Anthyllis barba-jovis és una espècie de planta de la família de les lleguminoses que es distribueix pel sud d'Europa i el nord d'Àfrica. És un arbust que es troba en garrigues, penyals litorals i a zones exposades a la humitat marina.
És molt recomanable plantar-la en terrenys recuperables a prop del mar, ja que tolera bé la presència de salinitat al sòl igual que una relativa sequera i un clima càlid. A nivell de jardineria doncs és una planta que necessita pocs requeriments i necessitats; tampoc regs suplementaris ni sòls fertilitzats.
Anthyllis barba-jovis és una planta herbàcia de port arbustiu que arriba a una alçada mitjana d'uns 30 a 150 cm i d'amplada un 60 a 80 cm. Les branques són erectes, les fulles persistents, de color gris platejat, de textura sedosa i estan dividides en nombrosos folíols iguals. Les flors surten a la primavera, i es reuneixen en unes inflorescències al final de les branques; fan 1 cm de llarg i són de color blanc crema tirant a groguenc.
La seva distribució natural és al Mediterrani Occidental (falta a Balears i al Marroc) arribant per l'est cap a Sicília i la costa adriàtica. A la Península Ibérica es troba confinada a petites localitats del nord-est i el sud. Viu en terrenys rocosos del litoral i penya-segats a prop del mar. Es pot trobar fins a 300 m sobre el nivell del mar. És indiferent al tipus de sòl (silícic o calcari) però ha d'estar drenat i amb presència de roques. També necessita créixer en zones amb bona exposició al sol. [2]
Vista general
Detall de la fulla
Detall de la flor
Il·lustració
Anthyllis barba-jovis és una espècie de planta de la família de les lleguminoses que es distribueix pel sud d'Europa i el nord d'Àfrica. És un arbust que es troba en garrigues, penyals litorals i a zones exposades a la humitat marina.
Der Jupiterbart-Wundklee (Anthyllis barba-jovis) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Wundklee (Anthyllis) innerhalb der Familie der Hülsenfrüchtler (Fabaceae).
Der Jupiterbart-Wundklee ist ein immergrüner Strauch,[1] der Wuchshöhen von 50 bis 200 Zentimetern erreicht. Die oberirdischen Pflanzenteile sind silbrig behaart.
Die wechselständig angeordneten Laubblätter sind in Blattstiel und -spreite gegliedert. Der Blattstiel ist halbstängelumfassend.[2] Die unpaarig gefiederte Blattspreite bestehen aus 13 bis 19 Blättchen. Die fast sitzenden Blättchen gleichen einander annähernd und sind dicht seidig behaart, ganzrandig, schmal elliptisch oder verkehrt-eiförmig bis -eilanzettlich mit meist spitzem oder bespitztem, oft (fein)stachelspizigem oberen Ende.[2]
Die Blütezeit reicht von April bis Juni. Der Blütenstand ist von einem in fingerförmige Abschnitte geteilten Hochblatt unterlegt. 15 bis 20 Blüten stehen dicht in endständigen köpfchenförmigen Blütenstand zusammen. Es sind kurze Blütenstiele vorhanden.
Die leicht duftenden und zwittrigen, typischen Schmetterlingsblüten sind zygomorph und fünfzählig mit doppelter Blütenhülle. Die fünf Kelchblätter sind glockenförmig verwachsen. Der behaarte Kelch ist 4 bis 6 Millimeter lang mit fünf etwa gleich langen, kurzen Zähnen. Die Kronblätter sind weißlich bis blassgelb und 9 bis 10 Millimeter lang. Die zehn Staubblätter sind einbrüderig verwachsen.
Die kleine, nicht öffnende und kahle, leicht aufgeblasene, bis 5 Millimeter lange Hülsenfrucht im beständigen Kelch ist einsamig.[2][3] Sie bleibt lange an der Pflanze stehen.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 14.[4]
Der Jupiterbart-Wundklee kommt in Algerien, Tunesien, Spanien, Frankreich, Korsika, Sardinien, Italien, Kroatien, Sizilien, Griechenland und Kreta vor.[5] In Albanien ist seine Ursprünglichkeit zweifelhaft. Die Art wächst auf Küstenfelsen.[3]
Die Pflanzen sind trockenheitsresistent und ertragen auch salzhaltige Gischt.[6]
Die Erstveröffentlichung von Anthyllis barba-jovis erfolgte 1753 durch Carl von Linné in Species Plantarum 2, Seite 720.[5]
Der Jupiterbart-Wundklee (Anthyllis barba-jovis) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Wundklee (Anthyllis) innerhalb der Familie der Hülsenfrüchtler (Fabaceae).
Anthyllis barba-jovis L. (barba de Júpiter[1] o barbajove[2]) es una especie perteneciente a la familia Fabaceae.
Es un arbusto, no espinoso. Tallos y ramas fuertemente leñosas. Ramas jóvenes poco lignificadas verdosas. Flores de color blanco crema, agrupadas en número superior a 10 en capítulos terminales. Hojas imparipinnadas, con raquis villoso sedoso, con pelos blancos muy cortos. Cáliz de 4-6 mm, tubular, poco inflado, cubierto de pelos brillantes. Corola amariposada muy pequeña. El fruto es una pequeña legumbre recta con una sola semilla en su interior. Florece en primavera, verano y fructifica en verano.
Matorrales y roquedos litorales, en zonas expuestas a la humedad marina.
Mediterráneo occidental. En España es escasa. Se conocen algunas poblaciones en Cataluña. En África en Argelia y Túnez.
Anthyllis barba-jovis fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 720. 1753.[3]
Anthyllis: nombre genérico que provine del griego antiguo anthyllís = "planta florida"; anthýllion = "florecilla"; de anthos = "flor"). El género fue establecido por Rivinus y revalidado por Linneo para plantas que nada tienen que ver con las dichas; aunque ya Dodonaeus y Lobelius incluían entre sus Anthyllis plantas de las que hoy llamamos así.[4]
Anthyllis barba-jovis L. (barba de Júpiter o barbajove) es una especie perteneciente a la familia Fabaceae.
Anthyllis barba-jovis, la barbe de Jupiter, est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Fabaceae, sous-famille des Faboideae, originaire du bassin méditerranéen. Ce sont des plantes ligneuses vivaces, semi-halophiles, poussant notamment sur le littoral méditerranéen.
Anthyllis barba-jovis est un arbrisseau vivace dépassant régulièrement 1 mètre de hauteur et rarement 1,50 m. Ses rameaux sont dressés et les plus jeunes, gris argenté. Les feuilles, alternes, sont composées pennées, à plusieurs folioles étroites, allongées. La face dorsale est verte, la ventrale blanchâtre argentée. Leur revêtement pileux en fait une espèce particulièrement résistante aux vents violents chargés d'embruns.
Les fleurs jaunes hermaphrodites sont regroupées à l'extrémité des rameaux et brunissent en vieillissant. Leur floraison s'étale durant le printemps soit d'avril à juin. La pollinisation se fait par l'intermédiaire des insectes. Ces derniers effectuent également la dissémination des fruits secs qui se présentent sous forme de gousse à une seule graine.
Anthyllis barba-jovis est une espèce endémique de l'ouest du bassin méditerranéen. Son aire de répartition comprend l'Algérie et la Tunisie en Afrique du Nord, et en Europe l'ex-Yougoslavie, l'Italie (y compris la Sardaigne et la Sicile), l'Espagne et la France (y compris la Corse)[3]. En France, elle se rencontre essentiellement sur les îles d'Hyères, Porquerolles et la Corse, ainsi que dans le Massif des Maures.
Elle se plaît sur les rochers maritimes battus par des vents violents chargés d'embruns. Plus précisément, elle affectionne les garrigues, landes thermo-méditerranéennes de la Méditerranée orientale. Dans ces biotopes cristallins, elle se développe en compagnie de Thymelaea hirsuta[4].
Ce taxon fait l'objet d'une protection sur l'ensemble du territoire national français en article 1[5].
Anthyllis barba-jovis, la barbe de Jupiter, est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Fabaceae, sous-famille des Faboideae, originaire du bassin méditerranéen. Ce sont des plantes ligneuses vivaces, semi-halophiles, poussant notamment sur le littoral méditerranéen.
Grmoliki ranjenik (jupiterova brada, lat. Anthyllis barba-jovis), zim zelena trajnica iz roda ranjenika (Anthyllis), porodica Mahunarki (Fabaceae), poznata je i kao jupiterfova brada.
Latinsko ime vrste znači jupiterova brada (barba, brada, i jovis, jupiter). Naraste do 150 cm. visine ,cvjetovi su blijedožuti, skupljeni u glavičaste cvatove, dvospolni. Plod je mala mahuna sa jednom sjemenkom.
Biljka je rasprostranjena po Mediteranu Europe i Afrike. U Hrvatskoj je zaštićena još od 1980. godine[1], a od 2004. g. strogo zaštićena na svim prirodnim nalazištima[2]. Raste u srednjoj i južnoj Dalamciji, i to po otocima Dugi otok, Vis, Biševo, Svetac, Mljet, Koločep, Lopud, Lokrum, i u okolici Dubrovnika.
La Barba di Giove (Anthyllis barba-jovis) è una pianta perenne appartenente alla famiglia delle Fabaceae.
Tra le molte specie Anthyllis, la Barba di Giove è una delle poche a svilupparsi come arbusto; è una pianta perenne, non spinosa con rami fortemente legnosi; è caratterizzata da fusti eretti e resiste a temperature anche sotto lo zero, anche se fiorisce solo quando il clima è mite e riceve luce diretta dal sole.
Le foglie presentano rachide setoso con peli bianchi molto corti che gli danno una resistenza contro il vento; la parte dorsale è verde sabbia, mentre quella ventrale ha una coloraziona argentea.
I fiori di color bianco crema, sono ermafroditi e sono raggruppati all'estremità dei rami. La fioritura avviene a partire dagli inizi di aprile, fino a giugno e l'impollinazione avviene attraverso la mediazione degli insetti.
Il frutto è un piccolo legume con un solo seme al suo interno.
La Anthyllis barba-jovis è distribuita nelle zone costiere in prossimità di rupi marittime nella terra arida, con altitudine da 0 a 300 metri. È presente soprattutto nella parte occidentale del mar Mediterraneo. In Italia, anche se specie rara, si trova sparsa lungo tutto il litorale tirrenico, in Sicilia, Sardegna . Più rada in Puglia e rarissima in altre località adriatiche.
È considerata principalmente una pianta da giardinaggio senza particolari proprietà; in passato veniva usata come cicatrizzante sulle ferite.
La Barba di Giove (Anthyllis barba-jovis) è una pianta perenne appartenente alla famiglia delle Fabaceae.
De witte struikwondklaver (Anthyllis barba-jovis) is een struik uit de vlinderbloemenfamilie (Leguminosae). Het is een zeldzame semi-halofiele soort uit het litoraal van het Middellands Zeegebied, die niet in België en Nederland voorkomt.
De botanische naam Anthyllis is een samenstelling van Oudgrieks ἄνθος, anthos (bloem) en ἴουλος, ioulos (dons), naar het donsachtige uiterlijk en aanvoelen van de bloemen. De soortaanduiding barba-jovis is afkomstig van het Latijnse barba (baard) en Iovis (van Jupiter, de Romeinse god).
De witte struikwondklaver is een tot 1,5 m hoge, rechtopstaande, vertakte, ongedoornde struik. De blaadjes zijn oneven geveerd met vier tot negen paar lijnlancetvormige deelblaadjes, aan de bovenzijde groen, aan de onderzijde viltig behaard en zilverkleurig. De bladsteel is stengelomhullend.
De struik draagt talrijke eindstandige en okselstandige, gesteelde bloemhoofdjes met tientallen lichtgele bloemetjes, ondersteund door groene, zittende schutblaadjes. De geelgroene kelkbuis is veel korter dan de kroonblaadjes, nauwelijks gezwollen, zacht behaard en met vijf bijna gelijke tanden. De bloemkroon bestaat uit een vlag die slechts iets langer is dan de twee zwaarden, en een rechte, stompe kiel. De bloemen worden bij het ouder worden geleidelijk aan bruin.
De peultjes zijn langgerekt, spits en glad, en bevatten elk slechts één zaad.
De bloeitijd is van april tot juni. De bloemen worden bestoven door insecten, die ook de zaden verspreiden.
De witte struikwondklaver groeit vooral op kristallijne rotsen in het littoraal van de kust, waar de wind vrij spel heeft en de plant geregeld met zout water besproeid wordt. Hij komt er dikwijls voor in het gezelschap van Thymelaea hirsuta.
De witte struikwondklaver is endemisch voor het westelijke Middellandse Zeegebied, en komt slechts voor in Algerije, Tunesië, Frankrijk en Italië. In Frankrijk komt de plant voor in de departementen Alpes-Maritimes, Var, Hérault en op Corsica, maar voornamelijk op de kusten van het Massif des Maures (in het natuurgebied Cap Lardier - Cap Taillat - Cap Camarat) en de îles d'Hyères.
Over het hele verspreidingsgebied komt de soort plaatselijk, maar soms abundant voor.
De witte struikwondklaver is in Frankrijk beschermd.
Bronnen, noten en/of referentiesDe witte struikwondklaver (Anthyllis barba-jovis) is een struik uit de vlinderbloemenfamilie (Leguminosae). Het is een zeldzame semi-halofiele soort uit het litoraal van het Middellands Zeegebied, die niet in België en Nederland voorkomt.
Anthyllis barba-jovis er en busk i erteblomstfamilien.
Den blir opptil 90 cm høy og har forvedede grener. Bladene består av 13–19 par smale, elliptiske småblader, som er sølvhårete på undersiden og grønne på oversiden. Blomstene er gule og sitter ti eller flere sammen i hoder på enden av stilkene. Belgen har ett frø. Arten vokser på steinete steder nær havet fra det østlige Spania til Hellas, Kreta og Nordvest-Afrika.
Blomster
Bladverk
Belger
Typisk voksested
Anthyllis barba-jovis er en busk i erteblomstfamilien.
Den blir opptil 90 cm høy og har forvedede grener. Bladene består av 13–19 par smale, elliptiske småblader, som er sølvhårete på undersiden og grønne på oversiden. Blomstene er gule og sitter ti eller flere sammen i hoder på enden av stilkene. Belgen har ett frø. Arten vokser på steinete steder nær havet fra det østlige Spania til Hellas, Kreta og Nordvest-Afrika.
Blomster
Bladverk
Belger
Typisk voksested
Anthyllis barba-jovis là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên.[1]
Bài viết liên quan đến tông đậu Loteae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
Anthyllis barba-jovis là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên.
