El lèmur de front vermell (Eulemur rufifrons) és una espècie de primat del grup dels lèmurs (Lemuriformes). L'any del 2001 se'l descrigué com a part de l'espècie Eulemur rufus. Tanmateix, el 2008 R. Mittermeier et al. es basaren en diferències morfològiques i genètiques per separar aquesta espècie en dues de diferents: el lèmur bru de front vermell (que conservà el nom científic Eulemur rufus) i el lèmur de front vermell, al qual assignaren el nom Eulemur rufifrons.
El lèmur de front vermell (Eulemur rufifrons) és una espècie de primat del grup dels lèmurs (Lemuriformes). L'any del 2001 se'l descrigué com a part de l'espècie Eulemur rufus. Tanmateix, el 2008 R. Mittermeier et al. es basaren en diferències morfològiques i genètiques per separar aquesta espècie en dues de diferents: el lèmur bru de front vermell (que conservà el nom científic Eulemur rufus) i el lèmur de front vermell, al qual assignaren el nom Eulemur rufifrons.
Lemur rudočelý (Eulemur rufifrons) je druh lemura žijící na Madagaskaru.
Tento lemur má za sebou komplikovanou taxonomickou historii. Do roku 2001 byl veden jako poddruh lemura bělohlavého (Eulemur fulvus). V tom roce byl E. fulvus rozdělen na několik druhů, z nichž jeden byl lemur červenavý (E. rufus). Ten byl v roce 2008 (na základě zkoumání publikovaného r. 2007) rozdělen na lemura rudočelého (E. rufifrons) a lemura červenavého (E. rufus). K odštěpení došlo na základě genetické a morfologické odlišnosti. Tato zkoumání dále zjistila, že lemur rudočelý je více příbuzný lemurovi běločelému (E. albifrons) a lemurovi Sanfordovu (E. sanfordi) než lemurovi červenavému.[2]
Lemur rudočelý žije na západě a jihozápadě Madagaskaru, jižně od řeky Tsiribihina a na jihovýchodě Madagaskaru v pásu od řeky Mangoro a Onive k Andringitra Massif. Jeho biotopem na západě jsou suché nížinné lesy, na východě pak vlhké tropické lesy středních a vyšších nadmořských výšek (až do 1670 m n. m.).[3]
Jeho tělo měří 35 až 48 cm a ocas 45 až 55 cm. Váží mezi 2,2 až 2,3 kg.[4] Zbarvení srsti je převážně šedé s černou barvou na obličeji. Okolo očí je srst bílá. Samci mají bílé zbarvení výrazné a rovněž jasně patrné vousy, u samic je tatáž oblast spíše krémová nebo nazrzlá, vousy málo patrné. Temeno je zrzavé.
Mezi chováním populací na západě a východě panují značné rozdíly. Západní populace žijí na menších územích a vykazují vyšší populační hustotu. Východní populace obývají území až o 100 hektarech. Lemuři rodočelí žijí ve skupinách čítajících 4 až 18 jedinců, přičemž západní populace bývají v průměru o jednoho člena větší (9 ku 8).[3] Skupinové chování nevykazuje žádnou striktní hierarchii a vnitroskupinová agresivita se zdá být velmi nízká.[4] Jedná se převážně o denní tvory. Nicméně západní populace se může uchylovat i k nočnímu způsobu života během suchých období, východní populace nikoliv.
Potrava zahrnuje listy, semena, ovoce, nektar a květy. Západní populace jí méně pestrou stravu, které výrazně dominují listy.[4]
Rozmnožování je sezónní záležitostí, k páření dochází v červnu, k narození mláďat v září až říjnu. V západních populacích si jeden samec přivlastňuje všechny samice ze skupiny, na východě k tomu nedochází.[3]
Hlavní hrozbou pro tento druh je ztráta biotopu z důvodu vypalování a těžby lesů. Dalším nebezpečím je lov na jídlo - jedná se o nejčastěji lovené lemury na Madagaskaru.[3]
Hlavním ochranným opatřením je zakládání národních parků. Lemuři rudočelí jsou Mezinárodním svazem ochrany přírody vedeni jako taxon téměř ohrožený a v úmluvě o obchodu se zvířaty CITES jsou zahrnuti do nejpřísnější kategorie Appendix I.[3]
V tomto článku byl použit překlad textu z článku Eulemur rufifrons na anglické Wikipedii.
Obrázky, zvuky či videa k tématu Lemur rudočelý ve Wikimedia Commons
Lemur rudočelý (Eulemur rufifrons) je druh lemura žijící na Madagaskaru.
Der Rotstirnmaki (Eulemur rufifrons) ist eine Primatenart aus der Gruppe der Lemuren (Lemuriformes). Im Jahr 2001 wurde er als eine vom Braunen Maki eigenständige Art mit dem wissenschaftlichen Namen Eulemur rufus anerkannt, 2008 wurde diese Art von R. Mittermeier et al. anhand morphologischer und genetischer Unterschiede in zwei Arten, den Roten Maki (der den Namen Eulemur rufus beibehielt) und den Rotstirnmaki (der jetzt den Namen Eulemur rufifrons trägt) geteilt.
Rotstirnmakis erreichen eine Kopfrumpflänge von 35 bis 48 Zentimetern, der Schwanz ist mit 45 bis 55 Zentimetern deutlich länger als der Rumpf. Das Gewicht beträgt 2 bis 2,8 Kilogramm. Das Fell dieser Tiere ist am Rücken graubraun bis rotbraun und am Bauch hellgrau gefärbt, die Gliedmaßen sind manchmal deutlich brauner als der Rumpf. Die langgestreckte Schnauze, der Bereich um die Augen und die Mitte der Stirn sind schwarz gefärbt, über den Augen, an den Backen und am Hals befinden sich weißgraue Flächen. Die namensgebende Rotfärbung der Oberseite des Kopfes haben nur die Männchen, bei den Weibchen ist dieser Bereich grau gefärbt. Darüber hinaus sind die Backenhaare bei den Männchen deutlich buschiger als bei den Weibchen.
Rotstirnmakis kommen nur auf Madagaskar vor, sie haben ein zweigeteiltes Verbreitungsgebiet. Zum einen leben sie an der Ostküste der Insel von den Flüssen Onive und Mangoro südwärts bis zum Andringitra-Bergland. Zum anderen bewohnen sie die Westküste, hier sind sie vom Fluss Fiherenana bei Toliara im Süden bis zum Fluss Tsiribihina im Norden beheimatet – nördlich des Tsiribihina leben die Roten Makis. Ihr Lebensraum sind Regenwälder im Osten und trockene Laubwälder im Westen.
Diese Primaten sind ausgesprochene Baumbewohner, die selten auf den Boden kommen. Im Geäst bewegen sie sich vierbeinig oder springend fort. Sie sind kathemeral, das heißt, sie haben keinen ausgeprägten Tag-Nacht-Rhythmus und können sowohl am Tag als auch in der Nacht aktiv sein. Sie leben in Gruppen von 4 bis 18 (durchschnittlich 8 bis 10) Tieren zusammen, Gruppen setzen sich aus mehreren Männchen und Weibchen und den gemeinsamen Jungtieren zusammen. Innerhalb der Gruppe gibt es keine erkennbare Rangordnung.
Die Größe der Reviere und die Länge der Tagesstreifzüge ist je nach Lebensraum und Jahreszeit sehr variabel. Während der Regenzeit in den westlichen Wäldern bewohnt eine Gruppe oft nur 1 Hektar und bewegt sich am Tag nicht mehr als 125 bis 150 Meter, in der Trockenzeit steigt die Größe des Streifgebietes auf 12 bis 15 Hektar. In den östlichen Regenwäldern sind die Reviere viel größer, sie können bis zu 100 Hektar umfassen, und die Länge der Tagesstreifzüge kann bis zu 2000 Meter betragen. Die Streifgebiete verschiedener Gruppen überlappen einander, mit lauten Schreien machen sich die Gruppen aufeinander aufmerksam, um direkte Begegnungen zu vermeiden. Kommt es doch zu einer Begegnung, verläuft diese häufig friedlich, es kann aber auch zu aggressiven Auseinandersetzungen kommen.
Früchte machen den Hauptbestandteil der Nahrung aus. Im Westen spielen zusätzlich Blätter, Knospen, Blüten und andere Pflanzenteile eine wichtige Rolle. Tiere an der Ostküste fressen weniger Blätter, vielmehr nehmen sie häufiger Pilze und Kleintiere wie Insekten und Tausendfüßer zu sich. Rotstirnmaki reiben sich mit den Sekreten von Tausendfüßern ein und schlucken diese sogar, wahrscheinlich um sich vor Haut- und Darmparasiten zu schützen.[1]
Die Fortpflanzung ist saisonal: nach einer rund 120-tägigen Tragzeit bringt das Weibchen im September oder Oktober meist ein einzelnes Jungtier zur Welt. Dieses klammert sich zunächst an den Bauch der Mutter, später reitet es auf ihrem Rücken. Mit drei Monaten bewegt sich das Junge selbstständig fort, die Geschlechtsreife tritt mit zwei bis drei Jahren ein.
Die Hauptbedrohung für den Rotstirnmaki stellt die Zerstörung seines Lebensraums durch Brandrodungen und Abholzungen dar, hinzu kommt mancherorts die Jagd wegen seines Fleisches. Die IUCN schätzt, dass die Bestände in den letzten 24 Jahren (3 Generationen) um 20 bis 25 % zurückgegangen sind und listet die Art als „gering gefährdet“ (near threatened).
In Deutschland wird die Art in Jaderberg, Magdeburg, Saarbrücken und Straußberg gepflegt.[2]
Der Rotstirnmaki (Eulemur rufifrons) ist eine Primatenart aus der Gruppe der Lemuren (Lemuriformes). Im Jahr 2001 wurde er als eine vom Braunen Maki eigenständige Art mit dem wissenschaftlichen Namen Eulemur rufus anerkannt, 2008 wurde diese Art von R. Mittermeier et al. anhand morphologischer und genetischer Unterschiede in zwei Arten, den Roten Maki (der den Namen Eulemur rufus beibehielt) und den Rotstirnmaki (der jetzt den Namen Eulemur rufifrons trägt) geteilt.
The red-fronted lemur (Eulemur rufifrons), also known as the red-fronted brown lemur or southern red-fronted brown lemur, is a species of lemur from Madagascar. Until 2001, it was considered a subspecies of the common brown lemur, E. fulvus.[4] In 2001, E. fulvus was split into several separate species, including Eulemur rufus, in which this species was included. In 2008, E. rufus was split into two species, the red lemur (E. rufus) and the red-fronted lemur (E. rufifrons).[3] E. rufus covers the population on the west coast north of the Tsiribihina River and E. rufifrons covers the population on the west coast south of the Tsiribihina River and the population in eastern Madagascar.[3] The species split was based on genetic and morphological evidence.[3] Mitochondrial DNA analysis indicates that E. rufifrons may be more closely related to the common brown lemur (E. fulvus), white-headed lemur (E. albifrons) and Sanford's brown lemur (E. sanfordi) than it is to E. rufus.[3]
The red-fronted lemur lives on the western coast of Madagascar between the Tsiribihina River to the north and south of the Fiheranana River and in eastern Madagascar from the Mangoro River and Onive River to the Andringitra Massif.[3] It lives in dry lowland forests.[5] It has a head and body length of 35 to 48 centimetres (14 to 19 in) and with a 45 to 55 centimetres (18 to 22 in) tail.[5] Its weight ranges between 2.2 and 2.3 kilograms (4.9 and 5.1 lb). It has a gray coat and black face, muzzle and forehead, plus a black line from the muzzle to the forehead, with white eyebrow patches.[5] Males have white or cream colored cheeks and beards, while females have rufous or cream cheeks and beards that are less bushy than males.[5]
There is considerable geographic variation in the natural history of this species. Western populations tend to have smaller home ranges and higher population densities than eastern populations, although group size tends to be fairly consistent (generally 4–18 animals, averaging 8–9).[5] None of the studied populations show dominance hierarchies and aggression tends to be low.[5]
Diet is diverse, encompassing leaves, seeds, fruit, nectar and flowers, but more so in eastern populations. Western populations tend to rely more on leaves for their diet.[5] Western populations are primarily diurnal, but increase nocturnal activity during the dry season, while eastern populations show less such dichotomy.[5]
Reproduction is seasonal. In western populations one male usually monopolizes all the females in the group, while in eastern populations such monopolization is less typical.[5]
The red-fronted lemur (Eulemur rufifrons), also known as the red-fronted brown lemur or southern red-fronted brown lemur, is a species of lemur from Madagascar. Until 2001, it was considered a subspecies of the common brown lemur, E. fulvus. In 2001, E. fulvus was split into several separate species, including Eulemur rufus, in which this species was included. In 2008, E. rufus was split into two species, the red lemur (E. rufus) and the red-fronted lemur (E. rufifrons). E. rufus covers the population on the west coast north of the Tsiribihina River and E. rufifrons covers the population on the west coast south of the Tsiribihina River and the population in eastern Madagascar. The species split was based on genetic and morphological evidence. Mitochondrial DNA analysis indicates that E. rufifrons may be more closely related to the common brown lemur (E. fulvus), white-headed lemur (E. albifrons) and Sanford's brown lemur (E. sanfordi) than it is to E. rufus.
Two individuals from Kirindy The red-fronted lemur lives on the western coast of Madagascar between the Tsiribihina River to the north and south of the Fiheranana River and in eastern Madagascar from the Mangoro River and Onive River to the Andringitra Massif. It lives in dry lowland forests. It has a head and body length of 35 to 48 centimetres (14 to 19 in) and with a 45 to 55 centimetres (18 to 22 in) tail. Its weight ranges between 2.2 and 2.3 kilograms (4.9 and 5.1 lb). It has a gray coat and black face, muzzle and forehead, plus a black line from the muzzle to the forehead, with white eyebrow patches. Males have white or cream colored cheeks and beards, while females have rufous or cream cheeks and beards that are less bushy than males.
There is considerable geographic variation in the natural history of this species. Western populations tend to have smaller home ranges and higher population densities than eastern populations, although group size tends to be fairly consistent (generally 4–18 animals, averaging 8–9). None of the studied populations show dominance hierarchies and aggression tends to be low.
Diet is diverse, encompassing leaves, seeds, fruit, nectar and flowers, but more so in eastern populations. Western populations tend to rely more on leaves for their diet. Western populations are primarily diurnal, but increase nocturnal activity during the dry season, while eastern populations show less such dichotomy.
Reproduction is seasonal. In western populations one male usually monopolizes all the females in the group, while in eastern populations such monopolization is less typical.
El lémur pardo de frente roja (Eulemur rufifrons) es una especie de mamífero primate de la familia Lemuridae. Como todos los lémures es endémico de la isla de Madagascar y se distribuye en el tercio meridional en dos poblaciones, una al este y otra al oeste.[2]
Mide entre 48 y 50 cm más la cola que alcanza de 45 a 55 cm. Los machos pesan unos 2 kg y son más ligeros que las hembras que pueden llegar a los 2,5 kg. Son lémures grandes con dimorfismo sexual y parecidos a los lémures rojizos. Los machos y juveniles de ambos sexos son de color gris acero por el dorso y gris beis por el vientre, la corona es rojo oscuro y la cola oscura. Entre la séptima y la decimoséptima semanas las hembras cambian su coloración que es gris marrón verdoso por el dorso y blanco rojizo por el vientre. La cara es rojiza y la cola termina en una mancha anaranjada.
Al oeste de su distribución ocupan bosques secos tropicales, y al este selvas tropicales, hasta los 170 m de altitud. Es una especie simpátrica con el lémur de vientre rojo y con el lémur pardo de cabeza gris.
Se alimenta fundamentalmente de hojas, tallos, vainas, savia, flores y corteza de tamarindo, de frutos de Astrotrichilia asterotricha y grandes semillas de numerosos árboles que recogen en el suelo.
En la población occidental existe un macho dominante en cada grupo de lémures; sin embargo, en la oriental son varios los machos que se aparean dentro de cada grupo. La cópula tiene lugar de mayo a junio y los nacimientos de septiembre a octubre tras unos 120 días de gestación. Las crías son destetadas al cabo de 135 días, en febrero. Las hembras alcanzan la madurez sexual a los tres años.
Es una especie arbórea y catemeral —sus patrones de actividad no se ajustan a un determinado momento del día; son tanto nocturnos como diurnos y crepusculares—. La población occidental, más activos durante el día, aumentan la actividad nocturna durante la estación seca. Su área de campeo oscila entre 25 y 100 ha y los grupos están formados por una media de ocho o nueve individuos, machos y hembras. El núcleo del grupo lo forman hembras parientes cercanas que expulsan a las hijas de hembras subordinadas antes de su madurez sexual. Los machos abandonan el grupo entre los 3 y los 6 años de edad.
Su estatus en la Lista Roja de la UICN es de «casi amenazada» debido a la pérdida de hábitat por quema y transformación en zonas de cultivo, furtivismo y comercio ilegal. Es la especie de lémur más frecuentemente cazada en Madagascar.[2]
El lémur pardo de frente roja (Eulemur rufifrons) es una especie de mamífero primate de la familia Lemuridae. Como todos los lémures es endémico de la isla de Madagascar y se distribuye en el tercio meridional en dos poblaciones, una al este y otra al oeste.
Mide entre 48 y 50 cm más la cola que alcanza de 45 a 55 cm. Los machos pesan unos 2 kg y son más ligeros que las hembras que pueden llegar a los 2,5 kg. Son lémures grandes con dimorfismo sexual y parecidos a los lémures rojizos. Los machos y juveniles de ambos sexos son de color gris acero por el dorso y gris beis por el vientre, la corona es rojo oscuro y la cola oscura. Entre la séptima y la decimoséptima semanas las hembras cambian su coloración que es gris marrón verdoso por el dorso y blanco rojizo por el vientre. La cara es rojiza y la cola termina en una mancha anaranjada.
Al oeste de su distribución ocupan bosques secos tropicales, y al este selvas tropicales, hasta los 170 m de altitud. Es una especie simpátrica con el lémur de vientre rojo y con el lémur pardo de cabeza gris.
Se alimenta fundamentalmente de hojas, tallos, vainas, savia, flores y corteza de tamarindo, de frutos de Astrotrichilia asterotricha y grandes semillas de numerosos árboles que recogen en el suelo.
En la población occidental existe un macho dominante en cada grupo de lémures; sin embargo, en la oriental son varios los machos que se aparean dentro de cada grupo. La cópula tiene lugar de mayo a junio y los nacimientos de septiembre a octubre tras unos 120 días de gestación. Las crías son destetadas al cabo de 135 días, en febrero. Las hembras alcanzan la madurez sexual a los tres años.
Es una especie arbórea y catemeral —sus patrones de actividad no se ajustan a un determinado momento del día; son tanto nocturnos como diurnos y crepusculares—. La población occidental, más activos durante el día, aumentan la actividad nocturna durante la estación seca. Su área de campeo oscila entre 25 y 100 ha y los grupos están formados por una media de ocho o nueve individuos, machos y hembras. El núcleo del grupo lo forman hembras parientes cercanas que expulsan a las hijas de hembras subordinadas antes de su madurez sexual. Los machos abandonan el grupo entre los 3 y los 6 años de edad.
Su estatus en la Lista Roja de la UICN es de «casi amenazada» debido a la pérdida de hábitat por quema y transformación en zonas de cultivo, furtivismo y comercio ilegal. Es la especie de lémur más frecuentemente cazada en Madagascar.
Eulemur rufifrons Eulemur primate lemuriformeetako espezie bat da. 2001erarte Eulemur fulvusen azpiespezietzat zuten zientzialariek, baina urte horretan espezie kategoriara igo zuten. 2008an, gainera, espeziea bitan zatitu eta Eulemur rufus bereiztu zuten. ADNan eginiko ikerketek tesi hau mantentzen dute.
Nahiko espezie ezezaguna da eta ez dago datu askorik bere egoeraren inguruan. 35 eta 48 zentimetro arteko gorputza dute eta 45-55 zentimetroko isatsa. Bataz beste 2,2-2,3 kiloko pisua dute. Ar eta emeek kolore ezberdintasunak dituzte.
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Eulemur rufifrons Eulemur primate lemuriformeetako espezie bat da. 2001erarte Eulemur fulvusen azpiespezietzat zuten zientzialariek, baina urte horretan espezie kategoriara igo zuten. 2008an, gainera, espeziea bitan zatitu eta Eulemur rufus bereiztu zuten. ADNan eginiko ikerketek tesi hau mantentzen dute.
Nahiko espezie ezezaguna da eta ez dago datu askorik bere egoeraren inguruan. 35 eta 48 zentimetro arteko gorputza dute eta 45-55 zentimetroko isatsa. Bataz beste 2,2-2,3 kiloko pisua dute. Ar eta emeek kolore ezberdintasunak dituzte.
Eulemur rufifrons est une espèce de primates lémuriformes de la famille des Lémuridés. Le statut de conservation de l'espèce est Vulnérable (VU) sa mise à jour par l'UICN en 2020.
Eulemur rufifrons est une espèce de primates lémuriformes de la famille des Lémuridés. Le statut de conservation de l'espèce est Vulnérable (VU) sa mise à jour par l'UICN en 2020.
Il lemure dalla fronte rossa (Eulemur rufifrons (Bennett, 1833)) è un lemure della famiglia Lemuridae, endemico del Madagascar.[2]
Il lemure dalla fronte rossa (Eulemur rufifrons (Bennett, 1833)) è un lemure della famiglia Lemuridae, endemico del Madagascar.
Eulemur rufifrons is een echte maki uit de familie der maki's (Lemuridae). Deze halfapen zijn endemische dieren op het eiland Madagaskar. Eulemur rufifrons werd ook wel beschouwd als dezelfde soort (junior synoniem) als de roodkopmaki (E. rufus), maar uit DNA-onderzoek uit 2002 bleek dat dit een aparte soort is.[1]
Eulemur rufifrons behoort tot de wat grotere soorten echte maki's. Er is wat verschil tussen het mannetje en het vrouwtje. Het mannetje heeft een grijsbruine vacht op de rug en is lichter op de buik en de borst. Het gezicht en de spitse snuit zijn zwart met rond de ogen lichte vlekken. Het vrouwtje heeft een lichtere, grijze vacht, geen zwart op de kop en geen rood haar boven op de kop.
Een volwassen Eulemur rufifrons heeft een kop-romplengte van 35 tot 48 cm, een staartlengte van 45 tot 55 cm en een lichaamsgewicht van 2,0 tot 2,8 kg.
Eulemur rufifrons leeft in bergbossen en regenwouden in het oosten tot op een hoogte van 1670 m boven de zeespiegel en ook in de drogere bossen in het westen van Madagaskar (zie kaartje).
Het is een bosbewoner die die zich kan aanpassen in andere type leefgebieden. Eulemur rufifrons leeft in familiegroepjes, bestaande uit 4 tot 17 exemplaren, gemiddeld 9 individuen. In 2007 werd de dichtheid geschat op 23,9 individuen/km².[1].
De Eulemur rufifrons is kwetsbaar door aantasting van zijn leefgebied door zwerflandbouw (slash-and-burn), omzetting van bos in weidegronden, het verzamelen van brandhout en illegale houtkap. Ook wordt er op deze maki gejaagd. De afname wordt geschat op 20-25% in 24 jaar (dat is 8% afname per generatie, 1% per jaar). Daarom staat de Eulemur rufifrons als gevoelig op de internationale rode lijst.[1]
Bronnen, noten en/of referentiesEulemur rufifrons is een echte maki uit de familie der maki's (Lemuridae). Deze halfapen zijn endemische dieren op het eiland Madagaskar. Eulemur rufifrons werd ook wel beschouwd als dezelfde soort (junior synoniem) als de roodkopmaki (E. rufus), maar uit DNA-onderzoek uit 2002 bleek dat dit een aparte soort is.
Eulemur rufifrons är en primat i släktet makier som förekommer på Madagaskar.
Arten når en kroppslängd (huvud och bål) av 35 till 48 cm och en svanslängd av 45 till 55 cm. Vikten varierar mellan 2,0 och 2,8 kg. Hannar skiljer sig med en allmänt gråbrun päls och en rödbrun "mössa" från honor i utseende. Honor har en rödbrun päls och en mörk "mössa". Buken är hos båda kön ljusare och ansiktets päls är övervägande vit. Nosen och en smal ring kring ögonen är nästan naken och svart.[2]
Eulemur rufifrons lever på östra och västra Madagaskar men saknas i öns centrum. I bergstrakter når arten 1650 meter över havet. Habitatet utgörs av olika slags skogar.[1]
Individerna kan vara aktiva på dagen och på natten. Flera hannar, honor och deras ungar bildar flockar som har 4 till 18 medlemmar. De vistas vanligen i växtligheten, ofta i trädens övre delar. Flockens revir kan vara upp till 100 hektar stort. Eulemur rufifrons äter främst frukter som kompletteras med blad, bark, insekter och andra ryggradslösa djur.[2]
Parningen sker nästan uteslutande i maj eller juni och efter fem månader dräktighet föder honan ett enda ungdjur. Ungen håller sig de första månaderna fast i moderns päls. Cirka fyra månader efter födelsen slutar honan med digivning. Efter två till tre år blir ungarna könsmogna. Vid denna tidpunkt lämnar hannar sin ursprungliga flock. Honor stannar vanligen. I naturen blir Eulemur rufifrons upp till 25 år gammal.[2]
Det största hotet mot arten är svedjebruket som pågår på Madagaskar. Dessutom är jakt ett mindre hot för beståndet. IUCN listar Eulemur rufifrons som nära hotad (NT).[1]
Wikimedia Commons har media som rör Eulemur rufifrons.
Eulemur rufifrons är en primat i släktet makier som förekommer på Madagaskar.
Vượn cáo nâu đỏ (Danh pháp khoa học: Eulemur rufifrons) hay còn gọi là vượn cáo nâu đỏ miền nam là một loài vượn cáo có nguồn gốc từ Madagascar trong họ Lemuridae thuộc phân bộ Strepsirrhini. Đây là loài vượn cáo mới được công nhận qua quá trình nhập, tách về mặt khoa học đối với các loài vượn cáo thông qua những nghiên cứu về mặt di truyền.
Cho đến năm 2001, nó được coi là một phân loài của loài vượn cáo nâu (Eulemur fulvus). Năm 2001, vượn cáo nâu Eulemur fulvus được chia thành nhiều loài riêng biệt, trong đó có Eulemur rufus, trong đó loài này được thu nhận vào nhóm vượn cáo đỏ Eulemur rufus. Vào năm 2008, Eulemur rufus lại tiếp tục được phân chia thành hai loài, vượn cáo đỏ (Eulemur rufus) và vượn cáo nâu đỏ (E. rufifrons).
Eulemur rufus bao gồm quần thể động vật sống ở trên bờ biển phía tây của sông Tsiribihina và Eulemur rufifrons bao gồm các quần thể vượn cáo sống trên bờ biển phía tây nam sông Tsiribihina và quần thể ở phía đông Madagascar. Sự phân chia loài được dựa trên bằng chứng di truyền và hình thái học. Phân tích DNA ti thể cho thấy rằng Eulemur rufifrons có thể liên quan chặt chẽ hơn đến loài vượn cáo nâu thông thường (E. fulvus), vượn cáo trắng (Eulemur albifrons) và vượn cáo nâu Sanford (Eulemur sanfordi) so với Eulemur rufus vốn là loài ngày xưa được ghép chung với vượn cáo nâu đỏ.
Vượn cáo màu đỏ sống trên bờ biển phía tây Madagascar giữa sông Tsiribihina ở phía bắc và phía nam của sông Fiheranana và ở phía đông Madagascar từ sông Mangoro và sông Onive đến khối núi Andringitra. Nó sống trong các khu rừng đất khô cạn. Có sự thay đổi đáng kể về mặt địa lý trong lịch sử tự nhiên của loài này. Quần thể ở phía Tây có xu hướng có phạm vi nhà nhỏ hơn và mật độ dân số cao hơn quần thể đông, mặc dù kích thước nhóm có xu hướng khá nhất quán (thường là 4-18 cá thể, trung bình là từ 8-9 cá thể). Không có quần thể nghiên cứu nào cho thấy hệ thống phân cấp thống trị và xâm lấn có xu hướng thấp. Quần thể phía tây chủ yếu là hoạt động cả ngày đêm, nhưng tăng hoạt động về đêm trong mùa khô, trong khi quần thể phía đông lại cho thấy sự phân đôi kém hơn.
Vượn cáo nâu đỏ có đầu và thân dài từ 35 đến 48 cm (14 đến 19 inch) và đuôi dài 45 đến 55 cm (18 đến 22 in). Trọng lượng của nó dao động từ 2,2 đến 2,3 kg (4,9 và 5,1 lb). Nó có một lớp lông khoác màu xám và mặt đen, mõm và trán cũng đều đen, cộng với một đường màu đen từ mõm vào trán với những mảng lông mày màu trắng, những con đực có má và râu màu trắng hoặc màu kem, trong khi con cái có má hoặc má và râu rậm nhưng độ rậm thì ít rậm hơn con cái. Chúng sinh sản theo mùa. Ở quần thể phía tây, một con đực thường độc chiếm tất cả các con cái trong nhóm, trong khi ở quần thể miền đông thì sự độc chiếm như vậy thì ít hơn.
Chế độ ăn uống của vượn cáo nâu đỏ khá đa dạng, bao gồm lá, hạt, trái cây, mật hoa và hoa, nhưng nhiều hơn ở các quần thể miền đông. Quần thể ở phía Tây có xu hướng dựa nhiều hơn vào các loại lá trong chế độ ăn uống của chúng. Chúng cũng cho con của mình ăn vỏ cây để giúp tiêu diệt ký sinh trùng. Những con vượn cáo nhai, chà xát cuốn chiếu lên cơ thể, thậm chí ăn thịt chúng để giải quyết một số vấn đề sức khỏe, một số con vượn cáo Eulemur rufifrons đã sử dụng cuốn chiếu với mục đích điều trị và ngăn ngừa một số tình trạng như mẩn ngứa hay sụt cân do ký sinh trùng trong ruột gây ra, một số con nhai cuốn chiếu, tạo ra loại chất màu cam có thể là hỗn hợp giữa nước bọt với dịch từ cơ thể cuốn chiếu.
Sau khi nhai, vượn cáo cọ xát chúng vào bộ phận sinh dục, hậu môn và đuôi. Hành vi chà xát vật thể, chất hoặc vật liệu nào đó lên một số bộ phận ở vượn cáo và các loài có vú khác gọi là tự xoa dầu để trao đổi thông tin với cá thể khác, loại bỏ chất độc từ thức ăn hoặc bôi thuốc. Việc tự xoa dầu kết hợp với ăn dịch cuốn chiếu nhiều khả năng là một cách dùng thuốc của vượn cáo vì cuốn chiếu chứa benzoquinone, loại chất có nhiều tác dụng như chống muỗi, vượn cáo tận dụng điều này để loại bỏ ký sinh trùng ở ruột. Một trong số đó là Oxyuridae nematodes, giun ký sinh gây tấy và phát ban xung quanh hậu môn.
Nhiều con với những vùng trụi lông ở đằng sau, phía dưới cơ thể. Đây là nơi để ngồi và nhiều khả năng tình trạng này xảy ra do thường xuyên cọ xát. Những vùng trụi lông như vậy có thể là dấu hiệu cho thấy chúng nhiễm Oxyuridae. Vượn cáo không phải loài vật duy nhất chà xát hay ăn thịt cuốn chiếu mà một số loài chim cũng làm điều tương tự, đây là hiện tượng động vật tự chữa bệnh. Cuốn chiếu có nhiều chất hóa học giúp chúng tự vệ trước động vật săn mồi. Các chất này, trong đó có nhiều loại axit và ancaloit, có thể trở thành thuốc chữa, thuốc giảm đau, chất kích thích, thậm chí chất độc với một số loài vật.
Vượn cáo nâu đỏ (Danh pháp khoa học: Eulemur rufifrons) hay còn gọi là vượn cáo nâu đỏ miền nam là một loài vượn cáo có nguồn gốc từ Madagascar trong họ Lemuridae thuộc phân bộ Strepsirrhini. Đây là loài vượn cáo mới được công nhận qua quá trình nhập, tách về mặt khoa học đối với các loài vượn cáo thông qua những nghiên cứu về mặt di truyền.
Eulemur rufifrons (Bennett, 1833)
Ареал
Eulemur rufifrons — примат из семейства лемуровых. До 2001 года рассматривался как подвид бурого лемура, Eulemur fulvus.[1] В 2001 году вид Eulemur fulvus был разделён на несколько отдельных видов, включая краснолобого лемура (Eulemur rufus). В 2008 году из состава Eulemur rufus в свою очередь был выделен вид Eulemur rufifrons.[2] В Eulemur rufus была включена популяция с западного побережья к северу от реки Цирибихина, а в Eulemur rufifrons — популяции с западного побережья к югу от Цирибихины и из восточного Мадагаскара.[2] Разделение на виды было основано на генетических и морфологических исследованиях.[2] Анализ митохондриальной ДНК указывает на то, что Eulemur rufifrons более родственен бурому лемуру, белолобому лемуру и лемуру Санфорда, чем краснолобому лемуру Eulemur rufus.[2]
Обитает на западном побережье Мадагаскара между рекой Цирибихина на севере и рекой Фихеранана на юге, а также в восточном Мадагаскаре.[2] Населяет сухие равнинные леса.[3] Длина тела составляет от 35 до 48 см, длина хвоста от 45 до 55 см.[3] Вес составляет от 2 до 2,5 кг. Шерсть серая, более тёмная на морде, от морды на лоб идёт чёрная полоса, шерсть вокруг глаз более светлая.[3] Шерсть на щеках у самцов светлая, у самок красноватая, кроме того самцы имеют более густую «бороду», чем самки.[3]
В рацион входят листья, семена, орехи, фрукты, древесные соки, цветы; в рационе западной популяции листья занимают более важное место, тогда как рацион восточной популяции более разнообразен.[3] Ведут преимущественно дневной образ жизни, хотя западная популяция в сухой сезон становится более активной в ночное время.[3]
Eulemur rufifrons — примат из семейства лемуровых. До 2001 года рассматривался как подвид бурого лемура, Eulemur fulvus. В 2001 году вид Eulemur fulvus был разделён на несколько отдельных видов, включая краснолобого лемура (Eulemur rufus). В 2008 году из состава Eulemur rufus в свою очередь был выделен вид Eulemur rufifrons. В Eulemur rufus была включена популяция с западного побережья к северу от реки Цирибихина, а в Eulemur rufifrons — популяции с западного побережья к югу от Цирибихины и из восточного Мадагаскара. Разделение на виды было основано на генетических и морфологических исследованиях. Анализ митохондриальной ДНК указывает на то, что Eulemur rufifrons более родственен бурому лемуру, белолобому лемуру и лемуру Санфорда, чем краснолобому лемуру Eulemur rufus.
Обитает на западном побережье Мадагаскара между рекой Цирибихина на севере и рекой Фихеранана на юге, а также в восточном Мадагаскаре. Населяет сухие равнинные леса. Длина тела составляет от 35 до 48 см, длина хвоста от 45 до 55 см. Вес составляет от 2 до 2,5 кг. Шерсть серая, более тёмная на морде, от морды на лоб идёт чёрная полоса, шерсть вокруг глаз более светлая. Шерсть на щеках у самцов светлая, у самок красноватая, кроме того самцы имеют более густую «бороду», чем самки.
В рацион входят листья, семена, орехи, фрукты, древесные соки, цветы; в рационе западной популяции листья занимают более важное место, тогда как рацион восточной популяции более разнообразен. Ведут преимущественно дневной образ жизни, хотя западная популяция в сухой сезон становится более активной в ночное время.
붉은이마여우원숭이 (Eulemur rufifrons)는 여우원숭이과에 속하는 영장류의 일종이다. 붉은이마갈색여우원숭이로도 알려져 있다. 마다가스카르 섬이 원 서식지다. 2001년까지, 커먼갈색여우원숭이(E. fulvus)의 아종 중의 하나로 간주되었다.[3] 2001년에 갈색여우원숭이는 붉은여우원숭이를 비롯하여 여러 종으로 분리되었으며, 붉은이마여우원숭이도 포함되었다. 2008년에 붉은여우원숭이(E. rufus)는 붉은여우원숭이(E. rufus)와 붉은이마여우원숭이(E. rufifrons)로 분리되었다.[1] 붉은여우원숭이의 개체군은 치리비히나 강의 서쪽 강변의 북쪽에서 발견되며, 붉은이마여우원숭이는 치리비히나 강 서쪽 강변의 남쪽에서 발견된다.[1] 이 종들은 유전적, 형태학적 증거들에 기초하여 분리된다.[1] 미토콘드리아 DNA 분석에 의하면, 붉은이마여우원숭이는 붉은여우원숭이(E. rufus) 보다는 갈색여우원숭이, 흰머리여우원숭이(E. albifrons), 샌포드갈색여우원숭이 (E. sanfordi)와 더 가까운 관계가 있는 것으로 나타난다.[1]
붉은이마여우원숭이 (Eulemur rufifrons)는 여우원숭이과에 속하는 영장류의 일종이다. 붉은이마갈색여우원숭이로도 알려져 있다. 마다가스카르 섬이 원 서식지다. 2001년까지, 커먼갈색여우원숭이(E. fulvus)의 아종 중의 하나로 간주되었다. 2001년에 갈색여우원숭이는 붉은여우원숭이를 비롯하여 여러 종으로 분리되었으며, 붉은이마여우원숭이도 포함되었다. 2008년에 붉은여우원숭이(E. rufus)는 붉은여우원숭이(E. rufus)와 붉은이마여우원숭이(E. rufifrons)로 분리되었다. 붉은여우원숭이의 개체군은 치리비히나 강의 서쪽 강변의 북쪽에서 발견되며, 붉은이마여우원숭이는 치리비히나 강 서쪽 강변의 남쪽에서 발견된다. 이 종들은 유전적, 형태학적 증거들에 기초하여 분리된다. 미토콘드리아 DNA 분석에 의하면, 붉은이마여우원숭이는 붉은여우원숭이(E. rufus) 보다는 갈색여우원숭이, 흰머리여우원숭이(E. albifrons), 샌포드갈색여우원숭이 (E. sanfordi)와 더 가까운 관계가 있는 것으로 나타난다.
