La manzanilla o camomila común o romana (Chamaemelum nobile, ensin. Anthemis nobilis) ye una yerba perenne de la familia de les asteracees, nativa d'Europa.
La manzanilla común ye una yerba perenne, de tarmu procumbente d'hasta 26 cm de llargu, glabro o selemente pubescente. Forma matos trupos. Presenta fueyes sésiles, alternes, bi- o tripinnatilobulaes, finamente estremaes, colos foliolos lliniares. En posición terminal presenta pel branu una inflorescencia en forma de capítulu paniculado. Los floros radiales son unos 20, cola lígula blanca, ente que los del discu son numberosos, hermafrodites, cola corola mariella, les puntes de les anteres ovaes y l'estremu del estilu atayo. La cabeza floral nun supera 1 cm de diámetru. Los frutos son aquenios cilíndricos, de más o menos 1 mm de diámetru, daqué mayores los radiales. La polinización realizar himenópteros, pero la planta ye capaz de autopolinizarse.
Ye orixinaria d'Europa occidental (sacante Holanda) y del norte d'Asia, anque d'antiguo crecía a esgaya en Grecia por motivos ornamentales, melecinales y formando verdees. Foi introducida n'Europa central, Italia, Bulgaria y la Rusia y anguaño tamién s'atopa naturalizada na mayor parte de los Estaos Xuníos.
Estender por gran parte de la Península Ibérica siendo menos frecuente nel nordés, este y sureste d'esta.
El so hábitat son los praos y los llugares yerbosos, según los suelos arenosos y con xil y los praos secos. Vive en tierra de llendo y suelos apatayaos.
Esta especie precisa estaciones templaes con climes templaos pal so desenvolvimientu, pero soporta bien les xelaes, la seca, la falta de nutrientes y elevaes concentraciones d'alcalinos.
El tarmu tienru y les sumidaes floríes úsense secos o frescos en fervinchu, arumosa y llixeramente amargosa. Confundir munches vegaes cola manzanilla alemana. Matricaria recutita. Los efeutos terapéuticos asociaos a la manzanilla son dixestiva, carminativa, sedante, tónica, vasodilatadora y antiespasmódica. L'aceite esencial emplegar en aromaterapia, y el fervinchu de les flores aplicar al pelo como xampú pa dar lluminosidá y rellumu a los colores doraos, mas col efeutu del branu y ayuda del sol al ensugalo produz nos pelos castaños escamplaes y roxos formosos reflexos naturales ; La Manzanilla ye solo recomendable pa pelos claros.
Nun s'encamienta l'usu de la manzanilla común mientres l'embaranzu yá que puede causar contraiciones uterines y albuertu.[1]
La manzanilla ye una planta bien común en xardinos de diversos tamaños.
Pa faer fervinchu tien de dexase ferver nun pocillu. Usar p'alivios d'estómagos.
Otru de los usos de la manzanilla ye llavar los güeyos en casu d'alerxes.
L'aceite esencial ye ricu en camazuleno, acedu tíglico y dellos sesquiterpenos; contién amás acedu antémico, atesterol, antemena y taníns. Puede provocar dermatitis de contautu en persones sensibles, y informáronse casos d'anafilaxis ente alérxicos.
Chamaemelum nobile describióse por (L.) All. y espublizóse en Flora Pedemontana 1: 185. 1785.[2]
Númberu de cromosomes de Chamaemelum nobile (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos: 2n=18[3]
Chamaemelum: nome xenéricu que remanez del griegu chamai = "baxa, nana", y melón = "mazana", que significa "mazana terrera"[4]
La manzanilla o camomila común o romana (Chamaemelum nobile, ensin. Anthemis nobilis) ye una yerba perenne de la familia de les asteracees, nativa d'Europa.
Roma çobanyastığı (lat. Chamaemelum nobile) - chamaemelum cinsinə aid bitki növü.
Güclü qoxuya malik bitkidir.
Gövdəsi 10—30 sm hündürlüyündə, dikduran yaxud şaxələnmiş olur.
İyul-sentyabr aylarında çiçəkləyir.
Roma çobanyastığı (lat. Chamaemelum nobile) - chamaemelum cinsinə aid bitki növü.
Kramamailh[1], pe kamambilh, pe mammlouzoù hag anvioù all c'hoazh (abrant, abrant-wenn, avron-ki, bozen, louzoù-ar-mammoù) a vez graet eus al louzoù anvet Asteraceae, hervezh o c'herentiad.
Bleunioù melen o dez, gant petalennoù gwenn. Gante e vez graet eoul hag e vez aozet dour diwar gamambilh, evel ma skriv Jules Gros.
Met Chamaemelum nobile eo an anv skiantel hiziv, goude ma oa Anthemis nobilis gant Linné. Anvioù all : Ormenis nobilis Chamomilla nobilis .
Kramamailh, pe kamambilh, pe mammlouzoù hag anvioù all c'hoazh (abrant, abrant-wenn, avron-ki, bozen, louzoù-ar-mammoù) a vez graet eus al louzoù anvet Asteraceae, hervezh o c'herentiad.
Bleunioù melen o dez, gant petalennoù gwenn. Gante e vez graet eoul hag e vez aozet dour diwar gamambilh, evel ma skriv Jules Gros.
Met Chamaemelum nobile eo an anv skiantel hiziv, goude ma oa Anthemis nobilis gant Linné. Anvioù all : Ormenis nobilis Chamomilla nobilis .
La camamilla romana (Chamaemelum nobile) és una planta bianual de la família de les compostes, abundant a casa nostra. S'empra en infusions per les seves propietats medicinals. Posseeix unes flors molt clares i dobles d'un perfum molt intens.
Chamae'melum ve del grec. chamai significa baix i nan, i melon significa poma, volent dir, poma de la terra. No'bile també ve del grec i significa notable.
La paraula camomila significa matriu. Es diu popularment que aquesta planta és bona per aquest òrgan femení.
És originària d'Europa occidental (excepte Holanda) i del nord d'Àsia, encara que antigament creixia en abundància a Grècia per motius ornamentals, medicinals i per formar gespes. Va ser introduïda a Europa central, Itàlia, Bulgària i la Unió Soviètica i actualment també es troba naturalitzada a la major part dels Estats Units.
S'estén per gran part de la Península essent menys freqüent al nord-est, est i sud-est d'aquesta.
El seu hàbitat són els prats i els llocs herbosos, com també els sòls arenosos i amb sílice i els prats secs. Viu en terra de pasturatge i sòls calcigats.
Aquesta espècie necessita estacions càlides amb climes temperats pel seu desenvolupament, però suporta bé les gelades, la sequera, la falta de nutrients i elevades concentracions d'alcalins.
Planta herbàcia de la família de les asteràcies (compositae). Hermafrodita, perenne i vivaç. Forma mates denses d'uns 30-40 cm d'alçada, amb un involucre de 2,5 mm amb unes bràctees membranoses àmpliament argentades disposades en 2 fileres oblongues amb marges escarificats i brillants.
El rizoma, és molt ramificat, amb uns talls ramosos, estriats i vellosos.
La tija és més o menys prostrada, llenyosa, ascendent o erecta i ramificada. Té un tall transversal, arrodonit i buit a l'interior, a la superfície del qual apareixen molts pèls, cosa que li dóna un color verdós blanquinós. Aquests pèls poden ser unicel·lulars o bé pluricel·lulars seriats, formats per 3-4 cèl·lules curtes amb una de terminal molt llarga. Apareixen també pèls glandulars pluricel·lulars.
Les fulles són retallades, piloses, petites, alternes, bi o tripinnatisectes, caulinars i dividides en lacínies linears. Són velloses, de contorn el·líptic i oblong, de 2 a 4 cm de longitud i planes amb no més de 10 parells de segments primaris. Les basals són llargament peciolades i les superiors són sèssils.
Són de color verd clar per l'anvers i grisenc pel revers.
Les flors del disc són grogues, tubulars, amb la base eixamplada cobrint l'àpex de l'aqueni. Es troben sobre receptacles cònics, agrupades en capítols grocs, terminals i solitaris d'1-2 cm de diàmetre. Les lígules d'aquests capítols són blanques, femenines, desplegades i presenten 2-3 dents. Tenen una longitud d'uns 10 mm.
La corol·la de les flors presenta un apèndix petit a la base, que posteriorment recobreix l'extrem del fruit. Al seu interior trobem un ovari ínfer del qual surt un estil bífid.
L'epicalze es forma per 2-3 fileres de bràctees lanceolades o espatulades, amb un marge membranós i gruixut. El receptacle conté al seu interior un làtex.
A les varietats silvestres, les flors del radi són femenines i les del disc andrògines, mentre que varietats cultivades solen estar mancades de les flors del disc i tenen flors del radi estèrils.
El capítol es forma per un parènquima extern de cèl·lules densament unides. Al seu interior apareix un parènquima esponjós, amb buits intercel·lulars pels quals circulen vasos conductors que arriben fins al punt d'inserció de les fulles.
El fruit és un aqueni molt petit lleugerament comprimit d'entre 1 i 1,5 mm de llarg, amb 3 tires a la cara interna i de color marró clar, amb la superfície llisa. Els manca el vil·là. També es podria donar que les flors del disc o les del radi no hi fossin.
No es coneix cap efecte tòxic greu, però a dosis altes pot causar al·lèrgies dermatològiques (reaccions d'hipersensibilitats o dermatitis per contacte),[2] nàusees, vòmits i vertigen.
Els capítols florals són la part utilitzada per fer les infusions, i es recomana recollir-los en un dia sec i solejat i assecar-los a l'ombra. Floreix a la primavera i a l'estiu. Les infusions no s'han de deixar durant molt temps en aigua calenta i s'han de tapar bé per tal d'evitar que s'evaporin els olis essencials, ja que sinó disminuirien els efectes esperats.
La camamilla romana (Chamaemelum nobile) és una planta bianual de la família de les compostes, abundant a casa nostra. S'empra en infusions per les seves propietats medicinals. Posseeix unes flors molt clares i dobles d'un perfum molt intens.
Rmenec sličný (Chamaemelum nobile, syn. Anthemis nobilis), známý též jako rmen sličný, rmen římský[2], nebo pod nesprávným názvem heřmánek římský, je hvězdnicovitá rostlina s léčivými účinky. Hlavní obsahovou látkou květních úborů je světle modrá silice, svým složením podobná silici pravého heřmánku. Ta spolu s hořčinami dodává bylině charakteristické chuťové vlastnosti.
Množí se vegetativně dělením starších trsů na jaře, protože květy bývají často jalové a bez semen. Časté přesazování rostlinám prospívá. Je běžným hostem bylinných zahrádek a vzhledem k jeho nízkému vzrůstu je vysazován namísto trávy. Květní úbory se sbírají ručně, a to postupně, když právě celé rozkvetou, a ihned se suší na vzdušných místech, kde teplota nepřesahuje 30 °C. Musí být dokonale usušený, jinak se snadno zapaří a zcela znehodnotí.
Rmenec sličný pochází ze západního Středomoří, v některých zemích střední a západní Evropy se pěstuje jako léčivka a místy zdomácňuje.[3]
Původně byly užívány květy rmence sličného k léčení různých nemocí včetně žloutenky a nemocí jater, ale také proti migréně, jak se dočítáme ve středověkém herbáři R. Banckese. Ve stejné době doporučuje francouzský spis o vedení domácnosti, známý pod názvem "Le menagier de Paris" (Hospodář z Paříže), připravovat z květů rmenu sličného vařených spolu s pomerančovou kůrou vodu k omývání rukou při hostinách. Čaj z něj je starobylým tonikem příjemně chutnajícím a podporujícím trávení. Dále se přidává do likérů. Celé natě se v Anglii používá k přípravě bylinného piva. V kosmetice se používá při výrobě šamponů.
Rmenec sličný (Chamaemelum nobile, syn. Anthemis nobilis), známý též jako rmen sličný, rmen římský, nebo pod nesprávným názvem heřmánek římský, je hvězdnicovitá rostlina s léčivými účinky. Hlavní obsahovou látkou květních úborů je světle modrá silice, svým složením podobná silici pravého heřmánku. Ta spolu s hořčinami dodává bylině charakteristické chuťové vlastnosti.
Die Römische Kamille (Chamaemelum nobile) ist eine Pflanzenart der Korbblütler (Asteraceae). Sie wird ähnlich wie die Echte Kamille als Heilpflanze verwendet.
Die Römische Kamille ist eine ausdauernde, krautige Pflanze, die intensiv aromatisch riecht. Sie erreicht Wuchshöhen von 15 bis 30 cm, ist zerstreut behaart und hat verzweigte Blütensprosse und kurze sterile Sprosse.
Die Blätter sind sitzend, haben einen länglichen Umriss und sind zwei- bis dreifach fiederschnittig. Die einzelnen Abschnitte sind linealisch und spitz.
Die Blütenköpfchen stehen einzeln endständig und sind lang gestielt. Ihr Durchmesser beträgt 18 bis 25 mm. Die Hülle der Körbchen ist 4 bis 6 mm lang und halbkugelig. Die Hüllblätter stehen in wenigen Reihen, sind länglich bis verkehrt-eiförmig, angedrückt behaart, grün, breit und mit einem durchscheinenden Hautrand. Der Boden der Köpfchen ist kegelförmig und markig. Die Spreublätter sind spatelförmig, stumpf und haben einen grünen Mittelstreifen und einen durchsichtigen Rand.
Die Zungenblüten sind weiblich, rund 10 mm lang und weiß. Recht häufig fehlen sie auch. Die Röhrenblüten haben eine gelbe Krone, die am Grund rundum eine schiefe Aussackung besitzt. Die Blütezeit ist Juli bis Oktober.[1]
Die Früchte sind rund 1 bis 1,3 mm lang, haben einen rundlichen Querschnitt und sind glatt und bräunlich.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 18.[1]
Die Römische Kamille enthält vor allem Sesquiterpenlactone, hauptsächlich Nobilin. Daneben Flavonoide, (−)-Pinen, Limonen und Bisabolol.[2]
Die Art kommt in Westeuropa vor, nördlich bis Nordirland. Ihr ursprüngliches Verbreitungsgebiet umfasst die Azoren, Marokko, Algerien, Portugal, Spanien, Frankreich, Großbritannien, Irland und die Kanalinseln.[3] In Madeira ist die Art ein Neophyt; sie kommt aber in einigen weiteren Ländern Europas als unbeständig eingeschleppt vor.[3] In Mitteleuropa sind ihre östlichsten Vorkommen in Belgien.
Synonyme für Chamaemelum nobile (L.) All. sind: Anthemis nobilis L., Ormenis nobilis (L.) J. Gay und Chamomilla nobilis (L.) Godr.
Für die Römische Kamille sind oder waren, zum Teil nur regional, auch die Bezeichnungen die alleredelst Chamill, Gartenkamille (Schweiz), Härmelchen (Meißen), Kuhmelle (Franken), Romer, Romey und Tramilbenblume gebräuchlich.[4]
Die Römische Kamille wird in Westeuropa, besonders in Frankreich, Belgien und Großbritannien, wie die Echte Kamille verwendet. Verwendet werden die Blütenköpfchen, die als Droge (Chamomillae romanae flos) einen Mindestgehalt an ätherischen Ölen aufweisen müssen. Anwendungsgebiete sind – wiederum vor allem in Westeuropa – Menstruationsbeschwerden und als Karminativum bei Verdauungsproblemen. Weiters bei Nervosität, Hysterie und allgemeiner Schwäche. Äußerliche Anwendungen (Aufgüsse) erfolgen zur Wundspülung, bei Entzündungen etwa im Mundbereich.[5]
Mit warmen Aufgüssen kann blondes Haar aufgehellt werden.[6]
Es sind zwei Kulturformen der Römischen Kamille bekannt:
Beide sind gut geeignet, um einen Duftrasen anzulegen. Anstelle von Rasen werden flache, duftende Kräuter wie die Rasenkamillen gepflanzt. Diese breiten sich von selbst aus und bilden dichte Polster.
Beide Sorten sind steril. Stattdessen breiten sie sich über Bodentriebe aus, die schnell Wurzeln bilden.[7]
Die Römische Kamille (Chamaemelum nobile) ist eine Pflanzenart der Korbblütler (Asteraceae). Sie wird ähnlich wie die Echte Kamille als Heilpflanze verwendet.
Chamaemelum nobile
La camomilha romana (Chamaemelum nobile (L.) All.) es una planta erbacèa vivaça de la familha des Asteracèas.
La planta ten una utilizacion culunària e medicinala (subretot en tisana), e cosmetica. Se la deu pas confondre amb doas autras plantas medicinalas li ressemblant e tanben se pòdon nomenar« camomilha »: la pichona camomilha Matricaria recutita e la granda camomilha Tanacetum parthenium.
Aquesta espècia es originària de las regions de la faciade atlantica de l'Euròpa (Portugal, Espanha, França, Reialme-Unit, Irlanda) e d'Africa del Nòrd (Marròc, Argeria). Es dons pas indigèna en Itàlia al contrari de çò que son qualitatiu de « romana » poiriá daissar pensar.
Lo nom de genre Chamaemelum es lo nom latin donat e la pichona camomilha (Matricaria recutita) per Plini lo Vièlh (H.N. 22, 53); ven del grèc χαμαι khamai « per tèrra, nan » e μηλον mêlon « poma » qu'a una odor de poma dich Plini (H.N. 22, 53). L'epitèta especific nobile es una flexion del latin nobilis « celèbre, nòble ».
Chamaemelum nobile es lo nom scientific retengut uèi per la planta. Pasmens es tanben coneguda per son sinonim Anthemis nobilis, atribuit per Linné en 1735 (Species Plantarum). Cinquanta ans mai tard, lo botanista pemontés, Carlo Allioni la torna classificar dins lo genre Chamaemelum.
Autres sinonims nomenclaturals: Ormenis nobilis (L.) Coss. & Germ., Chamomilla nobilis (L.) Godr.
Lo nom de « camomilha romana » pòt induire en error sus son origina, qu'aquesta « espècia subatlantica, existís pas dins la region [Forcauquier en Provença] ont mai lo climat conven pas a sa cultura » (Lieutaghi, 1986). Lo botanista italian Matthiole dins De plantis Epitome utilissima decriu la planta coma solament cultivada dins los jardins mas comuna en Alemanha.
Chamaemelum nobile es una planta erbacèa vivaça (emicriptofita) de 10 30 cm de naut,, agradablament perfumada. Al nivèl del sòl sortisson de tijas peludas, ramificadas dins la partida superiora (a la diferéncia de la matricària camomilha Matricaria recutita qu'a pas qu'una tija unica). Sas tijas son primièr jagudas per se quilhar enseguida. Pòdon s'acabar per de capituls florals odorants, solitaris.
De color verd blanquinosa, sas fuèlhas sessilas, de 1 a 5 cm de long, son 2-3-pennatisecadas de segments linearis, gaireben filifòrmes.
Lo capitul radiat, de 1,8 à 2,5 cm de diamètre, es format a la periferia, de florons ligulats blancs (ligul de 7-10 mm de long), femes, se cobrissent uns l'autres enrodant un disc de florons tubulats jaunes (a vegada absent). Un cultivar conegut dempuèi lo sègle XVIII possedís de foprs « semidoblas » o « doblas » (flore-pleno) e de fuèlhas sentant la poma. Es une planta esterila amb una majoritat de florons ligulats blancs que se multiplica vegetativament.
L'involucre pòrta de bractèas largament blancas, escarosas. Lo receptacle es conic; pòrt de palhetas tant longas que los florons tubulats (alara qu'aqueste de Matricaria recutita n'es desprovesida).
La florason se debana de julhet a setembre.
Los fruchs sont d'aquènis jaunencs, pichons e costelats (de 3 estrias), de 1 a 1,5 mm de long.
La camomilha romana es indigèna en Euròpa de l'Oèst (Portugal, Espanha, França, Reialme Unit, Irlanda) e en Africa del Nòrd (Marròc, Argeria). Foguèt introducha e se naturalizèt en Euròpa Centrala e de l'Èst, en Austràlia e Nòva Zelanda e dins unas regions de l'America del Nòrd.
Se trapa pertot en Euròpa occidentala dins los sòls secs e sablencs rics en silici fins a 1 000 m d'altitud. En França, se pòt per exemple la trobar dins l'oèst e mai particularament en Anjau, que realiza mai de 90 % de la produccion francesa. Buta dins las pelencs sablonoses, al bòrds dels paluns dins gaireben tota la França levat dins l'Èst ont res rara o absenta, dins lo Sud-Èst e lo litoral mediterranèu. Es una adventiva en Belgica, Republica Chèca, Alemanha, Soïssa e Eslovaquia.
Es fòça cultivada en Belgica, França (Anjau), Angletèrra, EUA e Argentina. Es culhida la segonda annada e ten gaireben pas de flors liguladas.
Zonas de rusticitat:4-9
Exposicion :solelh a semiombra
Sòl:pH 6,6 a 7,5, sec a fresc, sablenc, sòl paure, intolerant al sal, matèria organica. Remarca: assagatge regular
Multiplicacion:division de la mata, semenadas
La camomilha romana es una planta vivaça, mai pichona (<50 cm) que la granda camomilha (<70 cm), a la fuèlhas destriadas en segments fòrça prims:
Camomilhas medicinalas Matricaria recutitaLa camomilha romana conten de lactònas sesquiterpenicas que li donan una amertuma. Per aquò, es mai pròche de la granda camomilha (Tanacetum parthenium) que de la matriària camomilha (Matricaria recutita).
Mas aquestas lactonas sesquiterpenicas son pas las mèmas: nobilina, 3-epinobilina, e derivats vesins, (alara que lo partenolid es lo compausant majoritari de la granda camomilha).
L'òli essencial es constituit per mai de 85 % d'estèrs mono- e bifoncionals d'acids e d'alcools alifatics en C4, C5 ou C6, eissits del metabolisme de la leucina, de l'isoleucina o de la valina: angelats, tiglats, metilacrilats... Conten tanben de monoterpèns (α- e β-pinèn, β-mircèn, limonèn...) mas los azulèns son presents sonqu'a l'estat de traças.
Al total, mai de 140 constituents foguèron identificats dins l'òli.
L'òli de camomilha romana es un liquid jaune palenc, d'odor doça e fruchada.
Constituents quimics de Chamaemelun nobile(segon Bruneton, Csupor)
Lactònas sesquiterpenicas nobilina, 3-epinobilina e sos derivats Estèrs> 85 %
angelats d'isobutil, isobutirat d'isoamil, tiglats, metilacrilats, crotonoats, butirats de l'isobutanòl, del 3-metilbutan-1-òl, del 2-merilbutan-1-òl... Acids (traças) acid angelic, acid isobutanoïc Monoterpèn α- e β-pinèn, β-mircèn, limonèn, γ-terpinèn, p-cimèn, camfèn, (-)-pinocarvòna, (-)-trans-pinocarveòl Autres constituents espiroetèr: trans- e cis-en-in-dicicloetèr,acids-fenòls, comarinas
flavonoïdas: apigenòl-7-O-glucosid, apigenòl-7-O-apiosid, glucosid del luteòl
Son òli essencial es producha per distillacion amb vapor d'aiga de las flors. Es un òli essencila preciós, car unes 100 kg de flors per produire entre 400 ml e 900 ml d'òli essencial.
Sas proprietats son nombrosas: regeneranta, espasmolitica, antiinflamatòria, sedativa, antipruriginosa.
Al contrari dels capituls de la matricària camomilha, aquestes de camomilha romana contenon pas que de feblas quantitats d'azulèns e pas de derivats sesquiterpenics de tipe bisabolòl. L'activitat antiinflamatòria se cerquèt donc del costat dels polisacarids isolats de l'extrach aquós e testats sus l'edèma induch de la pata del rat. Los polisacarids injectats per la via intraperitoneala redusent l'inflamacion de 36-37 %. L'accion antiinflamatòria de l'òli essencia foguèt monstrada pel rat
L'òli de camomilha romana a una bona activitat antioxidanta. Quand se la determina pel metòde del blanquiment del β-carotèn, s'observa una enebicion significativa de l'efièch de radicals idroxil (Podsedek et al., 2009).
Los capituls pòdon èsser utilizats per aromatizar d'ensaladas e de dessèrts. se pòt tanben se'n servir per preparar una tisana.
Sos principis actius son sos constituents polifenolics (acid fenòls, flavonoïds, procianidòls, comarinas); òli essencial, sesquiterpèns de sabor amara. Fòrça estudis recents confondèron la camomilha romana e la camomilha alemande Matricaria recutita, alara pauc de causas foguèron provadas al subjècte de camomilha romana.
Las flors (capituls) de camomilha romana (Chamomillae romanae flos) son tradicionalament reputadas tonicas, estomaquicas, antispasmodicas e analgesica. Pasmens, en Alemanha, segon la monografia de la Commission E (BAnz Modèl:Numéro du 25.11.93), pas cap d'indicacion terapeutica pòdon pas èsser envisatjadas.
En França, la Nòta explicativa de l'Agéncia del medicament admet qu'es possible de revendicar, per la flor de camomilha romana, las indicacions terapeuticas seguentas:
La camomilha s'utiliza en infusion (tisana, inalacion), jos forma de colliri o collutòri, d'òli essencial. S'utiliza tanben en banhs, envelopaments, dins un cossin (pel solaç de las partidas malautas), en pomada e en inalacion. La camomilha existís jos forma de granuls d'omeopatia.
En sonhs de beutat, es sovent presenta dins las locions, las crèmas, los shampongs (subretot pels cabèls blonds). Es tanbe utilizada tradicionalament coma colorant natural dels cabèls per ofrir un tinta blonda.
Chamaemelum nobile
La camomilha romana (Chamaemelum nobile (L.) All.) es una planta erbacèa vivaça de la familha des Asteracèas.
La planta ten una utilizacion culunària e medicinala (subretot en tisana), e cosmetica. Se la deu pas confondre amb doas autras plantas medicinalas li ressemblant e tanben se pòdon nomenar« camomilha »: la pichona camomilha Matricaria recutita e la granda camomilha Tanacetum parthenium.
Aquesta espècia es originària de las regions de la faciade atlantica de l'Euròpa (Portugal, Espanha, França, Reialme-Unit, Irlanda) e d'Africa del Nòrd (Marròc, Argeria). Es dons pas indigèna en Itàlia al contrari de çò que son qualitatiu de « romana » poiriá daissar pensar.
Rīma ramonė (lot.Chamaemelum nobile) ī tuokis dailīžėidiu augalū (Asteraceae) šeimā prėgolons kvietkos. Augėnams žuolėninkūs, daržaliūs.
Rīma ramonė tor stipru kvapa, katros geruokā aštresnis nekap paprasta ramonielė. Liekarstos nug galvuos, pilva skausma ī, ramėn dūšė.
Chamaemelum nobile, commonly known as chamomile (also spelled camomile), is a low perennial plant found in dry fields and around gardens and cultivated grounds in Europe, North America, and South America. Its synonym is Anthemis nobilis, with various common names, such as Roman chamomile, English chamomile, garden chamomile, ground apple, low chamomile, mother's daisy or whig plant.[2] C. nobile is a source of the herbal product known as chamomile using dried flowers for flavoring teas or as a fragrance used in aromatherapy.[3][4] Chamomile has no established medicinal properties.[3][4]
Chamaemelum nobile has daisy-like white flowers and procumbent stems; the leaves are alternate, bipinnate, finely dissected, and downy to glabrous. The solitary, terminal flowerheads, rising 20–30 cm (8–12 in) above the ground, consist of prominent yellow disk flowers and silver-white ray flowers. The flowering time in the Northern Hemisphere is June and July, and its fragrance is sweet, crisp, fruity and herbaceous.[5] Although the plant is often confused with German chamomile (Matricaria chamomilla), its morphology, properties and chemical composition are markedly different.[6]
The word chamomile and the genus name Chamaemelum derive from the Greek χαμαίμηλον (chamaimēlon), "earth-apple",[7] from χαμαί (chamai), "on the ground" + μήλον (mēlon), "apple", so-called because of the apple-like scent of the plant.
The plant obtained the name "nobile" (Latin "noble" NEU)[8] because of its putative therapeutic properties, which were believed to be better than those of the German chamomile (Matricaria chamomilla L.).[9][10]
Roman chamomile (C. nobile L.) has a history of use in traditional medicine since the Middle Ages.[10] The European cultivation of the plant started in England in the 16th century.[9] The plant was listed first in the pharmacopoeia of Würtenberg as a carminative, painkiller, diuretic and digestive aid.[10] Joachim Camerarius was the first to discover and name chamaemelum nobile in 1598 in Rome.[10] In Egypt, chamaemelum nobile was used as a symbol of dedication to their gods.[11]
Chamaemelum nobile is listed as least concern on the Red List but the plant population trend in the UK is decreasing at a significant rate. This decline in the Chamaemelum nobile population was caused by the drainage of wet grasslands, decrease in grazing, and the reduction of pasture that was used as arable fields.[12] There is speculation that wild plant collecting could also be a cause of this species population decline.[12]
Although the species population is declining there are a few plants placed in at least one land and water protected area. There are no educational awareness programs, international legislations, or international management for this species.[12]
Extracts or dried flowers of Chamaemelum nobile are used in hair care and skincare products.[3][4][13] The plant may be used to flavor foods, in herbal teas, perfumes, and cosmetics.[3][4][5] It is used in aromatherapy in the belief it is a calming agent to reduce stress and promote sleep.[3][4][13] Chamomile essential oil contains sesquiterpenes, terpene lactones (including the blue compound, chamazulene), acetylene derivatives, and polyphenols, which contribute to the fragrance and may be extracted individually.[4]
It can be used to create a fragrant chamomile lawn. A chamomile lawn needs light soil, adequate moisture, and sun to thrive. Each square meter contains 83–100 plants. The lawn is only suitable to light foot traffic or in places where mower access is difficult.[14]
Although used in folk medicine, there is no scientific evidence it has any medicinal uses.[3] Alternative medicine practices approved in Germany include use of chamomile as a topical medication or inhalant for mouth and respiratory tract irritations.[4]
Chamomile is likely unsafe for use during pregnancy, and its topical use for skin disorders may cause contact dermatitis.[3][4] There are no known interactions with prescription drugs.[3] Consuming chamomile tea may adversely affect anticoagulant drugs.[4]
The plant has diverse common names, among which Roman chamomile or sweet chamomile are used during the 21st century.[3]
This article incorporates public domain material from Dictionary of Cancer Terms. U.S. National Cancer Institute.
Chamaemelum nobile, commonly known as chamomile (also spelled camomile), is a low perennial plant found in dry fields and around gardens and cultivated grounds in Europe, North America, and South America. Its synonym is Anthemis nobilis, with various common names, such as Roman chamomile, English chamomile, garden chamomile, ground apple, low chamomile, mother's daisy or whig plant. C. nobile is a source of the herbal product known as chamomile using dried flowers for flavoring teas or as a fragrance used in aromatherapy. Chamomile has no established medicinal properties.
La Chamaemelum nobile (A chamaemelum nobilel sin. Anthemis nobilis) comúnmente conocida como manzanilla o camomila común o romana es una hierba perenne de la familia de las asteráceas, nativa de Europa que se encuentra en campos secos y alrededor de jardines y terrenos cultivados en Europa, América del Norte y América del Sur.
Es utilizada tradicionalmente en productos para el cuidado del cabello y de la piel en infusiones, perfumes y cosméticos,[2]y para dar sabor y aromatizar alimentos. También se utiliza ampliamente en medicina tradicional, aunque no hay evidencia científica suficiente que respalde las propiedades medicinales que se le atribuyen.[3][2]
C. nobile es, junto con Matricaria chamomilla, una fuente importante del producto herbal conocido como manzanilla.[4]
Puede ser utilizada también como planta decorativa para crear un césped de manzanilla fragante.[5]
La palabra manzanilla y el nombre del género Chamaemelum provienen del griego χαμαίμηλον (chamaimēlon), "manzana de tierra",[6] de χαμαί (chamai), "en el suelo" + μήλον (mēlon), "manzana", así llamada por el olor a manzana de la planta.
La planta obtuvo el epíteto latino "nobile" (que significa "notable" o "famosa".[7]) debido a sus supuestas propiedades terapéuticas, las cuales se creía que eran mejores que las de la manzanilla alemana (Matricaria chamomilla).[8][9]
La manzanilla romana ( C. nobile L.) es conocida como una planta medicinal desde la Edad Media. [9] Comenzando su cultivo europeo en Inglaterra durante el siglo XVI.[10]
Joachim Camerarius fue el primero en descubrir y nombrar chamaemelum nobile en 1598 en Roma. La planta fue incluida primero en la farmacopea de Würtenberg como carminativo, analgésico, diurético y ayuda digestiva. [11]
Posteriormente fue descrita por (L.) All. con los resultados publicados en Flora Pedemontana 1: 185. 1785.[12]
La Manzanilla es una hierba perenne. Presenta hojas sésiles, alternas, bi- o tripinnatilobuladas, finalmente divididas, con los folíolos lineares. En posición terminal presenta en verano una inflorescencia en forma de capítulo paniculado. Los capullos terminales, solitarios, que se elevan de 20 a 30 cm por encima del suelo, constan de prominentes flores amarillas en forma de disco y flores radiales blancas. Las flores radiales son alrededor de 20, con la lígula blanca, mientras que los del disco son numerosos, hermafroditas, con la corola amarilla, las puntas de las anteras ovadas y el extremo del estilo trunco. La cabeza floral no supera 1 cm de diámetro. Los frutos son aquenios cilíndricos, de alrededor de 1 mm de diámetro, algo mayores los radiales. La polinización la realizan himenópteros, pero la planta es capaz de auto polinizarse.[13]
La época de floración en el hemisferio norte es durante junio y julio, y su fragancia es dulce, afrutada y herbácea.[14] Aunque la planta se confunde a menudo con la manzanilla alemana (M. chamomilla), su morfología, propiedades y composición química son diferentes.[13]
Número de cromosomas de Chamaemelum nobile (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos: 2n=18[15]
Es originaria de Europa occidental (excepto Países Bajos) y del norte de Asia, aunque antiguamente crecía en abundancia en Grecia por motivos ornamentales, medicinales y formando césped. Fue introducida en Europa central, Italia, Bulgaria y Rusia y actualmente también se encuentra naturalizada en la mayor parte de los Estados Unidos, Ecuador, Colombia, Argentina, Perú y en los valles centrales de Chile.
Se extiende por gran parte de la península ibérica siendo menos frecuente en el noreste, este y sureste de esta.
Su hábitat natural son los prados y los lugares herbosos, así como los suelos arenosos y con sílice y los prados secos. Vive en tierras de pastoreo y suelos pisoteados.
Esta especie necesita estaciones cálidas con climas templados para su desarrollo, pero soporta bien las heladas, la sequía, la falta de nutrientes y elevadas concentraciones de alcalinos.
Tradicionalmente se usa en productos para el cuidado del cabello (como aclarante) y de la piel en perfumes y cosméticos.[2][16]
Se puede utilizar para crear un césped de manzanilla fragante. Un césped de manzanilla necesita tierra liviana, humedad adecuada y sol para prosperar. Cada metro cuadrado contiene 83-100 plantas. El césped solo es apto para tráfico peatonal ligero o en lugares donde el acceso al cortacésped es difícil.[5]
El té de manzanilla es una infusión de hierbas a base de flores secas y agua caliente. Los dos tipos de manzanilla utilizados para prepararla son la manzanilla romana (Chamaemelum nobile) y la manzanilla alemana (Matricaria recutita). Que da como resultado una bebida color amarilla claro, aromática y ligeramente amarga.[17]
La manzanilla se ha utilizado históricamente como ingrediente en la elaboración de cerveza.[18][19] A diferencia del té, en el que solo se utilizan las flores, en la elaboración de cerveza se utiliza la planta entera. El sabor amargo es útil en la cerveza, pero también se le han atribuido efectos medicinales. Las cervecerías artesanales modernas y los cerveceros caseros usan en ocasiones manzanilla, y actualmente existen un gran número de cervezas comerciales elaboradas con manzanilla.[20][21]
Aunque se utiliza ampliamente en medicina tradicional, atribuyéndosele efectos terapéuticos digestivos, carminativos, sedantes, tonificantes, vasodilatadores y antiespasmódicos, no hay evidencia científica suficiente para respaldar las propiedades medicinales que se le atribuyen.[17][3][2]
No se recomienda el uso de la manzanilla común durante el embarazo ya que puede causar contracciones uterinas y aborto espontáneo.[22]
Es probable que no sea seguro usarlo durante el embarazo.[2] Aunque no se conocen interacciones adversas específicas con medicamentos recetados,[2] el uso de manzanilla tiene el potencial de causar interacciones adversas con numerosos productos herbales y medicamentos recetados, y puede empeorar las alergias al polen.[23]
La apigenina, un fitoquímico en la manzanilla, y otros compenentes presentes como cumarina, glucósidos, herniarina, flavonoides, farnesol, nerolidol y germacranólidos pueden interactuar con agentes anticoagulantes y medicamentos antiinflamatorios no esteroideos por lo que no se recomienda tomar manzanilla con aspirina o antiinflamatorios no esteroideos sin salicilato.[24][25]
Las personas alérgicas a la ambrosía (también de la familia de las margaritas) pueden ser alérgicas a la manzanilla debido a la reactividad cruzada.[17]
La manzanilla no debe ser utilizada por personas con cánceres de mama, ovario, útero, endometriosis o fibromas uterinos pasados o presentes.[23]
Los principales componentes de las flores de manzanilla son compuestos polifenólicos,[24] incluyen apigenina, quercetina, patuletina y luteolina.[26] Los componentes principales del aceite esencial extraído de las flores son terpenoides.[26]
La manzanilla está bajo investigación preliminar para determinar sus posibles propiedades ansiolíticas.[27] Sin embargo no hay evidencia clínica de que sea útil para tratar el insomnio[28] o cualquier otra enfermedad.[17]
La Chamaemelum nobile figura en la categoría de menor preocupación en la lista roja, pero la tendencia de la población de plantas en el Reino Unido presenta una disminución a ritmo significativo. Esta disminución de la población de Chamaemelum nobile se debe al drenaje de los pastizales húmedos, la disminución del pastoreo y la reducción de los pastos que se utilizaban como campos de cultivo.[29] Se especula que la recolección de plantas silvestres también podría ser una causa de la disminución de la población de esta especie.
Aunque la población de la especie está disminuyendo, hay algunas plantas ubicadas en al menos un área protegida. No existen programas de concienciación educativa, legislaciones internacionales o manejo internacional para esta especie.[29]
La Chamaemelum nobile (A chamaemelum nobilel sin. Anthemis nobilis) comúnmente conocida como manzanilla o camomila común o romana es una hierba perenne de la familia de las asteráceas, nativa de Europa que se encuentra en campos secos y alrededor de jardines y terrenos cultivados en Europa, América del Norte y América del Sur.
Es utilizada tradicionalmente en productos para el cuidado del cabello y de la piel en infusiones, perfumes y cosméticos,y para dar sabor y aromatizar alimentos. También se utiliza ampliamente en medicina tradicional, aunque no hay evidencia científica suficiente que respalde las propiedades medicinales que se le atribuyen.
C. nobile es, junto con Matricaria chamomilla, una fuente importante del producto herbal conocido como manzanilla.
Puede ser utilizada también como planta decorativa para crear un césped de manzanilla fragante.
Erromatar kamamila (Chamaemelum nobile) Asteraceae familiako landare belarkara da, Europan jatorria duena. Zurtoinak 26 cm-ko luzera ere badu.
Oso sendabelar ezaguna da, infusiotan hartzen dena.[1]
Erromatar kamamila (Chamaemelum nobile) Asteraceae familiako landare belarkara da, Europan jatorria duena. Zurtoinak 26 cm-ko luzera ere badu.
Oso sendabelar ezaguna da, infusiotan hartzen dena.
Jalosauramo (Chamaemelum nobile) on mykerökukkainen, monivuotinen ruohovartinen kasvi. Se kasvaa noin 40 cm korkeaksi.[3]
Aromaterapiassa käytetään kolmesta kasvista tehtyjä "kamomillaöljyjä": jalosauramoa kutsutaan "roomankamomillaksi", muut ovat kamomillasaunio ("saksankamomilla") ja kampasauramo ("marokonkamomilla").[4]
Jalosauramo (Chamaemelum nobile) on mykerökukkainen, monivuotinen ruohovartinen kasvi. Se kasvaa noin 40 cm korkeaksi.
Aromaterapiassa käytetään kolmesta kasvista tehtyjä "kamomillaöljyjä": jalosauramoa kutsutaan "roomankamomillaksi", muut ovat kamomillasaunio ("saksankamomilla") ja kampasauramo ("marokonkamomilla").
Chamaemelum nobile
La camomille romaine (Chamaemelum nobile (L.) All.) est une plante herbacée vivace de la famille des Astéracées.
Plus communément appelée « camomille » tout court, la plante est employée en usage culinaire, médicinal (particulièrement en tisane), et cosmétique. Elle ne doit pas être confondue avec deux autres plantes médicinales lui ressemblant et appelées aussi localement « camomille » : la petite camomille Matricaria recutita et la grande camomille Tanacetum parthenium.
Cette espèce est originaire des régions de la façade atlantique de l'Europe (Portugal, Espagne, France, Royaume-Uni, Irlande) et d'Afrique du Nord (Maroc, Algérie). Elle n'est donc pas indigène en Italie contrairement à ce que son qualitatif de « romaine » pourrait laisser penser.
Le nom de genre Chamaemelum est le nom latin donné à la petite camomille (Matricaria recutita) par Pline (H.N. 22, 53) ; il dérive du grec χαμαι khamai « à terre, nain » et μηλον mêlon « pomme » parce qu'elle a une odeur de pomme dit Pline (H.N. 22, 53). L'épithète spécifique nobile est une flexion du latin nobilis « célèbre, noble ».
Chamaemelum nobile est le nom scientifique retenu aujourd'hui pour la plante. Elle est cependant aussi connue par son synonyme Anthemis nobilis, attribué par Linné[1] en 1735 (Species Plantarum). Cinquante ans plus tard, le botaniste piémontais, Carlo Allioni la reclassa dans le genre Chamaemelum[2].
Autres synonymes nomenclaturaux : Ormenis nobilis (L.) Coss. & Germ., Chamomilla nobilis (L.) Godr.
Noms vernaculaires français : camomille romaine, camomille noble, anthémis noble, anthémis odorante, camomille d'Anjou.
Le nom de « camomille romaine » peut induire en erreur sur son origine, car cette « espèce subatlantique, n'existe pas dans la région [Forcalquier, en Haute-Provence] ou de surcroît le climat ne convient pas à sa culture » (Lieutaghi[3], 1986). Cette difficulté est déjà perceptible chez Linné, qui dans son traitement d' Anthemis nobile (=Chamaemelum nobile) avait renvoyé cette espèce au synonyme Chamaemelum romanum flore multipli, Cam. epit, une plante décrite par le botaniste italien Matthiole dans De plantis Epitome utilissima[4]. Ce dernier la décrit comme une plante seulement cultivée dans les jardins mais commune en Allemagne.
Comme les travaux de M. Das l'attestent[5], une très grande confusion règne dans la nomenclature des camomilles.
Chamaemelum nobile est une plante herbacée vivace (hémicryptophyte) de 10 à 30 cm de haut[6],[7], agréablement parfumée. Du niveau du sol émergent plusieurs tiges velues, ramifiées dans la partie supérieure (à la différence de la matricaire camomille Matricaria recutita qui n'a qu'une unique tige). Ses tiges sont d'abord couchées pour se redresser par la suite. Elles peuvent se terminer par des capitules floraux odorants, solitaires.
De couleur vert blanchâtre, ses feuilles sessiles, de 1 à 5 cm de long, sont 2-3-pennatiséquées à segments linéaires, presque filiformes.
Le capitule radié, de 1,8 à 2,5 cm de diamètre, est formé à la périphérie, de fleurons ligulés blancs (ligule de 7-10 mm de long), femelles, se recouvrant les uns les autres entourant un disque de fleurons tubulés jaunes (parfois absent). Un cultivar connu depuis le XVIIIe siècle possède des fleurs « semi-doubles » ou « doubles » (flore-pleno) et des feuilles sentant la pomme. C'est une plante stérile avec une majorité de fleurons ligulés blancs[8] qui se multiplie végétativement.
L'involucre porte des bractées largement blanches, scareuses[9]. Le réceptacle est conique ; il porte des paillettes aussi longues que les fleurons tubulés (alors que celui de Matricaria recutita en est dépourvu).
La floraison a lieu de juillet à septembre[9].
Les fruits sont des akènes jaunâtres, petits et côtelés (à 3 stries), de 1 à 1,5 mm de long.
La camomille romaine est indigène[11] en Europe de l'Ouest (actuels Portugal, Espagne, France, Royaume-Uni, Irlande) et en Afrique du Nord (Maroc, Algérie). Elle a été introduite et s'est naturalisée en Europe centrale et de l'Est, en Australie et Nouvelle-Zélande et dans certaines régions de l'Amérique du Nord.
On la trouve partout en Europe occidentale dans les sols secs et sablonneux riches en silice jusqu'à 1 000 m d'altitude. En France, on peut notamment la trouver dans l'ouest et plus particulièrement en Anjou, qui produit plus de 90 % de la production française[12]. Elle croît dans les pelouses sablonneuses, aux bords des étangs dans presque toute la France sauf dans l'Est où elle est rare ou absente, dans le Sud-Est et le littoral méditerranéen[9]. C'est une adventive en Belgique, République tchèque, Allemagne, Suisse et Slovaquie[11].
Elle est largement cultivée en Belgique, France (Anjou), Angleterre, États-Unis et Argentine. Elle est récoltée la deuxième année et ne comporte pratiquement que des fleurs ligulées[13].
Zones de rusticité :4-9
Exposition :soleil à mi-ombre
Sol :pH 6,6 à 7,5, sec à frais, sablonneux, sol pauvre, intolérant au sel, matière organique. Remarque : arrosage régulier
Multiplication :division de la motte, semis
La camomille romaine est une plante vivace, plus petite (<50 cm) que la grande camomille (<70 cm), aux feuilles divisées en segments très fins :
Camomilles médicinales Matricaria recutitaLa camomille romaine comporte des lactones sesquiterpéniques qui lui confèrent une amertume certaine[14]. En cela, elle est plus proche de la grande camomille (Tanacetum parthenium) que de la matricaire camomille (Matricaria recutita).
Toutefois, ces lactones sesquiterpéniques ne sont pas les mêmes : nobiline, 3-épinobiline, et dérivés voisins, (alors que le parthénolide est le composant majoritaire de la grande camomille).
L'huile essentielle est constituée à plus de 85 % d'esters mono- et bifonctionnels d'acides et d'alcools aliphatiques en C4, C5 ou C6, issus du métabolisme de la leucine, de l'isoleucine ou de la valine : angélates, tiglates, méthylacrylates... Elle renferme aussi des monoterpènes (α- and β-pinène, β-myrcène, limonène...) mais les azulènes ne sont présents qu'à l'état de traces.
Au total, plus de 140 constituants ont été identifiés dans l'huile.
L'huile de camomille romaine est un liquide jaune pâle, d'odeur douce et fruitée.
Constituents chimiques de Chamaemelun nobileSon huile essentielle est produite par distillation à la vapeur d'eau des fleurs. C'est une huile essentielle précieuse, il faut environ 100 kg de fleurs pour produire entre 400 ml et 900 ml d'huile essentielle.
Ses propriétés sont nombreuses : régénérante, spasmolytique, anti-inflammatoire, sédative, antiprurigineuse.
Elle est très souvent utilisée dans les troubles digestifs et les troubles du sommeil. [15]
Contrairement aux capitules de la matricaire camomille, ceux de la camomille romaine ne renferment que de faibles quantités d'azulènes et pas de dérivés sesquiterpéniques de type bisabolol[14]. L'activité anti-inflammatoire a donc été cherchée du côté des polysaccharides isolés de l'extrait aqueux et testés sur l'œdème induit de la patte du rat[8]. Les polysaccharides injectés par la voie intrapéritonéale réduisent l'inflammation de 36-37 %. L'action anti-inflammatoire de l'huile essentielle a été démontrée chez le rat[16].
L'huile de camomille romaine a une bonne activité antioxydante. Lorsqu'on la détermine par la méthode du blanchissement du β-carotène, on observe une inhibition significative de l'effet des radicaux hydroxyl[8] (Podsedek et al., 2009).
Les capitules peuvent être utilisés pour aromatiser des salades et des desserts. On peut également s'en servir pour préparer une tisane.
Ses principes actifs sont ses constituants polyphénoliques (acide phénols, flavonoïdes, procyanidols, coumarines) ; huile essentielle, sesquiterpènes à saveur amère[14]. De nombreuses études récentes ont confondu la camomille romaine et la camomille allemande Matricaria recutita, si bien que peu de choses ont été prouvées concernant la camomille romaine[17].
Les fleurs (capitules) de camomille romaine (Chamomillae romanae flos) sont traditionnellement réputées toniques, stomachiques, antispasmodiques et analgésiques. Cependant, en Allemagne, d'après la monographie de la Commission E (BAnz no 221 du 25.11.93), aucune indication thérapeutique ne peut être envisagée[réf. nécessaire].
En France, la Note explicative de l'Agence du médicament[14] admet qu'il est possible de revendiquer, pour la fleur de camomille romaine, les indications thérapeutiques suivantes :
La camomille s'utilise en infusion (tisane, inhalation), sous forme de collyre ou collutoire, d'huile essentielle. On l'utilise aussi en bains, enveloppements, dans un coussin (pour soulager les parties malades), en pommade et en inhalation[18]. La camomille existe aussi sous forme de granulés d'homéopathie.
En soins de beauté, elle est souvent présente dans les lotions, les crèmes, les shampoings (surtout pour cheveux blonds) . Elle est également utilisée traditionnellement comme colorant naturel des cheveux pour offrir une teinte blonde.
En jardinage, l'aspersion des semis avec de la tisane de camomille romaine diminuerait sensiblement la fonte des semis[réf. nécessaire].
En Angleterre on mélange parfois la camomille aux graminées à gazon afin qu'elle dégage son parfum lorsqu'on la foule. Cet usage existait également au Moyen-Âge[19].
Dans le langage des fleurs, la camomille symbolise la soumission[20].
Dans le calendrier républicain français, le 22e jour du mois de Prairial, est officiellement dénommé jour de la Camomille[21].
Chamaemelum nobile
La camomille romaine (Chamaemelum nobile (L.) All.) est une plante herbacée vivace de la famille des Astéracées.
Plus communément appelée « camomille » tout court, la plante est employée en usage culinaire, médicinal (particulièrement en tisane), et cosmétique. Elle ne doit pas être confondue avec deux autres plantes médicinales lui ressemblant et appelées aussi localement « camomille » : la petite camomille Matricaria recutita et la grande camomille Tanacetum parthenium.
Cette espèce est originaire des régions de la façade atlantique de l'Europe (Portugal, Espagne, France, Royaume-Uni, Irlande) et d'Afrique du Nord (Maroc, Algérie). Elle n'est donc pas indigène en Italie contrairement à ce que son qualitatif de « romaine » pourrait laisser penser.
La camomilla romana (Chamaemelum nobile (L.) All.) è una pianta erbacea perenne della famiglia delle Asteraceae.
Pianta originaria dell'Europa occidentale, si è diffusa in Europa settentrionale e centrale come specie coltivata, ma in condizioni favorevoli si è rinselvatichita. Vive in terreni aridi e non coltivati.[1]
La camomilla viene considerata uno degli oli essenziali più dolci e quindi particolarmente adatta ai bambini. L'olio essenziale si ottiene grazie alla distillazione delle sommità floreali. Viene usata, soprattutto nell'aromaterapia come sedativo, antispasmodico, antinfiammatorio, antisettico e antimicrobico.
La camomilla attenua gli spasmi e i dolori, agevola la digestione ed è tonificante sul fegato.
Viene utilizzata per la cura dell'insonnia, degli stati ansiosi e dello stress, per i mal di denti e i mal di testa, per i dolori muscolari e le nevralgie.[2] nota anche per le sue capacità calmanti.
Proprietà e utilizzi dell'olio essenziale
L'olio essenziale di camomilla romana è caratterizzato da un profumo caldo, erbaceo e leggermente floreale, placando, decongestionando e sciogliendo le tensioni. Di fatto è uno dei migliori oli essenziali per lavorare sulle problematiche psicosomatiche. Facilita la "digestione" di ansia e stress, incentivando e migliorando le funzionalità del fegato, allenta i blocchi a livello diaframmatico, favorendo il loro rilassamento e l'espulsione di aria trattenuta e compressa a causa di ansie e nervosismo. L'olio essenziale di camomilla, come anticipato, è un eccezionale rimedio per l'insonnia, coadiuva il sonno e grazie alla sua sottile energia favorisce il dialogo con i sogni, rendendo più semplice il dialogo tra il proprio io e la sua guida interiore. Per quanto riguarda l'organismo, l'olio essenziale di camomilla lavora su tutte le problematiche dell'apparato digerente. Il bisabololo ha dimostrato un'attività battericida ed antiulcera in grado di prevenire i danni da stress ed alcol. Grazie alle sue proprietà distensive e rilassanti è indicato per massaggi decontratturanti. Indicato per problemi circolatori, teleangectasie, e di intossicazione di tessuti dovuti ad un'eccessiva tensione muscolare. Sommata al macerato di calendula è un ottimo preparato per la cura della pelle del bambino.
L'olio essenziale di camomilla romana può essere utilizzato anche in cosmesi, per la cura del viso. Di fatto è indicato come rimedio per tutte le manifestazioni cutanee di natura infiammatoria, grazie alla presenza di ESTERI 75-80% (Angelato di Metacrile,di Butile e di Isobutile]
AROMATERAPIA scientifica Dr BADOUX-dr PALZ
La camomilla romana (Chamaemelum nobile (L.) All.) è una pianta erbacea perenne della famiglia delle Asteraceae.
Kilnioji blezdingūnė (Chamaemelum nobile) – astrinių (Asteraceae) šeimos, blezdingūnių (Chamaemelum) genties augalas.
Augalas stipraus aromato. Graižuose yra eterinio aliejaus. Vartojamas kaip vaistinė ramunė, tačiau veikimas gerokai stipresnis. Auginamas ir kaip dekoratyvinis augalas.
Rumian rzymski, r, szlachetny (Chamaemelum nobile, syn. Anthemis nobilis L.) – gatunek rośliny z rodziny astrowatych. Nazwę łacińską Anthemis nobilis podaje Krytyczna lista roślin naczyniowych Polski[2]. Według nowszych ujęć taksonomicznych prawidłowa nazwa tego gatunku to Chamaemelum nobile (L.) All. Fl. pedem. 1:185. 1785[3], gatunek ten należy więc do innego rodzaju – Chamaemelum i nazwa Anthemis nobile jest obecnie tylko synonimem[4].
Pochodzi z obszarów: Azory, Algieria, Maroko,Portugalia, Francja, Hiszpania, Irlandia, Anglia, ale rozprzestrzenił się również na innych terenach poza tymi obszarami swojego rodzimego występowania[5]. Jest zwykle uprawiany, także w Polsce, często dziczejący[6] .
Bylina, hemikryptofit. Kwitnie w czerwcu i lipcu. Zdziczały występuje czasami w siedliskach ruderalnych; na nasypach kolejowych, przydrożach. Liczba chromosomów 2n=18[6].
Rumian rzymski, r, szlachetny (Chamaemelum nobile, syn. Anthemis nobilis L.) – gatunek rośliny z rodziny astrowatych. Nazwę łacińską Anthemis nobilis podaje Krytyczna lista roślin naczyniowych Polski. Według nowszych ujęć taksonomicznych prawidłowa nazwa tego gatunku to Chamaemelum nobile (L.) All. Fl. pedem. 1:185. 1785, gatunek ten należy więc do innego rodzaju – Chamaemelum i nazwa Anthemis nobile jest obecnie tylko synonimem.
A camomila-romana, camomila-de-paris, macela,[1] mançanila, camomila ou camomilha[2] (Chamaemelum nobile) é uma erva perene da família das asteráceas, nativa da Europa.
"Camomila" e "camomilha" são procedentes do grego moderno chamaimelon ("macieira rasteira") através do baixo latim camomilla.[3]
A maçanilha comum é uma erva perene, de talo procumbente de até 25 cm de altura, glabro ou suavemente pubescente. Forma matas densas. Apresenta folhas sésseis, alternadas, bi- ou tripinatilobuladas, finamente divididas, com os folíolos lineares. Em posição terminal apresenta no verão uma inflorescência em forma de capítulo paniculado. As flores radiais são umas 20, com a lígula blanca, ainda que as do disco são numerosas, hermafroditas, com a coroa amarela, as pontas das anteras ovaladas e o extremo do estilo truncado. A cabeça floral não supera 1 cm de diâmetro. Os frutos são aquênios cilíndricos, de mais ou menos 1 mm de diâmetro, algo maiores que os radiais. A polinização é realizada por himenópteros, mas a planta é capaz de autopolinizar-se.
É nativa da Europa, ainda que se tenha naturalizado na América. Requer solo bem drenado e bastante sol; suporta bem as geadas, a seca e a escassez de nutrientes, assim como condições de alcalinidade elevada. Alguns cultivares toleram bem o trânsito e podem utilizar-se como vegetação para ajardinamento de espaços públicos. É fácil de reproduzir por divisão de arbustos.
O talo e as extremidades floridas são usadas secas ou frescas em infusão, aromática e ligeiramente amarga. É confundida muitas vezes com a macela alemã, Matricaria chamomilla, e não é claro a qual se referem os autores ao mencionar suas propriedades medicinais, mas é considerada digestiva, carminativa, sedativa, tônica, vasodilatadora e antiespasmódica. O óleo essencial é empregado em aromaterapia, e a infusão das flores é aplicada no cabelo para incrementar sua cor dourada, em especial nas crianças. Tal propriedade é inclusive aproveitada na composição de xampus e outros preparados para cabelo, como acondicionadores.
A camomila-romana, camomila-de-paris, macela, mançanila, camomila ou camomilha (Chamaemelum nobile) é uma erva perene da família das asteráceas, nativa da Europa.
Anthemis nobilis
Rimska kamilica (znanstveno ime Chamaemelum nobile, syn. Cochlearia armoracia), je trajnica iz družine nebinovk (Asteracae). Rastlina izvira iz jugovzhodne ter zahodne Evrope in severne Afrike.
Je gosto košato razrasla in polegla rastlina, ki tvori preproge. Zraste do 30 cm visoko. Njeni listi so pernati in deljeni, cvetovi pa srebrno beli z rumeno sredino na dolgih pecljih. Ima zdravilne učinke. Zmečkani cvetovi oddajajo vonj, ki je podoben vonju jabolka ali žvečilnemu gumiju. Po tej lastnosti je rastlina dobila pogosto ime chamaimelon, kar pomeni zmleto jabolko. Cveti enkrat letno v času od julija do oktobra.
Uspeva na sončnih legah in na rahlih s hranilnimi snovmi bogatih tleh. V naravi jo največkrat najdemo na travnatih planotah in med grmovji. Rastlina je vedno manj razširjena, saj se opušča paša živine na številnih področjih na podeželju, kjer je rastlina dobro uspevala.
Rimsko kamilico se nabira v času njenega cvetenja. Popolnoma odprti posušeni ali sveži cvetovi so uporabni za pripravo čaja proti nespečnosti ali kot obkladek za celjenje ran. Rastlino so uporabljali tudi pri pripravi obrazne kopeli, za negovanje kože. Kot poparek za spiranje pa jo priporočajo za negovanje svetlih las. Uporaba v zdravilne namene je med nosečnostjo odsvetovana.
Zaradi specifične arome se cvetovi uporabljajo tudi v potpurijih, dišavnih zeliščnih šopkih, kot aroma pri zeliščnih pivih in v eteričnih oljih.
Rimska kamilica (znanstveno ime Chamaemelum nobile, syn. Cochlearia armoracia), je trajnica iz družine nebinovk (Asteracae). Rastlina izvira iz jugovzhodne ter zahodne Evrope in severne Afrike.
Romersk kamomill (Chamaemelum nobile, tidigare Anthemis nobilis) är en flerårig växt, till skillnad från vanlig kamomill som är ettårig.
Romersk kamomill (Chamaemelum nobile, tidigare Anthemis nobilis) är en flerårig växt, till skillnad från vanlig kamomill som är ettårig.
Chamaemelum nobile là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được (L.) All. mô tả khoa học đầu tiên năm 1785.[1]
Chamaemelum nobile là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được (L.) All. mô tả khoa học đầu tiên năm 1785.
Chamaemelum nobile (L.) All., 1785
СинонимыРома́шка ри́мская, или Пупа́вка благоро́дная, или Хамеме́люм благородный (лат. Chamaemélum nóbile) — многолетнее травянистое растение; вид рода Хамемелюм (Chamaemelum) семейства Астровые (Asteraceae), типовой вид этого рода. Лекарственное растение.
Среди многочисленных русских названий растения — римская ромашка, ромашка садовая, ромен, пупавка, пуговник, стоцвет.
Сильно пахнущее растение.
Стебли 10—30 см высотой, прямостоячие либо восходящие, разветвлённые.
Листья сидячие, с дважды- или трижды-перисторассечёнными продолговатыми или линейно-продолговатыми прилистниками 1—6 см длиной и 4—15 мм шириной.
Корзинки одиночные, обёртки 3—6 мм в высоту, 6—12 мм в диаметре, язычковые цветки белого цвета, трубчатые — жёлтые.
Время цветения — с июля по сентябрь.
Римская ромашка разводится как лекарственное и декоративное растение.
Имеет декоративные махровые формы.
Свойства: бактерицидное, успокаивающее, желчегонное, противовоспалительное, противоспазматическое, болеутоляющее.[2][3]
В кремах для рук смягчает кожу, заживляет трещины. Полезна при куперозе. Убирает мешки под глазами, удаляет отёчность с лица.
Вид Ромашка римская входит в род Хамемелюм (Chamaemelum) семейства Астровые (Asteraceae) порядка Астроцветные (Asterales).
Длительное время таксономическое положение вида оставалось неустойчивым, разные авторы включали таксон в разные роды, эта ситуация стала одной из причин образования обширной синонимики[4]:
Рома́шка ри́мская, или Пупа́вка благоро́дная, или Хамеме́люм благородный (лат. Chamaemélum nóbile) — многолетнее травянистое растение; вид рода Хамемелюм (Chamaemelum) семейства Астровые (Asteraceae), типовой вид этого рода. Лекарственное растение.
果香菊(学名:Chamaemelum nobile),也稱為羅馬洋甘菊,为菊科果香菊属下的一个种。其產地主要為法國,有著類似青蘋果的甜酸味香氣,在精神不佳時可成為轉換情緒的配方。主要成分是擁有鎮靜效果和消炎作用的酯類。由於可解除焦慮或不安,讓心情舒坦,因此歐美國家也常用於「心理諮商」治療等。 另外,是孩童也能使用的民間治療法,受到一般家庭的青睞。遇到孩童情緒無法控制或睡不好時,可當作鎮靜劑利用。做成香草茶有幫助消化、促進舒眠的效果,頗受日常廣泛食用。
以水蒸氣蒸餾,中等揮發度
緩和頭痛、牙痛、生理痛和關節痛、改善消化不良、飽漲感和便秘、止痛、鎮靜、抗炎症、抗過敏、調整自律神經。能激勵因煩惱而頹喪的心境。抑制消沈的感情,誘引褣入舒適的睡眠。還能改善粗糙肌膚、乾燥肌膚和青春痘肌膚。
|access-date=
中的日期值 (帮助)
果香菊(学名:Chamaemelum nobile),也稱為羅馬洋甘菊,为菊科果香菊属下的一个种。其產地主要為法國,有著類似青蘋果的甜酸味香氣,在精神不佳時可成為轉換情緒的配方。主要成分是擁有鎮靜效果和消炎作用的酯類。由於可解除焦慮或不安,讓心情舒坦,因此歐美國家也常用於「心理諮商」治療等。 另外,是孩童也能使用的民間治療法,受到一般家庭的青睞。遇到孩童情緒無法控制或睡不好時,可當作鎮靜劑利用。做成香草茶有幫助消化、促進舒眠的效果,頗受日常廣泛食用。
植株
花
種子
ローマンカモミール、あるいはローマンカモマイル(学名:Chamaemelum nobile )は、キク科の多年草である。一般的にカモミールと呼ぶものには、ジャーマンカモミールとローマンカモミールの2種がある。この2種は成分や形態に似ている部分もあるが、分類上の属は異なる[1][2]。ヨーロッパではハーブとして、どちらも同じように使われてきた。
カモミールはギリシア語で「地上のリンゴ」を意味するが、そのリンゴに似た芳香に由来すると考えられる[3]。16世紀にドイツの作家がイタリアを旅行した時にローマで見つけたというだけで[3]、名前と原産地とは関係がない。
ヨーロッパ、北アフリカ、アジアにわたり広く自生している[2]。
一年草のジャーマンカモミールとちがって、毎年6月から7月の夏に2 - 3センチの小さな花を咲かせる多年草であり、茎は毛状に地面を這うように伸びて行く。このため芝づくりにも利用される。葉にはリンゴのような香りがある[2][1]。
また、栽培品種ではないが、同じ属にダイヤーズカモミール A. tinctoriaという種がある。和名をコンヤカミツレといい、主にフランスで栽培され、鮮やかな黄色の花をつけ、染色にも利用されている[2][1]。
古くから薬草として知られ、古代エジプトでは太陽神への捧げものにされた。穏やかで確かな薬効のあるハーブとして、アラビア、ヨーロッパで古代より広く利用された。特に悪寒に効くとされ尊ばれていた。ギリシャでは熱病や婦人病の治療に使われた。また、カモミールのように踏まれるたびに成長せよという言葉もあり、逆境にあるものを励ます言葉にも使われた[4]。このハーブの花言葉には「逆境におけるエネルギー」というものがある。そのような生命力の強さを利用して、古くから庭の小道やベンチなどに植え込まれた。イギリスのバッキンガム宮殿やキューガーデンでは、それらを観る事ができる[2]。また、虫除けの効果もあるとのことから、床にまき散らして疫病などを防ぐストローイングハーブとしても用いられた[2]。
ハーブティーはリンゴに似た香りで、嗜好品として、また鎮静効果を持つとされ、不安、胃腸の不調、不眠などをの不調を治すために使われてきた[3]。カマメロサイドという成分にはAGEsの増加を阻害する働きがあり、抗糖化作用アンチエイジングが期待できる。花の中心の黄色の部分に、薬効のすべてが含まれている[2]。安全で効果的なハーブといわれるが、キク科アレルギーを持つ人には用いない。カモミールティーでアナフィラキシー反応を起こし、死亡した例がある。
ローマンカモミールから採れる精油は、無色かかすかに青い色をしており、ハーブ調のフルーティーであたたかい、紅茶のような香りがする[5]。色は数週間で消える。
鎮静作用の効果があるとされるエステルの含有率が高く、その芳香はストレス解消や不眠に効能があるとされ、入浴剤にも使われている[2]。ジャーマンカモミール油と異なり、ローマンカモミール油の抗炎症作用は弱く、抗微生物活性はない[5]。
アロマテラピーでは多くの効果が喧伝されるが、科学的研究でジャーマンカモミール油と混同されることがあり、知られる薬効はジャーマンカモミール油のデータに基づくものが多い[5]。これらの精油は成分組成は異なるため、ローマンカモミール油の効能を証明する研究は事実上ほとんどない。
精油や精油を含んだ軟膏などの使用によるアレルギー反応(主に接触性皮膚炎)、アナフィラキシー反応が報告されている[5]。アレルギー反応を誘発する恐れがあるため、特にキク科にアレルギーを持つ人は使用しない。
ローマンカモミール、あるいはローマンカモマイル(学名:Chamaemelum nobile )は、キク科の多年草である。一般的にカモミールと呼ぶものには、ジャーマンカモミールとローマンカモミールの2種がある。この2種は成分や形態に似ている部分もあるが、分類上の属は異なる。ヨーロッパではハーブとして、どちらも同じように使われてきた。
캐모마일(영어: chamomile, 학명: Chamaemelum nobile 카마이멜룸 노빌레[*])은 국화과의 여러해살이풀이다.
유럽과 아프리카에 분포한다.[2] 서유럽(영국, 아일랜드), 남유럽(스페인, 포르투갈, 프랑스), 북아프리카(모로코, 알제리), 마카로네시아(아소르스제도)가 원산지이다.[2]
높이는 30cm 정도이며, 줄기가 옆으로 기듯이 퍼진다. 꽃은 5~9월에 피며, 흰색이다.
향이 강하여 관상용으로 이용된다.