nomes no trilho de navegação
La girafa (Giraffa camelopardalis) és un mamífer artiodàctil, nadiu d'Àfrica[1] i conegut sobretot perquè és la més alta de totes les espècies vivents d'animals terrestres. Els mascles poden arribar a mesurar de 4,8 a 5,5 m d'altura i pesar fins a 900 kg. El nom comú 'girafa' i primer terme del nom binomial giraffa prové de l'àrab الزرافة ziraafa o zurapha, que significa "alta". El segon terme que dóna nom a l'espècie 'camelopardalis' prové del grec καμηλοπάρδαλη camelopardale i del llatí camelopardalis, que significa "camell lleopard" ja que anteriorment, es pensava que era fruit de l'encreuament d'un camell i un lleopard. Originària d'Àfrica, la girafa està emparentada amb cèrvids i bovins, però pertany a una altra família, els giràfids (Giraffidae), que comprèn únicament la girafa i els seus parents més propers.
Les girafes són famoses pel seu coll llarg, que mesura aproximadament 2 metres de longitud. Aquest coll és hereditari i passa d'una girafa a l'altra. El coll els permet arribar a les fulles més altes i tendres dels arbres també els permet això les seves llargues potes davanteres, que són molt més llargues que les del darrere. L'estructura òssia del coll no difereix de la d'altres mamífers: no té vèrtebres addicionals, però cadascun dels 7 ossos és molt més allargat. A més té unes petites banyes, anomenades «ossicons», que estan recobertes per la pell. Moltes altres petites modificacions de l'estructura de la girafa han evolucionat, especialment en el sistema circulatori. El cor d'una girafa ha de generar prop del doble de la pressió sanguínia normal d'un mamífer de gran grandària per mantenir el flux de sang al cervell en contra de la gravetat. En la part superior del coll, un complex sistema de regulació de la pressió repti mirabile, prevé l'excés de sang al cervell quan la girafa baixa el seu cap per beure. Inversament, els vasos sanguinis en la part inferior de les potes estan sota una gran pressió. En altres animals, aquesta pressió forçaria a la sang a ser expulsada a través de les parets capil·lars. No obstant això, les girafes tenen una gruixuda capa de pell molt ajustada en les seves extremitats inferiors, la qual manté la pressió extravascular alta de la mateixa manera que un vestit-g d'un pilot.
El so que emeten gràcies als seus enormes pulmons no és audible per l'orella humana, ja que es comuniquen entre elles i d'altres animals a través de l'infrasò.
La llengua és de color negre i és tan llarga (45 cm) que li permet usar-la per netejar-se les orelles. Posseïx dues banyes i una petita protuberància al mig del front, una cresta òssia, a causa d'un desenvolupament excessiu dels ossos frontals i nasals. La boca és diferent de la d'altres rumiants: el seu llavi superior no està enfonsat com el del camell, està recobert de pèls i té una forma més angulosa. Tenen un enginyós sistema que els permet obrir i tancar, a voluntat, les fosses nasals. Això els permet recobrir les cavitats olfactives per impedir l'entrada de pols, especialment quan el vent forma remolins.
El pelatge és de color groc, sembrat de taques bastants grans, de format irregular i color marró clar o fosc, sent les taques del coll i cames més petites. La part inferior de les potes i el ventre és blanca i no presenta taques.
Les girafes viuen en grups de 20 a 30 exemplars, gairebé tots joves, ja que en envellir busquen la solitud.
No dormen més de 5 a 7 minuts de l'estirada, en total, al dia arriben a les 2 h de son.
Són capaces de córrer a 60 km per hora.
La gestació d'una girafa dura 14 o 15 mesos; neix una sola criatura. La mare dóna a llum dreta i el sac embrionari es trenca quan el bebè cau al sòl. Les girafes nounades mesuren prop d'1,8 m i pesen aproximadament 50 quilos. A les poques hores d'haver nascut, les criatures poden córrer i no es distingeixen d'una criatura d'una setmana d'edat.
Durant les dues primeres setmanes passen la major part del temps recolzades, protegides per la seva mare. Mentre que les girafes adultes són massa grans per ser atacades per la majoria dels depredadors, les més joves poden ser presa de lleons, lleopards, hienes i gossos salvatges. La criatura es torna independent al voltant dels 18 mesos i s'alimenta de la llet materna fins a aquesta edat. Només un 25–50% de les girafes arriben a l'edat adulta; i aquestes tenen un terme mitjà de vida d'entre 20 i 26 anys
El règim alimentari de la girafa concorda amb el seu físic; menja les fulles dels arbres per les que fa servir la seva llarga llengua. Les que viuen al sud d'Àfrica prefereixen les branques i fulles que tenen espines. Quan es nodreix amb aliments frescos i sucosos pot romandre molt de temps sense aigua, però en les èpoques de sequera recorre diversos quilòmetres per beure en les llacunes pantanoses, o als tolls. L'aliment preferit de la girafa és l'acàcia, arbre que creix a la sabana africana, sent un animal altament selectiu en el que menja quan té aliment per triar. A pesar d'això en cas de necessitat no té problema en adaptar-se a altres aliments. També consumeix altre tipus d'arbres així com herbes. Per beure aigua i alimentar-se amb herbes la girafa ha d'ajupir-se, el que la col·loca en una posició vulnerable.
La llengua de la girafa així com el seu aparell digestiu adaptat li permet alimentar-se amb vegetals espinosos, els quals digereix sense cap mena de problema. Les girafes passen entre 16 i 20 hores al dia alimentant-se i poden fer-ho durant l'etapa més calorosa del dia quan té criatures, ja que els depredadors a aquesta hora estan inactius. Poden arribar a menjar 65 kg de vegetals. La girafa, igual que les vaques, és un animal rumiant comptant amb quatre estómacs i la seva digestió és similar a la de la resta dels remugants (la digestió pren un temps relativament llarg).
El desembre de 2007 un equip de genetistes de la UCLA dirigit pel Dr. David Brown sembla haver demostrat que s'ha de reconsiderar la taxonomia de les girafes, considerant que per diferències de genoma, probablement en lloc de les subespècies abans exposades, hi ha almenys quatre espècies de girafes, ja que els individus de cadascuna d'aquestes probables espècies no s'aparella amb els de les altres encara que estiguin habitant la mateixa zona, en efecte algunes de les suposades subespècies i probablement espècies s'han separat de les altres en períodes remots que van dels 500 mil al milió d'anys abans del present.
Les girafes foren mal conegudes a Occident fins al Renaixement però en canvi predominen entre les referències àrabs. Fou l'animal escollit per Jean-Baptiste Lamarck per explicar part de les seves teories sobre l'evolució, il·lustrant com aquests animals van desenvolupar un coll llarg per arribar a un menjar situat a més alçada.
A Tailàndia és un dels indrets on el coll llarg és vist com a atribut de bellesa, per això les dones kayan se l'allarguen des de petites, costum que els ha valgut el sobrenom de "dones girafa" o "Deli" el qual prové d'una antiga tradició Tailandesa que segueixen des de fa centenars d'anys.
Algunes girafes de ficció cèlebres són el personatge de Melman, de la franquícia Madagascar (pel·lícula). És la mascota de l'empresa de joguines Toys "R" Us.
A l'inici de la Rambla de Catalunya, un carrer de Barcelona, apareix una escultura denominada La girafa coqueta.
La girafa (Giraffa camelopardalis) és un mamífer artiodàctil, nadiu d'Àfrica i conegut sobretot perquè és la més alta de totes les espècies vivents d'animals terrestres. Els mascles poden arribar a mesurar de 4,8 a 5,5 m d'altura i pesar fins a 900 kg. El nom comú 'girafa' i primer terme del nom binomial giraffa prové de l'àrab الزرافة ziraafa o zurapha, que significa "alta". El segon terme que dóna nom a l'espècie 'camelopardalis' prové del grec καμηλοπάρδαλη camelopardale i del llatí camelopardalis, que significa "camell lleopard" ja que anteriorment, es pensava que era fruit de l'encreuament d'un camell i un lleopard. Originària d'Àfrica, la girafa està emparentada amb cèrvids i bovins, però pertany a una altra família, els giràfids (Giraffidae), que comprèn únicament la girafa i els seus parents més propers.
