El tamariu africà (Tamarix africana)[1] és un arbust o arbret que pertany a la família Tamaricaceae que es troba al Mediterrani occidental.[2]
Fa de 3 a 4 m d'alt amb les branques llargues i flexibles, difícils de trencar, d'escorça brunovermellosa fosca. Fulles molt petites esquamiformes, que fan d'1,5 a 4 mm i se semblen a les del xiprer. Els branquillons foliosos (braquiblasts) són caducs quan s'acosta l'hivern. Flors blanques o rosa pàl·lid agrupades en espigues de 5 a 8 cm de llargada. Floreix de març a maig. Fruit en càpsula.
En sòls humits i un poc salins: en les sorres i llacunes litorals, al llarg de rius i corrents d'aigua, sobretot en les que travessen margues i altres dipòsits subsalins. S'associa als baladres i salzes.
En la regió mediterrània occidental, des de la península Ibèrica i el Magrib a les dues bandes de l'Adriàtic. Es troba en tots els Països Catalans, des del nivell del mar als 400 m d'altitud,[3] en general prop de la costa, però penetrant per la vall de l'Ebre i fins a la vall de Cofrents i en totes les Illes Balears.[4] A la península Ibèrica, principalment en la seva part sud.
Tamarix africana va ser descrita per Jean Louis Marie Poiret i publicada en Voyage en Barbarie 2: 139, l'any 1789.[5][6]
Entre altres usos, es fa servir per a estabilitzar dunes de sorra.
El tamariu africà (Tamarix africana) és un arbust o arbret que pertany a la família Tamaricaceae que es troba al Mediterrani occidental.
