La bolenga o alcança [1][2] (Echium asperrimum) és una planta biennal de la família de les boraginàcies nativa del mediterrani occidental. Equium prové del vocable llatí echie que significa escurçó, perquè les 4 parts fruit recorden a la forma triangular del cap d'este animal. asperrium significa rugós o punxós degut a la gran quantitat de pilositat que recobreix la planta.[3]
És un Hemicriptòfit amb setes rígides llargues abundants i setes curtes retrorses. Tiges de fins a 1 m, erectes i fortament ramificades. Fulles basals estretament el·líptiques o oblanceolades, amb un pecíol molt curt de fins a 30 cm de llarg. Inflorescència paniculada i molt ramificada, amb les rames bassals més llargues per això té forma piramidal. Bràctees tan llargues o un poc més que el calze, i estretament lanceolades. Corol·la de 13-18 mm. Flor lleugerament zigomorfa, pilosa i rosàcia, amb els lòbuls ben marcats. L'androceu està format per 5 estams. Floració a finals de primavera, de maig a juliol. El fruit és una núcula amb una quilla dorsal, una altra ventral i dues laterals, grosses i irregularment tuberculades, de color bru. Nombre cromosòmic 2n = 14.[4]
Es troba en marges de cultius, guarets, pastures seques, pedregars, cunetes i vores de camins, en substrat bàsic (margues, calcària i guix). Entre 300 i 1000 msnm. S'ha localitzat a Itàlia, Sud de França, Península Ibèrica i a les Illes Balears. Es troba per tot el territori dels Països Catalans.
La bolenga o alcança (Echium asperrimum) és una planta biennal de la família de les boraginàcies nativa del mediterrani occidental. Equium prové del vocable llatí echie que significa escurçó, perquè les 4 parts fruit recorden a la forma triangular del cap d'este animal. asperrium significa rugós o punxós degut a la gran quantitat de pilositat que recobreix la planta.
És un Hemicriptòfit amb setes rígides llargues abundants i setes curtes retrorses. Tiges de fins a 1 m, erectes i fortament ramificades. Fulles basals estretament el·líptiques o oblanceolades, amb un pecíol molt curt de fins a 30 cm de llarg. Inflorescència paniculada i molt ramificada, amb les rames bassals més llargues per això té forma piramidal. Bràctees tan llargues o un poc més que el calze, i estretament lanceolades. Corol·la de 13-18 mm. Flor lleugerament zigomorfa, pilosa i rosàcia, amb els lòbuls ben marcats. L'androceu està format per 5 estams. Floració a finals de primavera, de maig a juliol. El fruit és una núcula amb una quilla dorsal, una altra ventral i dues laterals, grosses i irregularment tuberculades, de color bru. Nombre cromosòmic 2n = 14.
Es troba en marges de cultius, guarets, pastures seques, pedregars, cunetes i vores de camins, en substrat bàsic (margues, calcària i guix). Entre 300 i 1000 msnm. S'ha localitzat a Itàlia, Sud de França, Península Ibèrica i a les Illes Balears. Es troba per tot el territori dels Països Catalans.
Echium asperrimum, es una especie perteneciente a la familia de las boragináceas.
Es una planta bienal, con setas rígidas largas abundantes y setas cortas retrorsas. Tallos de hasta 100 cm de altura, erectos, profusamente ramificados. Hojas basales de hasta 25 x 2,5 (-5) cm, estrechamente elípticas u oblanceoladas, cortamente pecioladas; las superiores de hasta 6,5 x 1 cm, estrechamente lanceoladas. Inflorescencia paniculada, ramificada. Brácteas tan largas o algo más largas que el cáliz, estrechamente lanceoladas. Segmentos del cáliz de 6-9,5 x 0,7-1,5 mm, alargándose hasta 9-12 x 1,3-2,5 mm en la fructificación. Corola de 13-18 mm, estrechamente Núculas (3)3,5-4 × 2,5-3 mm, con una quilla dorsal, otra ventral y dos laterales, gruesa- e irregularmente tuberculadas, pardas. Florece de Mayo a junio.[1]
Se encuentra en los márgenes de cultivos, barbechos, pastizales secos, pedregales, cunetas y bordes de caminos, en substrato básico –margas, calizas y yesos–; a una altitud de 30-1000 metros en Italia, S de Francia, península ibérica. C, E y SE de España e Islas Baleares.
Echium asperrimum fue descrita por Jean-Baptiste Lamarck y publicado en Tabl. Encycl. 1: 412 (1792)[2]
Echium: nombre genérico que deriva del griego echium, lo que significa víbora, por la forma triangular de las semillas que recuerdan vagamente a la cabeza de una víbora.
asperrimum: epíteto latino que significa "rugoso".[3]
Echium asperrimum, es una especie perteneciente a la familia de las boragináceas.
Echium asperrimum là loài thực vật có hoa trong họ Mồ hôi. Loài này được Lam. mô tả khoa học đầu tiên năm 1792.[1]
Echium asperrimum là loài thực vật có hoa trong họ Mồ hôi. Loài này được Lam. mô tả khoa học đầu tiên năm 1792.
