dcsimg

Distribution ( Português )

fornecido por IABIN
Chile Central
licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Universidade Estadual de CAMPINAS
autor
Pablo Gutierrez
site do parceiro
IABIN

Salvia microphylla ( Asturiano )

fornecido por wikipedia AST

Salvia microphylla (Baby sage, Graham's sage) ye una especie de parrotal perenne perteneciente a la familia de les lamiacees. Ye orixinaria del sudeste d'Arizona y de los montes del este, oeste y sur de Méxicu. Ye una especie que fácilmente hibrida, resultando numberosos cultivares qu'apaecen na horticultura dende 1990. En Méxicu ye llamada mirto de montes, o mirto de los montes.[1]

Descripción

 src=
S. Microphylla var. "Hot Lips"

Salvia microphylla ye un parrotal bien ramificáu que puede algamar los 120 cm d'altor. Les fueyes son más o menos ovalaes con golor a menta. Los tarmos son pubescentes y pueden presentar coloraciones acolorataes. Les flores, de color coloráu intensu, disponer de forma opuesta en recímanos allargaos d'hasta 20 cm.

 src=
S. Microphylla

El botánicu Carl Epling considera que Salvia microphylla tien trés variantes, anque la so amplia variación sigue causando tracamundiu anguaño. Salvia microphylla confundir de cutiu con Salvia greggii, cola que con frecuencia hibrida. Epling estrema ente los dos porque les fueyes de S. microphylla tienen cantos dentaos, en comparanza coles fueyes estreches, elíptiques, llises y con filu de S. greggii.[1]

 src=
Flores
 src=
Vista de la planta

Usos

Salvia microphylla cultivar nel centru de Méxicu como planta melecinal, y dacuando úsase pa faer té.[2]

L'empléu primordial d'esta planta ye como somníferu na zona centro del país, nos estaos de Morelos, Puebla, Veracruz y Estáu de Méxicu.

Sicasí namái en Puebla faise referencia del usu melecinal pal tratamientu de problemes de la muyer como cólicos premenstruales, hemorraxa vaxinal, pa llimpiar a les muyeres de partu recién y namái nel Estáu de Méxicu ye mentada pa enfriamientos dempués del partu.

Dizse que ye útil en problemes dérmicos como granos, salpullido, sarampión y escarlatina con calentura, usando pa la cura d'estos dos últimes el cocimientu de fueyes de tisimbaregne xuntu con rambaregne y bombaregne (spp. n/ r), aplicáu en baños dos vegaes al día.

Sirve en trestornos dixestivos como "fiel", foria, disentería, empache, infeiciones estomacales, inflamación del estómagu y vultura.

Hestoria

Les úniques referencies atopaes correspuenden a Paul Stanley y Alfonso Herrera Fernández, yá nel sieglu XX y nengún describe usos melecinales.

Química

Lo poco que se conoz de la química del mirto deber a tres investigaciones recién realizaes en Méxicu. Les partes aérees (tallo hoja y flores) contienen un aceite esencial del que s'aislló'l tereftalato de dimetilo. Contién amás los diterpenos neo-7-alfa-hidroxi-sandaracopimárico. Na variedá neurepia d'orixe mexicanu identificáronse los triterpenoides: acedu ursólico y beta sitosterol. Detectóse la presencia d'alcaloides, aceites esenciales, taninos, azucres y triterpenos nesta especie.[3]

Tamién se cultiva como planta ornamental pal so usu en xardinos.

Taxonomía

Salvia microphylla describióse por Carl Sigismund Kunth y espublizóse en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2: 295. 1817[1818].[4]

Etimoloxía

Salvia: nome llatín de la "salvia", que procede del llatín salvus, que significa salú o salveo, que significa a curar, aludiendo a les virtúes melecinales de les plantes d'esti xéneru.

microphylla: epítetu llatín que significa con "fueyes pequeñes".

Variedaes y sinonimia

var. microphylla. Dende Arizona hasta Guatemala.

  • Salvia grahamii Benth., Edwards's Bot. Reg. 16: t. 1370 (1831).
  • Lesemia coccinea Raf., Fl. Tellur. 3: 91 (1837).
  • Salvia obtusa M.Martens & Galeotti, Bull. Acad. Roy. Sci. Bruxelles 11(2): 72 (1844).
  • Salvia lemmonii A.Gray, Proc. Amer. Acad. Arts 20: 309 (1885).
  • Salvia odoratissima Sessé & Moc., Fl. Mexic.: 7 (1892).
  • Salvia gasterantha Briq., Bull. Herb. Boissier 4: 858 (1896).

var. neurepia (Fernald) Epling, Repert. Spec. Nov. Regni Veg. Beih. 110: 278 (1939). De Méxicu.

  • Salvia neurepia Fernald, Proc. Amer. Acad. Arts 35: 535 (1900).[5]

Nome común

  • Castellanu: Diente de acamaya. Yerba de mirto. Mastranzo. Salvia granadina. Salvia micro. Salvia rosa. Verbena.[6]

Ver tamién

Referencies

  1. 1,0 1,1 Clebsch, Betsy; Carol D. Barner. The New Book of Salvias. Timber Press, 192–193. ISBN 9780881925609.
  2. Hanelt, Peter; R. Büttner. Mansfeld's Encyclopedia of Agricultural and Horticultural Crops, Rudolf Mansfeld, Ruth Kilian, Springer, 2022. ISBN 9783540410171.
  3. Salvia microphylla en Medicina tradicional mexicana
  4. «Salvia microphylla». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 8 d'avientu de 2012.
  5. «Salvia microphylla». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 15 d'abril de 2010.
  6. Salvia microphylla en Herbario virtual

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AST

Salvia microphylla: Brief Summary ( Asturiano )

fornecido por wikipedia AST
Salvia microphylla

Salvia microphylla (Baby sage, Graham's sage) ye una especie de parrotal perenne perteneciente a la familia de les lamiacees. Ye orixinaria del sudeste d'Arizona y de los montes del este, oeste y sur de Méxicu. Ye una especie que fácilmente hibrida, resultando numberosos cultivares qu'apaecen na horticultura dende 1990. En Méxicu ye llamada mirto de montes, o mirto de los montes.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AST

Salvia microphylla ( Azerbaijano )

fornecido por wikipedia AZ

Salvia microphylla (lat. Salvia microphylla) - dalamazkimilər fəsiləsinin adaçayı cinsinə aid bitki növü.

İstinadlar

Inula britannica.jpeg İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AZ

Salvia microphylla: Brief Summary ( Azerbaijano )

fornecido por wikipedia AZ

Salvia microphylla (lat. Salvia microphylla) - dalamazkimilər fəsiləsinin adaçayı cinsinə aid bitki növü.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AZ

Sàlvia de fulla petita ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

La sàlvia de fulla petita (Salvia microphylla) és una espècie de sàlvia nativa del sud-oest d'Arizona i de les muntanyes de Mèxic, excepte les del nord. És una espècie molt complexa que fàcilment s'hibrida i des de la dècada de 1990 hi ha nombrosos híbrids i cultivars en horticultura ornamental. L'epítet específic del nom científic, "microphylla", deriva del grec i significa "de fulles petites". A Mèxic s'anomena "mirto de montes" ("murtra de les muntanyes").[1]

Descripció

En estat silvestre, Salvia microphylla creix fins a una alçada d'1 a 1,3 m i arriba a una amplada semblant. Les fulles tenen forma ovada, estan lleugerament cobertes de pilositat i són fragants.[2]

Floreix amb profusió a finals de primavera i també a la tardor, i, de manera esporàdica, al llarg de tot l'any. Les flors estan disposades en verticils i són de color variats, magenta, vermell o rosat, segons el cultivar. És molt utilitzada en jardineria, i, per exemple, es pot veure plantada al parc del Poblenou de Barcelona.


Notes

  1. Clebsch, Betsy; Carol D. Barner. The New Book of Salvias. Timber Press, 2003, p. 192–193. ISBN 9780881925609.
  2. See e.g. Error en arxiuurl o arxiudataNorfolk Herbs online catalogue». Arxivat de l'original el 20 agost 2010. [Consulta: 20 agost 2010].

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sàlvia de fulla petita Modifica l'enllaç a Wikidata
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Sàlvia de fulla petita: Brief Summary ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

La sàlvia de fulla petita (Salvia microphylla) és una espècie de sàlvia nativa del sud-oest d'Arizona i de les muntanyes de Mèxic, excepte les del nord. És una espècie molt complexa que fàcilment s'hibrida i des de la dècada de 1990 hi ha nombrosos híbrids i cultivars en horticultura ornamental. L'epítet específic del nom científic, "microphylla", deriva del grec i significa "de fulles petites". A Mèxic s'anomena "mirto de montes" ("murtra de les muntanyes").

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Johannisbeer-Salbei ( Alemão )

fornecido por wikipedia DE

Der Johannisbeer-Salbei (Salvia microphylla), auch Myrten-Salbei genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Salbei (Salvia) innerhalb der Familie der Lippenblütler (Lamiaceae). Sie in Arizona und Mexiko beheimatet und wird beispielsweise als Zierpflanze verwendet.

Beschreibung

 src=
Illustration
 src=
Habitus
 src=
Salvia microphylla var. neurepia

Vegetative Merkmale

Der Johannisbeer-Salbei wächst als ausladend buschiger, immergrüner bis sommergrüner, sehr variabler Halbstrauch, der am Naturstandort Wuchshöhen von 50 bis 200 Zentimetern erreicht. Die verzweigten, schwach behaarten Stängel wachsen aufrecht bis aufsteigend.

Die gegenständig angeordneten Laubblätter sind in Blattstiel und Blattspreite gegliedert. Die einfache, kahle bis schwach behaarte Blattspreite ist bei einer Länge von 1 bis 4 Zentimetern sowie einer Breite von 0,5 bis 1,5 Zentimetern eiförmig bis dreieckig, mit runzeliger Oberfläche, spitzem oberen Ende und regelmäßig gesägtem Spreitenrand. Sie verströmen einen würzigen Duft

Generative Merkmale

Die Blütezeit reicht von Frühlingsende bis Hochsommer mit einer schwächeren Nachblüte im Herbst. Der end- oder seitenständige, 10 bis 20 Zentimeter lange aufrechte, lockere traubige Blütenstand setzt sich aus Scheinquirlen zusammen, die jeweils zwei, zuweilen auch vier, kurz gestielten Blüten enthalten. Die kleinen, farbigen Tragblätter fallen frühzeitig ab.

Die zwittrige Blüte ist zygomorph und fünfzählig mit doppelter Blütenhülle. Die fünf grünen bis purpurfarben überlaufenen Kelchblätter sind zu einem röhrenförmigen bis glockigen Blütenkelch verwachsen, 7 bis 12 Millimeter lang ist und zweilippig endet. Die fünf blassrosafarbenen bis tiefroten, 20 bis 25 Millimeter langen Kronblätter sind zu einer 13 bis 15 Millimeter langen Kronröhre verwachsen. Die Blütenkrone ist zweilippig. Im Unterschied zu Salvia greggii befinden sich innen am Grunde der Blütenröhre zwei auffällige Papillen. Die 6 bis 12 Millimeter lange Kronoberlippe ist gerade nach vorn gestreckt, oberseits und seitlich stark gewölbt. Die 7 bis 15 Millimeter lange Kronunterlippe ist dreilappig, wobei sich der mittlere, sehr breite Kronlappen wiederum tief gerundet in zwei Lappen teilt und die schmalen, seitlichen Kronlappen verdeckt.

Es werden kleine Klausenfrüchte gebildet.

Ökologie

Die Blüten des Johannisbeer-Salbeis sind ornithophil, werden also von Vögeln bestäubt.[1] Die Blüten sind insbesondere für Kolibris attraktiv, ziehen aber auch Bienen und Schmetterlinge an.

Chromosomensatz

Die Chromosomengrundzahl ist x = 11. Es liegt Diploidie vor, also 2n = 22.[2]

Ähnliche Arten

Wuchsform, Laubblätter und Blüten des Johannisbeer-Salbeis sind denen des Herbst-Salbeis sehr ähnlich und beide Arten hybdridisieren leicht. Der Johannisbeer-Salbei lässt sich im Vergleich an den weicheren, etwas größeren, leicht behaarten, runzeligen Blättern und dem gesägten Spreitenrand erkennen.

Vorkommen

Der Johannisbeer-Salbei ist im Südosten des US-Bundesstaats Arizona und in den Bergen Mexikos beheimatet.[3] Salvia microphylla besiedelt dort sonnige bis halbschattige Gehölzränder, Buschland und Staudenfluren in subtropischen Höhenlagen bis 2500 Metern auf mehr oder weniger nährstoffreichen, mäßig trockenen bis frischen, durchlässigen Böden. In Texas, Uruguay, Argentinien, Marokko, Portugal, Spanien, Tunesien und auf der Nordinsel Neuseelands gilt Salvia microphylla als Neophyt.[4]

Systematik

Die Erstveröffentlichung von Salvia microphylla erfolgte 1818 durch den deutschen Botaniker Karl Sigismund Kunth in Aimé Bonpland, Alexander von Humboldt, Karl Sigismund Kunth: Nova genera et species plantarum, 4. Auflage, Band 2, S. 295.[5][6] Der artspezifische Namensteil microphylla bedeutet „kleinblättrig“ und bezieht sich hier auf die für eine Salbeiart relativ kleinen Laubblätter.

Je nach Autor gibt es von Salvia microphylla zwei Varietäten:[6]

  • Salvia microphylla Kunth var. microphylla: Sie kommt im gesamten Verbreitungsgebiet von Arizona bis Guatemala vor. Synonyme sind: Salvia grahamii Benth., Salvia obtusa M.Martens & Galeotti, Salvia lemmonii A.Gray, Salvia odoratissima Sessé & Moc. und Salvia gasterantha Briq..[6]
  • Salvia microphylla var. neurepia (Fernald) Epling (Syn.: Salvia neurepia Fernald): Sie kommt nur in Mexiko vor und besitzt größere, festere Blätter und gedrungenere Blütenstände.[6]

Salvia microphylla ist eng mit Salvia greggii verwandt und bildet mit ihr natürliche, fruchtbare Hybriden, die unter dem Namen Salvia ×jamensis beschrieben wurden.[7] Salvia greggii und Salvia microphylla werden der Salvia-Untergattung Calosphace zugeordnet. Diese besteht aus fast 500 in den Amerikas beheimateten Arten, mit Zentren der Artenvielfalt in Mexiko, in der Andenregion, im Süden Brasiliens und in Argentinien.[8]

Verwendung

Der Johannisbeer-Salbei eignet sich als Zierpflanze für geschützte, sonnige bis halbschattige Standorte in Staudenrabatten und mediterranen Gärten, insbesondere auch für Pflanzkübel.[9] Der Johannisbeer-Salbei benötigt viel Wärme, Sonne und mäßig trockene bis frische, nahrhafte, durchlässige Substrate. Der Johannisbeer-Salbei ist nur bedingt winterhart bis etwa −9 °C (Zone 8b) und sollte daher frostfrei in einem hellen, kühlen Raum überwintert werden, alternativ in Form von bewurzelten Stecklingen.[10]

Es gibt mehrere Sorten, beispielsweise ‚Cerro Potosi‘ (Blüten rotviolett bis rosafarben), ‚Kew Red‘ (signalrote große Blüten), ‚Pink Blush‘ sowie ‚Pleasant View‘ (beide rosa) und ‚San Carlos Festival‘ (rotviolett).[10][9] Salvia ‚Christine Yeo‘ (hellviolett bis rosa) ist eine gärtnerische Hybride aus Salvia chamaedryoides × Salvia microphylla.[9] Der Johannisbeer-Salbei passt beispielsweise gut zu farblich abgestimmten Sorten des Straucheibisch oder zur China-Rose ‚Mutabilis‘ mit ihren veränderlichen Blütenfarben von Gelb über Rosa zu Purpur-Karminrot.[9][11]

Die Laubblätter des Johannisbeer-Salbeis duften angenehm nach Schwarzer Johannisbeere und können frisch oder getrocknet als Blattgewürz, beispielsweise zur Aromatisierung von Süßspeisen, verwendet werden. Aus den Blättern wird in Mexiko der Kräutertee „mirto de montes“ hergestellt. Ein Aufguss aus den Blüten und Blättern wird in der mexikanischen Volksmedizin zur Fiebersenkung verwendet.[12]

Literatur

  • Betsy Clebsch: The New Book of Salvias: Sages for every Garden. Timber Press, 2003, ISBN 0-88192-560-8, S. 192–196.
  • John Sutton: The Gardener's Guide to Growing Salvias. Timber Press, 1999, ISBN 0-88192-474-1, S. 117–119.
  • John Whittlesey: The Plant Lovers's Guide to Salvias. Timber Press, 2014, ISBN 978-1-60469-419-2, S. 131–133.

Einzelnachweise

  1. Petra Wester, Regine Claßen-Bockhoff: Pollination Syndromes of New World Salvia Species with Special Reference to Bird Pollination 1. In: Annals of the Missouri Botanical Garden. Band 98, Nr. 1, S. 101–155, Missouri Botanical Garden Press 2011. (PDF) S. 153.
  2. Salvia microphylla bei Chromosome Counts Database = CCDB: (ccdb.tau.ac.il)
  3. Salvia microphylla im Germplasm Resources Information Network (GRIN), USDA, ARS, National Genetic Resources Program. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. Abgerufen am 7. Februar 2021.
  4. R. Govaerts, 2003: World Checklist of Selected Plant Families Database in ACCESS: 1-216203. The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew. In: Salvia microphylla Datenblatt bei Plants of the World online = POWO.
  5. Aimé Bonpland, Alexander von Humboldt, Karl Sigismund Kunth: Nova genera et species plantarum, quas in peregrinatione ad plagam aequinoctialem orbis novi collegerunt Bonpland et Humboldt. Band 2, 1818, S. 295. eingescannt bei biodiversitylibrary.org.
  6. a b c d R. Govaerts, 2003: World Checklist of Selected Plant Families Database in ACCESS: 1-216203. The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew. In: Rafaël Govaerts (Hrsg.): Salvia microphylla. In: World Checklist of Selected Plant Families (WCSP) – The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew, abgerufen am 7. Februar 2021.
  7. R. Govaerts, 2003: World Checklist of Selected Plant Families Database in ACCESS: 1-216203. The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew. In: Salvia ×jamensis Datenblatt bei Plants of the World online = POWO
  8. Jay B. Walker, Kenneth J. Sytsma, Jens Treutlein, Michael Wink: Salvia (Lamiaceae) is not monophyletic: implications for the systematics, radiation, and ecological specializations of Salvia and tribe Mentheae. In: American Journal of Botany. Band 91, Nr. 7, 2004, S. 1115–1125, doi:10.3732/ajb.91.7.1115.
  9. a b c d John Whittlesey: The Plant Lovers's Guide to Salvias. Timber Press, 2014, ISBN 978-1-60469-419-2, S. 131–133, S. 73.
  10. a b Betsy Clebsch: The New Book of Salvias: Sages for every Garden. Timber Press, 2003, ISBN 0-88192-560-8, S. 192–196.
  11. John Sutton: The Gardener's Guide to Growing Salvias. Timber Press, 1999, ISBN 0-88192-474-1, S. 117–119.
  12. Salvia microphylla bei Plants For A Future, abgerufen am 7. Februar 2021.
 src=
Dieser Artikel behandelt ein Gesundheitsthema. Er dient nicht der Selbstdiagnose und ersetzt nicht eine Diagnose durch einen Arzt. Bitte hierzu den Hinweis zu Gesundheitsthemen beachten!
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DE

Johannisbeer-Salbei: Brief Summary ( Alemão )

fornecido por wikipedia DE

Der Johannisbeer-Salbei (Salvia microphylla), auch Myrten-Salbei genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Salbei (Salvia) innerhalb der Familie der Lippenblütler (Lamiaceae). Sie in Arizona und Mexiko beheimatet und wird beispielsweise als Zierpflanze verwendet.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DE

Salvia microphylla ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

Salvia microphylla, the baby sage, Graham's sage, or blackcurrant sage, is an evergreen shrub found in the wild in southeastern Arizona and the mountains of eastern, western, and southern Mexico. It is a very complex species which easily hybridizes, resulting in numerous hybrids and cultivars brought into horticulture since the 1990s. The specific epithet microphylla, from the Greek, means "small leaved". In Mexico it is called mirto de montes, or "myrtle of the mountains".[1]

Description

S. microphylla 'Hot Lips'

Salvia microphylla grows to 1 to 1.3 m (3.3 to 4.3 ft) tall and wide, blooming in its first year and growing to full size in its second year. The leaves are ovate shaped, of varying sizes, and smooth or lightly covered with hairs. When crushed, the leaves have a strong fragrance, which has been described as pleasant and mint-like, but also as similar to that of blackcurrants, leading to the use of "blackcurrant sage” as an English name for this species.[2] It sometimes spreads underground, producing dense patches.[1]

Along with its cultivars and hybrids, S. microphylla blooms heavily in late spring and again in autumn, with sporadic flowering year-round in mild conditions. The flowers are arranged in whorls, with a wide range of color: magenta, red, pink, and rose.[1]

Taxonomy

S. microphylla

Botanist Carl Epling considered Salvia microphylla to have three geographical races, though the wide variation still causes confusion today, and there are conceivably more than three races. Adding to the confusion, Salvia microphylla is often mistaken for Salvia greggii, with which it frequently hybridizes. Epling distinguishes between the two by the S. microphylla leaves, which have serrated edges, compared to the narrow, elliptic, and smooth-edged S. greggii leaves — and by a pair of papillae inside the S. microphylla corolla.[1]

In the U.S. it is sometimes called "Graham's sage," as it was named Salvia grahamii by George Bentham. It was also named Salvia neurepia by Merritt Lyndon Fernald. Both these botanic names are considered invalid as they are later than microphylla.

There is also confusion between Salvia microphylla and Salvia lemmonii, which was named by Asa Gray. Later, Gray began calling it Salvia microphylla var. wislizeni, considering it to be a variety of S. microphylla, though most taxonomies still consider S. lemmonii to be a unique species.[1] S. lemmonii has leaves that are 1.5 to 3 cm (0.59 to 1.18 in) long, which are furry and sharp-pointed, along with flowers that are often vermilion or magenta, with the inflorescence shorter than that of S. microphylla. var. neurepia.[3]

Cultivars and hybrids

Some cultivars are hybrids with Salvia greggii (known as Salvia × jamensis) and other Salvia species; collectively they may be called "Mexican salvias".[4] Technically they are evergreen shrubs or sub-shrubs, though they are not reliably hardy and are also short-lived. However, they are easy to propagate from cuttings. Those marked AGM have gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit.[5]

  • 'Alba': White flowers
  • 'Blush Pink': Rich pink flowers[3]
  • 'Cerro Potosi':AGM[6] Large vibrant magenta flowers
  • 'Desert Blaze': Bright red flowers, variegated yellow and green leaves
  • 'Forever Red': Shrublike, long-blooming, scarlet flowers
  • 'Graham's Sage': Many red flowers blooming simultaneously
  • 'Hoja Grande': Magenta-red flowers and dark green leaves
  • 'Hot Lips':AGM[7] Flowers with a white base and bright red top
  • 'James Compton': Oval, serrated leaves; large, dark crimson flowers[3]
  • 'Kew Red': Vigorous grower with vivid red flowers
  • 'La Foux': Deep crimson flowers with dark calyces
  • 'La Trinidad Pink': Bright pink flowers
  • var. neurepia (Fern.) Epling: Flowers cherry red in autumn[3]
  • 'Newby Hall': 6 feet (2m),[3] bright scarlet flowers
  • 'Oxford': Dark pink flowers
  • 'Pat Vlasto' (S. × jamensis): Leaves unserrated; peach-orange blossoms[3]
  • 'Pink Blush': Free flowering, rose-magenta flowers
  • 'Pleasant View': Pink flowers
  • 'Red Velvet': Lustrous red flowers
  • ‘Ribambelle’:AGM[8] a profusion of salmon pink flowers
  • 'Rosita': Repeat bloomer with bright candy-pink flowers
  • 'Royal Bumble':agm[9] large deep crimson flowers on a bushy evergreen plant
  • 'Ruth Stungo': Leaves variegated green and white[3]
  • 'San Carlos Festival: magenta-scarlet flowers, gray-green leaves
  • 'Trebah': Upright, lilac white flowers
  • 'Trelawney': Upright, rose-pink flowers
  • 'Trelissick': Upright, creamy yellow flowers
  • 'Trenance': Upright, lilac-pink flowers
  • 'Trewithin': Upright, cerise flowers
  • 'Wild Watermelon': large pink flowers with dark calyces[1]

Uses

Salvia microphylla is grown in central Mexico as a medicinal plant, and used for making tea.[10]

References

  1. ^ a b c d e f Clebsch, Betsy; Barner, Carol D. (2003). The New Book of Salvias. Timber Press. pp. 192–193. ISBN 978-0-88192-560-9.
  2. ^ See e.g. Norfolk Herbs online catalogue, archived from the original on 16 July 2011, retrieved 20 August 2010
  3. ^ a b c d e f g Mark Griffiths. Index of Garden Plants, 2nd American Edition. (Portland, Oregon: Timber Press, 1995; ISBN 0-88192-246-3).
  4. ^ Dyson, William (September 2015). "RHS trial of Mexican Salvia". The Plantsman. New Series. 14 (3): 158–164.
  5. ^ "AGM Plants - Ornamental" (PDF). Royal Horticultural Society. July 2017. p. 94. Retrieved 12 October 2018.
  6. ^ "RHS Plantfinder - Salvia microphylla 'Cerro Potosi'". Retrieved 12 October 2018.
  7. ^ "RHS Plantfinder - Salvia 'Hot Lips'". Retrieved 12 October 2018.
  8. ^ "RHS Plantfinder - Salvia 'Ribambelle'". Retrieved 23 September 2018.
  9. ^ "Salvia 'Royal Bumble'". RHS. Retrieved 5 March 2021.
  10. ^ Hanelt, Peter; Büttner, R.; Mansfeld, Rudolf; Kilian, Ruth (2001). Mansfeld's Encyclopedia of Agricultural and Horticultural Crops. Springer. p. 2022. ISBN 978-3-540-41017-1.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Salvia microphylla: Brief Summary ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

Salvia microphylla, the baby sage, Graham's sage, or blackcurrant sage, is an evergreen shrub found in the wild in southeastern Arizona and the mountains of eastern, western, and southern Mexico. It is a very complex species which easily hybridizes, resulting in numerous hybrids and cultivars brought into horticulture since the 1990s. The specific epithet microphylla, from the Greek, means "small leaved". In Mexico it is called mirto de montes, or "myrtle of the mountains".

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Salvia microphylla ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

Salvia microphylla (baby sage, Graham's sage) es una especie de arbusto perenne de la familia de las lamiáceas. Es originaria del sudeste de Arizona y de las montañas del este, oeste y sur de México. Es una especie que fácilmente hibrida, resultando numerosos cultivares que aparecen en la horticultura desde 1990. En México es llamada mirto de monte, o mirto de las montañas.[1]

Descripción

 src=
S. Microphylla var. "Hot Lips"

Salvia microphylla es un arbusto muy ramificado que puede alcanzar los 120 cm de altura. Las hojas son más o menos ovaladas con olor a menta. Los tallos son pubescentes y pueden presentar coloraciones rojizas. Las flores, de color rojo intenso, se disponen de forma opuesta en racimos alargados de hasta 20 cm.

 src=
S. Microphylla

El botánico Carl Epling considera que Salvia microphylla tiene tres variantes, aunque su amplia variación sigue causando confusión hoy en día. Salvia microphylla se confunde a menudo con Salvia greggii, con la que con frecuencia hibrida. Epling distingue entre las dos porque las hojas de S. microphylla tienen bordes dentados, en comparación con las hojas estrechas, elípticas, lisas y con filo de S. greggii.[1]

 src=
Flores
 src=
Vista de la planta

Usos

Salvia microphylla se cultiva en el centro de México como planta medicinal, y a veces se usa para hacer té.[2]

El empleo primordial de esta planta es como somnífero en la zona centro del país, en los estados de Morelos, Puebla, Veracruz y Estado de México.

En cambio sólo en Puebla se hace referencia del uso medicinal para el tratamiento de problemas de la mujer como cólicos premenstruales, hemorragia vaginal, para limpiar a las mujeres de parto reciente y sólo en el Estado de México es mencionada para enfriamientos después del parto.

Se dice que es útil en problemas dérmicos como granos, salpullido, sarampión y escarlatina con calentura, usando para la cura de estas dos últimas el cocimiento de hojas de tisimbaregne junto con rambaregne y bombaregne (spp. n/ r), aplicado en baños dos veces al día.

Sirve en trastornos digestivos como "bilis", diarrea, disentería, empacho, infecciones estomacales, inflamación del estómago y vómito.

Historia

Las únicas referencias encontradas corresponden a Paul Stanley y Alfonso Herrera Fernández, ya en el siglo XX y ninguno describe usos medicinales.

Química

Lo poco que se conoce de la química del mirto se debe a tres investigaciones recientes realizadas en México. Las partes aéreas (tallos hojas y flores) contienen un aceite esencial del que se aisló el tereftalato de dimetilo. Contiene además los diterpenos neo-7-alfa-hidroxi-sandaracopimárico. En la variedad neurepia de origen mexicano se han identificado los triterpenoides: ácido ursólico y beta sitosterol. Se ha detectado la presencia de alcaloides, aceites esenciales, taninos, azúcares y triterpenos en esta especie.[3]

También se cultiva como planta ornamental para su uso en jardines.

Taxonomía

Salvia microphylla fue descrita por Carl Sigismund Kunth y publicado en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2: 295. 1817[1818].[4]

Etimología

Ver: Salvia

microphylla: epíteto latino que significa con "hojas pequeñas".

Variedades y sinonimia

var. microphylla. Desde Arizona hasta Guatemala.

  • Salvia grahamii Benth., Edwards's Bot. Reg. 16: t. 1370 (1831).
  • Lesemia coccinea Raf., Fl. Tellur. 3: 91 (1837).
  • Salvia obtusa M.Martens & Galeotti, Bull. Acad. Roy. Sci. Bruxelles 11(2): 72 (1844).
  • Salvia lemmonii A.Gray, Proc. Amer. Acad. Arts 20: 309 (1885).
  • Salvia odoratissima Sessé & Moc., Fl. Mexic.: 7 (1892).
  • Salvia gasterantha Briq., Bull. Herb. Boissier 4: 858 (1896).

var. neurepia (Fernald) Epling, Repert. Spec. Nov. Regni Veg. Beih. 110: 278 (1939). De México.

  • Salvia neurepia Fernald, Proc. Amer. Acad. Arts 35: 535 (1900).[5]

Nombres comunes

  • Castellano: Diente de acamaya, Hierba de mirto, Mastranzo, Ramo hermoso, Salvia granadina, Salvia micro, Salvia rosa o Verbena.[6]

Referencias

  1. a b Clebsch, Betsy; Carol D. Barner (2003). The New Book of Salvias. Timber Press. pp. 192-193. ISBN 9780881925609. La referencia utiliza el parámetro obsoleto |coautores= (ayuda)
  2. Hanelt, Peter; R. Büttner (2001). Mansfeld's Encyclopedia of Agricultural and Horticultural Crops. Rudolf Mansfeld, Ruth Kilian. Springer. p. 2022. ISBN 9783540410171. La referencia utiliza el parámetro obsoleto |coautores= (ayuda)
  3. «Salvia microphylla en Medicina tradicional mexicana». Archivado desde el original el 14 de octubre de 2013. Consultado el 17 de septiembre de 2014.
  4. «Salvia microphylla». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 8 de diciembre de 2012.
  5. «Salvia microphylla». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultado el 15 de abril de 2010.
  6. Salvia microphylla en Herbario virtual

 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Salvia microphylla: Brief Summary ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

Salvia microphylla (baby sage, Graham's sage) es una especie de arbusto perenne de la familia de las lamiáceas. Es originaria del sudeste de Arizona y de las montañas del este, oeste y sur de México. Es una especie que fácilmente hibrida, resultando numerosos cultivares que aparecen en la horticultura desde 1990. En México es llamada mirto de monte, o mirto de las montañas.​

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Salvia microphylla ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

La Sauge de Graham ou Sauge à petites feuilles (Salvia microphylla) est une espèce de plante appartenant à la famille des Lamiacées. Elle pousse à l'état sauvage dans le sud de l'Arizona et les montagnes de l'est, de l'ouest et du sud du Mexique. Cette espèce s'hybridant facilement, de nombreux hybrides et cultivars ont été introduits dans l'horticulture depuis les années 1990.

Étymologie et histoire

Le nom générique Salvia est un emprunt au latin saluia désignant diverses sauges[1] chez Pline (H.N. 22, 146), terme dérivant lui-même de saluus « plante donnant la santé ». L'épithète spécifique « microphylla » signifie en grec « petites feuilles ». Au Mexique, il est appelé « mirto de monte », c’est-à-dire : « myrte des montagnes » ou « myrte de brousse ».

Cette espèce est parfois encore nommée Salvia grahamii, Sauge de Graham[n 1].

L'espèce a été décrite par le botaniste allemand Karl Sigismund Kunth qui a consacré 24 ans de sa vie à déterminer la collection de 70 000 spécimens ramenés par Alexander von Humboldt (1769-1859) et Aimé Bonpland de leur voyage en Amérique du Sud.

Description

La sauge à petites feuilles est un arbrisseau de 1 m à 1,30 m de haut et de large, de port dressé. Toutes les parties sont fortement aromatiques. Les rameaux sont tétragones (à 4 angles) et pubescents[2].

Les feuilles opposées, de forme elliptique à ovale, sont portées par un pétiole de 1 à 1,5 cm de long. Le limbe de taille variable (en gén. de longueur double du pétiole), aux marges crénelées, est vert foncé. À la moindre manipulation, les feuilles dégagent une forte odeur semblable à celle de la menthe et du cassis.

Les fleurs croissent en épis terminal, constitué d'une série de verticilles de fleurs, à l'extrémité des rameaux. Le calice est tubuleux, strié, hirsute, bilabié, la lèvre inférieure est bifide. La corolle est rouge pourpre à rose foncé (à l'état sauvage[3]) de longueur triple du calice, le tube est renflé. La lèvre inférieure, bilobée, s'étale largement ; la lèvre supérieure est petite, en forme de casque.

La floraison s'étale de mai aux gelées.

Distribution

Salvia microphylla est originaire du sud des États-Unis et du Mexique.

La plante est cultivée dans de nombreuses régions du monde. Elle est subspontanée en région méditerranéenne.

Synonymes

Selon The Plant List[4], les synonymes sont :

  • Salvia gasterantha Briq.
  • Salvia grahamii Benth.
  • Salvia lemmonii A.Gray
  • Salvia obtusa M.Martens & Galeotti
  • Salvia odoratissima Sessé & Moc.

Cultivars et hybrides

La sauge sauvage Salvia microphylla s'hybridant facilement, de nombreux cultivars, de couleurs très variées, ont été créés.

  • var 'neurepia' : feuillage vert pâle, fleur rouge foncé[5].
  • var 'wislizenii' (syn. Salvia lemmonii) : plus compact, fleur rouge vermillon
  • 'Alba': fleur blanche
  • 'Blush Pink': fleur rose[6]
  • 'Cerro Potosi': feuille vert foncé, plus arrondi, fleur magenta
  • 'Desert Blaze': fleur rouge écarlate
  • 'Graham's Sage':
  • 'Hoja Grande': fleur magenta et feuille vert sombre
  • 'Hot Lips' : les fleurs changent de couleur en fonction de la température, couleur rouge et blanc
  • 'La Foux': fleur rouge profond et calice noir
  • 'La Trinidad Pink': fleur rose
  • 'Oxford': fleur cramoisie rosé, de 80 cm de haut
  • 'Pink Blush': fleur rose-magenta, végétation vigoureuse, de 60 à 80 cm
  • 'Pleasant View': rose
  • 'Rosita':
  • 'Ruth Stungo': feuillage panaché, vert et blanc, de 60 cm de haut[6]
  • 'Trebah':fleur lilas
  • 'Trelawney':
  • 'Trenance': port dressé, fleurs rose lilas.

Usages

  • Horticole

Salvia microphylla est un arbuste en touffe, au feuillage caduc, demandant une exposition ensoleillée. De culture facile dans les régions tempérées chaudes, cette sauge croît rapidement.

Très florifère, elle reste fleurie de mai aux gelées. Elle résiste jusqu'à −12 °C. Pour garder sa vigueur, on la rabat sévèrement avant l'hiver. Plus la taille sera drastique, plus abondante sera la floraison.

La couleur des fleurs de certains cultivars peuvent changer au cours des saisons : rouge au printemps et à l'automne, bicolore (rouge et blanc) durant les mois les plus chauds.

  • Médicinal

Salvia microphylla est communément utilisée en médecine populaire, dans les rituels de guérison au Mexique et en Amérique centrale[3] d'un grand nombre de maux nommés susto, espanto, mal de aire, nervios, mal de ojo, aigre de viento. Une infusion de la plante en fleur est consommée durant toute la journée que dure le rituel.

En dehors de cette médecine populaire, l'usage le plus fréquent de Salvia microphylla est pour les maux d'estomac et les troubles gastro-intestinaux. L'infusion de la plante est prise pour arrêter la diarrhée parfois en association avec la grande camomille (Tanacetum parthenium).

Constituants chimiques

On trouve parmi les constituants chimiques de Salvia microphylla[3],[7] :

  • les triterpénoïdes : 3-acétate d'érythrodiol, lupéol, et acide oléanolique. Ce dernier possède une activité antimicrobienne, antiulcéreuse et anti-inflammatoire.
  • les diterpénoïdes : acide 7alpha-hydroxysandaracopimarique (le plus abondant) et l'acide 7-oxo-sandaracopimarique, 7,15-isopimaradien-14α,18-diol, 1α-hydroxy-neoclerodane-3,13-diene-18,19: 15,16-diolide et l'acide 12-méthoxycarnosique. Ce dernier est modérément actif contre Staphylococcus aureus.
  • les sesquiterpénoïdes : beta-eudesmol, 8alpha-hydroxy-beta-eudesmol
  • ester phénolique : 2-(p-hydroxyphenyl)ethyl eicosaheptanoic acid ester

Notes et références

  1. Jacques André, Les noms des plantes dans la Rome antique, Les Belles Lettres, 2010
  2. Référence Biodiversity Heritage Library : 5270#page/300
  3. a b et c Aaron Allon Jenks, Systematics and Ethnobotany of Salvia Subgenus Calosphace and Origins of the Hallucinogenic Sage, Salvia divinorum, Dissertation, University of California, 2009
  4. (en) Référence The Plant List : Salvia microphylla Kunth (Source: KewGarden WCSP)
  5. Natacha Mauric, « Salvia microphylla - Sauge à petites feuilles »
  6. a et b Mark Griffiths. Index of Garden Plants, 2nd American Edition. (Portland, Oregon: Timber Press, 1995; (ISBN 0-88192-246-3)).
  7. Aydogmuş Z1, Yeşilyurt V, Topcu G., « Constituents of Salvia microphylla. », Natural Product Research: Formerly Natural Product Letters, vol. 20, no 8,‎ 2006
  1. Cette espèce synonyme fut décrite en 1830 par George Bentham, qui la considérait comme une « alliée proche de S. microphylla de Kunth » décrite douze ans plus tôt par Karl Sigismund Kunth

Annexes

Références taxinomiques

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Salvia microphylla: Brief Summary ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

La Sauge de Graham ou Sauge à petites feuilles (Salvia microphylla) est une espèce de plante appartenant à la famille des Lamiacées. Elle pousse à l'état sauvage dans le sud de l'Arizona et les montagnes de l'est, de l'ouest et du sud du Mexique. Cette espèce s'hybridant facilement, de nombreux hybrides et cultivars ont été introduits dans l'horticulture depuis les années 1990.

 src=

Salvia microphylla

 src=

Salvia microphylla, verticille de 2 fleurs

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Salvia microphylla ( Indonésio )

fornecido por wikipedia ID

Salvia microphylla adalah spesies tumbuhan yang tergolong ke dalam famili Lamiaceae. Spesies ini juga merupakan bagian dari ordo Lamiales. Spesies Salvia microphylla sendiri merupakan bagian dari genus Salvia.[1] Nama ilmiah dari spesies ini pertama kali diterbitkan oleh Kunth.

Referensi

  1. ^ The Plant List (2010). "Salvia viscosa". Diakses tanggal 14 Juni 2019.




 src= Artikel bertopik tumbuhan ini adalah sebuah rintisan. Anda dapat membantu Wikipedia dengan mengembangkannya.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Penulis dan editor Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ID

Salvia microphylla: Brief Summary ( Indonésio )

fornecido por wikipedia ID

Salvia microphylla adalah spesies tumbuhan yang tergolong ke dalam famili Lamiaceae. Spesies ini juga merupakan bagian dari ordo Lamiales. Spesies Salvia microphylla sendiri merupakan bagian dari genus Salvia. Nama ilmiah dari spesies ini pertama kali diterbitkan oleh Kunth.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Penulis dan editor Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ID

Salvia microphylla ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Salvia microphylla là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được Kunth miêu tả khoa học đầu tiên năm 1818.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Salvia microphylla. Truy cập ngày 5 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết về tông hoa môi Mentheae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI

Salvia microphylla: Brief Summary ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Salvia microphylla là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được Kunth miêu tả khoa học đầu tiên năm 1818.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI