Teucrium campanulatum és una espècie de planta herbàcia de la família de les Lamiàcies.
Arbust de 10 a 45 cm d'alçada, erecte o decumbent, a vegades amb rizomes, amb braquiblasts com a òrgans hivernants. Les tiges són herbàcies, a vegades estriades, erectes o ascendents; els individus joves posseeixen pèls retrorsos, després glabrescents; els floríferes amb pèls retrorsos i glàndules esferoïdals. Les fulles mesuren 10-20 x 8-22 mm i són fasciculades, ovades, pinnatisectes i, en general, penta-sectes, de segments laterals tri-sectes, amb segments de 2-4 x 0,8-2 mm, plans o de marge revolut, oblongs, ovat-oblongs, aguts, cuneïformes, amb el feix rugós i el revers cobert per glàndules esferoïdals i alguns pèls corbs o circinats, i amb un pecíol d'uns 3 a 4 mm. La inflorescència, de 7 a 25 cm, està formada per 10-20 verticil·lastres de 2 a 4 flors. Les bràctees són sempre més llargues que les flors, que són hermafrodites, erectes, amb pedicels de 2 a 3 mm, amb pèls retrorsos, pèls circinats i glàndules esferoïdals. El calze, de 5 a 5,5 mm, és campanulat, no geperut, marró, acrescent, obert a la fructificació, amb dents de 2 a 2,5 mm, tan llargues o més curtes que el tub, triangulars, el central superior més ample, amb mucró d'1 a 1,5 mm, terminal, glabrescent, reticulat, o pubescent amb pèls antrorsos a la meitat inferior i retrorsos a la superior i el marge de les dents, o només amb pèls corbs en la base i el marge de les dents i alguns pèls circinats escampats. La corol·la, de 9 a 12 mm, té només un llavi, color lila o rosat amb un tub d'1,5 mm, molt curt, geperut, emarginat; la gola mesura uns 3 mm, i és rosada; els lòbuls latero-posteriors tenen 1,5 per 1 mm, oblongs, arrodonits, erectes, d'extrems divergents; els lòbuls laterals són d'1,5-2 x 1,5-2,5 mm, ovats, divergents i el lòbul central arriba a 4 mm i és espatulat, còncau, oblong, de base molt estreta. Els estams estan inserits a la base del tub, amb filaments erectes, papilosos. Els fruits són núcules, de 2,5 x 1,5 mm, el·lipsoides, reticulades, amb glàndules esferoïdals, amb àpex amb pèls corbs, de color castany.[1][2] Floreix al maig i juny.
Creix sobre substrats argilosos, llims, margues, guixos o sorres que s'entollen temporalment. S'estén des del nivell del mar fins als 600 m d'altitud.
Tot i la descripció original de Linné el 1753, que assenyala "Hàbitat a Orient", és espècie nativa de la regió mediterrània occidental i nord d'Àfrica (Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia). És present al sud d'Espanya (citada d'Algesires el 1889, i no recol·lectada des d'aquesta data) i a la costa est i comarques interiors pròximes (amb les Illes Balears).[1] També a la Itàlia adriàtica meridional i Sicília.[3]
Teucrium campanulatum va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 2: 562. 1753.[4]
Nombre de cromosomes de Teucrium campanulatum:[8] 2n=30.[9]
Teucrium campanulatum es una especie de planta herbácea de la familia Lamiaceae.
Sufrútice de 10-45 cm de altura, erecto o decumbente, a veces con rizomas, con braquiblastos como órganos invernantes. Los tallos son herbáceos, a veces estriados, erectos o ascendentes; los jóvenes con pelos retrorsos, después glabrescentes; los floríferos con pelos retrorsos y glándulas esferoidales. Las hojas miden 10-20 por 8-22 mm y son fasciculadas, ovadas, pinnatisectas, en general penta-sectas, de segmentos laterales tri-sectos, con segmentos de 2-4 por 0,8-2 mm, planos o de margen revoluto, oblongos, ovado-oblongos, agudos, cuneados, con la haz rugosa y el envés cubierto por glándulas esferoidales y algunos pelos curvos o circinados, y con pecíolo de 3-4 mm. La inflorescencia, de 7-25 cm, está formada por 10-20 verticilastros de 2-4 flores. Las brácteas son siempre más largas que las flores, que son hermafroditas, erectas, con pedicelos de 2-3 mm, con pelos retrorsos, pelos circinados y glándulas esferoidales. El cáliz, de 5-5,5 mm, es campanulado, no giboso, pardo, acrescente, abierto en la fructificación, con dientes de 2-2,5 mm, tan largos o más cortos que el tubo, triangulares, el central superior más ancho, con mucrón de 1-1,5 mm, terminal, glabrescente, reticulado, o pubescente con pelos antrorsos en la mitad inferior y retrorsos en la superior y el margen de los dientes, o solo con pelos curvos en la base y el margen de los dientes y algunos pelos circinados esparcidos. La corola, de 9-12 mm, tiene solo un labio, color lila o rosado con tubo de 1,5 mm, muy corto, giboso, emarginado; la garganta mide unos 3 mm, y es rosada; los lóbulos latero- posteriores tienen 1,5 por 1 mm, oblongos, redondeados, erectos, de extremos divergentes; los lóbulos laterales son de 1,5-2 por 1,5 -2,5 mm, ovados, divergentes y el lóbulo central llega a 4 mm y es espatulado, cóncavo, oblongo, de base muy estrecha. Los estambres están insertos en la base del tubo, con filamentos erectos, papilosos. Los frutos son núculas, de 2,5 por 1,5 mm, elipsoides, reticuladas, con glándulas esferoidales, con ápice con pelos curvos, color castaño.[1][2]
Crece en substratos arcillosos, limos, margas, yesos o arenas que se encharcan temporalmente; se extiende desde el nivel del mar hasta 600 m. de altitud. Florece en mayo y junio.
A pesar de la descripción original de Linneo, en 1753, que señala "Habitat en Oriente", es especie nativa de la región mediterránea occidental y norte de África (Marruecos, Argelia, Túnez y Libia). Es presente en el Sur de España (citada de Algeciras en 1889, y no recolectada desde esta fecha) y en la costa este y comarcas interiores próximas (con las Islas Baleares).[1] También en Italia adriática meridional y Sicilia.[3]
Teucrium campanulatum, fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 562. 1753.[4]
Teucrium: nombre genérico que deriva del Griego τεύχριον, y luego el Latín teucri, -ae y teucrion, -ii, usado por Plinio el Viejo en Historia naturalis, 26, 35 y 24, 130, para designar el género Teucrium, pero también el Asplenium ceterach, que es un helecho (25, 45).[5]Hay otras interpretaciones que derivan el nombre de Teucri, -ia, -ium, de los troyanos, pues Teucro era hijo del río Escamandro y la ninfa Idaia, y fue el antepasado legendario de los troyanos, por lo que estos últimos a menudo son llamados teucrios.[6] Pero también Teucrium podría referirse a Teûkros, en Latín Teucri, o sea Teucro, hijo de Telamón y Hesione y medio-hermano de Ajax, y que lucharon contra Troya durante la guerra del mismo nombre, durante la cual descubrió la planta en el mismo período en que Aquiles, según la leyenda, descubrió la Achillea.[7]
campanulatum: epíteto Latíno aludiendo a la forma del cáliz ("calyce campanulato") en la diagnosis original de Linneo.
Número de cromosomas de Teucrium campanulatum[8] 2n=30[9]
Teucrium campanulatum es una especie de planta herbácea de la familia Lamiaceae.
Teucrium campanulatum là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]
_6090.JPG)
Bài viết về phân họ hoa môi Teucrioideae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Teucrium campanulatum là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.
_6090.JPG)
_6090.JPG)
