Eryngium tricuspidatum és una espècie de planta fanerògama de la família de les Apiàcies que es distribueix per l'oest de la regió mediterrània.
És una herbàcia perennifòlia, que arriba a mesura de 7 a 90 cm d'alçada, erecta, espinosa a les inflorescències. Arrel llenyosa, indivisa, que s'eixampla subterràniament en un òrgan napiforme, sense restes fibroses. Tiges de 0,15 a 0,7 cm de diàmetre a la base, simples (dividides només a la part superior), de color verdós o palla. Fulles més o menys tendres, marcadament dimorfes, verdes, poc persistents; les basals 3-12 × 1-6 cm, de suborbiculars a obovat-rectangulars, cordiformes a la base, crenat-dentades, amb nerviació palmati-reticulada, amb pecíol llarg (de c. 3/5 del total de la longitud de la fulla) i inerme; de 5 a 15 fulles caulinars d'1,5-6 cm, palmatisectes (les inferiors des de trilobades), amb 6-7 segments linears de marge espinulós i a vegades també lobulat-espinós, sèssils, subamplexicaules, escampades gairebé totes elles. De 2 a 15(20) capítols de 6-10 mm, subesfèrics o globosos, clarament destacats de l'involucre, el central amb peduncle de 10-60 mm, multiflors, agrupats en dicasis. De 5 a 6 bràctees, de 15-50 × c. 1,5 mm, de (2)4-6 vegades la longitud del capítol, linears, més o menys rígides, amb nervi mitjà molt marcat i 3-5 espínules a cada costat, sovint amb un parell d'espines cap a la base, verdes, amb espines, o sense, que alternen amb elles a la base del capítol. Bractèoles de 4-6,5 mm, tantes com flors, rígides, triquetres, 3-cuspidades. Sèpals c. 2 mm, estretament ovats, mucronats, glaucescents i amb marge membranaci molt estret. Mericarps de 2 × 2 mm, amb escates lanceolades (fins a 0,8 mm), disposades sobretot cap a l'àpex i en les costelles comissurals. Té un nombre de cromosomes de 2n = 16.[1]
Es troba a les clarianes de matollars i pastures degradades, a substrats molt secs; a una altitud d'entre 200-900 msnm al Nord d'Àfrica, Sardenya, Sicília i sud de la península Ibèrica.
Eryngium tricuspidatum va ser descrita per Linné i publicada a Demonstrationes Plantarum 8. 1753.[2]
Eryngium tricuspidatum és una espècie de planta fanerògama de la família de les Apiàcies que es distribueix per l'oest de la regió mediterrània.
Eryngium tricuspidatum ( lat. Eryngium tricuspidatum L. ) është bimë dhe klasifikohet në familjen e bimëve Apiaceae .
Eryngium tricuspidatum ( lat. Eryngium tricuspidatum L. ) është bimë dhe klasifikohet në familjen e bimëve Apiaceae .
Keskur (Isem usnan: Eryngium tricuspidatum) d talmest n yemɣi seg twacult n wapiaceae 
.
Keskur (Isem usnan: Eryngium tricuspidatum) d talmest n yemɣi seg twacult n wapiaceae .
Eryngium tricuspidatum es una especie fanerógama de Eryngium perteneciente a la familia de las apiáceas.
Es una herbácea perennifolia, que alcanza un tamaño de 7-90 cm de altura, erecta, espinosa en las inflorescencias. Cepa leñosa, indivisa, que se ensancha subterráneamente en un órgano napiforme, sin restos fibrosos. Tallos 0,15-0,7 cm de diámetro en la base, simples –divididos solo en la parte superior–, de color verdoso o pajizo. Hojas ± tiernas, marcadamente dimorfas, verdes, poco persistentes; las basales 3-12 × 1-6 cm, de suborbiculares a obovado-rectangulares, cordiformes en la base, crenado-dentadas, con nerviación palmati-reticulada, con pecíolo largo (de c. 3/5 del total de la longitud de la hoja) e inerme; hojas caulinares de 5-15, de 1,5-6 cm, palmatisectas –las inferiores desde trilobadas–, con 6-7 segmentos lineares de margen espinuloso y a veces también lobulado-espinoso, sésiles, subamplexicaules, esparcidas casi todas ellas. Capítulos 2-15(20), de 6-10 mm, subesféricos o globosos, claramente destacados del involucro, el central con pedúnculo de 10-60 mm, multifloros, agrupados en dicasios. Brácteas 5-6, de 15-50 × c. 1,5 mm, de (2)4-6 veces la longitud del capítulo, lineares, ± rígidas, con nervio medio muy marcado y 3-5 espínulas a cada lado, a menudo con un par de espinas hacia la base, verdes, con o sin espinas que alternan con ellas en la base del capítulo. Bractéolas 4-6,5 mm, tantas como flores, rígidas, triquetras, 3-cuspidadas. Sépalos c. 2 mm, estrechamente ovados, mucronados, glaucescentes y con margen membranáceo muy estrecho. Mericarpos de 2 × 2 mm, con escamas lanceoladas –hasta de 0,8 mm–, dispuestas sobre todo hacia el ápice y en las costillas comisurales. Tiene un número de cromosomas de 2n = 16.[1]
Se encuentra en los claros de matorral y pastos degradados, en substratos muy secos; a una altitud de 200-900 metros en el Norte de África, Cerdeña, Sicilia y S de la península ibérica.
Eryngium tricuspidatum fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Demonstrationes Plantarum 8. 1753.[2]
Eryngium: nombre genérico que probablemente hace referencia a la palabra que recuerda el erizo: "Erinaceus" (especialmente desde el griego "erungion" = "ción"), sino que también podría derivar de "eruma" (= protección), en referencia a la espinosa hojas de las plantas de este tipo.
tricuspidatum: epíteto latino que significa "tripunta, tres pinchos".[3]
Eryngium tricuspidatum es una especie fanerógama de Eryngium perteneciente a la familia de las apiáceas.
Eryngium tricuspidatum là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa tán. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1756.[1]
Bài viết chủ đề họ Hoa tán này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Eryngium tricuspidatum là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa tán. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1756.
