Salvia microphylla (Baby sage, Graham's sage) ye una especie de parrotal perenne perteneciente a la familia de les lamiacees. Ye orixinaria del sudeste d'Arizona y de los montes del este, oeste y sur de Méxicu. Ye una especie que fácilmente hibrida, resultando numberosos cultivares qu'apaecen na horticultura dende 1990. En Méxicu ye llamada mirto de montes, o mirto de los montes.[1]
Salvia microphylla ye un parrotal bien ramificáu que puede algamar los 120 cm d'altor. Les fueyes son más o menos ovalaes con golor a menta. Los tarmos son pubescentes y pueden presentar coloraciones acolorataes. Les flores, de color coloráu intensu, disponer de forma opuesta en recímanos allargaos d'hasta 20 cm.
El botánicu Carl Epling considera que Salvia microphylla tien trés variantes, anque la so amplia variación sigue causando tracamundiu anguaño. Salvia microphylla confundir de cutiu con Salvia greggii, cola que con frecuencia hibrida. Epling estrema ente los dos porque les fueyes de S. microphylla tienen cantos dentaos, en comparanza coles fueyes estreches, elíptiques, llises y con filu de S. greggii.[1]
Salvia microphylla cultivar nel centru de Méxicu como planta melecinal, y dacuando úsase pa faer té.[2]
L'empléu primordial d'esta planta ye como somníferu na zona centro del país, nos estaos de Morelos, Puebla, Veracruz y Estáu de Méxicu.
Sicasí namái en Puebla faise referencia del usu melecinal pal tratamientu de problemes de la muyer como cólicos premenstruales, hemorraxa vaxinal, pa llimpiar a les muyeres de partu recién y namái nel Estáu de Méxicu ye mentada pa enfriamientos dempués del partu.
Dizse que ye útil en problemes dérmicos como granos, salpullido, sarampión y escarlatina con calentura, usando pa la cura d'estos dos últimes el cocimientu de fueyes de tisimbaregne xuntu con rambaregne y bombaregne (spp. n/ r), aplicáu en baños dos vegaes al día.
Sirve en trestornos dixestivos como "fiel", foria, disentería, empache, infeiciones estomacales, inflamación del estómagu y vultura.
Les úniques referencies atopaes correspuenden a Paul Stanley y Alfonso Herrera Fernández, yá nel sieglu XX y nengún describe usos melecinales.
Lo poco que se conoz de la química del mirto deber a tres investigaciones recién realizaes en Méxicu. Les partes aérees (tallo hoja y flores) contienen un aceite esencial del que s'aislló'l tereftalato de dimetilo. Contién amás los diterpenos neo-7-alfa-hidroxi-sandaracopimárico. Na variedá neurepia d'orixe mexicanu identificáronse los triterpenoides: acedu ursólico y beta sitosterol. Detectóse la presencia d'alcaloides, aceites esenciales, taninos, azucres y triterpenos nesta especie.[3]
Tamién se cultiva como planta ornamental pal so usu en xardinos.
Salvia microphylla describióse por Carl Sigismund Kunth y espublizóse en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2: 295. 1817[1818].[4]
Salvia: nome llatín de la "salvia", que procede del llatín salvus, que significa salú o salveo, que significa a curar, aludiendo a les virtúes melecinales de les plantes d'esti xéneru.
microphylla: epítetu llatín que significa con "fueyes pequeñes".
var. microphylla. Dende Arizona hasta Guatemala.
var. neurepia (Fernald) Epling, Repert. Spec. Nov. Regni Veg. Beih. 110: 278 (1939). De Méxicu.
Salvia microphylla (Baby sage, Graham's sage) ye una especie de parrotal perenne perteneciente a la familia de les lamiacees. Ye orixinaria del sudeste d'Arizona y de los montes del este, oeste y sur de Méxicu. Ye una especie que fácilmente hibrida, resultando numberosos cultivares qu'apaecen na horticultura dende 1990. En Méxicu ye llamada mirto de montes, o mirto de los montes.
Salvia microphylla (lat. Salvia microphylla) - dalamazkimilər fəsiləsinin adaçayı cinsinə aid bitki növü.
Salvia microphylla (lat. Salvia microphylla) - dalamazkimilər fəsiləsinin adaçayı cinsinə aid bitki növü.
La sàlvia de fulla petita (Salvia microphylla) és una espècie de sàlvia nativa del sud-oest d'Arizona i de les muntanyes de Mèxic, excepte les del nord. És una espècie molt complexa que fàcilment s'hibrida i des de la dècada de 1990 hi ha nombrosos híbrids i cultivars en horticultura ornamental. L'epítet específic del nom científic, "microphylla", deriva del grec i significa "de fulles petites". A Mèxic s'anomena "mirto de montes" ("murtra de les muntanyes").[1]
En estat silvestre, Salvia microphylla creix fins a una alçada d'1 a 1,3 m i arriba a una amplada semblant. Les fulles tenen forma ovada, estan lleugerament cobertes de pilositat i són fragants.[2]
Floreix amb profusió a finals de primavera i també a la tardor, i, de manera esporàdica, al llarg de tot l'any. Les flors estan disposades en verticils i són de color variats, magenta, vermell o rosat, segons el cultivar. És molt utilitzada en jardineria, i, per exemple, es pot veure plantada al parc del Poblenou de Barcelona.
La sàlvia de fulla petita (Salvia microphylla) és una espècie de sàlvia nativa del sud-oest d'Arizona i de les muntanyes de Mèxic, excepte les del nord. És una espècie molt complexa que fàcilment s'hibrida i des de la dècada de 1990 hi ha nombrosos híbrids i cultivars en horticultura ornamental. L'epítet específic del nom científic, "microphylla", deriva del grec i significa "de fulles petites". A Mèxic s'anomena "mirto de montes" ("murtra de les muntanyes").
Der Johannisbeer-Salbei (Salvia microphylla), auch Myrten-Salbei genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Salbei (Salvia) innerhalb der Familie der Lippenblütler (Lamiaceae). Sie in Arizona und Mexiko beheimatet und wird beispielsweise als Zierpflanze verwendet.
Der Johannisbeer-Salbei wächst als ausladend buschiger, immergrüner bis sommergrüner, sehr variabler Halbstrauch, der am Naturstandort Wuchshöhen von 50 bis 200 Zentimetern erreicht. Die verzweigten, schwach behaarten Stängel wachsen aufrecht bis aufsteigend.
Die gegenständig angeordneten Laubblätter sind in Blattstiel und Blattspreite gegliedert. Die einfache, kahle bis schwach behaarte Blattspreite ist bei einer Länge von 1 bis 4 Zentimetern sowie einer Breite von 0,5 bis 1,5 Zentimetern eiförmig bis dreieckig, mit runzeliger Oberfläche, spitzem oberen Ende und regelmäßig gesägtem Spreitenrand. Sie verströmen einen würzigen Duft
Die Blütezeit reicht von Frühlingsende bis Hochsommer mit einer schwächeren Nachblüte im Herbst. Der end- oder seitenständige, 10 bis 20 Zentimeter lange aufrechte, lockere traubige Blütenstand setzt sich aus Scheinquirlen zusammen, die jeweils zwei, zuweilen auch vier, kurz gestielten Blüten enthalten. Die kleinen, farbigen Tragblätter fallen frühzeitig ab.
Die zwittrige Blüte ist zygomorph und fünfzählig mit doppelter Blütenhülle. Die fünf grünen bis purpurfarben überlaufenen Kelchblätter sind zu einem röhrenförmigen bis glockigen Blütenkelch verwachsen, 7 bis 12 Millimeter lang ist und zweilippig endet. Die fünf blassrosafarbenen bis tiefroten, 20 bis 25 Millimeter langen Kronblätter sind zu einer 13 bis 15 Millimeter langen Kronröhre verwachsen. Die Blütenkrone ist zweilippig. Im Unterschied zu Salvia greggii befinden sich innen am Grunde der Blütenröhre zwei auffällige Papillen. Die 6 bis 12 Millimeter lange Kronoberlippe ist gerade nach vorn gestreckt, oberseits und seitlich stark gewölbt. Die 7 bis 15 Millimeter lange Kronunterlippe ist dreilappig, wobei sich der mittlere, sehr breite Kronlappen wiederum tief gerundet in zwei Lappen teilt und die schmalen, seitlichen Kronlappen verdeckt.
Es werden kleine Klausenfrüchte gebildet.
Die Blüten des Johannisbeer-Salbeis sind ornithophil, werden also von Vögeln bestäubt.[1] Die Blüten sind insbesondere für Kolibris attraktiv, ziehen aber auch Bienen und Schmetterlinge an.
Die Chromosomengrundzahl ist x = 11. Es liegt Diploidie vor, also 2n = 22.[2]
Wuchsform, Laubblätter und Blüten des Johannisbeer-Salbeis sind denen des Herbst-Salbeis sehr ähnlich und beide Arten hybdridisieren leicht. Der Johannisbeer-Salbei lässt sich im Vergleich an den weicheren, etwas größeren, leicht behaarten, runzeligen Blättern und dem gesägten Spreitenrand erkennen.
Der Johannisbeer-Salbei ist im Südosten des US-Bundesstaats Arizona und in den Bergen Mexikos beheimatet.[3] Salvia microphylla besiedelt dort sonnige bis halbschattige Gehölzränder, Buschland und Staudenfluren in subtropischen Höhenlagen bis 2500 Metern auf mehr oder weniger nährstoffreichen, mäßig trockenen bis frischen, durchlässigen Böden. In Texas, Uruguay, Argentinien, Marokko, Portugal, Spanien, Tunesien und auf der Nordinsel Neuseelands gilt Salvia microphylla als Neophyt.[4]
Die Erstveröffentlichung von Salvia microphylla erfolgte 1818 durch den deutschen Botaniker Karl Sigismund Kunth in Aimé Bonpland, Alexander von Humboldt, Karl Sigismund Kunth: Nova genera et species plantarum, 4. Auflage, Band 2, S. 295.[5][6] Der artspezifische Namensteil microphylla bedeutet „kleinblättrig“ und bezieht sich hier auf die für eine Salbeiart relativ kleinen Laubblätter.
Je nach Autor gibt es von Salvia microphylla zwei Varietäten:[6]
Salvia microphylla ist eng mit Salvia greggii verwandt und bildet mit ihr natürliche, fruchtbare Hybriden, die unter dem Namen Salvia ×jamensis beschrieben wurden.[7] Salvia greggii und Salvia microphylla werden der Salvia-Untergattung Calosphace zugeordnet. Diese besteht aus fast 500 in den Amerikas beheimateten Arten, mit Zentren der Artenvielfalt in Mexiko, in der Andenregion, im Süden Brasiliens und in Argentinien.[8]
Der Johannisbeer-Salbei eignet sich als Zierpflanze für geschützte, sonnige bis halbschattige Standorte in Staudenrabatten und mediterranen Gärten, insbesondere auch für Pflanzkübel.[9] Der Johannisbeer-Salbei benötigt viel Wärme, Sonne und mäßig trockene bis frische, nahrhafte, durchlässige Substrate. Der Johannisbeer-Salbei ist nur bedingt winterhart bis etwa −9 °C (Zone 8b) und sollte daher frostfrei in einem hellen, kühlen Raum überwintert werden, alternativ in Form von bewurzelten Stecklingen.[10]
Es gibt mehrere Sorten, beispielsweise ‚Cerro Potosi‘ (Blüten rotviolett bis rosafarben), ‚Kew Red‘ (signalrote große Blüten), ‚Pink Blush‘ sowie ‚Pleasant View‘ (beide rosa) und ‚San Carlos Festival‘ (rotviolett).[10][9] Salvia ‚Christine Yeo‘ (hellviolett bis rosa) ist eine gärtnerische Hybride aus Salvia chamaedryoides × Salvia microphylla.[9] Der Johannisbeer-Salbei passt beispielsweise gut zu farblich abgestimmten Sorten des Straucheibisch oder zur China-Rose ‚Mutabilis‘ mit ihren veränderlichen Blütenfarben von Gelb über Rosa zu Purpur-Karminrot.[9][11]
Die Laubblätter des Johannisbeer-Salbeis duften angenehm nach Schwarzer Johannisbeere und können frisch oder getrocknet als Blattgewürz, beispielsweise zur Aromatisierung von Süßspeisen, verwendet werden. Aus den Blättern wird in Mexiko der Kräutertee „mirto de montes“ hergestellt. Ein Aufguss aus den Blüten und Blättern wird in der mexikanischen Volksmedizin zur Fiebersenkung verwendet.[12]
Der Johannisbeer-Salbei (Salvia microphylla), auch Myrten-Salbei genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Salbei (Salvia) innerhalb der Familie der Lippenblütler (Lamiaceae). Sie in Arizona und Mexiko beheimatet und wird beispielsweise als Zierpflanze verwendet.
Salvia microphylla, the baby sage, Graham's sage, or blackcurrant sage, is an evergreen shrub found in the wild in southeastern Arizona and the mountains of eastern, western, and southern Mexico. It is a very complex species which easily hybridizes, resulting in numerous hybrids and cultivars brought into horticulture since the 1990s. The specific epithet microphylla, from the Greek, means "small leaved". In Mexico it is called mirto de montes, or "myrtle of the mountains".[1]
Salvia microphylla grows to 1 to 1.3 m (3.3 to 4.3 ft) tall and wide, blooming in its first year and growing to full size in its second year. The leaves are ovate shaped, of varying sizes, and smooth or lightly covered with hairs. When crushed, the leaves have a strong fragrance, which has been described as pleasant and mint-like, but also as similar to that of blackcurrants, leading to the use of "blackcurrant sage” as an English name for this species.[2] It sometimes spreads underground, producing dense patches.[1]
Along with its cultivars and hybrids, S. microphylla blooms heavily in late spring and again in autumn, with sporadic flowering year-round in mild conditions. The flowers are arranged in whorls, with a wide range of color: magenta, red, pink, and rose.[1]
Botanist Carl Epling considered Salvia microphylla to have three geographical races, though the wide variation still causes confusion today, and there are conceivably more than three races. Adding to the confusion, Salvia microphylla is often mistaken for Salvia greggii, with which it frequently hybridizes. Epling distinguishes between the two by the S. microphylla leaves, which have serrated edges, compared to the narrow, elliptic, and smooth-edged S. greggii leaves — and by a pair of papillae inside the S. microphylla corolla.[1]
In the U.S. it is sometimes called "Graham's sage," as it was named Salvia grahamii by George Bentham. It was also named Salvia neurepia by Merritt Lyndon Fernald. Both these botanic names are considered invalid as they are later than microphylla.
There is also confusion between Salvia microphylla and Salvia lemmonii, which was named by Asa Gray. Later, Gray began calling it Salvia microphylla var. wislizeni, considering it to be a variety of S. microphylla, though most taxonomies still consider S. lemmonii to be a unique species.[1] S. lemmonii has leaves that are 1.5 to 3 cm (0.59 to 1.18 in) long, which are furry and sharp-pointed, along with flowers that are often vermilion or magenta, with the inflorescence shorter than that of S. microphylla. var. neurepia.[3]
Some cultivars are hybrids with Salvia greggii (known as Salvia × jamensis) and other Salvia species; collectively they may be called "Mexican salvias".[4] Technically they are evergreen shrubs or sub-shrubs, though they are not reliably hardy and are also short-lived. However, they are easy to propagate from cuttings. Those marked AGM have gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit.[5]
Salvia microphylla is grown in central Mexico as a medicinal plant, and used for making tea.[10]
Salvia microphylla, the baby sage, Graham's sage, or blackcurrant sage, is an evergreen shrub found in the wild in southeastern Arizona and the mountains of eastern, western, and southern Mexico. It is a very complex species which easily hybridizes, resulting in numerous hybrids and cultivars brought into horticulture since the 1990s. The specific epithet microphylla, from the Greek, means "small leaved". In Mexico it is called mirto de montes, or "myrtle of the mountains".
Salvia microphylla (baby sage, Graham's sage) es una especie de arbusto perenne de la familia de las lamiáceas. Es originaria del sudeste de Arizona y de las montañas del este, oeste y sur de México. Es una especie que fácilmente hibrida, resultando numerosos cultivares que aparecen en la horticultura desde 1990. En México es llamada mirto de monte, o mirto de las montañas.[1]
Salvia microphylla es un arbusto muy ramificado que puede alcanzar los 120 cm de altura. Las hojas son más o menos ovaladas con olor a menta. Los tallos son pubescentes y pueden presentar coloraciones rojizas. Las flores, de color rojo intenso, se disponen de forma opuesta en racimos alargados de hasta 20 cm.
El botánico Carl Epling considera que Salvia microphylla tiene tres variantes, aunque su amplia variación sigue causando confusión hoy en día. Salvia microphylla se confunde a menudo con Salvia greggii, con la que con frecuencia hibrida. Epling distingue entre las dos porque las hojas de S. microphylla tienen bordes dentados, en comparación con las hojas estrechas, elípticas, lisas y con filo de S. greggii.[1]
Salvia microphylla se cultiva en el centro de México como planta medicinal, y a veces se usa para hacer té.[2]
El empleo primordial de esta planta es como somnífero en la zona centro del país, en los estados de Morelos, Puebla, Veracruz y Estado de México.
En cambio sólo en Puebla se hace referencia del uso medicinal para el tratamiento de problemas de la mujer como cólicos premenstruales, hemorragia vaginal, para limpiar a las mujeres de parto reciente y sólo en el Estado de México es mencionada para enfriamientos después del parto.
Se dice que es útil en problemas dérmicos como granos, salpullido, sarampión y escarlatina con calentura, usando para la cura de estas dos últimas el cocimiento de hojas de tisimbaregne junto con rambaregne y bombaregne (spp. n/ r), aplicado en baños dos veces al día.
Sirve en trastornos digestivos como "bilis", diarrea, disentería, empacho, infecciones estomacales, inflamación del estómago y vómito.
Las únicas referencias encontradas corresponden a Paul Stanley y Alfonso Herrera Fernández, ya en el siglo XX y ninguno describe usos medicinales.
Lo poco que se conoce de la química del mirto se debe a tres investigaciones recientes realizadas en México. Las partes aéreas (tallos hojas y flores) contienen un aceite esencial del que se aisló el tereftalato de dimetilo. Contiene además los diterpenos neo-7-alfa-hidroxi-sandaracopimárico. En la variedad neurepia de origen mexicano se han identificado los triterpenoides: ácido ursólico y beta sitosterol. Se ha detectado la presencia de alcaloides, aceites esenciales, taninos, azúcares y triterpenos en esta especie.[3]
También se cultiva como planta ornamental para su uso en jardines.
Salvia microphylla fue descrita por Carl Sigismund Kunth y publicado en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2: 295. 1817[1818].[4]
Ver: Salvia
microphylla: epíteto latino que significa con "hojas pequeñas".
var. microphylla. Desde Arizona hasta Guatemala.
var. neurepia (Fernald) Epling, Repert. Spec. Nov. Regni Veg. Beih. 110: 278 (1939). De México.
|coautores=
(ayuda) |coautores=
(ayuda) Salvia microphylla (baby sage, Graham's sage) es una especie de arbusto perenne de la familia de las lamiáceas. Es originaria del sudeste de Arizona y de las montañas del este, oeste y sur de México. Es una especie que fácilmente hibrida, resultando numerosos cultivares que aparecen en la horticultura desde 1990. En México es llamada mirto de monte, o mirto de las montañas.
La Sauge de Graham ou Sauge à petites feuilles (Salvia microphylla) est une espèce de plante appartenant à la famille des Lamiacées. Elle pousse à l'état sauvage dans le sud de l'Arizona et les montagnes de l'est, de l'ouest et du sud du Mexique. Cette espèce s'hybridant facilement, de nombreux hybrides et cultivars ont été introduits dans l'horticulture depuis les années 1990.
Le nom générique Salvia est un emprunt au latin saluia désignant diverses sauges[1] chez Pline (H.N. 22, 146), terme dérivant lui-même de saluus « plante donnant la santé ». L'épithète spécifique « microphylla » signifie en grec « petites feuilles ». Au Mexique, il est appelé « mirto de monte », c’est-à-dire : « myrte des montagnes » ou « myrte de brousse ».
Cette espèce est parfois encore nommée Salvia grahamii, Sauge de Graham[n 1].
L'espèce a été décrite par le botaniste allemand Karl Sigismund Kunth qui a consacré 24 ans de sa vie à déterminer la collection de 70 000 spécimens ramenés par Alexander von Humboldt (1769-1859) et Aimé Bonpland de leur voyage en Amérique du Sud.
La sauge à petites feuilles est un arbrisseau de 1 m à 1,30 m de haut et de large, de port dressé. Toutes les parties sont fortement aromatiques. Les rameaux sont tétragones (à 4 angles) et pubescents[2].
Les feuilles opposées, de forme elliptique à ovale, sont portées par un pétiole de 1 à 1,5 cm de long. Le limbe de taille variable (en gén. de longueur double du pétiole), aux marges crénelées, est vert foncé. À la moindre manipulation, les feuilles dégagent une forte odeur semblable à celle de la menthe et du cassis.
Les fleurs croissent en épis terminal, constitué d'une série de verticilles de fleurs, à l'extrémité des rameaux. Le calice est tubuleux, strié, hirsute, bilabié, la lèvre inférieure est bifide. La corolle est rouge pourpre à rose foncé (à l'état sauvage[3]) de longueur triple du calice, le tube est renflé. La lèvre inférieure, bilobée, s'étale largement ; la lèvre supérieure est petite, en forme de casque.
La floraison s'étale de mai aux gelées.
Salvia microphylla est originaire du sud des États-Unis et du Mexique.
La plante est cultivée dans de nombreuses régions du monde. Elle est subspontanée en région méditerranéenne.
Selon The Plant List[4], les synonymes sont :
La sauge sauvage Salvia microphylla s'hybridant facilement, de nombreux cultivars, de couleurs très variées, ont été créés.
Salvia microphylla est un arbuste en touffe, au feuillage caduc, demandant une exposition ensoleillée. De culture facile dans les régions tempérées chaudes, cette sauge croît rapidement.
Très florifère, elle reste fleurie de mai aux gelées. Elle résiste jusqu'à −12 °C. Pour garder sa vigueur, on la rabat sévèrement avant l'hiver. Plus la taille sera drastique, plus abondante sera la floraison.
La couleur des fleurs de certains cultivars peuvent changer au cours des saisons : rouge au printemps et à l'automne, bicolore (rouge et blanc) durant les mois les plus chauds.
Salvia microphylla est communément utilisée en médecine populaire, dans les rituels de guérison au Mexique et en Amérique centrale[3] d'un grand nombre de maux nommés susto, espanto, mal de aire, nervios, mal de ojo, aigre de viento. Une infusion de la plante en fleur est consommée durant toute la journée que dure le rituel.
En dehors de cette médecine populaire, l'usage le plus fréquent de Salvia microphylla est pour les maux d'estomac et les troubles gastro-intestinaux. L'infusion de la plante est prise pour arrêter la diarrhée parfois en association avec la grande camomille (Tanacetum parthenium).
On trouve parmi les constituants chimiques de Salvia microphylla[3],[7] :
La Sauge de Graham ou Sauge à petites feuilles (Salvia microphylla) est une espèce de plante appartenant à la famille des Lamiacées. Elle pousse à l'état sauvage dans le sud de l'Arizona et les montagnes de l'est, de l'ouest et du sud du Mexique. Cette espèce s'hybridant facilement, de nombreux hybrides et cultivars ont été introduits dans l'horticulture depuis les années 1990.
Salvia microphylla
Salvia microphylla, verticille de 2 fleurs
Salvia microphylla adalah spesies tumbuhan yang tergolong ke dalam famili Lamiaceae. Spesies ini juga merupakan bagian dari ordo Lamiales. Spesies Salvia microphylla sendiri merupakan bagian dari genus Salvia.[1] Nama ilmiah dari spesies ini pertama kali diterbitkan oleh Kunth.
Salvia microphylla adalah spesies tumbuhan yang tergolong ke dalam famili Lamiaceae. Spesies ini juga merupakan bagian dari ordo Lamiales. Spesies Salvia microphylla sendiri merupakan bagian dari genus Salvia. Nama ilmiah dari spesies ini pertama kali diterbitkan oleh Kunth.
Salvia microphylla là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được Kunth miêu tả khoa học đầu tiên năm 1818.[1]
Salvia microphylla là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được Kunth miêu tả khoa học đầu tiên năm 1818.