Echinocactus platyacanthus és una espècie de planta de la família de les Cactàcies.
San Luis Potosí, Coahuila, Durango, Guanajuato, Hidalgo, Nuevo León, Puebla i Querétaro, Tierra Blanca (Guanajuato) a Mèxic.
Cactus globós al principi i després columnar, tipus barril, verd groguenc, molt massís, de 0,5 a 3 m d'alçada i de 4 a 8 dm de diàmetre. Les costelles varien en nombre, de 5 a 60 verticalment orientades. Les espines canvien amb els anys, n'hi ha de llargues, curtes i aplanades, vermelloses i després s'enfosqueixen amb l'edat; 4 espines centrals, a vegades formant una creu, de diferents mides cadascuna, i fins i tot algunes corbades de 5 a 12 cm de longitud; de 7 a 11 espines radials de 3 a 5 cm de llarg. Flors grogues, nombroses, emergint d'una llana groguenca a la punta de la tija, obrint-se bastant extenses, de color groc i de 4 a 7 cm de diàmetre. Fruit sec a la maduresa, oblong, groguenc de 5 a 7 cm de llarg.
Es multiplica mitjançant llavors. Temperatura mitjana mínima de 10 a 12 °C. Ple Sol. Reg normal a l'estiu, sec a l'hivern.
És una espècie protegida a causa de la disminució del seu hàbitat, el que l'ha impactat negativament a la seva població. A Mèxic, està llistada com a espècie subjecta a protecció especial per la NOM-059-SEMARNAT-2001.
Echinocactus platyacanthus va ser descrita per Link & Otto i publicada a Verhandlungen des Vereins zur Beförderung des Gartenbaues in den Königlich Preussischen Staaten 3: 423, l'any 1827.[1]
