dcsimg
Image of Mountain aloe
Creatures » » Plants » » Dicotyledons » » Asphodel Family »

Mountain Aloe

Aloe marlothii A. Berger

Bergaalwyn ( Afrikaans )

provided by wikipedia AF

Die Bergaalwyn (Aloe marlothii)[1] is 'n boom wat voorkom in Limpopo, Mpumalanga en die suide van Mosambiek. Dit is vernoem na Rudolf Marloth, 'n Suid-Afrikaanse plantkundige.

Fotogalery

Bronne

Sien ook

Eksterne skakels

Wiki letter w.svg Hierdie artikel is ’n saadjie. Voel vry om Wikipedia te help deur dit uit te brei.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visit source
partner site
wikipedia AF

Bergaalwyn: Brief Summary ( Afrikaans )

provided by wikipedia AF

Die Bergaalwyn (Aloe marlothii) is 'n boom wat voorkom in Limpopo, Mpumalanga en die suide van Mosambiek. Dit is vernoem na Rudolf Marloth, 'n Suid-Afrikaanse plantkundige.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visit source
partner site
wikipedia AF

Aloe marlothii ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Aloe marlothii (lat. Aloe marlothii) - asfodelinakimilər fəsiləsinin əzvay cinsinə aid bitki növü.

İstinadlar

Həmçinin bax

Convallaria-oliv-r2.jpg Birləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Aloe marlothii: Brief Summary ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Aloe marlothii (lat. Aloe marlothii) - asfodelinakimilər fəsiləsinin əzvay cinsinə aid bitki növü.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Aloe marlothii ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Aloe marlothii és una espècie de planta de la família de les Xantorreàcies que es distribueix per Sud-àfrica, Botswana i Swaziland. És una planta crassa que es troba a valls i vessants càlides, entre roques i matollars. Anomenat àloe de muntanya, és un dels àloes de sud-àfrica més gratificans de cultivar i de fer créixer i afegeix un biaix interessant per a la cultura dels àloes.

Descripció

El Port

És un àloe de port gran, robust, impactant, d'una sola tija i d'una presència majestuosa. És una planta suculenta que, generalment, arriba als 2 o 4(6) metres d'alçada.

Les Fulles

Les fulles velles es queden a la tija per sota de les fulles més joves, vives. Són fulles grans, amples i suculentes de color verd clar a verd grisenc a blau-verd, fins a 1500 x 250 mm, amb una àmplia base aprimant-se cap a una punta afilada, coberta d'espines a la part superior amb dents acolorides amb taronja al llarg dels marges de les fulles.

Les Flors

Les flors es presenten en raïms, en una inflorescència en forma de canelobre ramificat, que té fins a 30 raïms (pics individuals coberts amb flors individuals). El color de la flor varia del taronja-vermell típic a groc o vermell brillant i pot estar present entre maig i setembre. El caràcter distintiu rau en les inflorescències inclinades. En general són gairebé horitzontals, però poden ser gairebé verticals en algunes formes. Per una il·lustració impressionant de A. marlothii escalar veure Reynolds (1982: 481).

Distribució

Aloe marlothii es produeix des del Nord-oest de Sud-àfrica, Gauteng, Limpopo, Mpumulanga, Swazilàndia, Zimbabwe, Botswana i Moçambic per KwaZulu-Natal, al nord de Durban, des del nivell del mar fins a 1 600 m.

Taxonomia

Aloe marlothii va ser descrita per Nees ex Steud. i publicada a Synopsis Plantarum Glumacearum 1: 322. 1854.[2]

Etimologia

  • Aloe: nom genèric que deriva del grec alsos que fa referència a l'amarg del suc de les seves fulles. Probablement es deriva de la paraula anterior alloeh de l'àrab o de la paraula hebrea Allal, tant que significa amarg.
  • marlothii: epítet específic llatí que se li va concedir en honor al ben conegut botànic H.W. Rudolf Marloth.

Història

A l'altiplà de Polokwane (abans Pietersburg), Aloe marlothii es distribueix en termes de preferències climàtiques i ecològiques. Aquí masses denses de grans plantes de 80 a 100 anys d'edat, es produeixen a les zones gelades i on el fred hi és més freqüent, més planes i inclinades de manera més gradual, en el que en general haurien d'estar absents. L'explicació d'això és intrigant, ja que les grades es produeixen en els llocs arqueològics on hi ha les ruïnes del llogaret Ndebele de l'Edat de Ferro africana. Els pobles daten des 1650-1880 quan el Ndebele va ocupar l'àrea. A. marlothii es produeix en les ruïnes al llarg dels dipòsits de cendra i llocs amb parets de pedra on els sòls s'enriqueixen i les plantes es creu que han germinat poc després de la conquesta de Boer del Ndebele en 1855.

Usos

Les llavors van ser portades als pobles Ndebele de la planta material que utilitzen per a una varietat d'usos, com ara: l'ús de les fulles espinoses per raspar cuirs per preparar els vestits de les dones, l'ús de cendres de fulles seques d'un additiu de tabac, menjar nèctar de les flors, cocció de les fulles per tractar el cuc i la tènia i la saba de fulla fresca s'utilitza en els pits de les dones per deslletar nadons. Es creu que les llavors es van acumular en els llocs d'aquesta manera i que l'establiment a gran escala d'A marlothii es va dur a terme 20 a 30 anys després que els llocs van ser abandonats en 1855. Per tant espècimens grans poden ser de fins a 110 anys d'antiguitat i es poden veure en el lloc arqueològic Maxonwa Ndebele.

Galeria

Referències

  1. «Aloe marlothii» a EOL. Data consulta: 28 de febrer de 2014.
  2. «Aloe marlothii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 13 novembre 2013].

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aloe marlothii Modifica l'enllaç a Wikidata  src= Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Aloe marlothii: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Aloe marlothii és una espècie de planta de la família de les Xantorreàcies que es distribueix per Sud-àfrica, Botswana i Swaziland. És una planta crassa que es troba a valls i vessants càlides, entre roques i matollars. Anomenat àloe de muntanya, és un dels àloes de sud-àfrica més gratificans de cultivar i de fer créixer i afegeix un biaix interessant per a la cultura dels àloes.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Aloe marlothii ( German )

provided by wikipedia DE
 src=
Ausschnitt aus dem Blütenstand

Aloe marlothii ist eine Pflanzenart der Gattung der Aloen in der Unterfamilie der Affodillgewächse (Asphodeloideae). Das Artepitheton marlothii ehrt den deutschen Botaniker und Pharmazeuten Rudolf Marloth (1855–1931).[1]

Beschreibung

Vegetative Merkmale

Aloe marlothii wächst stammbildend und einfach. Der aufrechte Stamm erreicht eine Länge von bis zu 4 Meter (selten bis zu 6 Meter) und ist mit toten Blättern bedeckt. Die 40 bis 50 lanzettlich verschmälerten Laubblätter bilden dichte Rosetten. Die trüb graugrüne bis glauke Blattspreite ist 100 bis 150 Zentimeter lang und 20 bis 25 Zentimeter breit. Auf ihr befinden sich wenige bis viele zerstreute, rötlich braune, 3 bis 4 Millimeter lange Stacheln. Auf der Blattunterseite sind sie zahlreicher. Die stechenden, rötlich braunen Zähne am Blattrand sind 3 bis 4 Millimeter lang und stehen 10 bis 15 Millimeter voneinander entfernt.

Blütenstände und Blüten

Der Blütenstand besteht aus vielen Zweigen und erreicht eine Länge von etwa 80 Zentimeter. Die unteren Zweige sind nochmals verzweigt. Die dichten, horizontalen bis etwas schiefen Trauben bestehen aus einseitswendigen Blüten und sind 30 bis 50 Zentimeter lang und 5 bis 6 Zentimeter breit. Insgesamt sind 20 bis 30 Trauben vorhanden. Die eiförmigen bis lanzettlich-spitzen, bräunlichen Brakteen weisen eine Länge von etwa 8 bis 9 Millimeter auf und sind 5 Millimeter breit. Die orangefarbenen bis gelblich orangefarbenen, keulenförmigen bis bauchigen Blüten stehen an 5 Millimeter langen Blütenstielen. Die Blüten sind 30 bis 35 Millimeter lang und an ihrer Basis gerundet. Auf Höhe des Fruchtknotens weisen die Blüten einen Durchmesser von etwa 7 Millimeter auf. Darüber sind sie erweitert und schließlich zur Mündung verengt. Ihre äußeren Perigonblätter sind auf einer Länge von 20 bis 23 Millimetern nicht miteinander verwachsen. Die Staubblätter und der Griffel ragen etwa 15 Millimeter aus der Blüte heraus.

Genetik

Die Chromosomenzahl beträgt 2 n = 14 {displaystyle 2n=14} 2n=14.

Systematik und Verbreitung

Aloe marlothii ist in Mosambik, Botswana, Südafrika und Eswatini verbreitet.

Die Erstbeschreibung durch Alwin Berger wurde 1905 veröffentlicht.[2] Folgende Taxa wurden als Synonym in die Art einbezogen: Aloe ferox var. xanthostachys A.Berger (1908, inkorrekter Name ICBN-Artikel 11.4), Aloe ferox A.Berger (1908, nom. illeg. ICBN-Artikel 53.1) und Aloe marlothii J.M.Wood (1912, nom. illeg. ICBN-Artikel 53.1).

Es werden folgende Unterarten unterschieden:

  • Aloe marlothii subsp. marlothii
  • Aloe marlothii subsp. orientalis Glen & D.S.Hardy

Aloe marlothii supsp. marlothii
Die Unterart ist in Botswana, in Mosambik, in den südafrikanischen Provinzen KwaZulu-Natal, Gauteng, Mpumalanga, Limpopo und Nordwest sowie Eswatini auf felsigen Hügeln in Höhen von 1000 bis 1800 Metern verbreitet. Folgende Taxa wurden als Synonym in die Unterart einbezogen: Aloe supraleavis var. hanburyi Baker (1896), Aloe spectabilis Reynolds (1927) und Aloe marlothii var. bicolor Reynolds (1936)[3].

Ronell Renett Klopper und Gideon Francois Smith erkannten 2010 Aloe spectabilis wieder an.[4]

Aloe marlothii subsp. orientalis
Die Unterschiede zu Aloe marlothii subsp. marlothii sind: Die Varietät sprosst häufig und bildet Klumpen. Ihre aufrechten oder niederliegenden bis schiefen Stämme sind bis zu 1,75 Meter lang. Auf der Blattoberfläche befinden sich wenige oder keine Stachelchen. Die Blütentrauben am Blütenstand sind schief.

Die Erstbeschreibung der Unterart durch Hugh Francis Glen und David Spencer Hardy wurde 1987 veröffentlicht.[5] Aloe marlothii subsp. orientalis ist im äußersten Süden von Mosambik, in der südafrikanischen Provinz KwaZulu-Natal sowie in Eswatini auf sandigem Boden in Höhen von 15 bis 500 Metern verbreitet.

Nachweise

Literatur

Einzelnachweise

  1. Urs Eggli, Leonard E. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer, Berlin/Heidelberg 2010, ISBN 978-3-642-05597-3, S. 148.
  2. Alwin Berger: Über die systematische Gliederung der Gattung Aloe. In: Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie. Band 38, Nummer 1, 1905, S. 87 (online).
  3. Gilbert Westacott Reynolds: Journal of South African Botany. Band 2, Nummer 1, Kirstenbosch 1936, S. 34.
  4. Ronell Renett Klopper, Gideon Francois Smith: Asphodelaceae: Alooideae: Reinstatement of Aloe spectabilis. In: Bothalia. Band 40, Nummer 1, 2010, S. 91–93 (PDF)
  5. Flowering Plants of Africa. Band 49, Nummer 3–4, 1987, Tafel 1943.

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Aloe marlothii: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE
 src= Ausschnitt aus dem Blütenstand

Aloe marlothii ist eine Pflanzenart der Gattung der Aloen in der Unterfamilie der Affodillgewächse (Asphodeloideae). Das Artepitheton marlothii ehrt den deutschen Botaniker und Pharmazeuten Rudolf Marloth (1855–1931).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Aloe marlothii

provided by wikipedia EN

Aloe marlothii (also known as the mountain aloe or the flat-flowered aloe) is a large, single-stemmed Southern African aloe of rocky places and open flat country, occasionally growing up to 6 m tall.

Description

Aloe Marlothii in flower, showing the uniquely horizontal racemes of the inflorescence.
Like many aloe species, Aloe marlothii is more spiny when it is small and vulnerable to grazing.

Named after Rudolf Marloth, a German-born South African botanist, this species of aloe has an especially large robust head of stiff, grey-green leaves. These leaves can be up to 1.5 m in length and usually densely covered in short spines on the convex lower surfaces and less so on the concave upper surfaces. Like many other arborescent aloe species, this aloe is more spiny when it is small and as it becomes taller and less vulnerable to grazing, it loses many of the spines from its leaf surfaces. It normally has a trunk densely covered by the withered old leaves.

The inflorescence is a much-branched panicle with up to 30 or exceptionally 50 racemes. Flower colour varies a great deal, and ranges from yellow through orange (most common) to bright red. Flowering takes place through the winter months, as is the case with most aloes.

The distinctively horizontal branches of its inflorescence is an easy way to distinguish this species from other aloes. For this reason it is sometimes known as the flat-flowered aloe. (However, the type known as Aloe spectabilis, has taller, less horizontal inflorescences.) The densely packed flowers all tend to point upwards from the raceme.[2]

When not in flower, it is easily confused with the closely related Zimbabwe Aloe, and with the similar-looking Cape Aloe and African Aloe species to the south.[3]

Distribution

Its distribution ranges from the Klipriviersberg Nature Reserve in Johannesburg, through eastern Botswana, northwards over the Soutpansberg to Zimbabwe and Malawi and eastwards through Eswatini and Mozambique to the coast. Within this range, it is especially common in mountainous areas, which led it to be known as the mountain aloe.

This species grades through intermediate forms into Aloe spectabilis (Reynolds) of KwaZulu-Natal, and the two are now considered synonymous. Aloe marlothii used to form natural hybrids with some 30 or more species.

Wikimedia Commons has media related to Aloe marlothii.

See also

References

  1. ^ Martínez Richart, A.I. (2019). "Aloe marlothii". IUCN Red List of Threatened Species. 2019: e.T110744550A110744586. doi:10.2305/IUCN.UK.2019-1.RLTS.T110744550A110744586.en. Retrieved 20 November 2021.
  2. ^ "Aloe marlothii | PlantZAfrica.com". www.plantzafrica.com. Retrieved 2017-08-01.
  3. ^ "Introduction to Tree Aloes, part 1: the solitary, unbranched species - Dave's Garden". davesgarden.com. Retrieved 2017-08-01.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Aloe marlothii: Brief Summary

provided by wikipedia EN

Aloe marlothii (also known as the mountain aloe or the flat-flowered aloe) is a large, single-stemmed Southern African aloe of rocky places and open flat country, occasionally growing up to 6 m tall.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Aloe marlothii ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

El aloe de montaña (Aloe marlothii) es una especie de planta suculenta de aloe. Es endémica de Sudáfrica, aunque como planta ornamental se cultiva en muchos países.[1]

 src=
Ilustración

Descripción

Es una planta suculenta con las hojas agrupadas en rosetas con tallo solitario que puede alcanzar los 8 metros de altura y 6 m de ancho. Las hojas son carnosas, largas, estrechas y lanceoladas de color verde a verde-grisáceo, la superficie de las hojas tienen espinos de color marrón-rojizos y los márgenes están armados con espinos rojizos. La inflorescencias en forma de racimos con flores tubulares de color amarillo brillante que se encuentran al final de un tallo, estos racimos son horizontales distinguiéndose de los demás áloes, ya que de esta forma solo lo comparte con Aloe ferox.[2]

Taxonomía

Aloe marlothii fue descrita por A.Berger y publicado en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 38: 87, en el año 1905.[3]

Etimología

Ver: Aloe

marlothii: epíteto otorgado en honor del botánico y farmacéutico alemán Rudolf Marloth (1855–1931).[4]

Variedades

Referencias

  1. «Aloe marlothii». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultado el 3 de octubre de 2011.
  2. a b «Aloe marlothii». Conservatorio y Jardín Botánico de Ginebra: Flora africana. Consultado el 3 de octubre de 2011.
  3. Aloe marlothii en Trópicos
  4. Urs Eggli, Leonard E. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer, Berlin/Heidelberg 2010, ISBN 978-3-642-05597-3, S. 148.
  5. Aloe marlothii en PlantList

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Aloe marlothii: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

El aloe de montaña (Aloe marlothii) es una especie de planta suculenta de aloe. Es endémica de Sudáfrica, aunque como planta ornamental se cultiva en muchos países.​

 src= Ilustración
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Aloe marlothii ( Basque )

provided by wikipedia EU

Aloe marlothii Aloe generoko landare loreduna da, Xanthorrhoeaceae familiakoa.

Ikus, gainera

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Aloe marlothii: Brief Summary ( Basque )

provided by wikipedia EU

Aloe marlothii Aloe generoko landare loreduna da, Xanthorrhoeaceae familiakoa.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Aloe marlothii ( French )

provided by wikipedia FR

Aloe marlothii ou Aloès de montagne est une espèce de plantes du genre des Aloès de la famille des Asphodélacées (Asphodeloideae).

C'est en l'honneur du botaniste et pharmacien Rudolf Marloth (1855-1911) que cette Aloe porte l'épithète spécifique marlothii[1].

Description

Appareil végétatif

 src=
Aloe marlothii (Parc national Kruger, Afrique du Sud)

Un plant d' Aloe marlothii est formé d'une seule rosette de feuilles, insérées sur une tige qui se transforme avec l'âge en tronc. Ce « tronc » peut atteindre une hauteur de 4 mètres (exceptionnellement 6 mètres) et se couvre des feuilles mortes. Les 50 limbe foliaire, la rosette des feuilles, de couleur gris/vert, d'une teinte terne à étincelante, a une longueur de 150 20 à centimètres. Les feuilles sont couvertes de longues épines plus ou moins nombreuses, de couleur brun/rouge, qui mesure 4 10 à millimètres.

Fleurs et inflorescence

L'inflorescence se compose de plusieurs branches et atteint une longueur d'environ 80 centimètres. Les branches inférieures sont ramifiées normalement. Les épis denses, horizontaux ou un peu relevés, sont constitués de quelques fleurs tubulaires et mesurent entre 50 5 à centimètres de large. La plante compte de 30 bractées brunâtres, de forme ovoïde, se termine en pointe et font 9 pédoncule de 5 millimètres. Les fleurs mesurent 35 ovaires, les fleurs ont un diamètre d'environ 7 millimètres. En outre, elles sont larges mais rétrécies en leur bout. Leur tépales extérieures ne sont pas soudées sur une longueur de 23 étamines et le style dépassent de 15 Génétique

Le nombre de chromosomes est de 2n = 14.

Distribution et habitat

Aloe marlothii est originaire d'Afrique australe où cette espèce est largement répandue : Mozambique, Botswana, Afrique du Sud et Swaziland. Elle y est souvent cultivée dans les jardins.

On la rencontre généralement dans les collines rocheuses et des habitats variés, de la savane au Bushveld[2].

En Afrique du Sud, les chaînes de montagnes du Drakensberg, des monts Lebombo, de Zoutpansberg et de Waterberg possèdent d'importantes populations de cette espèce. Cela explique son nom local en afrikaans, bergalwyn, soit « aloès de montagne ». La plante est toutefois absente des zones plus froides, aux altitudes élevées, même si elle présente une certaine tolérance au gel[3].

Systématique et classification

La première description réalisée par Alwin Berger est publiée en 1905[4]. Les taxons suivants sont intégrés dans l'espèce type : Aloe ferox var. xanthostachys A. Berger (1908, nom incorrect voir CINB- article 11.4), Aloe ferox A. Berger (1908, nom. illeg. voir CINB - article 53.1) et Aloe marlothii J.M. Wood (1912, nom. illeg. voir CINB - article 53.1)[pas clair] .

On distingue les sous-espèces suivantes :

  • Aloe marlothii sous-espèce. marlothii
  • Aloe marlothii sous-espèce. orientalis Glen et D.S.Hardy

Aloe marlothii sous-espèce marlothii

Cette sous-espèce est répandue au Botswana, au Mozambique, dans les provinces sud-africaines de KwaZulu-Natal, Gauteng, Mpumalanga, Limpopo et Nord-Ouest ainsi qu'au Swaziland sur les reliefs des collines rocheuses à des hauteurs comprises entre 1 800 Aloe supraleavis var. hanburyi Baker (1896), Aloe spectabilis Reynolds (1927) et Aloe marlothii var. bicolor Reynolds (1936)[pas clair][5].

Ronell Renett Klopper et Gideon Francois Smith observent et reconnaissent, une nouvelle fois, en 2010, l'Aloe spectabilis[6].

Aloe marlothii sous-espèce orientalis

Les différences avec Aloe marlothii subsp. marlothii sont : les germes de la sous-espèce constituent fréquemment des amas. Leurs tiges, horizontales ou couchées voire tordues mesurent jusqu'à 1,75 mètre. Les feuilles ne présentent que peu voire pas d'épines. Les grappes de fleurs sur l'inflorescence sont obliques.

La première description de cette sous-espèce par Hugh Francis Glen et David Spencer Hardy a été publiée en 1987[7]. Aloe marlothii subsp. orientalis est répandue dans l'extrême sud du Mozambique et dans la province sud-africaine KwaZulu-Natal ainsi qu'au Swaziland dans les sols sablonneux situés de 500 Notes et références

Notes

  • (de) Cet article est partiellement ou en totalité issu de l’article de Wikipédia en allemand intitulé .

Références

  1. (en) Urs Eggli et Leonard E. Newton, Etymological Dictionary of Succulent Plant Names [« Dictionnaire de l’étymologie du nom des plantes grasses »], Berlin Heidelberg, Springer-Verlag, 2004, XVIII-266 p., Ressource Internet (ISBN 978-3-642-05597-3 et 978-3-6620-7125-0, lire en ligne), « M », p. 148 col. 1.
  2. (en) « Aloe marlothii (mountain aloe) », sur Discover plants and fungi, Jardins botaniques royaux de Kew (consulté le 30 mars 2016).
  3. (en) Paul Emms, « Aloe marlothii A.Berger », sur Plantzafrica.com, South African National Biodiversity Institute, octobre 2007 (consulté le 30 mars 2016).
  4. (de) Alwin Berger et Adolf Engler (fondateur), « Liliaceae-Aloineae africanae », Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie, Leipzig, Wilhelm Engelmann, vol. XXXVIII « Heft 1 »,‎ 1907, p. 87 (ISSN , lire en ligne).
  5. (en) Gilbert Westacott Reynolds, « The Aloes », Journal of South African botany, Kirstenbosch, National botanic gardens of South Africa, vol. 2, no 1,‎ 1936, S 34 (ISSN ).
  6. (en) Ronell Renett Klopper et Gideon Francois Smith, « Asphodelaceae : Alooideae : reinstatement of Aloe spectabilis »Asphodelaceae : Alooideae. Réhabilitation de Aloe spectabilis »], Bothalia, National Botanical Institute, vol. 40, no 1,‎ 2010, p. 91-93 (ISSN , lire en ligne [PDF]).
  7. (en) Roy Mottram, « Hortax index to Flowering plants of Africa : Chronological list of plates and their authors » [« Index Hortax de Flowering plants of Africa. Liste chronologique des planches avec leurs auteurs »], index des articles depuis la première parution [PDF], sur Hortax, The horticultural taxonomy group, 2014 (consulté le 24 mars 2016), p. 43/51.

Annexes

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Aloe marlothii: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Aloe marlothii ou Aloès de montagne est une espèce de plantes du genre des Aloès de la famille des Asphodélacées (Asphodeloideae).

C'est en l'honneur du botaniste et pharmacien Rudolf Marloth (1855-1911) que cette Aloe porte l'épithète spécifique marlothii.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Aloe marlothii ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Aloe marlothii é uma espécie de liliopsida do gênero Aloe, pertencente à família Asphodelaceae.

Referências

Bibliografia

  • Moran, R. 1992. Aloe wild in California. Cact. Succ. J. (Los Angeles) 64: 55-56.
  • Reynolds, G. W. 1982. The Aloes of South Africa, ed. 4. Rotterdam.
  • Urs Eggli (Hrsg.): Sukkulenten-Lexikon. Einkeimblättrige Pflanzen (Monocotyledonen). Eugen Ulmer, Stuttgart 2001, ISBN 3-8001-3662-7, S. 104–193.
  • Walter C. Holmes & Heather L. White: Aloaceae in der Flora of Northern America, Volume 26, S. 410: Aloe - Online.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Aloe marlothii: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Aloe marlothii é uma espécie de liliopsida do gênero Aloe, pertencente à família Asphodelaceae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Taggaloe ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Taggaloe (Aloe marlothii) är en art familjen afodillväxter från södra Afrika. Taggaloe odlas ibland som krukväxt i Sverige.

Underarter

Två underarter kan urskiljas:

  • subsp. marlothii - bladytan har taggar, blomsamlingarna blir 30–50 centimeter långa.
  • subsp. orientalis - bladytan saknar taggar, blomsamlingarna blir 15–25 centimeter långa.

Synonymer och auktorer

[1]

subsp. marlothii

  • Aloe ferox var. xanthostachys A.Berger
  • Aloe marlothii var. bicolor Reynolds
  • Aloe spectabilis Reynolds
  • Aloe supralaevis var. hanburyi Baker

subsp. orientalis Glen & D.S.Hardy

Referenser

Noter

  1. ^ African Flowering Plants Database

Webbkällor

  • Walters, S.M. (1986). The European Garden Flora, Vol. 1. Pteridophyta; Gymnospermae; Angiospermae — Alismataceae to Iridaceae. ISBN 0-521-24859-0


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Taggaloe: Brief Summary ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Taggaloe (Aloe marlothii) är en art familjen afodillväxter från södra Afrika. Taggaloe odlas ibland som krukväxt i Sverige.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Aloe marlothii ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK

Етимологія

Видова назва дана на честь професора Рудольфа Марлота (1855—1931), німецького ботаніка, аналітичного хіміка і фармацевта, що жив у Південній Африці з 1883 року, професора хімії в університеті Стелленбоса у 1889—1892 рр..[2]

Морфологічні ознаки

 src=
Цвітіння Aloe marlothii
 src=
Квіти Aloe marlothii
 src=
Aloe marlothii в природі

Багаторічний вічнозелений чагарник, що не гілкується заввишки 2-4 м з вершиною, прикрашеною розеткою потужних товстих листків. Листя ланцетовидні, соковиті, сріблясто-блакитні, 1-1,5 м завдовжки, 20-25 см завширшки. Краї й обидві сторони листка засаджені зубчиками червоного або коричневого забарвлення.

Квітконіс до 80 см заввишки, суцвіття прямостояче. Квітки 3-3,5 см завдовжки помаранчеві або оранжево-жовті.

Споріднені види

Алое Марлота можна плутати з алое страхітливим (Aloe ferox) особливо рослини з Квазулу-Наталя. Рослини Aloe marlothii з Квазулу-Наталя мають китиці, що мають трохи трикутну форму, а їхні листя мають шипи, які, як правило, відсутні у Aloe ferox, які ростуть в Квазулу-Наталі. В молодому віці Aloe marlothii легко сплутати з Aloe aculeata.

Місця зростання

Південна Африка: Ботсвана, Південно-Африканська РеспублікаГаутенг, Квазулу-Наталь, Лімпопо, Мпумаланга, Північно-Західна провінція, Свазіленд, Зімбабве, Мозамбік. Зустрічається в різних середовищах існування у савані та на пасовищах, але найбільш характерними є великі популяції на скельних пагорбах. Росте на кам'янистих ґрунтах на висоті близько 1 120 м над рівнем моря і нерідко утворює справжні ліси.

Охоронні заходи

Вид включений до додатку II конвенції про міжнародну торгівлю видами дикої фауни і флори, що перебувають під загрозою зникнення (CITES).[3]

Включений до Червоного списку південноафриканських рослин (англ. Red List of South African Plants).[4] Має статус «найменший ризик».

Зафіксовано ряд традиційних способів використання листя[5], але збір не є руйнівним і, ймовірно, не призведе до зниження чисельності виду. Підпопуляції можуть бути виключно великими і складатися з тисяч рослин.

Умови утримання

Утримувати на повному сонці. Влітку поливають рідко (з просушуванням земляного кома). Цей вид перебуває в стані спокою в зимовий час, тримати його треба абсолютно сухим при температурі близько (4 °С). Особливо декоративне у віці 2-5 років. Обов'язковим є добре проникний субстрат, переважно пісок. Витримує температуру близько 0 °С. Дуже часто продається в магазинах.

Див. також

Примітки

  1. Українська назва є транскрибуванням та/або перекладом латинської назви авторами статті і в авторитетних україномовних джерелах не знайдена.
  2. Estrela Figueiredo and Gideon F. Smith. What's in a name: epithets in Aloe L. (Asphodelaceae) and what to call the next new species (англ.)
  3. Aloe marlothii. CITES. Процитовано 12.08.2018. (англ.)
  4. Eastern Tree Aloe. Red List of South African Plants. South African National Biodiversity Institute (SANBI). Процитовано 12.08.2018. (англ.)
  5. Glen and Hardy 2000

Посилання

  • Germishuizen, G. & N. L. Meyer, eds. 2003. Plants of southern Africa: an annotated checklist. Strelitzia 14. (Pl SAfr ed2) (англ.)
  • Gibbs Russell, G. E. et al. 1985. List of species of Southern African plants, ed. 2. Mem. Bot. Surv. S. Africa v. 51.; v. 56. 1987 (L SAfr) (англ.)
  • Huxley, A., ed. 1992. The new Royal Horticultural Society dictionary of gardening. (Dict Gard) (англ.)
  • Reynolds, G. W. 1974. The aloes of South Africa, ed. 3. (Aloe SAfr) (англ.)
  • Walters, S. M. et al., eds. 1986-. European garden flora. (Eur Gard F) (англ.)
  • Govaerts, R. (1995). World Checklist of Seed Plants 1 (1, 2): 1-483, 1-529. MIM, Deurne. (англ.)
  • Pope, G. V. (ed.) (2001). Flora Zambesiaca 12(3): 1-106. Royal Botanic Gardens, Kew. (англ.)
  • Albano, P.-O. (2003). La Conaissance des Plantes Exotiques: 1-324. Édisud, Aix-en-Provence. (фр.)
  • Carter, S., Lavranos, J. J., Newton, L. E. & Walker, C. C. (2011). Aloes. The definitive guide: 1-720. Kew Publishing, Royal Botanic Gardens, Kew. (англ.)
  • Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third I-XIV, 1-1290. MacMillan, New York. (англ.)
  • Guide to the aloes of South Africa. (англ.)
  • Article Citation Database (англ.)

Джерела

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Aloe marlothii ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Aloe marlothii là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được A.Berger mô tả khoa học đầu tiên năm 1905.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Aloe marlothii. Truy cập ngày 16 tháng 7 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết chủ đề Họ Thích diệp thụ này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Aloe marlothii: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Aloe marlothii là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được A.Berger mô tả khoa học đầu tiên năm 1905.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Алоэ Марлота ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
Царство: Растения
Подцарство: Зелёные растения
Отдел: Цветковые
Надпорядок: Lilianae
Порядок: Спаржецветные
Семейство: Асфоделовые
Подсемейство: Асфоделовые
Род: Алоэ[2]
Вид: Алоэ Марлота
Международное научное название

Aloe marlothii A.Berger, 1905

Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 950591NCBI 992641EOL 1085410GRIN t:2564IPNI 529640-1TPL kew-297637

Алоэ Марлота (лат. Aloe marlothii) — деревянистое или кустарниковое растение из рода Алоэ (Aloe) семейства Асфоделовые (Asphodelaceae). Видовое латинское название дано в честь немецкого ботаника и фармацевта Рудольфа Марлота (1855—1931)[3].

 src=
Цветение Aloe marlothii
 src=
Цветки Aloe marlothii
 src=
Aloe marlothii в природе

Многолетний вечнозелёный неветвящийся кустарник, высотой 2-4 м с вершиной, украшенной розеткой мощных толстых листьев. Листья ланцетовидные, сочные, серебристо-голубые, 1-1,5 м длиной, 20-25 см в ширину. Края и обе стороны листа усажены зубчиками красного или коричневого окраса.

Цветонос до 80 см высотой, соцветия прямостоячие. Цветки 3-3,5 см длиной оранжевые или оранжево-жёлтые.

В молодом возрасте легко спутать с Aloe aculeata.

Вид распространён в странах Южной Африки: Ботсвана, ЮАР, Свазиленд, Мозамбик. Растёт на каменистых почвах на высоте около 1120 метров над уровнем моря и нередко образует настоящие леса.

Содержать на полном солнце. Летом поливают редко (с просушкой земляного кома). Этот вид находится в состоянии покоя в зимнее время, держать его надо абсолютно сухим при температуре около 4℃. Особенно декоративное в возрасте 2-5 лет. Обязательно хорошо пропускающий субстрат, преимущественно песок. Выдерживает температуру около 0℃. Очень часто продаётся в магазинах.

Примечания

  1. Об условности указания класса однодольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Однодольные».
  2. Ранее по информации базы данных The Plant List род Aloe включали в семейство Спаржевые (Asparagaceae); см. страницу Aloe в базе данных (Version 1)
  3. Urs Eggli, Leonard E. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer, Berlin/Heidelberg 2010, ISBN 978-3-642-05597-3, S. 148.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

Алоэ Марлота: Brief Summary ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию

Алоэ Марлота (лат. Aloe marlothii) — деревянистое или кустарниковое растение из рода Алоэ (Aloe) семейства Асфоделовые (Asphodelaceae). Видовое латинское название дано в честь немецкого ботаника и фармацевта Рудольфа Марлота (1855—1931).

 src= Цветение Aloe marlothii  src= Цветки Aloe marlothii  src= Aloe marlothii в природе

Многолетний вечнозелёный неветвящийся кустарник, высотой 2-4 м с вершиной, украшенной розеткой мощных толстых листьев. Листья ланцетовидные, сочные, серебристо-голубые, 1-1,5 м длиной, 20-25 см в ширину. Края и обе стороны листа усажены зубчиками красного или коричневого окраса.

Цветонос до 80 см высотой, соцветия прямостоячие. Цветки 3-3,5 см длиной оранжевые или оранжево-жёлтые.

В молодом возрасте легко спутать с Aloe aculeata.

Вид распространён в странах Южной Африки: Ботсвана, ЮАР, Свазиленд, Мозамбик. Растёт на каменистых почвах на высоте около 1120 метров над уровнем моря и нередко образует настоящие леса.

Содержать на полном солнце. Летом поливают редко (с просушкой земляного кома). Этот вид находится в состоянии покоя в зимнее время, держать его надо абсолютно сухим при температуре около 4℃. Особенно декоративное в возрасте 2-5 лет. Обязательно хорошо пропускающий субстрат, преимущественно песок. Выдерживает температуру около 0℃. Очень часто продаётся в магазинах.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии