L'aluata de Spix (Alouatta discolor) és una espècie vulnerable d'aluata originari del sud-est de l'Amazones brasiler.[1] Les principals amenaces per aquest primat són la desforestació i la caça. Anteriorment se'l considerava una subespècie de l'aluata de mans vermelles però, a diferència de la majoria d'individus d'aquesta espècie, l'aluata de Spix té l'esquena de color marró groguenc o vermellós.[2]
Aquesta aluata és nativa del centre-nord d'Amèrica del Sud. La seva distribució comprèn la selva amazònica del centre del Brasil.
Habita en selves primàries i en galeria.
Se li veu en parelles i grups. Normalment pareixen una sola cria.
Aquestes aluates mengen fulles joves, poncelles, flors, fruites, llavors, tiges, plançons i branques. Les fulles són la principal font de proteïnes i les fruites d'energia i proteïnes.
L'aluata de Spix (Alouatta discolor) és una espècie vulnerable d'aluata originari del sud-est de l'Amazones brasiler. Les principals amenaces per aquest primat són la desforestació i la caça. Anteriorment se'l considerava una subespècie de l'aluata de mans vermelles però, a diferència de la majoria d'individus d'aquesta espècie, l'aluata de Spix té l'esquena de color marró groguenc o vermellós.
Der Spix-Brüllaffe (Alouatta discolor) ist eine Primatenart aus der Familie der Klammerschwanzaffen (Atelidae). Er kommt im südöstlichen Amazonasbecken zwischen den Flüssen Rio Tapajós und Rio Juruena im Westen und Rio Iriri und dem Unterlauf des Rio Xingu im Osten vor.
Männliche Spix-Brüllaffen erreichen Kopf-Rumpf-Längen von 57 bis 91,5 cm, besitzen einen 65 bis 67 cm langen Greifschwanz und haben ein Gewicht von 6,5 bis 8 kg. Bei den Weibchen liegt die Kopf-Rumpf-Länge zwischen 46,5 und 57 cm, die Schwanzlänge zwischen 60,5 und 65 cm und das Gewicht zwischen 4,8 und 6,2 kg. Die Grundfarbe der Affen variiert von dunkelbraun bis schwarz. Rücken, Hände und Füße und die Schwanzspitze sind rotbraun bis kastanienfarben.
Spix-Brüllaffen kommen in nicht periodisch überfluteten Regenwäldern (Terra-Firme-Wälder), immergrünen tropischen Überschwemmungswäldern (Igapó-Wald), in mit Palmen (Euterpe) bestandenem Sumpfland und Sekundärwäldern vor. Sie leben in kleinen Gruppen von bis zu neun Tieren, die aus einem oder mehreren Männchen und mehreren Weibchen mit ihren Jungtieren bestehen, oder paarweise. Wie alle Brüllaffen ernähren sie sich fast ausschließlich pflanzlich. Dabei machen Früchte den größten Teil der aufgenommenen Nahrung aus, daneben werden Blätter, Blüten, und Borke gefressen. Zweige, Pseudobulben von Orchideen und Substrat aus den Nestern von baumbewohnenden Termiten werden zu einem sehr geringen Teil aufgenommen. Verglichen mit der Ernährung der meisten anderen Brüllaffen, die vor allem Blätter zu sich nehmen, besteht die Ernährung des Spix-Brüllaffen vor allem aus Früchten. Hülsenfrüchte und die Früchte von Maulbeergewächsen, vor allem Feigen, sind dabei besonders wichtig.
Der Spix-Brüllaffe wurde 1823 durch den deutschen Naturwissenschaftler Johann Baptist von Spix unter dem wissenschaftlichen Namen Mycetes discolor beschrieben. Er galt lange Zeit als Unterart des Rothandbrüllaffen (Alouatta belzebul), wurde aber 2006 wegen der abweichenden Morphologie von Schädel und Zungenbein und der verschiedenen Fellfarbe in den Artrang erhoben.
Die IUCN schätzt den Bestand der Art als gefährdet (Vulnerable) ein. Hauptbedrohung der Art sind die Abholzung und die Jagd. Der Lebensraum wird heute durch die ost-westlich verlaufende Transamazônica und die nord-südlich verlaufende brasilianische Bundesstraße BR 163 (Cuiabá-Santarém) durchschnitten.
Der Spix-Brüllaffe (Alouatta discolor) ist eine Primatenart aus der Familie der Klammerschwanzaffen (Atelidae). Er kommt im südöstlichen Amazonasbecken zwischen den Flüssen Rio Tapajós und Rio Juruena im Westen und Rio Iriri und dem Unterlauf des Rio Xingu im Osten vor.
Spix's red-handed howler (Alouatta discolor) is a species of Howler monkey native to the southeastern Amazon in Brazil. It is threatened by deforestation and hunting.
The species was previously considered a subspecies of the red-handed howler, but it is now treated as a separate species.[1]
Spix's red-handed howler has a similar appearance to the red-handed howler, but it has a yellowish-brown to reddish-brown back.[2] Males weigh about 7.2 kg, females about 5.5 kg.[1]
The species is endemic to central Brazil, specifically along the southeastern Amazon River in the State of Pará. It occurs mainly in the interfluvial land area between four rivers, Tapajós, Juruena, Xingú and Irirí. The westernmost limit of native habitat lies on the right bank of the Tapajós River and Juruena River and stretches east to the banks of the Xingú River and Irirí River. This strip of land extends northward to Forte Curupá (Gurupá), Brazil, which is the northernmost extent of the distribution of Spix's red-handed howler and also its type locality.[2]
Spix's red-handed howler mainly inhabits lowland forests separated by dry areas as well as forests affected by seasonal flooding.[1]
The primary food source of this species is ripe and unripe fruit; it has the highest reliance on this food source of all species in this genus. A variety of species provide fruit year-round, but leaves supplement the sugars of the fruits with protein in their diets. When these food sources are limited, the howlers also supplement their diets with more mature leaves, flowers, woody plant matter, and sometimes fungi to possibly help digest the increased plant matter.[3]
Spix's red-handed howlers generally move in groups of 4-11 individuals, and have relatively small home ranges, 5-45 ha in size.[1]
Spix's red-handed howler is currently listed as a Vulnerable species by the International Union for Conservation of Nature, based on a population decrease of over 30% over the past 3 generations, mainly due to habitat loss.[1]
The main threat to the species is habitat destruction by logging as well as land conversion for cattle ranching and soy plantations. Habitat fragmentation occurs through the presence of two major highways - the Cuiabá-Santarém highway runs through its range in a north-south direction and the Trans-amazonian Highway in an east-west direction. These roadways also pose the risk of fatality by vehicle collision. The habitat of the species is also heavily hunted (both commercially and for subsistence).[1]
Spix's red-handed howler (Alouatta discolor) is a species of Howler monkey native to the southeastern Amazon in Brazil. It is threatened by deforestation and hunting.
Alouatta discolor, comúnmente llamado mono aullador de manos rojas de Spix es una especie del género Alouatta. Habita en el centro-norte de América del Sur.[1]
Este mono es nativo del centro-norte de América del Sur. Su distribución comprende la selva amazónica del centro del Brasil.
Habita en selvas primarias y en galería.
Se le ve en parejas y grupos. Normalmente paren una sola cría.
Estos monos aulladores comen hojas jóvenes, capullos, flores, frutas, semillas, tallos, vástagos y ramas. Las hojas son la principal fuente de proteínas y las frutas de energía y proteínas.
Alouatta discolor, comúnmente llamado mono aullador de manos rojas de Spix es una especie del género Alouatta. Habita en el centro-norte de América del Sur.
Alouatta discolor Alouatta generoko animalia da. Primateen barruko Alouattinae azpifamilia eta Atelidae familian sailkatuta dago.
Basogabetzeak eta ehizak arriskuan jarri dute Amazonian bizi den ugaztun hau[1]
Alouatta discolor Alouatta generoko animalia da. Primateen barruko Alouattinae azpifamilia eta Atelidae familian sailkatuta dago.
Basogabetzeak eta ehizak arriskuan jarri dute Amazonian bizi den ugaztun hau
Spixov crvenoruki urlikavac (lat. Alouatta discolor) je vrsta primata iz porodice hvataša. Rasprostranjen je na području jugoistočne Amazonske prašume u Brazilu[1]. Prethodno je smatran podvrstom crvenorukog urlikavca, ali razlikuje se od njega po žućkasto-smeđoj do crvenkasto-smeđoj boji leđa[2]. Ugrožena je vrsta, najviše zbog uništavanja staništa i lova.
Spixov crvenoruki urlikavac (lat. Alouatta discolor) je vrsta primata iz porodice hvataša. Rasprostranjen je na području jugoistočne Amazonske prašume u Brazilu. Prethodno je smatran podvrstom crvenorukog urlikavca, ali razlikuje se od njega po žućkasto-smeđoj do crvenkasto-smeđoj boji leđa. Ugrožena je vrsta, najviše zbog uništavanja staništa i lova.
Alouatta discolor is een zoogdier uit de familie van de grijpstaartapen (Atelidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Spix in 1823.
De soort komt voor in Brazilië.
Bronnen, noten en/of referentiesAlouatta discolor is een zoogdier uit de familie van de grijpstaartapen (Atelidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Spix in 1823.
Bugio-de-mãos-ruivas-de-Spix (Alouatta discolor) é uma espécie de bugio do sudeste da Amazônia brasileira, ocorrendo ao sul do rio Amazonas, desde a margem direita do rio Tapajós até o rio Tocantins.[2] Possui todo o corpo de pelagem negra, com mãos, pés, ápice da cauda e dorso de coloração ruiva ou castanho-avermelhada.[2] É considerado como risco de extinção pois suas populações diminuíram em 30% nas últimas 3 gerações.[1] No norte do Mato Grosso, foi mostrado que em sua dieta predomina frutos (sendo considerado o mais frugívoro dos bugios), exceto nos meses mais secos, em que se alimentam predominantemente de folhas jovens.[3]
Bugio-de-mãos-ruivas-de-Spix (Alouatta discolor) é uma espécie de bugio do sudeste da Amazônia brasileira, ocorrendo ao sul do rio Amazonas, desde a margem direita do rio Tapajós até o rio Tocantins. Possui todo o corpo de pelagem negra, com mãos, pés, ápice da cauda e dorso de coloração ruiva ou castanho-avermelhada. É considerado como risco de extinção pois suas populações diminuíram em 30% nas últimas 3 gerações. No norte do Mato Grosso, foi mostrado que em sua dieta predomina frutos (sendo considerado o mais frugívoro dos bugios), exceto nos meses mais secos, em que se alimentam predominantemente de folhas jovens.
Alouatta discolor är en primat i släktet vrålapor som förekommer i Brasilien. Populationen infogades tidigare som synonym i Alouatta belzebul.[2] Efter taxonomiska avhandlingar av bland annat Gregorin (2006) och Cortés-Ortiz et al. (2015) godkänns den som art.[1]
Honor är med en kroppslängd (huvud och bål) av 46,5 till 57 cm, en svanslängd av 60,5 till 65 cm och en vikt av 4,8 till 6,2 kg mindre än hannar. Hannar blir utan svans 57 till 91,5 cm låga, svanslängden är 65 till 67,5 cm och vikten varierar mellan 6,5 och 8 kg. Denna vrålapa har främst mörkbrun till svart päls på kroppen med undantag av händer, fötter, svansens spets och en längsgående strimma på ryggens topp som är rödbruna. Hannar har ett stort tungben.[3]
Utbredningsområdet ligger söder om Amazonfloden. Den västra gränsen bildas av floderna Rio Tapajós och Rio Juruena och den östra gränsen utgörs av floderna Rio Iriri samt Rio Xingu. Habitatet utgörs av regnskogar i låglandet som tidvis översvämmas.[1]
Individerna är aktiva på dagen och klättrar främst i växtligheten. De äter frukter, blad, blommor, bark, kvistar och andra växtdelar. För att nå mogna frukter utför Alouatta discolor vandringar. En flock med upp till 9 medlemmar består av en alfahanne, några andra vuxna djur och deras ungar. Det är inget känt om ungarnas utveckling.[3]
Alouatta discolor hotas av skogsavverkningar samt av jakt för köttets skull. IUCN uppskattar att beståndet minskade med 30 procent under de gångna 36 åren (räknad från 2008) och listar arten som sårbar (VU).[1]
Alouatta discolor är en primat i släktet vrålapor som förekommer i Brasilien. Populationen infogades tidigare som synonym i Alouatta belzebul. Efter taxonomiska avhandlingar av bland annat Gregorin (2006) och Cortés-Ortiz et al. (2015) godkänns den som art.
Alouatta discolor (Spix, 1823)
Ареал
Alouatta discolor (лат.) — примат из семейства паукообразных обезьян.
Ранее считался подвидом краснорукого ревуна (Alouatta belzebul), в 2006 году был выделен в отдельный вид.[1]
В целом похож на краснорукого ревуна, однако имеет от желтовато-коричневой до красновато-коричневой расцветку спины.[2] Вес самцов около 7,2 кг, вес самок около 5,5 кг.[1]
Эндемик центральной Бразилии. Встречается на юго-востоке бассейна Амазонки в штате Пара. Населяет зону между четырьмя реками — Тапажос, Журуэна, Шингу и Ирири.[2] Предпочитает низинные леса, разделённые сухими зонами, а также леса, подверженные сезонным затоплениям.[1]
Основной источник еды — фрукты, как зрелые, так и незрелые. Это отличает данный вид от всех остальных представителей рода ревунов, которые едят преимущественно листья. После фруктов листья также составляют значимую долю рациона, помимо них в рационе могут быть цветы, сок растений и грибы, которые применяются для улучшения пищеварения.[3] Образует группы от 4 до 11 особей, каждая группа имеет территорию от 5 до 45 гектар.[1]
Международный союз охраны природы присвоил этому виду охранный статус «Уязвимый» (англ. Vulnerable). Считается, что за время жизни 3-х поколений численность популяции сократилась более, чем на 30 %. Основная угроза популяции — разрушение среды обитания.[1]
Alouatta discolor (лат.) — примат из семейства паукообразных обезьян.
스픽스붉은손고함원숭이 (Alouatta discolor)는 신세계원숭이에 속하는 고함원숭이의 일종이다. 브라질이 원산지다. 산림파괴와 사냥 등으로 멸종 위험에 처해 있다. 이전에는 붉은손고함원숭이의 아종으로 간주되었다.
