Dactylorhiza és un gènere d'orquídies que inclou unes seixanta espècies, les quals estan estretament relacionades amb el gènere Orchis. El nom Dactylorhiza procedeix de les paraules gregues "daktylos" (dit) i "rhiza" (arrel). Això és per la forma dels dos tubercles subterranis que caracteritza les espècies del gènere. Dactylorhiza va estar anteriorment classificada dins del gènere Orchis. Es distribueixen des d'Europa fins a Àsia central. Aquestes orquídies es troben distribuïdes al llarg de la zona subàrtica i la part temperada de l'hemisferi nord: a Europa, des d'Escandinàvia fins al nord d'Àfrica; fins i tot a Madeira, Islàndia, oest d'Àsia, nord d'Àsia, l'Himàlaia, Amèrica del Nord i també a Alaska.
Són d'hàbit terrestre i tenen tubercles. Aquestes orquídies terrestres es desenvolupen en sòls bàsics i prats humits, llindes de boscos i en àrees on l'arbreda està aclarint-se. En aquestes gruixudes tiges subterrànies poden emmagatzemar gran quantitat d'aigua, que els permeten sobreviure en condicions de sequera. Tenen grans fulles lanceolades, i en la majoria de les espècies, també clapejades. Desenvolupen una tija llarga que aconsegueix una alçada de 70-90 cm. Les fulles de la part superior són més petites que les fulles més baixes de la tija.
La inflorescència, comparada amb la longitud de la planta, és més aviat curta, i és un raïm compacte amb unes 25-50 flors. Aquestes es desenvolupen a partir d'uns capolls axil·lars. Els colors predominants són gradacions del rosa roent, clapejats amb taques més fosques.
Dactylorhiza és un gènere d'orquídies que inclou unes seixanta espècies, les quals estan estretament relacionades amb el gènere Orchis. El nom Dactylorhiza procedeix de les paraules gregues "daktylos" (dit) i "rhiza" (arrel). Això és per la forma dels dos tubercles subterranis que caracteritza les espècies del gènere. Dactylorhiza va estar anteriorment classificada dins del gènere Orchis. Es distribueixen des d'Europa fins a Àsia central. Aquestes orquídies es troben distribuïdes al llarg de la zona subàrtica i la part temperada de l'hemisferi nord: a Europa, des d'Escandinàvia fins al nord d'Àfrica; fins i tot a Madeira, Islàndia, oest d'Àsia, nord d'Àsia, l'Himàlaia, Amèrica del Nord i també a Alaska.
Són d'hàbit terrestre i tenen tubercles. Aquestes orquídies terrestres es desenvolupen en sòls bàsics i prats humits, llindes de boscos i en àrees on l'arbreda està aclarint-se. En aquestes gruixudes tiges subterrànies poden emmagatzemar gran quantitat d'aigua, que els permeten sobreviure en condicions de sequera. Tenen grans fulles lanceolades, i en la majoria de les espècies, també clapejades. Desenvolupen una tija llarga que aconsegueix una alçada de 70-90 cm. Les fulles de la part superior són més petites que les fulles més baixes de la tija.
La inflorescència, comparada amb la longitud de la planta, és més aviat curta, i és un raïm compacte amb unes 25-50 flors. Aquestes es desenvolupen a partir d'uns capolls axil·lars. Els colors predominants són gradacions del rosa roent, clapejats amb taques més fosques.
