілкується заввишки 2-4 м з вершиною, прикрашеною розеткою потужних товстих листків. Листя ланцетовидні, соковиті, сріблясто-блакитні, 1-1,5 м завдовжки, 20-25 см завширшки. Краї й обидві сторони листка засаджені зубчиками червоного або коричневого забарвлення.
Квітконіс до 80 см заввишки, суцвіття прямостояче. Квітки 3-3,5 см завдовжки помаранчеві або оранжево-жовті.
Алое Марлота можна плутати з алое страхітливим (Aloe ferox) особливо рослини з Квазулу-Наталя. Рослини Aloe marlothii з Квазулу-Наталя мають китиці, що мають трохи трикутну форму, а їхні листя мають шипи, які, як правило, відсутні у Aloe ferox, які ростуть в Квазулу-Наталі. В молодому віці Aloe marlothii легко сплутати з Aloe aculeata.
Південна Африка: Ботсвана, Південно-Африканська Республіка — Гаутенг, Квазулу-Наталь, Лімпопо, Мпумаланга, Північно-Західна провінція, Свазіленд, Зімбабве, Мозамбік. Зустрічається в різних середовищах існування у савані та на пасовищах, але найбільш характерними є великі популяції на скельних пагорбах. Росте на кам'янистих ґрунтах на висоті близько 1 120 м над рівнем моря і нерідко утворює справжні ліси.
Вид включений до додатку II конвенції про міжнародну торгівлю видами дикої фауни і флори, що перебувають під загрозою зникнення (CITES).[3]
Включений до Червоного списку південноафриканських рослин (англ. Red List of South African Plants).[4] Має статус «найменший ризик».
Зафіксовано ряд традиційних способів використання листя[5], але збір не є руйнівним і, ймовірно, не призведе до зниження чисельності виду. Підпопуляції можуть бути виключно великими і складатися з тисяч рослин.
Утримувати на повному сонці. Влітку поливають рідко (з просушуванням земляного кома). Цей вид перебуває в стані спокою в зимовий час, тримати його треба абсолютно сухим при температурі близько (4 °С). Особливо декоративне у віці 2-5 років. Обов'язковим є добре проникний субстрат, переважно пісок. Витримує температуру близько 0 °С. Дуже часто продається в магазинах.
Aloe marlothii là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được A.Berger mô tả khoa học đầu tiên năm 1905.[1]
Aloe marlothii là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được A.Berger mô tả khoa học đầu tiên năm 1905.
Aloe marlothii A.Berger, 1905
Алоэ Марлота (лат. Aloe marlothii) — деревянистое или кустарниковое растение из рода Алоэ (Aloe) семейства Асфоделовые (Asphodelaceae). Видовое латинское название дано в честь немецкого ботаника и фармацевта Рудольфа Марлота (1855—1931)[3].
Многолетний вечнозелёный неветвящийся кустарник, высотой 2-4 м с вершиной, украшенной розеткой мощных толстых листьев. Листья ланцетовидные, сочные, серебристо-голубые, 1-1,5 м длиной, 20-25 см в ширину. Края и обе стороны листа усажены зубчиками красного или коричневого окраса.
Цветонос до 80 см высотой, соцветия прямостоячие. Цветки 3-3,5 см длиной оранжевые или оранжево-жёлтые.
В молодом возрасте легко спутать с Aloe aculeata.
Вид распространён в странах Южной Африки: Ботсвана, ЮАР, Свазиленд, Мозамбик. Растёт на каменистых почвах на высоте около 1120 метров над уровнем моря и нередко образует настоящие леса.
Содержать на полном солнце. Летом поливают редко (с просушкой земляного кома). Этот вид находится в состоянии покоя в зимнее время, держать его надо абсолютно сухим при температуре около 4℃. Особенно декоративное в возрасте 2-5 лет. Обязательно хорошо пропускающий субстрат, преимущественно песок. Выдерживает температуру около 0℃. Очень часто продаётся в магазинах.
Алоэ Марлота (лат. Aloe marlothii) — деревянистое или кустарниковое растение из рода Алоэ (Aloe) семейства Асфоделовые (Asphodelaceae). Видовое латинское название дано в честь немецкого ботаника и фармацевта Рудольфа Марлота (1855—1931).
Многолетний вечнозелёный неветвящийся кустарник, высотой 2-4 м с вершиной, украшенной розеткой мощных толстых листьев. Листья ланцетовидные, сочные, серебристо-голубые, 1-1,5 м длиной, 20-25 см в ширину. Края и обе стороны листа усажены зубчиками красного или коричневого окраса.
Цветонос до 80 см высотой, соцветия прямостоячие. Цветки 3-3,5 см длиной оранжевые или оранжево-жёлтые.
В молодом возрасте легко спутать с Aloe aculeata.
Вид распространён в странах Южной Африки: Ботсвана, ЮАР, Свазиленд, Мозамбик. Растёт на каменистых почвах на высоте около 1120 метров над уровнем моря и нередко образует настоящие леса.
Содержать на полном солнце. Летом поливают редко (с просушкой земляного кома). Этот вид находится в состоянии покоя в зимнее время, держать его надо абсолютно сухим при температуре около 4℃. Особенно декоративное в возрасте 2-5 лет. Обязательно хорошо пропускающий субстрат, преимущественно песок. Выдерживает температуру около 0℃. Очень часто продаётся в магазинах.