Echinospartum horridum és una espècie de planta de la família de les lleguminoses.
Arbust rabassut, vivaç, amb forma de coixí, densament espinós, que arriba a mesurar fins a uns 40 cm d'alçada. Les branques són molt denses i estan armades d'espines rígides. Creixen uns al costat dels altres ocupant extenses superfícies. Cada fulla està formada per un conjunt de 3 folíols petits, amb forma de punta de llança, piloses per sota. Les flors s'agrupen per parelles, encara que a vegades són solitàries. Són de color groc viu sobre brots curts i mancats d'espines. Els fruits es troben en una beina o llegum cobert de pèls sedosos. Floreix a l'estiu i la tardor. Amb 4 anys adquireix aquesta forma de bola espinosa i als 30 o 40 anys de vida comença a assecar-se pel centre fins a morir. La crema de matollars per a crear pastures afavoreix aquesta espècie, que recolonitza al cap d'uns anys. Els pastors cremaven periòdicament aquesta espècie per a obtenir pastures.[1]
Aquesta espècie és endèmica del Massís Central francès i dels Pirineus. La seva àrea espanyola es limita al Pirineu central i occidental (des de Leoz i Vall de Roncal fins a la Ribagorça lleidatana).
Habita a pedregars, prats i a sobre roques calcàries. És una planta amant de la llum. Colonitza terrenys erosionats o incendiats i ocupa sempre zones assolellades, no resistint l'ombra. Suporta la sequedat que causen els vents, les gelades i els freds. Germina molt bé després dels incendis. Aquesta espècie s'acompanya de ginebre comú, boixerola, espernallac a algunes zones i diverses herbàcies com Teucrium pyrenaicum, Teucrium polium, Crepis albida, Plantago lanceolata i Hippocrepis comosa.[2]
Echinospartum horridum va ser descrita per (Vahl) Rothm. i publicada a Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 72: 83. 1941.[3]
Nombre de cromosomes de l'espècie Echinospartum horridum (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecífics: n = 22; 2n = 44.[7][8]
Echinospartum horridum és una espècie de planta de la família de les lleguminoses.
En Aragón, se conoix con o nombre chenerico de brinzons, abrizons, erizons u alberizons á un conchunto d'especies diferents de matas con port arbustivo que perteneixen á la familia Fabaceae y tienen per caracteristica comuna a suya gran densidat y ramificación, con brancas curtas y muit punchudas que les dan un aspecto caracteristico de «bola» u «coixín» atipido á la mata. En o caso d'especies como Echinospartum horridum, se'n suele trobar en l'alta montanya, á partir d'os 1000-1200 metros, enradigaus en terrenos deficils, en as penyas y dica en as tarteras, en do resisten a persistencia d'a nieu más meses que no altras especies de Fabaceae, anque difuera d'o Pireneu la denominación tamién s'aplica a belaltras especies que se i troban con más freqüencia en ixes territorios, como bellas especies d'o chenero Genista que guardan una forma cacha.
Os brinzons pueden tener fuellas ocasionalment, que son muit menudas y coriacias, anque la mayoría d'exemplars no en tienen. Igual como as suyas parients as aliagas y as chinestras, floreixen de forma copiosa en primavera, con flors caracteristicament labiadas, de regular amariellas. Reciben ista denominación popular bellas especies que perteneixen á cheneros diferents, como Echinospartum horridum u Genista pumila.
O nombre popular que s'emplega ta designar istas plantas varía quantiosament en pendendo d'os puntos cheograficos en os que se rechistra, u dica con as familias u presonas individuals que el digan, pasando que á sobén una mesma presona gosa emplegar una, dos u dica tres variants d'a parola sin sisquiera pensar-ie. Quasi todas as variants pareix que derivan d'una forma refirmada en a estructura punchuda y arronchada d'as matas d'istes vechetals, talment dimanando de formas relacionadas con o «erinzón» (d'o latín «erinaceus») u «erizón» (d'o latín «ericĭus»). En conexión con tot isto, as formas más arcaicas podrían estar as que tienen a forma «erinzón», d'as que dimpués s'habrían dido formando ixas altras, como «brinzón» (documentada en a val de Vió,[1] en a val de Broto,[1] en a val de Tella[1] y que tamién s'emplega en Puértolas, en o Sobrarbe) y dende ista «abrinzón», con ganancia d'una A popular, que s'ha puesto documentar en a val de Chistau.[1] A forma «abrizón», que pierde a N, s'ha documentau tamién en a val de Chistau.
A denominación «erizón», con a suya variant vocalica «arizón», se documentan en a Chacetania (Chaca,[1] Puent d'a Reina,[1] Fago[1]) y en l'Alto Galligo (Borrés[1]), pero tamién en o Semontano de Balbastro (Salas Altas,[1] Radiquero,[1] Alquezra[1]) y en a part meridional d'o Sobrarbe (Sasa de Surta,[1] en o Viello Sobrarbe, y Boltanya[1] en a val de l'Ara). A forma «alizón» se documenta en Nocito[1] (Plana de Uesca) y en Oliván[1] (Alto Galligo), pero tamién en Fanlo[1] y en Yeba[1] en a val de Vió (Sobrarbe), en Oto,[1] Torla[1] y Broto[1] en a val de Broto, en as que tamién se i diz indisticntament «brinzón/abrinzón».
A forma «alberizo» ye minoritaria y se'n da treslau d'haber-la sentido en Fosau,[1] en A Fueva, pero en ixa subcomarca d'o Sobrarbe i ye más freqüent a forma «alberizón»,[1] que como en altros casos coexiste con as formas «abrinzón» y «brinzón» que se dicen en altros puntos d'a comarca.
Aspecto tipico d'un abrinzonal mixto, en alta montanya
Abrinzonal
Exemplar viello d'Echinospartum horridum
Echinospartum horridum - Museum specimen
En Aragón, se conoix con o nombre chenerico de brinzons, abrizons, erizons u alberizons á un conchunto d'especies diferents de matas con port arbustivo que perteneixen á la familia Fabaceae y tienen per caracteristica comuna a suya gran densidat y ramificación, con brancas curtas y muit punchudas que les dan un aspecto caracteristico de «bola» u «coixín» atipido á la mata. En o caso d'especies como Echinospartum horridum, se'n suele trobar en l'alta montanya, á partir d'os 1000-1200 metros, enradigaus en terrenos deficils, en as penyas y dica en as tarteras, en do resisten a persistencia d'a nieu más meses que no altras especies de Fabaceae, anque difuera d'o Pireneu la denominación tamién s'aplica a belaltras especies que se i troban con más freqüencia en ixes territorios, como bellas especies d'o chenero Genista que guardan una forma cacha.
Os brinzons pueden tener fuellas ocasionalment, que son muit menudas y coriacias, anque la mayoría d'exemplars no en tienen. Igual como as suyas parients as aliagas y as chinestras, floreixen de forma copiosa en primavera, con flors caracteristicament labiadas, de regular amariellas. Reciben ista denominación popular bellas especies que perteneixen á cheneros diferents, como Echinospartum horridum u Genista pumila.
El erizón (Echinospartum horridum) es una especie perteneciente a la familia de las fabáceas.
Arbusto achaparrado, vivaz, con forma de cojín, densamente espinoso, que alcanza unos 40 cm de altura. Las ramas son muy densas y están armadas de espinas rígidas. Crecen unos junto a otros ocupando extensas superficies. Cada hoja está formada por un conjunto de 3 hojuelas pequeñas, en forma de punta de lanza, pelosas por debajo. Las flores se agrupan por parejas, aunque a veces son solitarias. Son de color amarillo vivo sobre brotes cortos y carentes de espinas. Los frutos están en una vaina o legumbre cubierta de pelos sedosos. Florece en el verano y el otoño. Con 4 años adquiere esa forma de bola espinosa y a los 30 o 40 años de vida comienza a secarse por el centro hasta morir. La quema de matorrales para crear pastos favorece al erizón, que recoloniza al cabo de unos años. Los pastores quemaban periódicamente los erizones para obtener pastos.[1]
El erizón es endémico del Macizo Central francés y de los Pirineos. Su área española se limita al Pirineo central y occidental (desde Leoz y Valle de Roncal hasta la Ribagorza leridana).
Habita en pedregales, prados y sobre rocas calizas. Es planta amante de la luz. Coloniza terrenos erosionados o incendiados y ocupa siempre zonas soleadas, no resistiendo la sombra, soporta la sequedad que causan los vientos, las heladas y los fríos. Germina muy bien tras los incendios. Esta especie se acompaña de enebro enano, gayuba, abrotano hembra en algunas zonas y diversa herbáceas como Teucrium pyrenaicum, Teucrium polium, Crepis albida, Plantago lanceolata, Hippocrepis comosa.[2]
Echinospartum horridum fue descrita por (Vahl) Rothm. y publicado en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 72: 83. 1941.[3]
Echinospartum: nombre genérico que deriva del griego antiguo: echînos ; latínizado echinus = "erizo, marino y terrestre, cúpula de las castañas, etc."; y el género Spartium L. Las plantas de este género con frecuencia son espinosas y redondeadas.[4]
horridum: epíteto latíno que significa "espinoso, erizado".[5]
Número de cromosomas de Echinospartum horridum (Fam. Leguminosae) y táxones infraespecíficos = Echinospartum horridum (Vahl) Rothm.: n=22; 2n=44.[6][7]
El erizón (Echinospartum horridum) es una especie perteneciente a la familia de las fabáceas.
Echinospartum horridum Fabaceae familiako zuhaixka da, Frantziako Erdialdeko Mendigunean eta Pirinioetan jatorria duena.[1] Euskal Herrian Leotzen eta Erronkarin bizi da. Kareharrizko harrietan eta larretan bizi da eta bola arantzadun baten itxura du.
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Echinospartum horridum Fabaceae familiako zuhaixka da, Frantziako Erdialdeko Mendigunean eta Pirinioetan jatorria duena. Euskal Herrian Leotzen eta Erronkarin bizi da. Kareharrizko harrietan eta larretan bizi da eta bola arantzadun baten itxura du.
Echinospartum horridum, le genêt hérissé ou genêt très épineux, est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Fabaceae, sous-famille des Faboideae, endémique des Pyrénées françaises et espagnoles et du Massif central[2].
Cette espèce est menacée d'extinction, elle est classée « VU » (espèce vulnérable) dans la liste rouge des espèces menacées en France[3] et protégée en France où elle est inscrite dans la liste des espèces végétales protégées sur l'ensemble du territoire français métropolitain[4].
Selon The Plant List (18 octobre 2018)[5] :
Echinospartum horridum, le genêt hérissé ou genêt très épineux, est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Fabaceae, sous-famille des Faboideae, endémique des Pyrénées françaises et espagnoles et du Massif central.
Cette espèce est menacée d'extinction, elle est classée « VU » (espèce vulnérable) dans la liste rouge des espèces menacées en France et protégée en France où elle est inscrite dans la liste des espèces végétales protégées sur l'ensemble du territoire français métropolitain.
Echinospartum horridum là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được (M.Vahl) Rothm. miêu tả khoa học đầu tiên.[1]
.jpg)
.jpg)
Echinospartum horridum - Museum specimen
.jpg){kind=small}
Bài viết liên quan đến tông đậu Genisteae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
Echinospartum horridum là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được (M.Vahl) Rothm. miêu tả khoa học đầu tiên.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
