dcsimg

Llampúdol bord ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El llampúdol bord, llampúgol bord, llampuga borda o rotaboc (Rhamnus ludovici-salvatoris)[1] és un arbust perennifoli de l'ordre de les rosals endèmic de les Illes Balears.[2][3] Es troba habitualment en matollars i alzinars des del nivell del mar fins als 1.000 metres d'altitud,[4] sobretot en terrenys calcaris.

És un arbust petit, de menys d'un metre i mig d'alçada. Les seves fulles, d'1 a 3 cm, serrades perpendiculars al marge, són dures i lluents, més fosques per l'anvers i més clares pel revers.[5] La floració té lloc entre els mesos d'abril i maig. Les flors són grogues, amb 5 pètals amagats dins del calze juntament amb els 5 estams. Hi ha flors masculines i femenines en peus diferents. El fruit és una drupa negra.

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llampúdol bord Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 142. ISBN 84-7306-407-0.
  2. Noms de plantes
  3. «Florasilvestre.es» (en castellà). [Consulta: 30 desembre 2015].
  4. «Carex Vivers - Rhamnus ludovici-salvatoris» (en català). [Consulta: 30 desembre 2015].
  5. «Rhamnus ludovici-salvatoris». Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Llampúdol bord: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El llampúdol bord, llampúgol bord, llampuga borda o rotaboc (Rhamnus ludovici-salvatoris) és un arbust perennifoli de l'ordre de les rosals endèmic de les Illes Balears. Es troba habitualment en matollars i alzinars des del nivell del mar fins als 1.000 metres d'altitud, sobretot en terrenys calcaris.

És un arbust petit, de menys d'un metre i mig d'alçada. Les seves fulles, d'1 a 3 cm, serrades perpendiculars al marge, són dures i lluents, més fosques per l'anvers i més clares pel revers. La floració té lloc entre els mesos d'abril i maig. Les flors són grogues, amb 5 pètals amagats dins del calze juntament amb els 5 estams. Hi ha flors masculines i femenines en peus diferents. El fruit és una drupa negra.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Balearen-Kreuzdorn ( German )

provided by wikipedia DE

Der Balearen-Kreuzdorn (Rhamnus ludovici-salvatoris), auch Erzherzog-Ludwig-Salvator-Kreuzdorn genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Kreuzdorn (Rhamnus) innerhalb Familie der Kreuzdorngewächse (Rhamnaceae).

Beschreibung

 src=
In diesem Artikel oder Abschnitt fehlen noch folgende wichtige Informationen:
einige Merkmale sind nur marginal oder gar nicht beschrieben
Hilf der Wikipedia, indem du sie recherchierst und

 src=
Zweig mit Laubblättern und Blüten

Vegetative Merkmale

Der Balearen-Kreuzdorn ist ein immergrüner Strauch, der Wuchshöhen von bis zu 2 Metern erreicht. Fast alle oberirdischen Pflanzenteile sind kahl.[1][2]

Die wechselständig angeordneten Laubblätter sind in Blattstiel und -spreite gegliedert. Die einfache, mattgrüne, unterseits hellere, ledrige, abgerundete bis stumpfe, seltener eingebuchtete, manchmal feinstachelspitzige Blattspreite ist bei einer Länge von 1 bis 3 Zentimetern eiförmig bis verkehrt-eiförmig oder elliptisch bis fast kreisförmig. Der Blattrand ist mehr oder weniger dicht fein dornig gezähnt.[1][2] Die kleinen Nebenblätter sind meist abfallend.

Generative Merkmale

Der kleine, achselständige und zymöse Blütenstand ist dicht. Die meist haltbaren Deckblätter sind drüsig-gezähnt.[1][2]

Die kleinen, eingeschlechtigen und kurz gestielten Blüten sind vier- oder seltener fünfzählig mit einfacher oder doppelter Blütenhülle. Die gelben Kelchzipfel sind eiförmig bis länglich. Die Kronblätter fehlen oder sind reduziert.[1][2]

Die rötliche, bis etwa 5 Millimeter große, zwei bis dreisamige Steinfrucht ist kugelig bis eiförmig und behaart.[1][2]

Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 24.

Vorkommen

Der Balearen-Kreuzdorn kommt in Mallorca, Menorca, Cabrera und in Spanien bei Valencia vor.[1][3] Er gedeiht in Garigues und Macchien.

Taxonomie

Die Erstveröffentlichung als Art Rhamnus balearica (DC.) Willk. erfolgte 1875 durch Carl Ludwig Willdenow in Oesterreichische Botanische Zeitschrift, Band 25, S. 112. Dieser Name war jedoch illegitim, da er vorher von Heinrich Friedrich Link für ein anderes Taxon verwendet wurde. Link hatte den Namen von de Candolle in die Gattung Rhamnus als Rhamnus balearica (DC.) Link gestellt gehabt, womit dieser Name besetzt war.[3] Deshalb führte Robert Chodat 1909 ersatzweise die „korrekte“ neue Bezeichnung Rhamnus ludovici-salvatoris in Bull. Soc. Bot. Genève, ser. 2, Band 1, S. 242 für diese Art ein. Das Artepitheton ludovici-salvatoris ehrt den Erzherzog Ludwig Salvator von Österreich-Toskana, der sich durch ein Monumentalwerk über die Balearen verdient gemacht hat.

Literatur

  • S. Rivas Martínez, J. M. Pizarro: Rhamnus. In: Flora Iberica. Vol. IX, 2013, S. 11–50, (PDF).
  • Ludwig Salvator von Österreich-Toskana: Die Balearen. 7 Bände. Brockhaus, Leipzig 1869–1891,

Einzelnachweise

  1. a b c d e f Thomas Gaskell Tutin: Rhamnus L., S. 244 f. In: Thomas Gaskell Tutin, V. H. Heywood, N. A. Burges, D. M. Moore, D. H. Valentine, S. M. Walters, D. A. Webb (Hrsg.): Flora Europaea. Band 2: Rosaceae to Umbelliferae, Cambridge University Press, 1968, ISBN 0-521-06662-X. (eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche).
  2. a b c d e Peter Schönfelder, Ingrid Schönfelder: Die neue Kosmos-Mittelmeerflora. Franckh-Kosmos-Verlag Stuttgart 2008, ISBN 978-3-440-10742-3, S. 308.
  3. a b T. Henning, E. von Raab-Straube (2016): Rhamnaceae.: Datenblatt Rhamnus ludovici-salvatoris, In: Euro+Med Plantbase - the information resource for Euro-Mediterranean plant diversity.
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Balearen-Kreuzdorn: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Der Balearen-Kreuzdorn (Rhamnus ludovici-salvatoris), auch Erzherzog-Ludwig-Salvator-Kreuzdorn genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Kreuzdorn (Rhamnus) innerhalb Familie der Kreuzdorngewächse (Rhamnaceae).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Rhamnus ludovici-salvatoris ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

El aladierno balear (Rhamnus ludovici-salvatoris) es una planta perenne y dioica de la familia de las ramnáceas endémica de Islas Baleares, en concreto de Mallorca, Menorca y Cabrera, donde se la denomina llampúdol bord o rotaboc.[3][4]​ Es un arbusto que crece hasta los 2 metros de altura,[4]​ aunque su talla habitual es mucho menor y no suele superar 1,5 m.[3]​ Su nombre científico hace honor al archiduque Luis Salvador de Austria, enamorado de Mallorca y estudioso de su etnografía, su historia, su cultura y su naturaleza.[5][6]

Presenta hojas coriáceas finamente dentadas, en perpendicular al contorno de la hoja, con un color verde oscuro en el haz y claro en el envés, con forma oval y unos 25 mm de longitud. Cuenta con pequeñas flores masculinas y flores femeninas (en individuos separados, pues es dioica) de color amarillento.[7]​ Su época de floración transcurre entre marzo y mayo, y su fruto es una drupa oscura que sirve de alimento a mirlos y currucas cabecinegras en verano.[2][7][8]

En Mallorca se distribuye por la sierra de Tramontana, hasta los 1000 m de altitud, y en las montañas de Artá, como especie arbustiva en encinares y pinares, mientras que en el archipiélago de Cabrera se encuentra en maquias litorales.[3]​ En Menorca ocupa una minúscula zona en el norte de la isla, en el municipio de Fornells.[1][9]​ La reducidísima población menorquina y la amenaza de su extinción propiciaron su inclusión en el Catálogo balear de especies amenazadas y de especial protección.[9]

Se encuentra en peligro de extinción, ya que ha sufrido un declive poblacional y una disminución en su área de ocupación y en la calidad del hábitat.[1][2]

Referencias

  1. a b c Rivers, M.C. (2017). «Rhamnus ludovici-salvatoris». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2017 (en inglés). ISSN 2307-8235. Consultado el 26 de agosto de 2021.
  2. a b c «Rhamnus ludovici-salvatoris». IUCN Red List. Consultado el 26 de agosto de 2021.
  3. a b c «Aladierno balear, Llampúdol bord (Rhamnus ludovici-salvatoris)». Consultado el 26 de agosto de 2021.
  4. a b «Rhamnus». Flora Iberica. Vol. IX. Consultado el 26 de agosto de 2021.
  5. «Archiduque Luis Salvador de Austria, el explorador que amaba el Mare Nostrum». Illes Balears Travel. Consultado el 26 de agosto de 2021.
  6. «Viajeros ilustres de la Serra: el Archiduque Luis Salvador». Serra de Tramuntana. 8 de junio de 2017. Consultado el 26 de agosto de 2021.
  7. a b «Rotaboc (Rhamnus ludovici-salvatoris)». Servei de Gestió Forestal, Conselleria de Medi Ambient i Territori (en catalán). Consultado el 26 de agosto de 2021.
  8. «Rhamnus ludovici-salvatoris Chodat». Herbario Virtual del Mediterráneo Occidental. Consultado el 26 de agosto de 2021.
  9. a b Fraga, P. & Bermejo, A. 2008. Notes i contribucions al coneixement de la flora de Menorca (IX): característiques i estat de conservació de la població menorquina de Rhamnus ludovici-salvatoris Chodat. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 51: 17-32. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Rhamnus ludovici-salvatoris: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

El aladierno balear (Rhamnus ludovici-salvatoris) es una planta perenne y dioica de la familia de las ramnáceas endémica de Islas Baleares, en concreto de Mallorca, Menorca y Cabrera, donde se la denomina llampúdol bord o rotaboc.​​ Es un arbusto que crece hasta los 2 metros de altura,​ aunque su talla habitual es mucho menor y no suele superar 1,5 m.​ Su nombre científico hace honor al archiduque Luis Salvador de Austria, enamorado de Mallorca y estudioso de su etnografía, su historia, su cultura y su naturaleza.​​

Presenta hojas coriáceas finamente dentadas, en perpendicular al contorno de la hoja, con un color verde oscuro en el haz y claro en el envés, con forma oval y unos 25 mm de longitud. Cuenta con pequeñas flores masculinas y flores femeninas (en individuos separados, pues es dioica) de color amarillento.​ Su época de floración transcurre entre marzo y mayo, y su fruto es una drupa oscura que sirve de alimento a mirlos y currucas cabecinegras en verano.​​​

En Mallorca se distribuye por la sierra de Tramontana, hasta los 1000 m de altitud, y en las montañas de Artá, como especie arbustiva en encinares y pinares, mientras que en el archipiélago de Cabrera se encuentra en maquias litorales.​ En Menorca ocupa una minúscula zona en el norte de la isla, en el municipio de Fornells.​​ La reducidísima población menorquina y la amenaza de su extinción propiciaron su inclusión en el Catálogo balear de especies amenazadas y de especial protección.​

Se encuentra en peligro de extinción, ya que ha sufrido un declive poblacional y una disminución en su área de ocupación y en la calidad del hábitat.​​

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Rhamnus ludovici-salvatoris ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Rhamnus ludovici-salvatoris là một loài thực vật có hoa trong họ Táo. Loài này được Chodat miêu tả khoa học đầu tiên năm 1909.[1]

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Rhamnus ludovici-salvatoris. Truy cập ngày 18 tháng 9 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết họ Táo này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Rhamnus ludovici-salvatoris: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Rhamnus ludovici-salvatoris là một loài thực vật có hoa trong họ Táo. Loài này được Chodat miêu tả khoa học đầu tiên năm 1909.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI