La gatosa[1] (gatova a les Illes Balears) o argelaga[2][nb 1] (Ulex parviflorus) és un arbust mediterrani, molt espinós, i amb una abundosa florida hivernal o primaveral de flors grogues.[3]
És un arbust de fins a 1,5 o 2 metres d'altura,[4] amb espines llenyoses (branques modificades) ramificades[5] però no gaire[4] i de menys d'un mil·límetre de diàmetre[4] que formen un angle obert amb la tija.[5] Branques i espines són d'un color verd intens,[5] mentre que les fulles són escasses i petites (4-5 mm, linears).[5]
La flor papilionàcia apareix amb gran abundància[5] sobre les espines, solitària o en feixos.[4] És petita (7-8 mm), amb calze i corol·la grocs.[5] Floreix tot l'hivern, si bé sovint comença a la tardor i s'allarga fins a la primavera.[5][4]
És molt comuna en brolles de totes les contrades mediterrànies de Catalunya i el País Valencià i a les Pitiüses.[4][5] Cap al nord s'estén per les zones costaneres del Llenguadoc i la Provença.[6]
La gatosa (gatova a les Illes Balears) o argelaga (Ulex parviflorus) és un arbust mediterrani, molt espinós, i amb una abundosa florida hivernal o primaveral de flors grogues.
És un arbust de fins a 1,5 o 2 metres d'altura, amb espines llenyoses (branques modificades) ramificades però no gaire i de menys d'un mil·límetre de diàmetre que formen un angle obert amb la tija. Branques i espines són d'un color verd intens, mentre que les fulles són escasses i petites (4-5 mm, linears).
La flor papilionàcia apareix amb gran abundància sobre les espines, solitària o en feixos. És petita (7-8 mm), amb calze i corol·la grocs. Floreix tot l'hivern, si bé sovint comença a la tardor i s'allarga fins a la primavera.
És molt comuna en brolles de totes les contrades mediterrànies de Catalunya i el País Valencià i a les Pitiüses. Cap al nord s'estén per les zones costaneres del Llenguadoc i la Provença.
Ulex parviflorus, llamado popularmente tojo y también conocida como árgoma, aliaga y aulaga morisca, es un arbusto espinoso de la familia de las fabáceas. Forma parte de matorrales y terrenos degradados de la zona occidental del mediterráneo: Francia, España y el norte de África.
Es un arbusto de hasta 2 metros de altura, con hojas reemplazadas completamente por espinas. Sus flores aparecen en invierno, son de color amarillo brillante y su fruto es una pequeña legumbre cubierta de vellosidades.
Habita de preferencia en suelos calcáreos y en esos sitios se usa para recuperar suelos degradados, gracias a sus bacterias simbiontes que le dan la capacidad de fijar nitrógeno de la atmósfera. Por su rusticidad, también se puede usar para luchar con la erosión en sitios de pendiente alta y mucha exposición al sol.
Ulex parviflorus fue descrita por Pierre André Pourret y publicado en Mémoires de l'Académie des Sciences, Inscriptions et Belles-Lettres de Toulouse 3: 334. 1788.[1]
Número de cromosomas de Ulex parviflorus (Fam. Leguminosae) y táxones infraespecíficos: n=16[2]
Ulex: nombre genérico que es el antiguo nombre de esta planta o alguna similar.[3]
parviflorus: epíteto latino que significa "con pequeñas flores.[4]
Abulaga, abulaga de diente de perro, aliaga, aliaga albar, aliaga parda, aliaga rodena, arbulaga, argelaga marina, argelaga roja, argilaga, argilaga blanca, argilaga roja, aulaga, aulaga blanca, aulaga morisca, aulaga moruna, engilaga, hierba del suspiro, olaga, tojo, tojo de Huelva, toliaga, ulaga.[6]
Ulex parviflorus, llamado popularmente tojo y también conocida como árgoma, aliaga y aulaga morisca, es un arbusto espinoso de la familia de las fabáceas. Forma parte de matorrales y terrenos degradados de la zona occidental del mediterráneo: Francia, España y el norte de África.
Ote loretxikia (Ulex parviflorus) Fabaceae familiako zuhaixka da.[1] Mendebaldeko Mediterraneon jatorria duen landare honek bi metroko altuera ere izan dezake. Neguan loratzen da.
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Ote loretxikia (Ulex parviflorus) Fabaceae familiako zuhaixka da. Mendebaldeko Mediterraneon jatorria duen landare honek bi metroko altuera ere izan dezake. Neguan loratzen da.
L’Ajonc de Provence ou Ajonc à petites fleurs (Ulex parviflorus) est une espèce qui fait partie des plantes méditerranéennes dont la floraison est la plus précoce : dès le mois de janvier, en même temps que le romarin et le mimosa, il parsème le maquis et la garrigue de touffes jaune doré hérissées d'épines très pointues. Il appartient au genre Ulex et à la famille des Fabacées (ou Légumineuses). Il est connu en Languedoc et en Provence sous les noms d'argelàs, argelat ou argeràs, également donnés au genêt épineux (Genista scorpius). Nom catalan : gatosa. Castillan : tojo, aulaga morisca.
Arbrisseau ou sous-arbrisseau pouvant atteindre 1,5 mètre, mais généralement inférieur à 1 mètre, très ramifié à la base, à tige cannelée, à feuilles pratiquement absentes, remplacées par des épines (les vraies feuilles trifoliées ne sont produites qu'au stade de la plantule). Les épines sont droites ou courbées, très pointues, en particulier l'épine terminale qui peut atteindre 3 cm de long[1].
Floraison de janvier (parfois décembre) à avril.
Fleurs hermaphrodites en racèmes simples, de couleur jaune doré à jaune orangé. Calice jaunâtre, bilabié, persistant, légèrement velu (surtout au début de la floraison). Corolle ne dépassant pas 1 cm[1], à ailes en principe plus courtes que la carène. Pollinisation par les insectes (abeilles).
Le fruit est une petite gousse ovoïde, velue, contenant peu de graines, d'une longueur ne dépassant pas celle du calice persistant. Dissémination myrmécochore (par les fourmis).
La formule chromosomique de l'Ulex parviflorus a été déterminée comme étant 2n = 32[2].
Plante vivace caractéristique de la Catalogne et des côtes méditerranéennes françaises (essentiellement Roussillon et Provence). Elle marque une préférence pour les sables incultes, les sols siliceux, arides et ensoleillés, souvent en pente, et pousse entre 0 et 600 mètres[3].
Selon Catalogue of Life (9 janv. 2013)[4] :
Selon NCBI (9 janv. 2013)[5] :
L’Ajonc de Provence ou Ajonc à petites fleurs (Ulex parviflorus) est une espèce qui fait partie des plantes méditerranéennes dont la floraison est la plus précoce : dès le mois de janvier, en même temps que le romarin et le mimosa, il parsème le maquis et la garrigue de touffes jaune doré hérissées d'épines très pointues. Il appartient au genre Ulex et à la famille des Fabacées (ou Légumineuses). Il est connu en Languedoc et en Provence sous les noms d'argelàs, argelat ou argeràs, également donnés au genêt épineux (Genista scorpius). Nom catalan : gatosa. Castillan : tojo, aulaga morisca.
A Ulex parviflorus é uma espécie botânica com o nome vernacular de junco-da-provença, do gênero Ulex, família das Fabaceae, e subfamília das Faboideae.
É um arbusto espinhoso encontrado nas matas e terrenos degradados da região ocidental do Mediterrâneo : França ( principalmente na Provença), Espanha ( principalmente na Catalunha) e norte da África.
Habita preferencialmente solos calcários, silicosos, áridos e ensolarados. É uma planta muito usada para recuperar terras degradadas, graças a capacidade das bactérias simbióticas de regenerarem o solo, absorvendo o nitrogênio da atmosfera. Por sua rusticidade, também pode ser cultivada para evitar a erosão de locais com muita inclinação e bastante expostas ao sol.
Cresce até 2 m de altura, porém geralmente inferior a 1 m. É muito ramificado na base, caule canelado, folhas praticamente ausentes substituídas por espinhos. Os espinhos são retos ou recurvados, muito pontiagudos, especialmente o espinho terminal que pode atingir até 10 cm de comprimento.
As flores são hermafroditas com uma inflorescência do tipo rácimo simples, de corolação amarela-dourada. O cálice é amarelado, bilabiado, persistente, e ligeiramente peludo (sobretudo no início da floração ). O tamanho da corola não ultrapassa a 1 cm. A polinização ocorre através dos insetos ( abelhas ).
O fruto é um pequeno legume, coberto de pêlos, contendo poucas sementes, de um comprimento que não excede ao cálice persistente. A dissiminação das sementes é feita pelas formigas.
A Ulex parviflorus é uma espécie botânica com o nome vernacular de junco-da-provença, do gênero Ulex, família das Fabaceae, e subfamília das Faboideae.
É um arbusto espinhoso encontrado nas matas e terrenos degradados da região ocidental do Mediterrâneo : França ( principalmente na Provença), Espanha ( principalmente na Catalunha) e norte da África.
Habita preferencialmente solos calcários, silicosos, áridos e ensolarados. É uma planta muito usada para recuperar terras degradadas, graças a capacidade das bactérias simbióticas de regenerarem o solo, absorvendo o nitrogênio da atmosfera. Por sua rusticidade, também pode ser cultivada para evitar a erosão de locais com muita inclinação e bastante expostas ao sol.
Cresce até 2 m de altura, porém geralmente inferior a 1 m. É muito ramificado na base, caule canelado, folhas praticamente ausentes substituídas por espinhos. Os espinhos são retos ou recurvados, muito pontiagudos, especialmente o espinho terminal que pode atingir até 10 cm de comprimento.
As flores são hermafroditas com uma inflorescência do tipo rácimo simples, de corolação amarela-dourada. O cálice é amarelado, bilabiado, persistente, e ligeiramente peludo (sobretudo no início da floração ). O tamanho da corola não ultrapassa a 1 cm. A polinização ocorre através dos insetos ( abelhas ).
O fruto é um pequeno legume, coberto de pêlos, contendo poucas sementes, de um comprimento que não excede ao cálice persistente. A dissiminação das sementes é feita pelas formigas.
Ulex parviflorus là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được Pourr. miêu tả khoa học đầu tiên.[1]
.jpg)
.jpg)
.jpg){kind=small}
Bài viết liên quan đến tông đậu Genisteae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
Ulex parviflorus là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được Pourr. miêu tả khoa học đầu tiên.
Ulex parviflorus Pourr.
Синонимы Подвиды
У́лекс мелкоцветко́вый, или Утёсник мелкоцветко́вый (лат. Úlex parviflorus) — вид цветковых растений рода Улекс (Ulex) семейства Бобовые (Fabaceae).
Кустарник до 2 м высотой, с листьями, видоизменёнными в колючки.
Ярко-жёлтые цветки появляются зимой.
Плод — боб, покрытый мелкими ворсинками.
Количество хромосом n = 16[4].
Ареал — запад Средиземноморья: Франция, Испания, Северная Африка. Растёт преимущественно на богатых кальцием почвах. Подобно другим бобовым, улекс мелкоцветковый вступает в симбиоз с азотфиксирующими бактериями.
Благодаря своей выносливости, улекс мелкоцветковый может высаживаться для предотвращения эрозии почв на открытых склонах.
У́лекс мелкоцветко́вый, или Утёсник мелкоцветко́вый (лат. Úlex parviflorus) — вид цветковых растений рода Улекс (Ulex) семейства Бобовые (Fabaceae).
.jpg)
